MIGMETRATGE: "Under Western Stars" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0030910/

DURADA: 53 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- La maniobra d'utilitzar "Dust", la cançó composta pel Johnny Marvin, per presentar el problema de la sequera al congressista Edward H. Marlowe, encarnat pel Tom Chatterton, durant la festa.

PITJOR:
- L'execució pobra de la missió de volar l'embassament i la manera que es resol la temptativa.

NOTES:
1. L'acció s'emmarca en el que va anomenar-se la Dust Bowl https://ca.wikipedia.org/wiki/Dust_Bowl, una època severa de tempestes de pols en territoris del nord d'Amèrica, durant els anys 30 del segle 20.
2. Originalment, havia de dir-se "Washington Cowboy" i de ser protagonitzada pel Gene Autry https://ca.wikipedia.org/wiki/Gene_Autry; un conflicte contractual amb l'estudi, Republic Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Republic_Pictures, va allunyar el cantant de la producció en favor del Roy Rogers https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Rogers.
3. En 2009, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.

COMENTARI: Més enllà dels números musicals interpretats per l'estrella (massa, pel meu gust), proporciona aquest petit apunt històric sobre els "Dirty Thirties", suggereix un parell de tripijocs de la pràctica política i ens cola el flirteig entre els joves, aparentment, deslleial per part de la mossa, la Carol Hughes. D'acord. Em grinyola, no obstant, el vessant humorístic que li toca a l'Smiley Burnette https://en.wikipedia.org/wiki/Smiley_Burnette en un context més aviat tràgic. No em lliga, tampoc, que els vigilants del pantà i els ranxers s'enfrontin a trets en una escena i en la següent surtin tots cantant i contents. Però, bé, m'esperava quelcom encara més castanya... O sigui que, al final, no m'ha castigat gaire.

EN UN MOT: Demostració.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Oh, yes, daddy, I'm coming...
---
Roy Rogers as Roy Rogers
Carol Hughes as Eleanor Fairbanks

LLARGMETRATGE: "Love Affair" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031593/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El recurs d'explicar la donació del quadre per destapar el secret de la noia.

PITJOR:
- La seqüència del desembarcament en l'arribada a Nova York.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre octubre i novembre de 1938 en indrets de Manhattan, com l'Empire State Building https://ca.wikipedia.org/wiki/Empire_State_Building, i en els RKO Studios de la Gower Street https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1967 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost de 860 mil dòlars, va recaptar-ne'n un milió 800 mil.
4. Una revisió titulada "An Affair to Remember" https://ca.wikipedia.org/wiki/Tu_i_jo a càrrec del mateix director, en Leo McCarey, es va estrenar en 1957.  
5. Durant el seu desenvolupament, la producció va anomenar-se "Memory of Love" i "Love Match".

COMENTARI: Potser, la clau del goig que genera és l'habilitat de transmetre aquest positivisme d'actitud, una alegria com la de la patrona encarnada per la Ferike Boros, que irradia bon humor, o una gentilesa com la del descartat, el Kenneth Bradley, el paper del Lee Bowman, que manté l'atenció cordial cap a la noia malgrat el rebuig patit. A més, veient les expressions felices permanents dels protagonistes, la Terry McKay i el Michel Marnet, els personatges interpretats per la Irene Dunne i el Charles Boyer, respectivament, sembla que tot hagi d'esdevenir de manera fàcil i òptima. El moment musical de "Plaisir d'amour" https://en.wikipedia.org/wiki/Plaisir_d%27amour, la cançó de 1784 composta pel Jean-Paul-Égide Martini, introdueix el punt d'elegància que contraresta la vulgaritat amb la que es presenta el saltamarges. I l'assumpte de l'orfenat reforça el to entranyable de la història. La resta representa un acte de fe... Perquè, en nou dies de creuer, malgrat qualsevol escala a Porto Santo https://ca.wikipedia.org/wiki/Porto_Santo, et pots enamorar i desenamorar tres o quatre cops.

EN UN MOT: Referent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

It's a funny thing, but the things we like best are either illegal, immoral or fattening.
---
Irene Dunne as Terry McKay
Charles Boyer as Michel Marnet

LLARGMETRATGE: "McLintock!" (1963)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0057298/

DURADA: 126 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que explica el Jake Birnbaum, encarnat pel Jack Kruschen, sobre la medalla del pare de la Katherine McLintock, el paper de la Maureen O'Hara.

PITJOR:
- Les estomacades, la multitudinària de la mina i les del Devlin Warren a la Rebecca McLintock, interpretats pel Patrick Wayne i l'Stefanie Powers, respectivament, i del George Washington McLintock a la Katherine McLintock, els personatges del John Wayne i la Maureen O'Hara.

NOTES:
1. S'inspira lleugerament en el text teatral del William Shakespeare, "The Taming of the Shrew" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_fer%C3%A9stega_domada.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1991 per manca de renovació dels drets.
3. A partir d'un pressupost de 4 milions de dòlars, en va recaptar 14 i mig.
4. La producció va durar des d'octubre de 1962 fins a gener de 1963 i va rodar-se en indrets de l'estat nord-americà d'Arizona, com els Old Tucson Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Old_Tucson_Studios o el San Rafael Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/San_Rafael_Ranch.
5. En Gordon Jones, que fa del Matt Douglas, va morir abans de l'estrena.

