LLARGMETRATGE: "Don't Bother to Knock" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044557/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Donna Corcoran, fent de la Bunny Jones, s'aboca a la finestra.

PITJOR:
- El canvi de parer immediat de la Lyn Lesley, el paper de l'Anne Bancroft, respecte el xicot.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la del 1951, "Mischief", escrita per la Charlotte Armstrong Lewi; el telefilm del 1991, "The Sitter", a càrrec del Rick Berger, n'és una altra adaptació.
2. En fase de desenvolupament s'havia anomenat "Mischief" o "Night Without Sleep".

COMENTARI: L'empenta que li fum el Richard Widmark a la Marilyn Monroe per separar-la de la Lurene Tuttle, encarnant, respectivament, el Jed Towers, la Nell Forbes i la Ruth Jones, resulta d'allò més convincent. M'ha sobtat. Així com m'ha sorprès el registre de la diva. Diu que l'actriu era acompanyada per una assessora d'interpretació particular en tot moment. Ves per on! Trobo, no obstant, que li costa arrencar una mica, a la història; la primera mitja hora, malgrat (o, potser, per culpa de) les cançons de la Lyn Lesley, m'ha provocat dubtes seriosos. Però, amb l'aparició del vessant psicòtic de la mainadera, es genera l'embranzida justa per arribar a un desenllaç, més o menys, airós. He xalat tant mirar-me la icona rossa com la llavor de senyora Robinson, la Bancroft, que 15 anys més tard participaria en "The Graduate" a les ordres d'en Mike Nichols, ja, com a cougar. I acabo amb una nota al marge, m'ha fet gràcia l'afany de l'oncle, l'Eddie Forbes, el personatge en la pell de l'Elisha Cook Jr., en exculpar-se. Força bé.

EN UN MOT: Exercici.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!