LLARGMETRATGE: "To Barcelona, With Love" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35775356/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 18 (sobre 100).

MILLOR:
- La passió pel menjar de l'Anna Kelly, el paper a càrrec de l'Ashley Williams, es mostra prou genuïna.

PITJOR:
- El punt de bavós del Nico, el personatge interpretat per l'Alejandro Garcia Tous; això d'anomenar la dona "rubia", per exemple, sona extraordinàriament caspós.

NOTES:
1. Es tracta d'un telefilm https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm produït per al bloc "Passport to Love" del Hallmark Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/Hallmark_Channel.
2. La continuació, dirigida pel mateix Ron Oliver, "To Barcelona, Forever" https://www.imdb.com/title/tt35775376/, es va desenvolupar simultàniament.
3. El rodatge es va portar a terme en indrets de Barcelona i Bilbao en febrer de 2025.

COMENTARI: La culpa és meva, no sé què m'esperava. Si mai m'he atrevit amb "Vicky Cristina Barcelona" https://www.imdb.com/title/tt0497465/, que, almenys, compta amb la garantia creativa del Woody Allen, cancel·lat o sense cancel·lar https://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_la_cancel%C2%B7laci%C3%B3, què punyetes faig perdent el temps amb aquesta mena de producte succedani de pa sucat amb oli? És que no hi ha per on agafar-ho: relat estúpid, estètica galdosa. D'entrada, em grinyola que una història tant superficial i poca-solta sigui protagonitzada per adults d'edat avançada. Vull dir que no crec que l'Alison Ann Sweeney https://en.wikipedia.org/wiki/Alison_Sweeney, l'Ashley Churchill Williams https://en.wikipedia.org/wiki/Ashley_Williams_(actress) o l'Alejandro Garcia Tous https://ca.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Tous estiguin ja per fer segons quins paperots de jovenet ridícul, per mínima dignitat. La qüestió és que, a més d'un argument que tendeix a la fotesa, l'assumpte del llibreter i l'autora internacional convidada que fan de pardalets, la majoria d'interaccions carrinclonegen, cauen en el tòpic, es recozen en clixés, en resum, fluixegen massa... Fa la impressió que el guió de la Julie Sherman Wolfe trivialitza l'ofici d'escriptor, el sector editorial, la diada de Sant Jordi https://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi, les relacions humanes, el "Cyrano de Bergerac" https://ca.wikipedia.org/wiki/Cyrano_de_Bergerac_(teatre), els dies de partit del Barça... Bé, d'això darrer en tinc dubtes perquè sembla que la paia és entusiasta dels Niners https://en.wikipedia.org/wiki/San_Francisco_49ers. O sigui que, potser, sap què vol dir ser seguidor d'un club esportiu. Total, la ciutat i la festa queden completament deslluïdes. Si voleu agafeu-vos a l'excusa de les limitacions pressupostàries; jo em nego. Per cert, gran bajanada, el local amb entrada secreta a través de la botiga de queviures.

EN UN MOT: Abominable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, EUSKAL HERRIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!