COMENTARI: Hauré d'anar amb compte amb el que critico perquè darrere la història hi ha tot un Shakespeare. O això diuen (no ho podria saber perquè he llegit ben poca cosa del britànic)... Però és que la mandanga de la dona emprenyada bel·ligerant, d'entrada, ja m'ha fet molta mandra. Tot el conflicte matrimonial estúpid em sona a repetició del posat de la parella en "The Quiet Man" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Quiet_Man, la pel·lícula del 1952 dirigida pel John Ford. I l'episodi ridícul de la natjada en públic a l'esposa, la gran gràcia, m'ha provocat vergonya aliena. Per cert, segons va explicar la víctima en la seva autobiografia, sembla que l'actriu va patir realment aquest fart de llenya en les seves carns, cosa que li va suposar blaus al cul durant setmanes. L'altre tema és el protagonista, el magnànim terratinent que juga escacs i s'avé amb els indígenes per una mena d'honor guerrer. Resulta força petulant (paraula, precisament, utilitzada en el diàleg del film). A més, el perdonavides condescendent va ventant lliçons sobre amor mentre anuncia a la seva filla que cedirà les seves propietats, malgrat la seva desconfiança cap a les autoritats, a l'estat per fer-li un favor a ella. Si pretenien pintar-lo de patriota... Més aviat, de carallot! Aleshores, després de dues hores de matraca, una mica d'acció, la revolta comanxe https://ca.wikipedia.org/wiki/Comanxes, en miniatura, bastant absurda... Calla, no, que és comèdia! En fi, res, que m'ha costat de rosegar.

EN UN MOT: Paternalista.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Don't say it's a fine morning, or l'll shoot you!
---
John Wayne as George Washington "G.W." McLintock

LLARGMETRATGE: "Lonely Wives" (1931)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022086/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El retrat precís de sogra odiosa, la senyora Mantel, encarnada per la Maude Eburne; l'expressió que repeteix sovint, "pitter-patter", la torna encara més detestable i molesta.

PITJOR:
- La conversa en el Lounge de l'Hotel Astor entre el Richard Smith i la Diane O'Dare, interpretats per l'Edward Everett Horton i la Laura La Plante, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en el muntatge teatral del 1922 homònim a càrrec de l'Albert Herman Woods, traduït pel Walter DeLeon, el guionista del film, i el Mark Swan, a partir del vodevil de 1912, "Tanzanwaltz", escrit pel Pordes Milo, el Walter Schütt i l'Eric Urban.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1959 per manca de renovació dels drets.
3. L'adquisició, en gener de 1931, de Pathé Exchange https://en.wikipedia.org/wiki/Path%C3%A9_Exchange, la productora, per part de l'RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va condicionar la seva estrena.

COMENTARI: Suposo que veure aparèixer en pantalla alhora en Richard Smith i el Great Zero, els dos personatges de l'Edward Everett Horton, devia ser un dels al·licients més potents de l'assumpte. L'altre, el coqueteig descarat de les tres mosses, l'Esther Ralston, la Laura La Plante i la Patsy Ruth Miller, quatre, si comptem la Georgette Rhodes, la minyona francesa. I ambues coses em semblen prou correctes. Trobo, no obstant, que els gags de confusió resulten un tant bàsics i l'afany moralitzador espatlla la comèdia. Comença picantona, la pel·lícula, i acaba carrinclona. Però ens regala alguns moments divertits. O sigui que passa.

EN UN MOT: Insinuació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

His mind is very active tonight.
---
Spencer Charters as Andrews, the Butler

LLARGMETRATGE: "The Little Princess" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031580/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El Ram Dass, el paper del César Romero, i la Sara Crewe, encarnada per la Shirley Temple, parlant hindustànic https://ca.wikipedia.org/wiki/Hindust%C3%A0nic.

PITJOR:
- Els esgarips de la Marcia Mae Jones fent de la Lavinia.

NOTES:
1. Es basa lleugerament en la novel·la de la Frances Hodgson Burnett, "A Little Princess" https://en.wikipedia.org/wiki/A_Little_Princess, publicada en forma de llibre per primer cop en 1905.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1968 per manca de renovació dels drets.
3. La Beryl Mercer, que interpreta la reina Victòria I del Regne Unit https://ca.wikipedia.org/wiki/Vict%C3%B2ria_I_del_Regne_Unit, va morir 4 mesos després de l'estrena de la pel·lícula.
4. L'animal de companyia del Ram Dass havia de ser una mona però van canviar-lo pel lloro perquè el mico es tornava violent amb la Shirley Temple.

COMENTARI: Deixant a banda el context polític, la Segona Guerra Bòer https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_B%C3%B2er i, específicament, el Setge de Mafeking https://en.wikipedia.org/wiki/Siege_of_Mafeking, del qual no en sabia ni en sé un borrall, la perspectiva era prou clara, lluïment de l'infant prodigi, la Temple https://ca.wikipedia.org/wiki/Shirley_Temple, en un escenari d'època victoriana. Buff! De debó calia ficar-m'hi? Per cert, en el film, se suposa que la nena fa vuit anys. Tot i que, durant el rodatge, en setembre de 1938, l'actriu tirava cap als onze. De qualsevol manera, m'esperava quelcom altiu i lacrimogen a parts iguals amb una mossa, omnipresent, fent de repel·lenteta a discreció. En acabat, no obstant, llevat d'algun moment puntual, com el comiat i el retrobamet amb el pare, encarnat per l'Ian Hunter, no he tingut la impressió que l'espectacle em saturés per això o per allò. És a dir, ha estat prou tolerable, la murga. De fet, fins i tot, m'ha agradat veure el César Julio Romero Jr. https://ca.wikipedia.org/wiki/Cesar_Romero fent d'indi compassiu. També, m'ha semblat bastant simpàtic l'episodi oníric en rima. Crec, però, que li manca una resolució més concloent. Potser es van quedar curts de pressupost, el milió tres-cents mil dòlars...

