dissabte, 20 de febrer de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mon Oncle" (1958)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0050706/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El malentès de les petjades blanques a l'entrevista laboral. El tricicle tallagespa. El joc d'ombres a les finestres esfèriques de la casa en la podada nocturna. La mànega en forma de salsitxa. El tema d'en Frank Barcellini i l'Alain Romans.
Pitjor: L'estúpid joc/entremaliadura dels nens de xiular per despistar la gent.
Curiositat: Va filmar-se paral·lelament una versió en anglès, escurçada en 9 minuts respecte la francesa. Va ser guardonada l'any 1958 com a millor pel·lícula de llengua estrangera per l'acadèmia nordamericana (AMPAS).

Comentari:
Es tracta d'un clàssic imprescindible. I és realment un treball notable, bonic, plàstic, divertit. No obstant, tot i aquesta estètica peculiar, l'efectivitat del relat, el grapat d'escenes còmiques i, fins i tot, la dimensió de sàtira/denúncia/documental que ofereix, em resisteixo a elevar-lo a l'excel·lència a compte d'una certa divagació de la qual peca que, malgrat enriqueix el retrat circumstancial, afebleix el conjunt. O, potser, és mancança meva per no entendre segons quins gags, com el de la forma de 4 de les tiges. Nogensmenys, ha estat ben grat.

Perdoneu per la meva ignorància!