LLARGMETRATGE: "The Little Shop of Horrors" (1960)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0054033/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les poncelles que descobreixen les cares de les víctimes, el borratxo, el dentista, el lladre, la Leonora Clyde i el mateix Seymour Krelboined, els papers interpretats pel Robert Anthony Coogan, en John Herman Shaner, el Charles Byron Griffith, la Meri Welles i el Jonathan Haze, respectivament.

PITJOR:
- Els brams que profereix la planta en veu del Charles B. Griffith.

NOTES:
1. El títol de treball fou "The Passionate People Eater".
2. Va donar peu al musical de 1982, "Little Shop of Horrors" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_botiga_dels_horrors_(musical), compost per l'Alan Menken i el Howard Ashman.
3. L'escena de l'atropellament ferroviari de l'home encarnat pel Robert Coogan va enregistrar-se fent recular la locomotora des de la posició de l'actor i invertint el moviment en el procés d'edició.
4. La Myrtle Vail, que interpreta la Winifred Krelboined, era l'àvia del Charles B. Griffith, el guionista del film; el pare del Griffith apareix, també, com a primer pacient del doctor Phoebus Farb, el personatge del John Herman Shaner.

COMENTARI: Es tracta d'un pressupost de 30 mil dòlars (325 mil, d'ara) i un rodatge de dos dies i una nit. O sigui que tampoc caldria gaire anàlisi de si s'inspira en el relat de 1932, "Green Thoughts", escrit pel John Collier https://en.wikipedia.org/wiki/John_Collier_(fiction_writer), o en el conte de 1956 de Sir Arthur Charles Clarke, "The Reluctant Orchid" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Reluctant_Orchid, o de si la caricatura que represenen el Gravis Mushnick i la Siddie Shiva pot considerar-se ofensiva o no pels jueus. A mi, tot plegat em sembla un altre dels xurros lleugers, en el millor sentit de la paraula, de la parella Corman-Griffith, amb la seva part còmica, un protagonista estúpid, la mare que cuina àpats amb medicines d'ingredients, l'home que menja flors i un dentista sàdic, la ració d'erotisme, a càrrec de la Jackie Joseph i la Meri Welles, l'al·lusió de resquitllada al gènere policíac https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A8nere_polic%C3%ADac i la befa al cinema de terror https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_terror. En Roger Corman https://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Corman, productor i director de la creatura, ni la va registrar (la qual cosa implicà situar-la en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic). Tal era la confiança/estima que li tenia al projecte.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Now, you're going to get it. Hoo hoo! You're going to get it.
---
John Herman Shaner as Dr. Phoebus Farb