Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18075020/episodes?season=1
DURADA: 333 minuts i mig (Crèdits: 11 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).
MILLOR:
- El 4t lliurament és el que fa menys pena; tot i que, déu n'hi do, també... amb la Lena Campbell, el paper de la Denise Gough, duent-se la filla, la Leila Faith Lopez, al cau dels malfactors.
PITJOR:
- La premissa, els diàlegs i que la protagonista, l'Evîn Ehmed, resulta molt repel·lent des del minut zero.
NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme a Sitges i rodalies entre abril i octubre de 2022.
2. La integren 7 episodis.
3. El títol de treball fou "Palomino".
COMENTARI: Trobo molt absurd que uns lladres d'or britànics acabin robant la recaptació d'un supermercat (en euros i sense tenir en compte el grapat de clients que, actualment, no utilitza efectiu) a Sitges; això per començar. Però és que, a més d'aquest petit nyap de l'argument, molts altres elements del relat grinyolen massa per prendre's seriosament la història. Des de la imbatibilitat de l'Erin Carter, una noia que fa metre seixanta i fila d'escanyolida, al paper galdós del veí, mosso d'esquadra, l'Emilio Martín, interpretat pel Pep Ambròs. Per cert, l'escena en la que els criminals pretenen espantar-lo ficant-li focs artificials dins del cotxe m'ha deixat astorat... de vergonya aliena. I la seva execució a la plaça de bous, si no patètica, extremadament gratuïta. Una altra aparició lluïda, la de la Blanca Parés encarnant la Valeria Estrada, que arrisca la vida per dotze mil euros... que amagava en una capça de llauna! En fi, podríem, potser, pensar que n'hi ha prou amb l'acció... Doncs, no ben bé. Crec que ni les persecucions ni els intercanvis de cops ni les explosions no es caracteritzen per la seva versemblança. O sigui que, en acabat, no hi ha per on agafar-la; una tifa.
EN UN MOT: Escombraries.
PAÍS: GB, EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: MALAMENT.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sitges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sitges. Mostrar tots els missatges
dijous, 2 de novembre del 2023
SÈRIE: "Who Is Erin Carter? - Temporada 1a" (24 d'agost de 2023)
dimecres, 1 d’abril del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "El hoyo" (2019)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8228288/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La idea, la metàfora.
Pitjor: El poc recorregut, la limitació del plantejament.
Curiositat: El títol de treball fou "La plataforma". Li van ser atorgats els guardons a la millor pel·lícula, els millors efectes especials, el gran premi del públic i el premi Citizen Kane al director revelació en la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
Comentari:
Entenc que l'obsessió d'enviar el "missatge" als de la planta zero ha de ser fruit d'haver perdut el senderi i una manera diligent de tancar la història; però, aleshores, em deixa a mitges. Planteja una situació interessant, una mena de ruleta russa alimentària en la que sempre guanya la banca, evidentment. A més, la presentació resulta efectiva, òptima. Només que m'hauria agradat un desenvolupament un pèl més elaborat. Al·legòrica.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8228288/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La idea, la metàfora.
Pitjor: El poc recorregut, la limitació del plantejament.
Curiositat: El títol de treball fou "La plataforma". Li van ser atorgats els guardons a la millor pel·lícula, els millors efectes especials, el gran premi del públic i el premi Citizen Kane al director revelació en la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
Comentari:
Entenc que l'obsessió d'enviar el "missatge" als de la planta zero ha de ser fruit d'haver perdut el senderi i una manera diligent de tancar la història; però, aleshores, em deixa a mitges. Planteja una situació interessant, una mena de ruleta russa alimentària en la que sempre guanya la banca, evidentment. A més, la presentació resulta efectiva, òptima. Només que m'hauria agradat un desenvolupament un pèl més elaborat. Al·legòrica.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 21 de març del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kimi no Na wa" (2016)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5311514/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La reproducció, gairebé fotogràfica, dels escenaris i dels detalls; per exemple, el tatami. L'excursió a la caldera d'Itomori. La resignació de la Miki Okudera.
Pitjor: El final es prolonga una mica massa. Les cançons de Radwimps.
