LLARGMETRATGE: "Quantum Cowboys" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11662660/

DURADA: 98 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La varietat de tècniques utilitzades, pintura a l'oli, acrílica, retalls de paper, stop-motion https://ca.wikipedia.org/wiki/Stop-motion, rotoscòpia https://ca.wikipedia.org/wiki/Rotosc%C3%B2pia, collage digital...

PITJOR:
- L'escena del saló en la que l'Alex Cox fa soroll amb el piano, el John Doe, amb una guitarra i l'Steph Barkley, amb un banjo.

NOTES:
1. En el principi dels crèdits, apareix el rètol, "PART ONE OF THE ARIZONA ANTILOGY"; a més, la presentació de l'elenc inclou l'homenatge a l'Anna Karina, "This film is dedicated to her memory. She was an inspiration to us all"; també, surten l'aclariment, "Blacky's FUTURE was CORRECT. He will FINISH that show afterall...", i tres afegits protagonitzats per la Devon Wycoff, el Geoff Marslett i el Gary Farmer, el Howe Gelb, i l'Steph Barkley amb el Chase Joliet.
2. Li va ser atorgat el Prix de la meilleure musique originale en la 46a edició del Festival international du film d'animation d'Annecy.
3. El títol de treball fou "The Boardinghouse Reach".

COMENTARI: I diu, en Geoff Marslett, el director, que va passar-se tantes nits treballant fins a les quatre de la matinada enllestint plans... Prou que s'aprecia aquest esperit artesà, d'espontaneïtat. Ocasionalment, un tant massa barroer, tot plegat. Però, bé, sembla part de l'experiment personal muntat sobre l'ambició de plantejar un punt de vista alternatiu de l'assumpte dels universos paral·lels https://ca.wikipedia.org/wiki/Univers_paral%C2%B7lel. O ves a saber què! Trobo, no obstant, que l'essència dispersa del plantejament condueix, a la llarga, a la desconnexió. Quin avorriment!

EN UN MOT: Engendrament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Kill" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28259207/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La venjança de les mares dels nanos assassinats, encarnades en la Komal Chhabria i la Nazneen Madan, quan esberlen el cap del Siddhi, el personatge a càrrec del Parth Tiwari, a cops de martell i d'estic.

PITJOR:
- La capacitat de resurrecció i la resistència infinita que mostra el protagonista.

NOTES:
1. El títol no apareix fins el minut 45; el de treball fou "Aaghat".
2. En Nikhil Nagesh Bhat, el director i co-guionista, diu que la història s'inspira en un robatori en un tren que va presenciar en 1995.
3. A partir d'un pressupost estimat de dos-cents milions de rupies, va recaptar-ne'n uns quatre-cents cinquanta milions.
4. El Lakshya, que interpreta l'Amrit Rathod, va entrenar-se durant vuit mesos per fer el paper.

COMENTARI: Trobo alguna llacuna en la premissa. Per exemple, el Baldev Singh Thakur, encarnat en el Harsh Chhaya, que és propietari d'una empresa del sector logístic (suposo), Shanti Transport, influent i poderós, ha de menjar-se un trajecte en tren amb tota la xurma? No tinc ni idea de com és el servei ferroviari a l'Índia, cert. Potser, és molt millor que la xarxa de carreteres... Per altra banda, calen més de quaranta esbirros per atracar un tren a cop de falç i ganivet? Ah, calla! Que hi havia tres o quatre policies amagats al comboi... I no dic que el Raghav Juyal, que fa del Fani, estigui desencertat en el seu rol de malvat. Però, la manera d'acarnissar-se amb la Tulika Singh, el personatge de la Tanya Maniktala, pertany a un altre gènere, penso. En fi, parlo per parlar... Ara em ve a la memòria la darrera notícia de violació en grup a una turista a país asiàtic. Diu que la república va indemnitzar la dona i el seu home, víctima, també, d'una pallissa per part dels mateixos assaltants, amb un milió de rupies (uns onze mil euros). Quina puta merda d'indemnització! Em pregunto quants d'aquests rescabalaments ha de pagar al dia el govern indi...

