LLARGMETRATGE: "The Invisibles" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14872806/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment "Space Oddity" https://ca.wikipedia.org/wiki/Space_Oddity entre el Charlie i l'Oskar, els papers interpretats pel Tim Blake Nelson i en Simon Webster, respectivament.

PITJOR:
- Encabir o considerar l'obra dins el gènere de la ciència-ficció o el fantàstic; a tot estirar, es tracta d'un dramot al·legòric.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en indrets de Toronto i Hamilton, a la província canadenca d'Ontario, entre febrer i març de 2023.
2. La Lucy Alexis Liu havia estat anunciada prèviament per al paper de la Hannah, del qual, finalment, va encarregar-se la Gretchen Mol.

COMENTARI: Segurament, hi ha maneres més àgils de representar el dol depressiu invalidant. Déu n'hi do, quina castanya de pel·lícula! A més, no li acabo de trobar coherència a la proposta. En primer lloc, l'assumpte de l'oblit de la gent "sana". D'acord que es tracta d'un element creatiu del que no n'he de fer res però el trobo absurd. I, en segon, dubto que algú en estat de renúncia i negació cerqui companyies d'altres desnonats mentals portadors de més pena. Clar que no sóc psicòleg. Potser, vaig errat. No sé... El lluitador adolescent, en Jimmy, encarnat en el Rob Ramsay, és mort o què? Qui el convida? Aquesta aparició entre els tristos em sembla que grinyola una mica. En fi... Entenc la metàfora i la Gretchen Mol continua essent una de les meves debilitats. La qüestió és que m'he avorrit moltíssim.

EN UN MOT: Tedi.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ricky Stanicky" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1660648/

DURADA: 112 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- Les caracteritzacions del John Cena, que interpreta el personatge d'en Rod Rimestead, fent del Mark Mothersbaugh https://en.wikipedia.org/wiki/Devo, de l'Alice Cooper https://ca.wikipedia.org/wiki/Alice_Cooper, d'en Billy Idol https://ca.wikipedia.org/wiki/Billy_Idol, del Peter Frampton https://en.wikipedia.org/wiki/Peter_Frampton i de la Britney Spears https://ca.wikipedia.org/wiki/Britney_Spears.

PITJOR:
- La mandanga de l'"MFMBC Hero of the Week" no s'aguanta per enlloc, no té cap ni peus.

NOTES:
1. El guió escrit pel David Occhino, en Jason Decker i el Jeffrey Bushell va figurar en The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey) creada pel Franklin Leonard de l'any 2010.
2. El rodatge es va portar a terme a Melbourne, en la província australiana de Victoria, entre febrer i març de 2023; per això, al final dels crèdits, surt el rètol, "The producers would like to acknowledge the traditional owners of the land on which Ricky Stanicky was produced".
3. Acompanyen els títols de crèdit, publicacions en xarxes socials com el clip, "We Can Do Both", amb el William H. Macy, que encarna el paper del Summerhayes, fent "AirDicking".

COMENTARI: Diria que, més enllà del John Cena fent el pallasso, no ofereix gaire al·licients. De fet, les premisses ja fluixegen en un context adult. Si més no, jo les trobo bastant absurdes. Inicialment, però, la farsa aixeca certa expectativa, sobretot, pel carisma del protagonista, un paio de per si grotesc. La pega rau en que, després, l'argument no sembla prou ben fornit per sostenir la resta de la història. I, a l'hora de culminar, ens trobem una resolució esbraveïda, mancada de significació, feble. Malgrat tot, me l'he empassat sense dificultats. Ara, jo em pregunto, calia anar a Austràlia per filmar aquest bunyolet?

EN UN MOT: Frívola.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE/MUSICAL: "Dicks: The Musical" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7130916/

DURADA: 86 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- El número de "Desperate for Your Love" a càrrec del Nathan Lane i la Megan Mullally, que fan d'en Harrison i l'Evelyn.

PITJOR:
- La utilització maldestre de la pantalla partida.