EN UN MOT: Incrèdula.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Stolen kiss
---
Shirley Temple as Sara Crewe
Richard Greene as Geoffrey Hamilton
Anita Louise as Rose
Cesar Romero as Ram Dass
Arthur Treacher as Hubert "Bertie" Minchin
Mary Nash as Mistress Amanda Minchin

LLARGMETRATGE: "The Hitch-Hiker" (1953)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0045877/

DURADA: 70 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La malfiança de l'Emmett Myers, el paper interpretat pel William Talman, quan el Gilbert Bowen, encarnat pel Frank Lovejoy, parla en castellà amb els mexicans.

PITJOR:
- L'emboscada de pa sucat amb oli de la policia mexicana als molls de Santa Rosalía.

NOTES:
1. S'inspira en la figura del William Edward Cook Jr. https://en.wikipedia.org/wiki/Billy_Cook_(criminal), l'assassí itinerant https://en.wikipedia.org/wiki/Spree_killer.
2. En 1998, fou seleccionada per a la seva conservació pel National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry dels Estats Units d'Amèrica per la seva rellevància cultural, històrica o estètica.
3. Els dos guionistes, l'Ida Lupino, també, directora, i el Collier Young, havien estat casats entre 1948 i 1951.
4. Durant el seu desenvolupament, va anomenar-se "The Difference" i "The Persuader".

COMENTARI: Trobo prou acceptable el vessant divulgatiu del crim real https://ca.wikipedia.org/wiki/Crim_real però, en general, la presentació m'ha avorrit bastant. El suspens galdós del joc de punteria, el moment retrospectiu penós del bandarra, l'escena carrinclona del Gilbert Bowen amb la nena, la Kathy Riggins, en la botiga de queviures del José Andrade, el paper del Nacho Galindo, la travessada patètica del desert amb el coix... Tota la pesca em deixa força indiferent, la veritat. Potser, la culpa de la tebiesa que exhibeix el film ve de l'autocensura per evitar problemes amb el Motion Picture Production Code https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Hays, el text regulador de les produccions cinematogràfiques. Perquè, segons llegeixo, la directora va entrevistar els protagonistes originals de l'episodi; fins i tot, el Billy Cook, el psicòpata. O sigui que la dona devia tenir material per retratar amb pèls i senyals la situació. En fi... Això, sí; curiosa, la bomba de benzina mexicana de manubri.

EN UN MOT: Recreació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

¡Caramba!
---
William Talman as Emmett Myers
Natividad Vacío as José

LLARGMETRATGE: "Tange Sazen Yowa: Hyakuman Ryō no Tsubo" (1935)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0027076/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- Les renyines entre el Tange Sazen i l'Ofuji, interpretats pel Denjirō Ōkōchi i la Shinbashi Kiyozō, respectivament.

PITJOR:
- El menyspreu pel milió de ryō https://en.wikipedia.org/wiki/Ry%C5%8D; independentment de l'atuell, ni el Tange Sazen ni el Genzaburo Yagyu es preocupen d'anar a recollir el tresor.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Million Ryo Pot" o "Tange Sazen and the Pot Worth a Million Ryo".
2. En la novel·la serialitzada de 1927 on apareix per primera vegada el Tange Sazen https://en.wikipedia.org/wiki/Tange_Sazen, el Fubō Hayashi https://en.wikipedia.org/wiki/Kaitar%C5%8D_Hasegawa descriu el personatge com un nihilista bergant; però, el Daisuke Itō https://en.wikipedia.org/wiki/Daisuke_It%C5%8D_(film_director) el converteix en heroi en la seva pel·lícula de 1928, "Shinpan Ōoka seidan" https://www.imdb.com/title/tt1315410/.
3. Aquest és un dels tres films que es conserven del Sadao Yamanaka https://en.wikipedia.org/wiki/Sadao_Yamanaka, el director; els altres dos són "Kōchiyama Sōshun" https://www.imdb.com/title/tt0272690/, de 1936, i "Ninjō kami fūsen" https://www.imdb.com/title/tt0029314/, de 1937.

COMENTARI: Més que com pura diversió, acostumo a encarar aquest tipus de representació com un repte. Bàsicament, perquè tinc poca confiança en la meva capacitat per superar la barrera cultural i temporal que planteja l'obra. Cal tenir en compte que estem parlant d'una història japonesa ambientada en la primera meitat del segle XVIII, d'acord el context del protagonista, explicada a mitjans dels anys 30 del XX. Això significa que, a més de les limitacions tècniques pròpies de l'època del rodatge, topem amb un estat de conservació qüestionable del suport audiovisual. Que ho faig de gust, evidentment! Però comporta que m'hagi d'arromangar una mica quan m'hi fico. En fi... Reconec, doncs, que l'entrada m'ha costat bastant. També, culpa que no sóc bo amb les fisonomies i em confonia. Mes, després d'un quart d'hora, coincidint amb l'aparició del rōnin https://ca.wikipedia.org/wiki/R%C5%8Dnin domesticat, el Tange Sazen, m'he vist dins. Podria assenyalar que allò que m'ha atrapat ha estat el punt d'entranyable que aporta l'orfandat del nen. Mentiria. El que m'ha fascinat ha estat la figura de l'Ofuji i de la dona que la interpreta, la Shinbashi Kiyozō https://en.wikipedia.org/wiki/Shinbashi_Kiyozo, una geisha https://ca.wikipedia.org/wiki/Geisha. De la resta, no en tinc queixa. Al capdavall, es tracta de la setena millor pel·lícula japonesa de tots els temps segons Kinema Junpō https://ca.wikipedia.org/wiki/Kinema_Junpo, la revista cinematogràfica més antiga del Japó. Poca broma!

