LLARGMETRATGE: "Up!" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075376/

DURADA: 80 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La farsa d'argument i la poca-solta de l'acció.

PITJOR:
- L'excés i repetició de pantomima coital.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Over, Under and Up!".
2. En Roger Joseph Ebert https://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Ebert, que figura com a co-creador de la idea, va utilitzar fragments de l'obra de la Hilda Doolittle https://ca.wikipedia.org/wiki/Hilda_Doolittle per completar les línies de la narradora, The Greek Chorus.
3. La cabana que apareix era una propietat situada a Salmon Creek, a prop del poble de Miranda, del Wilfred Bud Kues, un amic personal del director.
4. La Kitten Natividad https://ca.wikipedia.org/wiki/Kitten_Natividad, que fa de narradora, i en Russ Meyer https://ca.wikipedia.org/wiki/Russ_Meyer, el director i guionista, van esdevenir parella uns anys més tard.

COMENTARI: Com diu el mateix Meyer, es tracta d'una caricatura de pit i cuixa. Els cossos de les mosses són espectaculars, cabellera inclosa. No només els de les protagonistes, la Raven De La Croix, encarnant la Margo Winchester, i la Janet Wood, que interpreta l'Alice, sinó, també, els de la resta d'actrius, la Kitten Natividad, la Su Ling, la Linda Sue Ragsdale, l'Elaine Collins, la Foxy Lae... El problema, potser, rau en que l'acció eròtica es veu massa falsa, massa grotesca, massa exagerada, massa llarga. De fet, acaba per avorrir. Clar, això ho diu algú que troba el porno tou https://ca.wikipedia.org/wiki/Porno_tou quelcom bastant absurd a hores d'ara... Per altra banda, puc entendre la paròdia del Führer https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler, el paper de l'Edward Schaaf, i la seva suposada filla, fruit de la unió amb l'Eva Braun https://ca.wikipedia.org/wiki/Eva_Braun. Al cap i a la fi, el director era veterà de la Segona Guerra Mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Mundial. Necessitava desfogar-se, l'home. El que no m'encaixa amb el to còmic-bufonesc de la proposta són les violacions. La primera del Leonard Box, el personatge del Larry Dean, ja es mostra prou violenta; la segona, la del Rafe, encarnat pel Bob Schott, salvatge. M'ha fet recordar el trauma que vaig tenir quan vaig veure "The Accused" https://www.imdb.com/title/tt0094608/, el film de 1988 dirigit pel Jonathan Kaplan. La resta, tenint en compte el gènere i tot plegat, puc ser indulgent. Allò que m'ha admirat més han estat les corredisses a peus descalços pel riu i la muntanya. S'ha de tenir bona planta per trepitjar natura a pèl.

EN UN MOT: Parida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "Molt soroll per no res de William Shakespeare - Antoni Chic - Àngels Moll/Rosa Maria Sardà/Joan Pera/Josep Minguell" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1189068/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 2 minuts, al principi; 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Els estira-i-arronses entre el Benedicte i la Beatriu, interpretats pel Joan Pera i la Rosa Maria Sardà, respectivament.

PITJOR:
- Els fragments de música de flauta i baix a càrrec del David Nel·lo, la Clara Hernández i la Mireia Hernández.

NOTES:
1. És la representació inèdita de l'adaptació al català del 1945 realitzada pel Josep Maria de Segarra de l'obra del William Shakespeare, "Much Ado About Nothing".
2. Fou emesa el 10 de gener del 1977 en l'espai del circuit català de TVE, "Lletres Catalanes", que va estar en antena entre 1974 i 1979; en el portal de la televisió estatal, pot trobar-se l'enllaç https://www.rtve.es/play/videos/altres-programes-darxiu/lletres-catalanes-molt-soroll-per-res/1352952/ que apunta a l'enregistrament en qüestió.

COMENTARI: El blanc i negre de la imatge i l'estètica austera del muntatge m'han fet molta mandra, inicialment. Però, una vegada m'he centrat en les situacions plantejades, el goig de veure l'elenc més joves del que mai els havia vist m'ha, fins i tot, il·lusionat. És lleugera, àgil, una mica poca-solta i acaba bé; per això passa amb facilitat. Un petit goig; els clàssics són gratificadors.

EN UN MOT: Encarcarada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Front" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0074554/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La comicitat i els acudits del Zero Mostel.

PITJOR:
- Les expectatives no es compleixen en l'acarament del comitè.

NOTES:
1. Al començament dels títols de crèdit, pot llegir-se "Directed By Martin Ritt (Blacklisted 1951) Written By Walter Bernstein (Blacklisted 1950) Co-Starring Zero Mostel (Blacklisted 1950) With Herschel Bernardi (Blacklisted 1953) And Lloyd Gough (Blacklisted 1952) And Joshua Shelley  (Blacklisted 1952)".
2. El tripijoc del mànager en l'actuació a l'hotel està basat en una situació viscuda pel mateix Zero Mostel, que interpreta el Hecky Brown, tal com s'explica en les memòries d'en Walter Bernstein publicades el 1996, "Inside Out: A Memoir of the Blacklist".
3. El suïcidi del Hecky Brown s'inspira en el d'un amic del Zero Mostel, en Philip Loeb, que fou inclòs en la llista negra, acomiadat de la sèrie que protagonitzava, "The Goldbergs", en 1951, i, en 1955, va llevar-se la vida.
4. Va estrenar-se un any després de l'abolició de The House Un-American Activities Committee (HUAC), impulsor de la llista negra.
5. Rodada a Nova York la tardor del 1975.

COMENTARI: D'alguna manera, la presència del Woody Allen, que fa el personatge del Howard Prince, i el seu ritme i posat tant característics provoquen una mena d'anacronisme; l'atmosfera de principis dels 50s, el moment en el que es situa l'acció, no acaba de quallar en la pantalla. L'Allen tampoc casa gaire en la relació sentimental amb l'Andrea Marcovicci, que encarna la Florence Barrett. En aquest aspecte, crec que el film queda massa condicionat per la imatge del novaiorquès. No obstant això, el petit retrat del maccarthisme i l'estratègia que s'empesquen els damnificats per combatre'l resulten prou interessants. Passa bé.

EN UN MOT: Denúncia.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Brutti, sporchi e cattivi" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0074252/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- El nen ficant un vaixell de paper en la pica baptismal.
- L'escena de l'enverinament.
- El passeig al sostre del camió al ritme de la "Ripresa vocale" de l'Armando Trovajoli.

PITJOR:
- La seqüència del somni.
- La impunitat del patriarca.
- La naturalitat amb la que la Lisetta, encarnada en la Giselda Castrini, s'ofereix a masturbar el vell.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el guardó "Prix de la mise en scène" en la 29a edició del Festival de Cannes.
2. El protagonista, el Giacinto Mazzatella, interpretat pel Nino Manfredi, parla el dialecte de Puglia.
3. Va rodar-se al barri romà de Monte Ciocci que, fins el 1977, era ocupat per tuguris com els que mostra la pel·lícula.

COMENTARI: L'absència de conseqüències em molesta, qui dia passa, anys empeny; ni ganivetades, ni incendis, ni relacions amb traïdoria, tot continua com si res. Esperava que l'avi malparit acabés mort. D'acord que ès una comèdia però fa bastanta rabieta.

EN UN MOT: Farsa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Harry and Walter Go to New York" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0074608/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'ambientació. Les explosions. Al teatre, la vella picant la mà del banquer que vol abraçar per l'espatlla la Diane Keaton, fent de la Lissa Chestnut.
Pitjor: La part de faràndula ridícula, especialment la representació darrera al teatre mentre es comet el robatori.
Curiositat: El John Byrum vengué el guió del que, aleshores, s'anomenava "Harry and Walter" per cinc-cents mil dòlars. En James Caan, que es referí a la pel·lícula com "Harry and Walter Go to the Toilet", va acomiadar els seus agents després de fer-la. En Sam Stewart va escriure'n una novel·lització que publicà Dell Publishing. Algunes de les escenes que tenen lloc a Nova York van filmar-se als decorats de "Hello, Dolly!" (1969) de la Twentieth Century Fox. L'Adam Worth fou un criminal en la realitat i es creu que en Sir Arthur Conan Doyle s'hi va inspirar per dibuixar el personatge de James Moriarty de la seva sèrie de novel·les de Sherlock Holmes.

Comentari:
Desprèn una flaire de producció gran pels detalls com els vestits i l'attrezzo; de fet, comptà amb un pressupost de vora els 7 milions de dòlars. El plantejament resulta prometedor i, fins i tot, algunes de les situacions còmiques traspuen un pèl de gràcia. Imagino que una de les premisses havia de ser que els personatges encarnats pel James Caan i l'Elliott Gould, el Harry Dighby i el Walter Hill, eren uns cretins simpàtics. No obstant, això no acaba de rutllar, si més no, tota l'estona. Tampoc encaixen altres reaccions exagerades del Michael Caine o de la Diane Keaton, interpretant l'Adam Worth i la Lissa Chestnut, respectivament. Però, en general, prou correcta. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!