Curiositat: Kadokawa Corporation va publicar la novel·lització del film a càrrec del mateix director i guionista, en Makoto Shinkai, un mes abans de la seva estrena. Li va ser atorgat el guardó Anima't a la millor pel·lícula en el SITGES 49è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Els personatges protagonistes també apareixen en rols secundaris en "Tenki no Ko", del 2019 i mateix director. Abans del seu títol definitiu es van considerar "Yume to Shiriseba", "Kimi no Musubime" i "Kimi wa Kono Sekai no Hanbun". Hida, a la prefectura de Gifu, va servir d'inspiració pel poble fictici d'Itomori. En anglès, el títol és "Your Name". Al 2017 es va anunciar una adaptació americana.
Comentari:
Em feia molta mandra mirar-la perquè m'esperava una carrinclonada. I, al final, m'ha resultat aclaparadora. Primer, com a obra gràfica, preciosa. Segon, la història combina diferents elements fantàstics molt en la línia dels meus gustos, sobretot, el de les paradoxes temporals. Tercer, i això és personal, la nostàlgia: els escenaris, rituals, costums, que es mostren m'han transportat a la meva època de fascinació absoluta pel país, el Japó. I, per acabar, una resolució amable. Magnífica.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5311514/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La reproducció, gairebé fotogràfica, dels escenaris i dels detalls; per exemple, el tatami. L'excursió a la caldera d'Itomori. La resignació de la Miki Okudera.
Pitjor: El final es prolonga una mica massa. Les cançons de Radwimps.
Curiositat: Kadokawa Corporation va publicar la novel·lització del film a càrrec del mateix director i guionista, en Makoto Shinkai, un mes abans de la seva estrena. Li va ser atorgat el guardó Anima't a la millor pel·lícula en el SITGES 49è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Els personatges protagonistes també apareixen en rols secundaris en "Tenki no Ko", del 2019 i mateix director. Abans del seu títol definitiu es van considerar "Yume to Shiriseba", "Kimi no Musubime" i "Kimi wa Kono Sekai no Hanbun". Hida, a la prefectura de Gifu, va servir d'inspiració pel poble fictici d'Itomori. En anglès, el títol és "Your Name". Al 2017 es va anunciar una adaptació americana.
Comentari:
Em feia molta mandra mirar-la perquè m'esperava una carrinclonada. I, al final, m'ha resultat aclaparadora. Primer, com a obra gràfica, preciosa. Segon, la història combina diferents elements fantàstics molt en la línia dels meus gustos, sobretot, el de les paradoxes temporals. Tercer, i això és personal, la nostàlgia: els escenaris, rituals, costums, que es mostren m'han transportat a la meva època de fascinació absoluta pel país, el Japó. I, per acabar, una resolució amable. Magnífica.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 4 de gener del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La Science des rêves" (2006)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0354899/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les seqüències d'animació stop-motion. La ciutat de cartró.
Pitjor: La indefinició del final.
Curiositat: El títol en anglès és "The Science of Sleep"; en italià, "L'arte del sogno"; i, en castellà, "La ciencia del sueño". Li va ser atorgat el Gran premi del públic a la millor pel·lícula en la 39a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, al 2006. Als títols de crèdit, s'agraeix la creació del títol al Rhys Ifans, que havia de protagonitzar el film i havia fet algunes sessions de treball amb el director.
Comentari:
La representació onírica i, de fet, la confusió entre els estats de consciència està molt bé. A més, els companys de feina són divertits, sobretot, l'Alain Chabat, que fa d'en Guy. Però, la deriva del personatge em desmotiva i em desespera. La part artística, no obstant, correcta. Dispersa.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0354899/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les seqüències d'animació stop-motion. La ciutat de cartró.
Pitjor: La indefinició del final.
Curiositat: El títol en anglès és "The Science of Sleep"; en italià, "L'arte del sogno"; i, en castellà, "La ciencia del sueño". Li va ser atorgat el Gran premi del públic a la millor pel·lícula en la 39a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, al 2006. Als títols de crèdit, s'agraeix la creació del títol al Rhys Ifans, que havia de protagonitzar el film i havia fet algunes sessions de treball amb el director.
Comentari:
La representació onírica i, de fet, la confusió entre els estats de consciència està molt bé. A més, els companys de feina són divertits, sobretot, l'Alain Chabat, que fa d'en Guy. Però, la deriva del personatge em desmotiva i em desespera. La part artística, no obstant, correcta. Dispersa.
Perdoneu per la meva ignorància!
dijous, 19 de desembre del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Marlina Si Pembunuh dalam Empat Babak" (2017)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5923026/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La fotografia. La crema de l'instrument musical, la jungga. La iniciativa de l'Anggun Priambodo, fent d'Ian, en atacar el Franz, encarnat en el Yoga Pratama. El naixement.
Pitjor: Les decapitacions.
Curiositat: Li va ser atorgat el premi a la millor actriu a la Marsha Timothy en l'edició 50a del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya per la seva interpretació de la Marlina. La protagonista va haver d'aprendre a muntar a cavall i va estar dos mesos perfeccionant l'accent del seu personatge. El títol internacional és "Marlina the Murderer in Four Acts". Als títols de crèdit apareix "in the memory of my father H. AKHMAD ZAWAWI SOELEIMAN (1931-2016)".
Comentari:
D'entrada, incòmoda, encara que la violència latent de la situació inicial no s'acabi de traduir en l'agressivitat o la contundència esperable. Després, evoluciona de manera plàcida fins a un final, més o menys, previsible. Simple però agradable a la vista, sobretot, pels escenaris. Interessant.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5923026/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La fotografia. La crema de l'instrument musical, la jungga. La iniciativa de l'Anggun Priambodo, fent d'Ian, en atacar el Franz, encarnat en el Yoga Pratama. El naixement.
Pitjor: Les decapitacions.
Curiositat: Li va ser atorgat el premi a la millor actriu a la Marsha Timothy en l'edició 50a del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya per la seva interpretació de la Marlina. La protagonista va haver d'aprendre a muntar a cavall i va estar dos mesos perfeccionant l'accent del seu personatge. El títol internacional és "Marlina the Murderer in Four Acts". Als títols de crèdit apareix "in the memory of my father H. AKHMAD ZAWAWI SOELEIMAN (1931-2016)".
Comentari:
D'entrada, incòmoda, encara que la violència latent de la situació inicial no s'acabi de traduir en l'agressivitat o la contundència esperable. Després, evoluciona de manera plàcida fins a un final, més o menys, previsible. Simple però agradable a la vista, sobretot, pels escenaris. Interessant.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 14 de desembre del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Extra Ordinary." (2019)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8233874/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El toc humorístic. Els clips de documental antic.
Pitjor: La representació del dimoni.
Curiositat: Li va ser atorgat el Premi del públic a la millor pel·lícula en la secció Panorama Fantàstic de la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. En els títols de presentació s'anuncia que està basada en una història real. Al final dels títols de crèdit el locutor dels clips vells diu "That's all from us. See you next time!" alhora que es mostra aquesta darrera frase escrita en un rètol amb estètica vella.
Comentari:
Modesta però prou ben trobada. Resulta divertida, fins i tot, amb uns acudits i gags més aviat discrets, gràcies a la feina d'un elenc còmic. Potser, la més reprovable seria la Claudia O'Doherty, que interpreta la Claudia Winter, per la seva cara de fàstic constant. Encara que, en realitat, encaixa perfectament. Simpàtica.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8233874/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El toc humorístic. Els clips de documental antic.
Pitjor: La representació del dimoni.
Curiositat: Li va ser atorgat el Premi del públic a la millor pel·lícula en la secció Panorama Fantàstic de la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. En els títols de presentació s'anuncia que està basada en una història real. Al final dels títols de crèdit el locutor dels clips vells diu "That's all from us. See you next time!" alhora que es mostra aquesta darrera frase escrita en un rètol amb estètica vella.
Comentari:
Modesta però prou ben trobada. Resulta divertida, fins i tot, amb uns acudits i gags més aviat discrets, gràcies a la feina d'un elenc còmic. Potser, la més reprovable seria la Claudia O'Doherty, que interpreta la Claudia Winter, per la seva cara de fàstic constant. Encara que, en realitat, encaixa perfectament. Simpàtica.
Perdoneu per la meva ignorància!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