EN UN MOT: Relíquia.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Congratulations! You, my lord, are the wealthiest man in Japan. Congratulations!
---
Bandō Katsutarō as Yagyuu Tsushimanokami
Kitō Zen'ichirō as Kō Dainoshin

LLARGMETRATGE: "The Little Shop of Horrors" (1960)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0054033/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les poncelles que descobreixen les cares de les víctimes, el borratxo, el dentista, el lladre, la Leonora Clyde i el mateix Seymour Krelboined, els papers interpretats pel Robert Anthony Coogan, en John Herman Shaner, el Charles Byron Griffith, la Meri Welles i el Jonathan Haze, respectivament.

PITJOR:
- Els brams que profereix la planta en veu del Charles B. Griffith.

NOTES:
1. El títol de treball fou "The Passionate People Eater".
2. Va donar peu al musical de 1982, "Little Shop of Horrors" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_botiga_dels_horrors_(musical), compost per l'Alan Menken i el Howard Ashman.
3. L'escena de l'atropellament ferroviari de l'home encarnat pel Robert Coogan va enregistrar-se fent recular la locomotora des de la posició de l'actor i invertint el moviment en el procés d'edició.
4. La Myrtle Vail, que interpreta la Winifred Krelboined, era l'àvia del Charles B. Griffith, el guionista del film; el pare del Griffith apareix, també, com a primer pacient del doctor Phoebus Farb, el personatge del John Herman Shaner.

COMENTARI: Es tracta d'un pressupost de 30 mil dòlars (325 mil, d'ara) i un rodatge de dos dies i una nit. O sigui que tampoc caldria gaire anàlisi de si s'inspira en el relat de 1932, "Green Thoughts", escrit pel John Collier https://en.wikipedia.org/wiki/John_Collier_(fiction_writer), o en el conte de 1956 de Sir Arthur Charles Clarke, "The Reluctant Orchid" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Reluctant_Orchid, o de si la caricatura que represenen el Gravis Mushnick i la Siddie Shiva pot considerar-se ofensiva o no pels jueus. A mi, tot plegat em sembla un altre dels xurros lleugers, en el millor sentit de la paraula, de la parella Corman-Griffith, amb la seva part còmica, un protagonista estúpid, la mare que cuina àpats amb medicines d'ingredients, l'home que menja flors i un dentista sàdic, la ració d'erotisme, a càrrec de la Jackie Joseph i la Meri Welles, l'al·lusió de resquitllada al gènere policíac https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A8nere_polic%C3%ADac i la befa al cinema de terror https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_terror. En Roger Corman https://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Corman, productor i director de la creatura, ni la va registrar (la qual cosa implicà situar-la en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic). Tal era la confiança/estima que li tenia al projecte.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Now, you're going to get it. Hoo hoo! You're going to get it.
---
John Herman Shaner as Dr. Phoebus Farb

LLARGMETRATGE: "Kept Husbands" (1931)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022021/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Les frases fetes del Hughie Hanready, a càrrec del Ned Sparks, com "A penny saved is a dollar earned" o "Beggars can't be chosers".

PITJOR:
- La carrinclonada final que li engega la mare del mosso, encarnada per la Mary Carr, a la seva jove, de qui s'ocupa la Dorothy Mackaill, "All husbands are kept. Some of them are kept with money. But most of them with love, devotion, and sacrifice. Why, it's every woman's mission in life. Keeping her husband".

NOTES:
1. La Warner Bros. https://ca.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros. va cedir en Lloyd Bacon, el director, i la Dorothy Mackaill, que fa de la Dorothea Parker, a l'RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures per aquesta pel·lícula.
2. La producció va començar-se a mitjans de desembre de 1930 i va rodar-se en els RKO Studios de Gower Street a Hollywood https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles), en l'estat nord-americà de Califòrnia.
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1959 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: Tal com es presenta el manso, en Richard Brunton, el paper del Joel McCrea, un individu íntegre, resolt i ferm, resulta difícil d'acceptar la seva capitulació davant les rebequeries de la consentida. Sobretot, si el procés de conquesta que justificaria la presa de pèl posterior s'amaga darrere d'un rètol trist, "Four weeks—". És a dir, no m'he cregut aquesta relació anòmala en cap moment perquè no està argumentada adequadament. De manera que tot plegat no m'ha semblat res més que una bajanada sense solta ni volta. I la complicitat cega de la senyora Brunton? Tros de cretina! Ara, potser, el problema el tinc jo per sobreestimar els personatges. El desenllaç segueix la mateixa línia del despropòsit; arbitràriament, la paia es reforma. Que no! Ha estat un mal de queixal.

EN UN MOT: Aberració.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Well, where there's no sense, there's no feeling!
---
Dorothy Mackaill as Dorothea "Dot" Parker Brunton

LLARGMETRATGE: "Jack and the Beanstalk" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044762/

DURADA: 73 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El número de "He Never Looked Better in His Life", la cançó composta pel Lester Lee i el Bob Russell.

PITJOR:
- L'esquetx de la confusió d'ombres entre la del gegant, el paper a càrrec del Jacob Henry Baer, i la del Jack Strong, encarnat pel Lou Costello.