EN UN MOT: Despietada.

PAÍS:           ÍNDIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Jeu" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7489816/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La trucada de la Margot, la filla de la Marie i el Vincent, els papers a càrrec de la Fleur Fitoussi, la Bérénice Bejo i l'Stéphane De Groodt, respectivament.

PITJOR:
- Que, en acabat, resulti ser tant sols una especulació.

NOTES:
1. És l'adaptació francesa del film de 2016, "Perfetti sconosciuti" https://www.imdb.com/title/tt4901306/, dirigit pel Paolo Genovese.
2. El títol internacional és "Nothing to Hide"; el de treball fou "De parfaits inconnus".
3. A partir d'un pressupost d'uns vuit milions d'euros, va recaptar-ne'n uns dotze.
4. El rodatge es va portar a terme en la capital francesa entre octubre i desembre de 2017.

COMENTARI: Generalment, m'estimo més mirar-me abans l'original que la còpia. O sigui que, ara, em sap greu no haver estat al cas. Pífia meva. Tret d'això, prou correcte. Trobo que explota les possibilitats de la situació de manera bastant raonable, amb les infidelitats, els implants de la psicòloga, l'homosexualitat del gras, l'assumpte de la residència per a la sogra... Potser, queda una mica forçat que una institució com aquesta enviï un correu electrònic tant tard al vespre. Però, bé, entra en la lògica, com la resta de causes que desencadenen reaccions. L'altre tema és el format; amb l'escenari únic, se'ns presenta una obra de teatre en comptes d'una pel·lícula. És quelcom que sempre em toca una mica la pera, em sento com estafat quan tot succeeix en el mateix lloc. I res... Reconec que el gag de l'autoretrat de grup que no acaba de consumar-se mai m'ha tret de polleguera.

EN UN MOT: Juganera.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Satoshi Kon, l'illusionniste" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12998510/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els conflictes, amb el Mamoru Oshii https://ca.wikipedia.org/wiki/Mamoru_Oshii, amb el Taro Maki...

PITJOR:
- M'hauria agradat escoltar més anècdotes com les que explica l'Aya Suzuki.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Satoshi Kon: The Illusionist", igual que el llibre de l'Andrew Osmond, el crític britànic que, també, intervé en el documental.
2. El títol de treball fou "Satoshi Kon, la machine à rêves".
3. Es tracta d'un encàrrec per commemorar el desè aniversari de la mort d'en Satoshi Kon https://ca.wikipedia.org/wiki/Satoshi_Kon.

COMENTARI: M'aporta ben poc, la participació de directors com el Darren Aronofsky, el Rodney Rothman o el Jérémy Clapin, historiadores com la Marie Pruvost-Delaspre, curadores com la Yael Ben Nun, professors de filosofia com el Dimitri Megherbi o personatges com l'Andrew Osmond, la veritat. M'ha resultat bastant més interessant, per exemple, sentir la Junko Iwao, la veu de la Mima Kirigoe de "Perfect Blue" https://ca.wikipedia.org/wiki/Perfect_Blue. Clar que li tinc una estima especial a la pel·lícula en qüestió. Però, bé, segons he escoltat en alguna entrevista al responsable de l'assumpte, el Pascal-Alex Vincent, l'objectiu era repassar l'obra del Kon per atorgar-li la importància que es mereix el seu geni i compensar, així, la manca de més produccions. No sé. El temps acostuma a posar tot a lloc...

EN UN MOT: Recordança.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Frygtelig lykkelig" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1087890/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La tensió de l'escena de la mort de la Ingelise Buhl, el rol de la Lene Maria Christensen.

