LLARGMETRATGE: "The Chase" (1946)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038409/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- Els trucs barats del somni i de l'amnèsia del Chuck Scott, el paper interpretat pel Robert Cummings.

PITJOR:
- El joc de pedals addicional del cotxe de l'Eddie Roman, encarnat per l'Steve Cochran.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la de 1944, "The black path of fear", escrita pel Cornell George Hopley Woolrich https://ca.wikipedia.org/wiki/Cornell_Woolrich.
2. La Joan Leslie https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Leslie havia signat amb Nero Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Nero-Film per encarnar la Lorna Roman però es va trobar amb l'oposició de la productora amb qui tenia contracte vigent, Warner Bros. https://ca.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros..
3. El rodatge es va portar a terme entre maig i agost de 1946 a Hollywood, en l'estat nord-americà de California.
4. Va emetre's una adaptació radiofònica de 30 minuts en "The Hedda Hopper Show - This Is Hollywood" https://ca.wikipedia.org/wiki/Hedda_Hopper el 9 de novembre de 1946.

COMENTARI: El retrat dels personatges em sembla correcte, el veterà mort de gana amb trastorn per estrès posttraumàtic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_estr%C3%A8s_posttraum%C3%A0tic, el mafiós bàrbar de metxa curta, la nina engabiada... També he trobat prou engrescador el mòbil, aquesta fuga de la dona que involucra per amor o compassió el xofer. El que no m'ha convençut gens ha estat l'episodi a Cuba. És a dir, entenc que es tracta d'un passatge oníric en el que no calen gaires justificacions. Però és que no m'empasso ni l'assassí, en Jimmy Ames, que executa llançant un ganivet, ni l'aparició forçada de la Madame Chin, la Nina Koshetz, discutint si el punyal és d'una manera o d'una altra, ni el valent del detectiu Acosta, l'Alexis Minotis, que ignora la quarantena per verola com si res, ni l'ambient del local La Habana, més propi d'Andalusia que del Carib. El desenllaç real tampoc millora l'assumpte. En primer lloc perquè la situació de prendre el control de l'accelerador i no del volant resulta més que absurda, directament, estúpida. I, en segon lloc, perquè liquidant el dolent abans de trobar-se amb l'heroi s'esvaeix el clímax en un veritable coitus interruptus. Molt galdosa.

EN UN MOT: Defectuosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Okay! It's a secret. It's all right!
---
Don Wilson as Fats

LLARGMETRATGE: "Angel on My Shoulder" (1946)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038300/

DURADA: 101 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El paper de malcarat interpretat pel Paul Muni, l'Eddie Kagle.

PITJOR:
- La influència galdosa sobre el protagonista del Nick/Mephistopheles, encarnat en el Claude Rains.  

NOTES:
1. Fou la darrera pel·lícula dirigida per l'Archibald L. Mayo.
2. El productor, en Charles R. Rogers, va canviar el títol original, "Me and Satan", per afavorir l'acollida del públic.
3. El film no està subjecte a drets d'autor perquè els propietaris dels mateixos no els van renovar en 1973.

COMENTARI: No m'acabo d'empassar que el mafiós talòs tingui el poder que la història suggereix sobre el dimoni i menys gràcies a una excusa tant feble com la de constituir peça clau per portar a terme una estratègia diabòlica poca-solta, estúpida. L'únic al·licient que albirava al començament era la transformació d'aquest personatge rude i extremadament desagradable en quelcom mínimament simpàtic. Però no ha succeït, el paio es torna patètic més que atractiu. Un argument maldestre que no fa cap favor a un elenc sense gràcia.

EN UN MOT: Pasterada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Green for Danger" (1946)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0038577/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Hauria de tornar a veure-la.
Millor: El gir final que mostra el Doctor Eden, interpretat pel Leo Genn, intentant injectar quelcom a la infermera Esther Sanson, encarnada en la Rosamund John, que resulta ser l'antídot per les píndoles que s'ha pres la dona amb la intenció de suïcidar-se.
Pitjor: La dicció del Leo Genn. L'assumpció que l'assassina repetiria el dubtós procediment de l'anestèsia per rematar el personatge a càrrec de la Sally Gray, la infermera Freddi Linley.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima del 1944 escrita per la Christianna Brand.

Comentari:
El context i la forma resulten força suggeridors. Trobo detalls, però, per la meva incapacitat, potser, que s'aguanten amb pinces o que es presenten amb certa feblesa. Per exemple, la implicació del Moore Marriott, que fa del Joseph Higgins, en les tasques de rescat de la mare de l'homicida, o la història de la germana de la infermera Woods, interpretada per la Megs Jenkins, o el mateix mètode d'execució. Per altra banda, s'agraeix el to humorístic que aporta l'inspector Cockrill, en la pell de l'Alastair Sim. Tant se val, m'agrada el gènere i m'ha atrapat prou. Matussera.

Perdoneu per la meva ignorància!