NOTES:
1. És una revisió humorística de "Les mongetes màgiques" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_mongetes_m%C3%A0giques, la rondalla d'origen desconegut publicada en 1734 a Anglaterra amb el títol, "The Story of Jack Spriggins and the Enchanted Bean".
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1979 per manca de renovació dels drets.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 9 de juliol i el 2 d'agost de 1951 en els Hal Roach Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Hal_Roach_Studios de Culver City, en l'estat nord-americà de California, aprofitant recursos de "Joan of Arc" https://www.imdb.com/title/tt0040491/, el drama de 1948 dirigit pel Victor Fleming.

COMENTARI: Entre gags insubstancials i acudits dolents et va anestesiant fins a deixar-te ben bé fora de combat. A més, amb una història popular com aquesta, no queda ni la curiositat de conèixer un desenllaç ja sabut. Salvo, potser, el vessant musical, malgrat que tampoc em sembla cap meravella. I podria valorar positivament alguna altra poca-soltada, com el moment en el que el gegant truca la porta del seu castell amb el cap del Jack, pres sota el braç de l'ogre. Humor d'slapstick https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_clatellades un pèl massa bàsic. Exemple, l'escena de l'empait per dins d'un tronc buit o la típica persecució d'entrades i sortides per un seguit de portes; un tant infantil, tot plegat, gastat. Els ous convertits en granades perquè les gallines mengen cereals mesclats amb pólvora? Catapultes per sortir de la fortalesa? El mateix assumpte dels dos ganàpies interpretats per l'Abbott i el Costello https://en.wikipedia.org/wiki/Abbott_and_Costello fent de cangurs? No ho compro; més que absurd, estúpid. Total, bastant fiasco.

EN UN MOT: Encallada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

I am being good. It just happens that their standards are much higher than mine.
---
Shaye Cogan as Eloise Larkin
David Stollery as Donald Larkin
James Alexander as Arthur

LLARGMETRATGE: "San Mao liu lang ji" (1949)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0470084/

DURADA: 70 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- L'episodi del furt a l'home del tramvia, interpretat pel Ye Xunlie,  i la pallissa que li claven el Lao San i el Tao Ye, a càrrec del Yang Shaogiao i l'Ah Gen, respectivament, al Sanmao, encarant pel Longji Wang, quan el nen li torna el botí al senyor.

PITJOR:
- Les trenes que, suposadament, representen els 3 pèls del protagonista.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Adventures of Sanmao the Waif", "The Winter of Three Hairs", "Wanderings of Three-Hairs the Orphan" o "An Orphan on the Streets".
2. Es basa en els manhua del Sanmao https://ca.wikipedia.org/wiki/Sanmao, el personatge creat pel Zhang Leping en 1935.
3. Va començar a desenvolupar-se en octubre de 1948 però fou vetada pel Guomindang https://ca.wikipedia.org/wiki/Guomindang; quan l'Exèrcit Popular d'Alliberament https://ca.wikipedia.org/wiki/Ex%C3%A8rcit_Popular_d%27Alliberament va prendre Shanghai, base de la productora, la Kunlun Film Company, en octubre de 1949, fou desbloquejada.
4. Les últimes imatges del film mostren la rua real de la presa de Shanghai.

COMENTARI: Aplaudeixo l'intent d'exposar el drama de la pobresa infantil https://en.wikipedia.org/wiki/Child_poverty i de denunciar tant la injustícia social del sistema com la hipocresia o demagògia de cert discurs polític. També, el focus en les tàctiques dels delinqüents furtius per aprofitar-se dels desvalguts. Però trobo que en Sanmao, per tractar-se d'un vailet de carrer, va massa curt d'astúcia. I l'exponent més clar d'això, potser, és la seva estada en la casa burgesa. És a dir, engega enlaire una situació força avantatjosa per babau. Després, la seva innocència, la integritat, l'honradesa, l'haurien de convertir en una criatura entranyable. Mes l'aspecte de capgròs grotesc, amb aquest cabell escarransit i aquest nas de patata desproporcionat, afegits als rampells de salvatge que li agafen ara i adés el penalitzen en comptes d'ajudar-lo en aquest aspecte. Esporàdicament, la calamitat es rebaixa a través d'una disposició jocosa del relat o, fins i tot, amb algun intent de gag. Exemple, el moment en el que el nano es fa passar per un maniquí, quan l'empaita un vigilant dels grans magatzems. Penós com l'assumpte en si. Què hi farem? S'accepta. En fi... Si més no, m'ha servit per fixar-me en una icona cultural que desconeixia i que, per cert, ha estat explotada en altres formats, des de l'obra de teatre, passant per l'animació, fins al videojoc.

EN UN MOT: Ingènua.

PAÍS:           REPÚBLICA POPULAR DE LA XINA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Goddamn it! He's really something, that little rascal!
---
Hongda Guan as The Boss
Yang Shaogiao as Lao San

LLARGMETRATGE: "His Girl Friday" (1940)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0032599/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: mig minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estira-i-arronsa entre el Walter Burns i la Hildy Johnson, els papers interpretats pel Cary Grant i la Rosalind Russell, respectivament.

PITJOR:
- La sala de premsa del Criminal Courts Building de Chicago https://en.wikipedia.org/wiki/Courthouse_Place és tant accessible que, fins i tot, la senyora Baldwin, encarnada per l'Alma Kruger, s'hi passeja com si res.

NOTES:
1. Es basa en l'obra de teatre de 1928, "The Front Page" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Front_Page, escrita pel Ben Hecht i el Charles MacArthur; la primera adaptació cinematogràfica de la peça fou el film de 1931 homònim dirigit pel Lewis Milestone https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_plana_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1931).
2. En 1993, va ser seleccionada per a la seva preservació en el United States National Film Registry https://ca.wikipedia.org/wiki/National_Film_Registry de la Library of Congress https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_del_Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units per la seva significació històrica, cultural o estètica.
3. Durant la producció, va anomenar-se "The Bigger They Are"; el rodatge es va portar a terme entre el 27 de setembre i el 21 de novembre de 1939 en els Warner Brothers Burbank Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros._Studios_Burbank i el Columbia/Warner Bros. Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros._Ranch de Burbank, en l'estat nord-americà de California.
4. El film forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1969 per manca de renovació dels drets.
5. El títol al·ludeix a un idiotisme idiomàtic que deriva de la novel·la de 1719, "Robinson Crusoe" https://en.wikipedia.org/wiki/Robinson_Crusoe, escrita pel Daniel Defoe; "Man Friday" i, per extensió, "Girl Friday" s'utilitza per descriure un assistent personal o servent, especialment, un de competent o lleial.

COMENTARI: Es veu que en Howard Hawks, el director, va proposar-se batre el rècord de paraules per minut en els diàlegs d'aquesta pel·lícula; dues-centes quaranta va ser la marca. I, per un costat, aquesta agilitat verbal s'agraeix perquè els intercanvis resulten diligents. Però, per l'altre, la percussió continuada acaba atabalant. A mi, m'ha fatigat bastant, més enllà dels trossos que no he entès (problema meu amb l'anglès). L'altra cosa que no m'ha fet gaire el pes ha estat l'evolució de l'actitud de la dona, de ferma a sotmesa. He llegit que el Hawks encoratjava la improvisació dels actors i que la Russell va aprofitar per llogar un literat particular per tal que li escrivís millors rèpliques que les que hi havia en el guió original. Quina farsant! Espontaneïtat nul·la. Mes, tant va ser, doncs, al final, el seu personatge capitula i queda com una bleda. Després, el tarannà dels protagonistes resulta roí i llurs accions poc ètiques. N'estic una mica tip, d'espavilats i pocavergonyes. No sé. La vaig veure d'infant. Potser, aleshores, la xerrameca em va impressionar. Quaranta anys més tard, revisió de la relíquia a la baixa.

EN UN MOT: Metralladora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

If I ever lay my eyes on you again I'm gonna hammer on that monkey skull of yours till it rings like a Chinese gong.
---
Rosalind Russell as Hildy Johnson
Porter Hall as Murphy
Cliff Edwards as Endicott
Roscoe Karns as McCue
Frank Jenks as Wilson

LLARGMETRATGE: "Letter of Introduction" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0030359/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 1 minut, en el començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'episodi del compte pel Poulet Tetrazini Garnes Aux Cloches al restaurant del Park Plaza.

PITJOR:
- Els 9 minuts de l'actuació de l'Edgar John Bergen https://en.wikipedia.org/wiki/Edgar_Bergen en la festa del John Mannering, el personatge de l'Adolphe Menjou.

NOTES:
1. Representa la primera aparició pública del titella de l'Edgar Bergen anomenat Mortimer Snerd.
2. La producció es va desenvolupar en els Universal Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Universal_Studios_Lot de Universal City, en l'estat nord-americà de California, entre el 23 de març i el 4 de juny de 1938, amb un pressupost d'entre 1,1 i 1,25 milions de dòlars.
3. El film forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1966 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: El ventríloc aporta la simpatia i l'assetjador agressiu, en Barry Paige, encarnat pel George Murphy, el conflicte. El context de faràndula semblava suggeridor. Però, la veritat és que aquesta paternitat espontània amb els secrets absurds, les abnegacions i les gelosies estúpides que proposa l'argument m'ha avorrit molt. M'han empipat, en especial, els papers de bleda que fan tant l'Andrea Leeds com la Rita Johnson, encarnant la Katherine Martin i la Honey, respectivament. A més, trobo que el suïcidi del divo esdevé un recurs pobre massa groller per donar el toc de melodrama barat al final. O sigui que no puc dir que m'hagi deixat gaire content.

EN UN MOT: Desajustada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

He doesn't understand English, sir. But he's beautifully mannered.
---
Adolphe Menjou as John Mannering
Ernest Cossart as Andrews, the Butler

LLARGMETRATGE: "Half Shot at Sunrise" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020945/

DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en el començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de les trinxeres en el front de batalla de la primera guerra mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial.

PITJOR:
- El ball ridícul de les Tiller Sunshine Girls https://en.wikipedia.org/wiki/Tiller_Girls.

NOTES:
1. Fou el segon film protagonitzat pel duo humorístic Wheeler & Woolsey https://en.wikipedia.org/wiki/Wheeler_%26_Woolsey després de "The Cuckoos" https://www.imdb.com/title/tt0020799/, del mateix any i director, en Paul Sloane.
2. L'estudi, RKO Radio Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures, va guanyar 400 mil dòlars amb la pel·lícula.
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1958 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: M'ha fet gràcia per les carotes, les temptatives d'acudit i els gags poca-soltes de la parella còmica. També, he rigut força amb la befa continuada cap a l'idioma francès. Però l'argument em sembla massa frívol, dispers i mandrós per sostenir les bajanades dels bufons durant gaire estona. Hi ha moments curiosos, com el del Bert Wheeler i el Robert Woolsey, que interpreten el Tommy Turner i el Gilbert Simpson, respectivament, baixant d'un cotxe en marxa o el del salt que s'empesca la Dorothy Lee, encarnant l'Annette Marshall, des del sostre del vehicle del coronel Marshall, el paper del George MacFarlane. I el parell de cançons del Harry Tierney i l'Anne Caldwell són prou oportunes. De fet, el número humit de la Leni Stengel i el Robert Woolsey, amb striptease https://ca.wikipedia.org/wiki/Striptease inclòs, m'ha fet de despertador. O sigui que, almenys, mirar-la no ha representat cap penitència. Potser, la conducta poc honorable dels paios m'ha condicionat a l'hora de connectar amb la història.

EN UN MOT: Pallassa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Are you married?
No I just naturally look worried.
---
Bert Wheeler as Tommy Turner
Dorothy Lee as Annette Marshall

LLARGMETRATGE: "Tres anclados en París" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0197969/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes del Florencio Parravicini, que encarna el Domínguez, fent de guia turístic.

PITJOR:
- La ingenuïtat extrema de l'Ángela Torres, el paper de l'Irma Córdoba.

NOTES:
1. El film, que s'anomenava "Tres argentinos en París", originalment, va ser vetat per les autoritats per considerar que perjudicava la imatge del país; l'estrena es va portar a terme, no obstant, amb l'única concessió per part dels productors d'un canvi de títol; al començament, apareix el rètol, "los personajes, escenas y lugares de esta película son enteramente imaginarios y no representan una modalidad ni característica del país. Todo esto se justifica con el lema que llevaba el primer teatro que hubo en el pais: 'Castigat ridendo mores' Lumilon".
2. Fou la primera pel·lícula argentina en utilitzar de manera àmplia la retroprojecció https://ca.wikipedia.org/wiki/Retroprojecci%C3%B3.
3. El Francisco Múgica https://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_M%C3%BAgica va ser l'encarregat d'enregistrar els exteriors de París per a les retroprojeccions; l'Alímedes Nelson, que interpreta la Ketty López, va esdevenir la seva dona l'any següent.

COMENTARI: La poca vergonya dels desesperats resulta hilarant de tant en tant i el deix argentí ajuda a fer més graciosa la farsa. Potser, li manca una mica d'enginy a la trama però l'invent s'aguanta prou per suportar la càrrega de comèdia, de paròdia, de sàtira. Em sobra una de les dues intervencions de les Irmãs Pagãs, el duo de germanes brasileres. Per cert, Déu n'hi do amb l'Elvira Pagã https://es.wikipedia.org/wiki/Elvira_Pag%C3%A3! Diu que es va casar quan tenia 13 anys amb un milionari de 39. En fi... Tampoc m'encaixa gaire, malgrat em sembli divertida, la visita de la colla a la taverna de personatges hostils fingits per retratar una murrieria d'entabanador; de fet, semblaria contraproduent pels propòsits dels rufians. I el desenllaç cau en la carrincloneria més barata. Amb tot, l'única pena que em queda és que la còpia (escurçada) que he mirat estava en condicions deficients d'imatge i de so.

EN UN MOT: Trapella.

PAÍS:           ARGENTINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

¡Qué sinvergüenza! ¡Ni asesinos legítimos hay ya!
---
Florencio Parravicini as Domínguez
Tito Lusiardo as Eustaquio Pedernera
Irma Córdoba as Ángela Torres
Enrique Serrano as Eleodoro López
Hugo del Carril as Ricardo
Juan Mangiante as Carlos Torres
Alímedes Nelson as Ketty López
Carlos Morganti, José Alfayate, Amalia Bernabé, Héctor Méndez, Raúl Deval...

LLARGMETRATGE: "Gulliver's Travels" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031397/

DURADA: 76 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de caricatura grotesca dels lil·liputencs amb la rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia del Lemuel Gulliver, el personatge del Sam Parker.

PITJOR:
- Els dibuixos rotoscopiats del Prince David i de la Princess Glory, a qui posen veu en Jack Mercer i la Lovey Warren, respectivament, no són coherents amb els de la seva espècie.

NOTES:
1. S'inspira en la primera part de la novel·la de 1726, "Travels into Several Remote Nations of the World. In Four Parts. By Lemuel Gulliver, First a Surgeon, and then a Captain of Several Ships" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_viatges_de_Gulliver, escrita pel Jonathan Swift.
2. A partir d'un pressupost de 700 mil dòlars, va recaptar-ne'n més de 3 milions; no obstant això, la distribuïdora va aplicar una penalització de 350 mil dòlars per excedir el pressupost a l'estudi d'animació dels germans Fleischer.
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1967 per manca de renovació dels drets.
4. La producció va iniciar-se en la primavera de 1938 i, per tal de lliurar el film a temps per la campanya nadalenca de 1939, Fleischer Studios https://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_Fleischer va haver de créixer fins als 800 col·laboradors.

COMENTARI: Diu que la Paramount https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures va encarregar la pel·lícula per replicar l'èxit que havia tingut Walt Disney https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Walt_Disney_Company en 1937 amb "Snow White and the Seven Dwarfs" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Blancaneu_i_els_set_nans_(pel%C2%B7l%C3%ADcula). Malauradament, no recordo gaire aquesta segona, fins al punt que no sé si mai me l'he empassada sencera. O sigui que deixaré la comparació per a un altre moment. Tot i així, em queda la impressió que la que acabo de veure té més conyeta i poca-solta que la predecessora; totes les escenes semblen farcides d'ocurrències divertides. Com, per exemple, quan la mà del gegant balla amb el rei nan durant el sopar. Cert que juga amb l'avantatge que el material de base del Jonathan Swift, la visita d'en Gulliver a Lil·liput, planteja un escenari espectacular de per si; la premisa ja resulta suggeridora. Però, la presentació pel que fa al to i el dinamisme de l'acció la fa especialment amena. Menció especial obligada per al Pinto Colvig, que interpreta el nunci rondinaire, en Gabby, perquè aporta força comicitat a les situacions en les que participa. Per cert, el film va ser nominat en la 12a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1939 en les categories de Best Original Score i Best Song.

