divendres, 27 de desembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Green for Danger" (1946)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0038577/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Hauria de tornar a veure-la.
Millor: El gir final que mostra el Doctor Eden, interpretat pel Leo Genn, intentant injectar quelcom a la infermera Esther Sanson, encarnada en la Rosamund John, que resulta ser l'antídot per les píndoles que s'ha pres la dona amb la intenció de suïcidar-se.
Pitjor: La dicció del Leo Genn. L'assumpció que l'assassina repetiria el dubtós procediment de l'anestèsia per rematar el personatge a càrrec de la Sally Gray, la infermera Freddi Linley.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima del 1944 escrita per la Christianna Brand.

Comentari:
El context i la forma resulten força suggeridors. Trobo detalls, però, per la meva incapacitat, potser, que s'aguanten amb pinces o que es presenten amb certa feblesa. Per exemple, la implicació del Moore Marriott, que fa del Joseph Higgins, en les tasques de rescat de la mare de l'homicida, o la història de la germana de la infermera Woods, interpretada per la Megs Jenkins, o el mateix mètode d'execució. Per altra banda, s'agraeix el to humorístic que aporta l'inspector Cockrill, en la pell de l'Alastair Sim. Tant se val, m'agrada el gènere i m'ha atrapat prou. Matussera.

Perdoneu per la meva ignorància!

Cap comentari: