diumenge, 24 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Greasy Strangler" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4381236/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La poca-solta sòrdida.
Pitjor: L'excessiva redundància. La manca de naturalitat. El final confús.
Curiositat: Una primera versió del muntatge durava al voltant de 2 hores i 15 minuts. Per exemple, es va descartar una seqüència en la que els dos protagonistes corrien cap a càmera despullats, agafats de la mà; també es van escurçar altres escenes.

Comentari:
Resulta una incursió en territori de la comèdia negra absurda bastant curiosa. No obstant, li manca una mica d'agilitat, sovint s'encalla amb una reincidència contraproduent; com en la repetició interminable de frases, tipus "Hootie Tootie Disco Cutie!" o "Bullshit artist". En Michael St. Michaels, que fa de Big Ronnie, del que no es pot negar el carisma, no actua de manera gaire versemblant; cosa que, potser, forma part del despropòsit general. Malgrat tot, atrapa. Provocadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Cap comentari: