LLARGMETRATGE: "Tres anclados en París" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0197969/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Les escenes del Florencio Parravicini, que encarna el Domínguez, fent de guia turístic.

PITJOR:
- La ingenuïtat extrema de l'Ángela Torres, el paper de l'Irma Córdoba.

NOTES:
1. El film, que s'anomenava "Tres argentinos en París", originalment, va ser vetat per les autoritats per considerar que perjudicava la imatge del país; l'estrena es va portar a terme, no obstant, amb l'única concessió per part dels productors d'un canvi de títol; al començament, apareix el rètol, "los personajes, escenas y lugares de esta película son enteramente imaginarios y no representan una modalidad ni característica del país. Todo esto se justifica con el lema que llevaba el primer teatro que hubo en el pais: 'Castigat ridendo mores' Lumilon".
2. Fou la primera pel·lícula argentina en utilitzar de manera àmplia la retroprojecció https://ca.wikipedia.org/wiki/Retroprojecci%C3%B3.
3. El Francisco Múgica https://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_M%C3%BAgica va ser l'encarregat d'enregistrar els exteriors de París per a les retroprojeccions; l'Alímedes Nelson, que interpreta la Ketty López, va esdevenir la seva dona l'any següent.

COMENTARI: La poca vergonya dels desesperats resulta hilarant de tant en tant i el deix argentí ajuda a fer més graciosa la farsa. Potser, li manca una mica d'enginy a la trama però l'invent s'aguanta prou per suportar la càrrega de comèdia, de paròdia, de sàtira. Em sobra una de les dues intervencions de les Irmãs Pagãs, el duo de germanes brasileres. Per cert, Déu n'hi do amb l'Elvira Pagã https://es.wikipedia.org/wiki/Elvira_Pag%C3%A3! Diu que es va casar quan tenia 13 anys amb un milionari de 39. En fi... Tampoc m'encaixa gaire, malgrat em sembli divertida, la visita de la colla a la taverna de personatges hostils fingits per retratar una murrieria d'entabanador; de fet, semblaria contraproduent pels propòsits dels rufians. I el desenllaç cau en la carrincloneria més barata. Amb tot, l'única pena que em queda és que la còpia (escurçada) que he mirat estava en condicions deficients d'imatge i de so.

EN UN MOT: Trapella.

PAÍS:           ARGENTINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Gulliver's Travels" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031397/

DURADA: 76 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de caricatura grotesca dels lil·liputencs amb la rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia del Lemuel Gulliver, el personatge del Sam Parker.

PITJOR:
- Els dibuixos rotoscopiats del Prince David i de la Princess Glory, a qui posen veu en Jack Mercer i la Lovey Warren, respectivament, no són coherents amb els de la seva espècie.

NOTES:
1. S'inspira en la primera part de la novel·la de 1726, "Travels into Several Remote Nations of the World. In Four Parts. By Lemuel Gulliver, First a Surgeon, and then a Captain of Several Ships" https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_viatges_de_Gulliver, escrita pel Jonathan Swift.
2. A partir d'un pressupost de 700 mil dòlars, va recaptar-ne'n més de 3 milions; no obstant això, la distribuïdora va aplicar una penalització de 350 mil dòlars per excedir el pressupost a l'estudi d'animació dels germans Fleischer.
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1967 per manca de renovació dels drets.
4. La producció va iniciar-se en la primavera de 1938 i, per tal de lliurar el film a temps per la campanya nadalenca de 1939, Fleischer Studios https://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_Fleischer va haver de créixer fins als 800 col·laboradors.

COMENTARI: Diu que la Paramount https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures va encarregar la pel·lícula per replicar l'èxit que havia tingut Walt Disney https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Walt_Disney_Company en 1937 amb "Snow White and the Seven Dwarfs" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Blancaneu_i_els_set_nans_(pel%C2%B7l%C3%ADcula). Malauradament, no recordo gaire aquesta segona, fins al punt que no sé si mai me l'he empassada sencera. O sigui que deixaré la comparació per a un altre moment. Tot i així, em queda la impressió que la que acabo de veure té més conyeta i poca-solta que la predecessora; totes les escenes semblen farcides d'ocurrències divertides. Com, per exemple, quan la mà del gegant balla amb el rei nan durant el sopar. Cert que juga amb l'avantatge que el material de base del Jonathan Swift, la visita d'en Gulliver a Lil·liput, planteja un escenari espectacular de per si; la premisa ja resulta suggeridora. Però, la presentació pel que fa al to i el dinamisme de l'acció la fa especialment amena. Menció especial obligada per al Pinto Colvig, que interpreta el nunci rondinaire, en Gabby, perquè aporta força comicitat a les situacions en les que participa. Per cert, el film va ser nominat en la 12a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1939 en les categories de Best Original Score i Best Song.

EN UN MOT: Simpàtica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Great Flamarion" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037749/

DURADA: 77 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El retrat de bandarra que fa la Mary Beth Hughes interpretant la Connie Wallace.

PITJOR:
- La facilitat amb la que el Great Flamarion, el paper de l'Erich von Stroheim, es deixa enredar.

NOTES:
1. S'inspira en la peça escrita per la Vicki Baum https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicki_Baum, "Big Shot", apareguda en la revista, Collier's https://en.wikipedia.org/wiki/Collier%27s, en la seva edició del 19 de setembre de 1936.
2. Durant el procés de producció, va anomenar-se "Dead Pigeon" i "Strange Affair".

COMENTARI: Em grinyola la ingenuïtat del pistoler. Encara que sigui, només, per una qüestió de reputació artística, professional, el crim li representa una càrrega inacceptable, trobo. Però, bé, no em posaré a jutjar obsessions. El paio es converteix en una de les víctimes de la femme fatale https://ca.wikipedia.org/wiki/Femme_fatale de torn (segurament, la més propícia) i ens queda una història de complots i traïcions, per bé que simple, bastant correcta (tenint en compte els 150 mil dòlars de pressupost i un termini d'elaboració de dues setmanes). Fàcil i ràpid.

EN UN MOT: Convenient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Life is nothing but a stage and everybody plays on it. Yep. Only some of them get better billing.
---
Lester Allen as Tony
Michael Mark as Nightwatchman

LLARGMETRATGE: "A Farewell to Arms" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022879/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns moviments de càmera i plans, com el de vista subjectiva del tinent Frederic Henry, el personatge que encarna el Gary Cooper, quan entra en llitera a l'hospital de Milà.

PITJOR:
- Les maquetes, per exemple, per mostrar el bombardeig nocturn d'un cementiri.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de l'Ernest Hemingway publicada en 1929 https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_adeu_a_les_armes_(novel%C2%B7la); la història va ser adaptada per a teatre a càrrec del Laurence Tucker Stallings i fou representada en el National Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Nederlander_Theatre durant la tardor de 1930.
2. En la 6a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1933, va ser distingida amb els guardons de Best Cinematography i Best Sound Recording.
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1960 per manca de renovació dels drets.
4. Els cinemes d'Estats Units podien escollir entre un final feliç alternatiu i un de trist, fidel al material original del Hemingway.

COMENTARI: Els protagonistes apareixen massa repel·lents per inspirar cap mena d'empatia. L'egoisme, rebequeria, tant de la Catherine Barkley com del Frederic Henry, els papers de la Helen Hayes i el Gary Cooper, respectivament, els fan antipàtics d'entrada. I puc imaginar que, després de quatre anys de guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial, sorgeixi desesperació i ànsia en la gent. Però no he sabut trobar-li cap mena de gràcia, a la seva relació melodramàtica, d'altra banda, prou buida. També, el capità Rinaldi, interpretat per l'Adolphe Menjou, esdevé força carregós; al començament, per la seva xerrameca i, després, pel seu rancor mesquí. Fins i tot, la Helen Ferguson, encarnada per la Mary Philips, l'amiga zelosa, fastigueja quan sembla que vol i dol. Potser, salvaria l'escena del capellà, en Jack La Rue, en la que casa la parella d'amants de manera espontània. En general, no obstant, m'ha incomodat i m'ha avorrit; sobretot, la segona cosa.

EN UN MOT: Egocèntrica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Darling, how many other girls have you ever loved?
---
Helen Hayes as Catherine Barkley
Gary Cooper as Lieutenant Frederic Henry

LLARGMETRATGE: "Dixiana" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020828/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut, en el començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Algun dels gags del duo Wheeler & Woolsey https://en.wikipedia.org/wiki/Wheeler_%26_Woolsey, format pel Bert Wheeler i el Robert Woolsey, que fan els papers del Peewee i del Ginger Dandy, respectivament.

PITJOR:
- La gestualitat residual i manerismes del cinema mut https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_mut.

NOTES:
1. Els darrers 20 minuts de pel·lícula van ser enregistrats utilitzant la tècnica del Technicolor https://ca.wikipedia.org/wiki/Technicolor.
2. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1958 per manca de renovació dels drets.
3. S'estima que la producció va perdre uns 300 mil dòlars.

COMENTARI: Espectacle una mica a l'engròs, números musicals diversos, claqué, esquetxos poca-soltes, el batibull del Mardi Grass https://ca.wikipedia.org/wiki/Dimarts_de_Carnaval pel mig... I aquesta utilització parcial del color que consideraria l'al·licient principal de l'assumpte. L'argument de melodrama barat, mal girbat, serveix per lligar els ingredients festius però no és gaire polit. O sigui, l'encaix d'algunes circumstàncies de la història resulta matusser, groller, maldestre. De manera que, per aquest costat, fluixeja bastant. Pel vessant pròpiament artístic, en canvi, el de la xerinola i la faràndula, la proposta sembla prou correcta. Ara, m'ha fet badallar més d'un cop i de dos!

EN UN MOT: Varietat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

You know? My slaves sing better than anybody else's slaves around here.
---
Everett Marshall as Carl Van Horn
Joseph Cawthorn as Cornelius Van Horn