PITJOR:
- L'atac de riure que els agafa als personatges després que el Robert Hansen li fumi un tret al Jørgen Buhl, els papers, aquests, a càrrec del Jakob Cedergren i el Kim Bodnia, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Terribly Happy".
2. Adapta la novel·la homònima del 2004, basada en fets reals, escrita per l'Erling Jepsen, "amic" del director, en Henrik Ruben Genz; ambdós van créixer al mateix carrer de Gram https://ca.wikipedia.org/wiki/Gram_(Dinamarca).

COMENTARI: L'indret on succeeix l'acció figura Skarrild https://en.wikipedia.org/wiki/Skarrild però, constantment, mencionen la ciutat de Tønder https://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%B8nder com a lloc de referència. Doncs, no només paren en regions administratives diferents (almenys, en l'actualitat) sinó que són a cent trenta quilòmetres de distància l'una de l'altra. Em sembla massa. De fet, diu que el rodatge es va portar a terme en la vila de Højer, a quinze quilòmetres de Tønder, quinze minuts en un cop de cotxe. Aquest nom ja quadraria més. Aleshores? En fi, tant se val... La qüestió és que, suposo, ens hem de creure la circumstància agrest de l'escenari, el context temporal un tant pretèrit i un policia incapacitat professionalment i personal. D'acord, un retrat de poble de merda, gent de merda i la seva gansoneria que treu de polleguera. Simple, fàcil, elemental, tau-tau...  

EN UN MOT: Misèries.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Robots" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12579470/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge del Paul Rust, en Zach, amb la seva versió lasciva de l'androide que comparteix aparença amb la Shailene Diann Woodley.

PITJOR:
- El gag de la confusió impertinent del Charles Cameron, interpretat pel Jack Whitehall, en la trobada social del consell directiu i la insistència d'anomenar "sugar tits" al David Schulman, el paper a càrrec del Richard Lippert.

NOTES:
1. Està basada en el relat de 1973, "The Robot Who Looked Like Me", escrit pel Robert Sheckley.
2. El rodatge es va portar a terme l'agost de 2021 en indrets de l'estat nord-americà de New Mexico com Albuquerque, Belén, Madrid o Cochiti.

COMENTARI: Ni tant sols vull pretendre. Si ha funcionat per a mi ha estat per la paia que està tremenda; sóc així de bàsic, com la pel·lícula mateixa. Perquè no podien caure en més clixés. Sí, ja sé que, suposadament, el gruix de la trama li hem d'atribuir al bo del Sheckley. Però, com no m'he llegit el conte (ni em penso empassar cap sinopsi), hauré d'assumir que la simplificació i la palla ve dels guionistes del film, també, directors, l'Ant Hines i el Casper Christensen. Per exemple, l'orgasme robòtic. Quina carallada! En fi, vull imaginar que el pobre Zach, més enllà de fruir amb la seva nina cibernètica a cor què vols, va poder recrear-se amb l'originial a l'hora d'elaborar els motlles per construir la de joguina.

EN UN MOT: Fàcil.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Wonka" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6166392/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- Les aparicions de l'oompa-loompa Lofty, encarnat pel Hugh Grant.

PITJOR:
- L'assumpte de la girafa, la qual, fins i tot, grinyola estèticament; la font de xocolata de la resolució tampoc queda gaire bé.

NOTES:
1. Durant els dos primers minuts dels crèdits, en Lofty presenta els esdevenidors de l'Abacus Crunch, la Piper Benz, la Lottie Bell, en Larry Chucklesworth, la senyora Scrubitt i el Bleacher, els papers a càrrec del Jim Carter, la Natasha Rothwell, la Rakhee Thakrar, el Rich Fulcher, l'Olivia Colman i en Tom Davis, respectivament.
2. Aprofundeix en el personatge d'en Willy Wonka https://ca.wikipedia.org/wiki/Willy_Wonka del llibre del 1964, "Charlie and the Chocolate Factory" https://ca.wikipedia.org/wiki/Charlie_i_la_f%C3%A0brica_de_xocolata, escrit pel Roald Dahl.
3. A partir d'un pressupost de 125 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 632.
4. En Paul King, director i co-guionista, va prendre elements d'altres històries del Roald Dahl; per exemple, el trio del "Chocolate Cartel" s'inspira en el Boggis, en Bunce, i el Bean de la novel·la, "Fantastic Mr Fox" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_fant%C3%A0stic_senyor_Guillot, i la senyora Scrubitt, en el relat, "The Landlady" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Landlady_(short_story).