NOTES:
1. Durant els primers quatre minuts i mig dels crèdits, es mostren preses falses; cap el final, apareix la dedicatòria, "In Loving Memory of Sonya Eddy"; en acabat, s'inclou un clip dels protagonistes cantant "Gay Old Life" i l'etiqueta, "UCB Theatre NYC, 2015".
2. Es basa en "Fucking Identical Twins: The Musical" d'en Josh Sharp i l'Aaron Jackson, els quals interpreten alhora els papers del Craig i del Trevor, respectivament.
3. A partir d'un pressupost de vuit milions de dòlars, va recaptar-ne'n al voltant d'un i mig.
4. Entre les fonts d'inspiració, cal mencionar l'obra de John Waters https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Waters, "Waiting for Guffman" https://ca.wikipedia.org/wiki/Esperant_en_Guffman, el film del Christopher Guest estrenat l'any 1996, "The Rocky Horror Picture Show" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Rocky_Horror_Picture_Show, l'adaptació del 1975 dirigida pel Jim Sharman, o "Strangers With Candy" https://en.wikipedia.org/wiki/Strangers_with_Candy, la sèrie creada en 1999 per l'Stephen Colbert, en Paul Dinello, l'Amy Sedaris i el Mitch Rouse.

COMENTARI: Confesso, mal que soni políticament incorrecte en l'actualitat, que els marietes amb maneres i gestos molt marcats em resulten còmics. De fet, gairebé, hilarants. Sí, ja sé que això em passa perquè la meva estructura mental és antiquada. Què hi farem? Tinc una edat. En fi... Aquesta burla irreverent, paròdia desinhibida, caricatura salvatge, homenatge esbojarrat i, en darrer terme, pamflet LGBT https://ca.wikipedia.org/wiki/LGBT, m'ha fet passar una estona ben divertida, sobretot, per la poca-solta i l'estil directe, barroer, despreocupat. Tant despreocupat com per deixar dins del pla els rails del dolly https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolly. L'única cosa que no m'ha quedat clara ha estat el període en el que se suposa que succeeix la història. A qui li importa, al capdavall?

EN UN MOT: Transgressió.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Monkey King" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8637498/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 7 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El repte que li planteja la Lin en veu de Buda al simi, els papers a càrrec de la Jolie Hoang-Rappaport, el Bradley Darryl Wong i el Jimmy O. Yang, respectivament.

PITJOR:
- L'escena dels presseguers verinosos, que la fruita no sigui letal.

NOTES:
1. Es basa en els set primers capítols de la novel·la clàssica anònima, "Xīyóu Jì" https://ca.wikipedia.org/wiki/Viatge_a_l%27Oest.
2. Els títols de crèdit van guarnits amb dibuixos.
3. L'octubre de 2017, Oriental DreamWorks https://en.wikipedia.org/wiki/Pearl_Studio anuncià el projecte amb l'Steve Bencich i en Ron J. Friedman com a guionistes; aleshores, no va reeixir.

COMENTARI: El vessant artístic el trobo correcte malgrat la sobrecàrrega d'alguns dels elements. Però no m'han acabat d'atrapar ni l'aventura en si ni uns personatges que semblen incapaços de provocar comicitat, emoció o, ni tant sols, un bri de simpatia. El protagonista, per exemple, no deixa d'aparèixer com un bàrbar insolent i eixelebrat a qui la fortuna somriu sense més; tot li arriba massa fàcil. La qual cosa converteix el viatge en una passejada planera d'un predestinat; avorrit. Un relat d'una poderosa mona que vol assimilar-se als immortals... Serà una al·legoria de l'ésser humà?

EN UN MOT: Insípida.

PAÍS:           EUA, XINA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "The Calling - Temporada 1a" (10 de novembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15765450/episodes/?season=1

DURADA: 349 minuts i mig (Crèdits: 20 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge del Tony Curran, el John Wentworth.

PITJOR:
- El pegot de la denúncia a afers interns de la Janine Harris contra l'Earl Malzone, els papers interpretats per la  Juliana Canfield i el Michael Mosley, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la de 2011, "The Missing File", escrita pel Dror Mishani; de fet, el títol de treball era "The Missing".
2. Els capítols s'anomenen "He's Gone", "The Knowing", "The Horror", "The Break", "Shomer", "The Pursuers", "The Hand of Diligent" i "Blameless and Upright".
3. El rodatge es va portar a terme entre juliol i setembre de 2022 a la ciutat de Nova York.

COMENTARI: Pensava que em trobaria quelcom més esotèric, una mena d'instint estrany o capacitats sobrenaturals que ajuden la policia a resoldre casos. Doncs, no va d'això, l'assumpte. Es tracta d'un altre conte comú de detectius de Nova York que s'enfronten a un seguit de reptes bastant aleatoris a base d'intuïció. L'única peculiaritat rau en que el protagonista practica el judaisme, un ortodox. Ves... I la veritat és que no puc negar que el suspens propi del gènere ha provocat que me l'hagi empassat en un tres i no res. Però no trobo deduccions brillants ni raonaments trencadors. Ans al contrari, els agents semblen desorientats tota l'estona. Ni química entre ells, aprecio. Tampoc m'ha convençut l'afany de continuïtat, tracta tres històries i introdueix una quarta. Jo n'hauria tingut prou amb la primera, la del Vincent Conte, el Charlie Besso. Total, passable i gràcies.

EN UN MOT: Bluf.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Den skyldige" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6742252/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La manera de presentar els fets, tant els de la causa oberta contra l'Asger Holm, el paper interpretat pel Jakob Cedergren, com els del drama de la parella formada pel Michael Berg i l'Iben Østergård, a qui posen veu el Johan Gotthardt Olsen i la Jessica Dinnage, respectivament.

PITJOR:
- La fluixesa de l'agent Tim Andersen, el paper del Peter Christoffersen, en trobar-se amb el cadàver esbudellat del petit Oliver.

NOTES:
1. El títol no surt fins al principi dels crèdits del final.
2. El rodatge es va portar a terme en tretze dies de 2016 a Copenhague.
3. A partir d'un pressupost de mig milió d'euros, va recaptar-ne'n al voltant de quatre.
4. Internacionalment, s'anomena "The Guilty", igual que la revisió de 2021 dirigida per l'Antoine Fuqua https://en.wikipedia.org/wiki/The_Guilty_(2021_film).
5. El Gustav Möller, director i co-guionista, diu que va tenir la idea de l'argument del film en escoltar en la plataforma YouTube https://ca.wikipedia.org/wiki/YouTube l'enregistrament d'una trucada real al servei d'emergències per part d'una dona que havia estat segrestada; pel que fa a l'estil, va inspirar-se en el documental de la Sarah Koenig i la Julie Snyder https://en.wikipedia.org/wiki/Serial_(podcast) sobre l'assassinat de la Hae Min Lee, una estudiant d'institut de Maryland, en 1999, i en la pel·lícula a càrrec d'en Sidney Lumet estrenada el 1975, "Dog Day Afternoon" https://ca.wikipedia.org/wiki/Tarda_negra.

COMENTARI: Juga amb habilitat amb la informació per tal d'enredar l'espectador i mantenir efectivament el suspens al llarg del viatge. Però, primer, per què no surt cap alerta en la pantalla de l'operador sobre la malaltia mental de la mare? A mi em sembla una dada prou significativa com per mostrar-la d'alguna manera. Bé, potser, és que el sistema no funciona així. O que jo no he acabat d'entendre si la dona es considera boja declarada o no. En fi... I segon, quina mena de justificació absurda de manca de confiança en les autoritats argüeix el pare per no denunciar l'homicidi del seu fill in situ? Total, que trobo que el Gustav Möller i l'Emil Nygaard Albertsen, l'altre guionista de la història, fan una mica de trampa. No obstant això, com m'ha fet passar una estona ben entretinguda, bé.

EN UN MOT: Enginyosa.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Free Time" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt24806518/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La naturalitat dels personatges i la fluïdesa dels diàlegs.

PITJOR:
- La poca-solta de convertir sobtadament el protagonista, el Drew, el paper interpretat pel Colin Burgess, en una mena de guru de babaus folls.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en deu dies a la ciutat de Nova York durant la tardor de 2021.
2. En Ryan Martin Brown, director i guionista, diu que van inspirar-lo films com "The Heartbreak Kid" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_trencacors (1972, Elaine May) i "The Jerk" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Jerk (1979, Carl Reiner).

