diumenge, 13 d’octubre del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Joker" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7286456/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La caracterització del Joaquin Rafael Phoenix com a malalt mental. El pla del tren acostant-se al centre de la ciutat en línia recta. L'acudit "Quan deia que volia ser humorista tots reien, ara que ho sóc ja no riuen".
Pitjor: El riure forçat del Joker. La demonització del personatge d'en Thomas Wayne, interpretat pel Brett Cullen. L'excés de retòrica.
Curiositat: Basat en el personatge de DC Comics. La premisa per al seu desenvolupament la fixà la novel·la gràfica del 1988, "Batman: The Killing Joke", escrita per l'Alan Moore i il·lustrada pel Brian Bolland. Li va ser atorgat el Leone d'Oro a la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica della Biennale di Venezia en la seva 76a edició. En la introducció es fa servir el logo de Warner Bros. dissenyat pel Saul Bass als 70's del segle vint. El club de comèdia on actua l'Arthur Fleck es diu Pogo's, referència a "Pogo the Clown", pseudònim de l'assassí en sèrie dels 70's, John Wayne Gacy.

Comentari:
En primer lloc m'he sentit estafat; una pel·lícula sobre un malvat de còmic sense efectes especials espectaculars, disfressada de seriosa però mancada dels fonaments morals o intel·lectuals per ser-ho. Resultat, plom. En segon, m'ha ofès; banalitzant la protesta ciutadana, simplificant-la a la violència de carrer. No em convenç. Cal reconèixer-li, no obstant, el mèrit de la plasticitat en algunes escenes com la del moment en que el protagonista roba l'expedient psiquiàtric de la seva mare i fuig pels passadissos del manicomi, o la de la baixada per l'escalinata a ritme de "Rock and Roll Part 2", l'èxit de Gary Glitter del 1972. Admento que no l'hauria d'haver vist doblada, perd moltíssim.  Superficial.

Perdoneu per la meva ignorància!