COMENTARI: Crec que mirar-me de nen l'adaptació del 1971 https://www.imdb.com/title/tt0067992/ de l'obra del Dahl fou una de les causes de mantenir en el meu cap infantil durant molt de temps la idea absurda que "el virtuós arriba lluny". Quina manera d'enredar les criatures! I quina ingenuïtat, la meva! En fi... La fantasia, les cançons, la il·lusió i la passió per quelcom concret em semblen entranyables en aquesta història. Però allò que més m'ha atrapat l'atenció ha estat un complement, com és el laboratori en miniatura per elaborar xocolata que duu el protagonista en una maleta. També, m'ha fascinat el mateix disseny de la fàbrica, la del final, ple de tubs, canonades i mecanismes a l'estil "parc d'atraccions". Simple que sóc... No m'esperava res, la veritat; potser per això m'ha satisfet.

EN UN MOT: Dolça.

PAÍS:           EUA, GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Jebal Geu Namja Mannaji Mayo - Temporada 1a" (Des del 10 de novembre de 2020 fins el 12 de gener de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13394428/episodes/?season=1

DURADA: 593 minuts (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 29 (sobre 100).

MILLOR:
- Si de cas, l'intent de sensibilització en relació al límits de la privacitat en temps d'Internet i respecte l'assetjament i la violència de gènere.

PITJOR:
- L'infantilisme dels comportaments, sobretot, de la Seo Ji-seong, el rol de la Song Ha-yoon, que es torna patètica de tant que s'entesta en aparèixer bufona.

NOTES:
1. El títol en anglès és "Please Don't Date Him", "Please Don't Meet That Guy" o "Please Don't Meet That Man".
2. Els capítols s'anomenen "JSS Lilodeu", "Wae Naneun Neoleul Mannaseo", "Chajnamusup-eseoallyeo Deulibnida", "7sie Mannayo", "Geunyang... Johjanh-ayo", "Neoui Ileum-eun", "Baegeuleul Haegyeolhaneun Beob", "Wanbyeoghan Koding", "Neolaneun Naegeu, Neolaneun Nollusyeon" i "IF ('Last')='Dasi, Cheosjul!'".
3. En el sisè episodi, la Moon Ye-seul explica al Han Yu-jin, els papers a càrrec de la Yoon Bo-mi i el Joo Woo-jae, respectivament, que havia practicat taekwondo durant vuit anys; realment, l'actriu s'inicià en l'art marcial quan tenia cinc anys i és cinturó negre de tercer grau.

COMENTARI: Pensava que el vessant tecnològic pesaria una mica més i que l'argument, més enllà de la denúncia pedanteta, plantejaria quelcom mínimament interessant al voltant de la gestió de la informació en línia, del Big Data https://ca.wikipedia.org/wiki/Dades_massives o de la Intel·ligència Artificial https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial. Però, no; crits, gelosies, discussions i petonets... Molt pueril, tot plegat, i un bon grapat de situacions bastant impròpies d'individus de trenta anys. A part de la ridiculesa de la trama principal d'espies de pa sucat amb oli, els fils secundaris, com el trauma del Jung Kook-hee, encarnat pel Lee Jun-young, o el problema d'infertilitat que pateix la Tak Ki-hyun, la Gong Min-jeung, van de l'absurditat més estúpida a la improcedència. M'han resultat extremament incòmodes de mirar i he acabat ben tip dels personatges. Clar que això ja m'acostuma a passar amb drames coreans. A veure si aprenc algun dia...

EN UN MOT: Indigna.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!