COMENTARI: Pel desenllaç, sembla ben bé que el bo del Ryan no sabia com rematar les quatre escenes que tenia pensades per retratar el moment d'incertesa i deriva d'en Drew, el repel·lent. Perquè trobo elements prou familiars, com el tarannà del cap corporatiu a càrrec del James Webb o la pífia de maldestre en la situació amb la veïna calenta que fa la Jessie Pinnick (per cert, aparentment, mal muntada tenint en compte que el paio ja ha abandonat els companys músics en aquest punt). Però em manca una motivació que no sigui el pur cansament laboral del noi per convertir la història en quelcom mínimament interessant. Parlant d'avorriment, l'assumpte del grup de música s'allarga excessivament.

EN UN MOT: Immadura.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Jimmy Carr: Natural Born Killer" (16 d'abril de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31723041/

DURADA: 60 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 21 (sobre 100).

MILLOR:
- El "Maybe" del Jacob, l'espectador.

PITJOR:
- La construcció de l'acudit de l'errata feta per la col·laboradora de l'entitat benèfica, excusa descarada per tractar de retardat el públic.

NOTES:
1. Fou enregistrat en setembre de 2023 en l'Aylesbury Waterside Theatre durant la gira de l'espectacle, "Terribly Funny 2.0", tot provant material per al xou posterior, "Laughs Funny".
2. Representa el quart especial del comediant per a la plataforma, Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix, després de "Funny Business", "The Best Of, Ultimate, Gold, Greatest Hits" i "His Dark Material", del 2016, 2019 i 2021, respectivament.

COMENTARI: Com sempre, provocador de manera massa gratuïta. Ves! M'hauria agradat escoltar un dels seus acudits de mal gust, de pederàstia o d'agressió sexual, però referit al seu fill prematur. De fet, no m'hauria agradat, aquesta és la qüestió. M'hauria fet la mateixa gràcia nul·la que la resta de les seves barrabassades previsibles. I aquest retrat pejoratiu que fa de la figura paterna o de la petició de matrimoni, de quin segle està parlant? Quina ficada de peus a la galleda, nen! Total, que ha estat una mena de tortura empassar-me la funció sencera. Ja vaig cometre l'error d'anar a veure'l en directe a Cambridge fa deu ó quinze anys. Es va passar tota l'estona insultant espectadors. Així que la culpa és meva per donar-li una segona oportunitat. Escombraries.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Miss Osaka" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9437152/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pretensions de l'Ayano, a càrrec de la Junko Abe, en donar consells sobre seducció i l'entreteniment de l'home com a hostessa.

PITJOR:
- La badoqueria de la Ines, el paper a càrrec de la Victoria Carmen Sonne.

NOTES:
1. S'anuncia com la primera co-producció danesa/noruega/japonesa.
2. El projecte va iniciar-se en 2015; el rodatge es va portar a terme en nou dies de setembre de 2018 a Noruega i vint-i-un de gener de 2019, al Japó.
3. S'inspira lleugerament en el film de 1975, "The Passenger" https://ca.wikipedia.org/wiki/Professione:_reporter, dirigit pel Michelangelo Antonioni.

COMENTARI: El director i co-guionista, en Daniel Dencik, es declara captivat des de sempre per Osaka https://ca.wikipedia.org/wiki/Osaka. De manera que sembla bastant evident que tot plegat esdevé una excusa per involucrar-se d'alguna manera amb la ciutat japonesa. El problema, més enllà de raonaments pedants de crisis d'indentitat i carallades similars, és que el bo del Daniel ha de recórrer a una capacitat d'anàlisi matemàtica molt qüestionable de la protagonista per fer-la mínimament interessant i suportable. En algun moment he cregut que la cosa es tornaria en crítica al negoci tèrbol de les noies de companyia que explota el vessant més primari del mascle... i tal i qual. Però, no; manca profunditat, penso. Trobo, a més, que el personatge del Mirai Moriyama, el Shigeru, queda bastant desaprofitat, insinuat amb prou feines. Per acabar-ho d'adobar, la història conclou en el que sembla un atzucac. Total, m'he avorrit força.

EN UN MOT: Bretolada.

PAÍS:           DINAMARCA, JAPÓ, NORUEGA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!