EN UN MOT: Simpàtica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

It... It's tradition, sir. And it's very pretty.
---
Jack Mercer as King Little

LLARGMETRATGE: "The Great Flamarion" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037749/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El retrat de bandarra que fa la Mary Beth Hughes interpretant la Connie Wallace.

PITJOR:
- La facilitat amb la que el Great Flamarion, el paper de l'Erich von Stroheim, es deixa enredar.

NOTES:
1. S'inspira en la peça escrita per la Vicki Baum https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicki_Baum, "Big Shot", apareguda en la revista, Collier's https://en.wikipedia.org/wiki/Collier%27s, en la seva edició del 19 de setembre de 1936.
2. Durant el procés de producció, va anomenar-se "Dead Pigeon" i "Strange Affair".

COMENTARI: Em grinyola la ingenuïtat del pistoler. Encara que sigui, només, per una qüestió de reputació artística, professional, el crim li representa una càrrega inacceptable, trobo. Però, bé, no em posaré a jutjar obsessions. El paio es converteix en una de les víctimes de la femme fatale https://ca.wikipedia.org/wiki/Femme_fatale de torn (segurament, la més propícia) i ens queda una història de complots i traïcions, per bé que simple, bastant correcta (tenint en compte els 150 mil dòlars de pressupost i un termini d'elaboració de dues setmanes). Fàcil i ràpid.

EN UN MOT: Convenient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Life is nothing but a stage and everybody plays on it. Yep. Only some of them get better billing.
---
Lester Allen as Tony
Michael Mark as Nightwatchman

LLARGMETRATGE: "A Farewell to Arms" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022879/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns moviments de càmera i plans, com el de vista subjectiva del tinent Frederic Henry, el personatge que encarna el Gary Cooper, quan entra en llitera a l'hospital de Milà.

PITJOR:
- Les maquetes, per exemple, per mostrar el bombardeig nocturn d'un cementiri.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de l'Ernest Hemingway publicada en 1929 https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_adeu_a_les_armes_(novel%C2%B7la); la història va ser adaptada per a teatre a càrrec del Laurence Tucker Stallings i fou representada en el National Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Nederlander_Theatre durant la tardor de 1930.
2. En la 6a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1933, va ser distingida amb els guardons de Best Cinematography i Best Sound Recording.
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1960 per manca de renovació dels drets.
4. Els cinemes d'Estats Units podien escollir entre un final feliç alternatiu i un de trist, fidel al material original del Hemingway.

COMENTARI: Els protagonistes apareixen massa repel·lents per inspirar cap mena d'empatia. L'egoisme, rebequeria, tant de la Catherine Barkley com del Frederic Henry, els papers de la Helen Hayes i el Gary Cooper, respectivament, els fan antipàtics d'entrada. I puc imaginar que, després de quatre anys de guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial, sorgeixi desesperació i ànsia en la gent. Però no he sabut trobar-li cap mena de gràcia, a la seva relació melodramàtica, d'altra banda, prou buida. També, el capità Rinaldi, interpretat per l'Adolphe Menjou, esdevé força carregós; al començament, per la seva xerrameca i, després, pel seu rancor mesquí. Fins i tot, la Helen Ferguson, encarnada per la Mary Philips, l'amiga zelosa, fastigueja quan sembla que vol i dol. Potser, salvaria l'escena del capellà, en Jack La Rue, en la que casa la parella d'amants de manera espontània. En general, no obstant, m'ha incomodat i m'ha avorrit; sobretot, la segona cosa.

EN UN MOT: Egocèntrica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Darling, how many other girls have you ever loved?
---
Helen Hayes as Catherine Barkley
Gary Cooper as Lieutenant Frederic Henry

LLARGMETRATGE: "Dixiana" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020828/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut, en el començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Algun dels gags del duo Wheeler & Woolsey https://en.wikipedia.org/wiki/Wheeler_%26_Woolsey, format pel Bert Wheeler i el Robert Woolsey, que fan els papers del Peewee i del Ginger Dandy, respectivament.

PITJOR:
- La gestualitat residual i manerismes del cinema mut https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_mut.

NOTES:
1. Els darrers 20 minuts de pel·lícula van ser enregistrats utilitzant la tècnica del Technicolor https://ca.wikipedia.org/wiki/Technicolor.
2. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1958 per manca de renovació dels drets.
3. S'estima que la producció va perdre uns 300 mil dòlars.

COMENTARI: Espectacle una mica a l'engròs, números musicals diversos, claqué, esquetxos poca-soltes, el batibull del Mardi Grass https://ca.wikipedia.org/wiki/Dimarts_de_Carnaval pel mig... I aquesta utilització parcial del color que consideraria l'al·licient principal de l'assumpte. L'argument de melodrama barat, mal girbat, serveix per lligar els ingredients festius però no és gaire polit. O sigui, l'encaix d'algunes circumstàncies de la història resulta matusser, groller, maldestre. De manera que, per aquest costat, fluixeja bastant. Pel vessant pròpiament artístic, en canvi, el de la xerinola i la faràndula, la proposta sembla prou correcta. Ara, m'ha fet badallar més d'un cop i de dos!

EN UN MOT: Varietat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

You know? My slaves sing better than anybody else's slaves around here.
---
Everett Marshall as Carl Van Horn
Joseph Cawthorn as Cornelius Van Horn