LLARGMETRATGE: "The Banshees of Inisherin" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11813216/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Barry Keoghan fent del Dominic Kearney.

PITJOR:
- La mentida que li diu el Pádraic Súilleabháin al Declan, els papers a càrrec del Colin Farrell https://ca.wikipedia.org/wiki/Colin_Farrell i l'Aaron Monaghan, respectivament.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "In Memory Of Jon Gregory".
2. El rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 2021 en indrets d'Éire, com Árainn https://ca.wikipedia.org/wiki/Inis_M%C3%B3r o Acaill, Oileán Acla https://ca.wikipedia.org/wiki/Acaill.
3. A partir d'un pressupost de 20 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 50.
4. En la 80a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2023, li van ser atorgats els guardons de Best Motion Picture – Musical or Comedy, Best Performance in a Motion Picture – Musical or Comedy (Actor) i Best Screenplay; i, en la 76a edició dels British Academy Film Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/LXXVI_Premis_BAFTA, els de Best Actor in a Supporting Role, Best Actress in a Supporting Role, Best Original Screenplay i Outstanding British Film.

COMENTARI: Els escenaris són bonics, l'ambientació i els personatges semblen genuïns; fins i tot, la Mrs McCormick, encarnada per la Sheila Flitton, que fa de fada https://ca.wikipedia.org/wiki/Banshee_(fada). A més, els fils paral·lels de la Siobhán Súilleabháin i del Dominic Kearney, els rols interpretats per la Kerry Condon https://ca.wikipedia.org/wiki/Kerry_Condon i el Barry Keoghan https://ca.wikipedia.org/wiki/Barry_Keoghan, respectivament, resulten deliciosos d'alguna manera. Però, l'absurditat dels dits tallats i la tossuderia dels protagonistes m'ha acabat els quartos. Perquè, per a un vell sol, com es presenta en el film el Colm Doherty, el Brendan Gleeson https://ca.wikipedia.org/wiki/Brendan_Gleeson, la vida rural de 1923 sense dits fa fila de complicació majúscula. Vaja, ni solta ni volta, senyor Martin McDonagh https://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_McDonagh! Clar, ho expresso sense tenir ni idea del tarannà irlandès... Potser, es quelcom normal allà. En fi, en general, fregant el tedi.

EN UN MOT: Bucòlica.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La mesita del comedor" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21874760/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El tip de riure que es fa la María, el paper de l'Estefanía de los Santos, quan el marit, interpretat pel David Pareja, li explica que la taula s'ha trencat.

PITJOR:
- No es mostra el moment de l'accident, per la qual cosa perd tota credibilitat.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Coffee Table".
2. L'Stephen King https://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_King va recomenar-la a través de Twitter https://ca.wikipedia.org/wiki/Twitter amb un comentari el 10 de maig de 2024; fou en Mick Garris https://ca.wikipedia.org/wiki/Mick_Garris qui la hi va recomanar.
3. El director, en Caye Casas, explicà que el rodatge es va portar a terme en 10 dies en casa d'una amiga, a Terrassa, entre març i abril del 2022.

COMENTARI: En format de curtmetratge, amb els quatre punts clau de la història, premissa, tragèdia, acceptació i desenllaç, hauria estat elegant i provocat, crec, l'efecte òptim. En canvi, el trajecte d'hora i mitja a través de friccions de parella, veganisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Veganisme, quasi-pederàstia https://ca.wikipedia.org/wiki/Peder%C3%A0stia, joguines antigues i veïnetes adolescents obsessionades, amb l'atzucac evident de fons, em sembla massa palla. És a dir, m'ha desesperat perquè trobo que, abans i després de la trencadissa, només hi ha l'exercici d'estirar un xiclet que no dóna per tant. Encara diria més, fins i tot, desaprofita l'oportunitat de resoldre de manera èpica. Visualment, resulta molt garrepa; es nota la manca de recursos. O sigui que no em convenç. Afortunadament pel film, no tothom pensa com jo. La prova és la vintena de guardons que li han atorgat arreu del món. Enhorabona!

EN UN MOT: Dilatada.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Pusher" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0117407/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Milo, el personatge a càrrec del Zlatko Burić.

PITJOR:
- L'escena de la pallissa que li clava el Frank, el paper del Kim Bodnia, al Tonny, encarnat pel Mads Mikkelsen, filmada des de darrera de la barra del bar.

NOTES:
1. És la primera de la trilogia dirigida pel Nicolas Winding Refn https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolas_Winding_Refn; la segona pel·lícula, en 2004, "Pusher II: With Blood on My Hands" https://www.imdb.com/title/tt0396184/ i la tercera, en 2005, "Pusher III" https://www.imdb.com/title/tt0425379/.
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "Til min onkel Peter Refn".
3. En Luis Prieto Yanguas https://ca.wikipedia.org/wiki/Luis_Prieto_Yanguas va dirigir-ne una revisió en 2012 https://www.imdb.com/title/tt1921070/; en 2010, l'havia fet l'Assad Raja https://www.imdb.com/title/tt1082075/.
4. Deriva d'un curtmetratge que va fer el director per tal de ser admès en una escola de cinema; les seves influències foren "La Bataille d'Alger" https://www.imdb.com/title/tt0058946/, "Cannibal Holocaust" https://www.imdb.com/title/tt0078935/, "The French Connection" https://www.imdb.com/title/tt0067116/, "The Killing of a Chinese Bookie" https://www.imdb.com/title/tt0074749/ i "Mean Streets" https://www.imdb.com/title/tt0070379/.

COMENTARI: Em transmet la impressió de fatxenderia pueril per elements com el tatuatge, "Respect", al clatell del Tonny o les converses d'adolescent ximplet entre la parella de brètols interpretats pel Bodnia i el Mikkelsen. Tot aquest segment inicial se m'ha fet molt pesat, la veritat. Després, sembla inversemblant que el protagonista pugui arribar a gaudir de prou reputació com per a ésser mereixedor de la confiança de ningú, i menys d'un distribuïdor, doncs, projecta la imatge de desgraciat poc fiable en tots els aspectes, professionalment i emocional. Hi ha uns quants moments, a més, que em grinyolen bastant en la seva execució. Per exemple, la visita al toxicòman, el rol del Thomas Bo Larsen, i el seu suïcidi de pa sucat amb oli. Òbviament, es tracta d'una suposició personal basada en el meu sentit comú ja que, reconec, mai he entrat en contacte amb ambients d'aquest estil. A mi m'ha atabalat però, potser, li concediria el mèrit de mantenir l'estil de hand-held shooting https://en.wikipedia.org/wiki/Hand-held_camera des del principi fins al final. Malgrat això, no aconsegueix fer-la més realista, trobo. De fet, la torna barata.

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Barry - Temporada 1a" (Des del 25 de març fins el 13 de maig de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5348176/episodes/?season=1

DURADA: 247 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de seducció del 4t episodi entre el Gene Cousineau i la Janice Moss, els papers del Henry Winkler i la Paula Newsome, respectivament.

PITJOR:
- L'ascendència que la Sally Reed, el rol a càrrec de la Sarah Goldberg, exerceix sobre el protagonista.

NOTES:
1. Els títols dels episodis són: "Chapter One: Make Your Mark", "Chapter Two: Use It", "Chapter Three: Make the Unsafe Choice", "Chapter Four: Commit... to YOU", "Chapter Five: Do Your Job", "Chapter Six: Listen With Your Ears, React With Your Face", "Chapter Seven: Loud, Fast, and Keep Going" i "Chapter Eight: Know Your Truth"; la temporada 2a va emetre's entre el 31 de març i el 19 de maig de 2019; la tercera, des del 24 d'abril al 12 de juny de 2022; la quarta, entre el 16 d'abril i el 28 de maig de 2023; en total, 32 capítols.
2. En la 70a edició dels Primetime Emmy Awards https://en.wikipedia.org/wiki/70th_Primetime_Emmy_Awards, el Bill Hader va ser reconegut amb el guardó d'Outstanding Lead Actor in a Comedy Series, i en Henry Winkler, amb el d'Outstanding Supporting Actor in a Comedy Series.
3. En comptes de música, se sent so ambiental en els crèdits del 6è i 8è episodis.
4. El 4t capítol fou dirigit per la Maggie Carey https://en.wikipedia.org/wiki/Maggie_Carey, esposa del Bill Hader, malgrat, aleshores, estaven en procés de divorci.

COMENTARI: Em sembla bastant absurd que el bo del Bill Hader https://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Hader rebi un premi de comèdia quan la seva interpretació aquí és qualsevol cosa menys còmica. En fi, coses d'americans. En general, m'ha fet la impressió de navegar sense rumb, a la deriva; els txetxens són ximples, la policia, incompetents, els companys de la classe d'actuació, uns desgraciats, i el protagonista, per ser un professional, massa matusser. Els quatre primers capítols avorreixen molt, sobretot, per la tabarra de l'ambient de teatre. No sé, els deu fer molta gràcia retratar les seves misèries i riure-se'n del seu context ridícul! Nogensmenys, a partir del ciquè episodi, quan l'argument es concreta pel costat del conflicte, he de reconèixer que atrapa una mica. El problema rau, però, en que l'home continua prenent decisions sense solta ni volta. En acabat, no queda clar si el paio pateix de trastorn per estrès posttraumàtic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_estr%C3%A8s_posttraum%C3%A0tic o és, tant sols, un curt de gambals. Per cert, per què la màfia hauria de necessitar un mercenari de fora de la banda per fer una feineta, encara que es tracti d'un assumpte de banyes? M'ha decebut perquè creia que em faria riure i no ha estat el cas.

EN UN MOT: Contradicció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Madogiwa no Totto-chan" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28347814/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- En Sousaku Kobayashi, a qui posa veu el Koji Yakusho, i la seva mirada sobre l'educació https://en.wikipedia.org/wiki/Progressive_education.

PITJOR:
- L'escena de l'enfrontament per la reputació de l'escola entre els alumnes de la Tomoe Gakuen i una colla de nanos.

NOTES:
1. El títol internacional és "Totto-Chan: The Little Girl at the Window"; madogiwa, costat de la finestra, pot fer-se servir per anomenar aquells que no serveixen.
2. Es basa en les memòries de la Tetsuko Kuroyanagi https://en.wikipedia.org/wiki/Totto-Chan:_The_Little_Girl_at_the_Window, publicades en format d'article entre febrer de 1979 i desembre de 1980.
3. Durant els crèdits, es veuen alguns dibuixos i sona la cançó, "Ano ne" https://youtu.be/3iyk6Cs9L0I, interpretada per l'Aimyon.

COMENTARI: Crec que el relat es beneficia del personatge que l'explica, la Tetsuko Kuroyanagi https://en.wikipedia.org/wiki/Tetsuko_Kuroyanagi, celebritat japonesa i ambaixadora de Bona Voluntat d'UNICEF https://ca.wikipedia.org/wiki/Ambaixador_de_Bona_Voluntat_d%27UNICEF des de 1984. Perquè, en alguns moments frega la carrincloneria. De fet, el disseny de les figures humanes ja apunta cap a aquesta direcció; resulten excessivament recarregades, massa de nina maquillada, amb llavis i galtes massa marcats. I, no obstant, la condició de testimoniatge justifica la història i el caire sentimental que adopta. A més, juga amb l'avantatge que, com a nena, la protagonista pot permetre's romandre relativament ambigua sobre el context polític i, afegiria, amb un punt de demagògia. Em refereixo a la menció de la novel·la abolicionista, "Uncle Tom's Cabin; or, Life Among the Lowly" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_cabana_de_l%27oncle_Tom o la renúncia del pare a tocar música militar a canvi de menjar. Poca gana, suposo. Però, això és secundari al capdavall. Doncs, entenc, la finalitat de tot plegat és homenatjar la figura del mestre i la seva escola. O sigui que ja m'està prou bé.

EN UN MOT: Testimoni.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Théorème de Marguerite" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26699529/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La caça del Yanis, el personatge a càrrec de l'Idir Azougli.

PITJOR:
- La tabarra de les equacions matemàtiques i la utilització de les parets com a pissarra quan, en ple segle XXI, seria més eficient fer servir una tauleta, per exemple.

NOTES:
1. El títol internacional és "Marguerite's Theorem"; a Suïssa, en alemany, "Die Gleichung ihres Lebens".
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "à ma mère".
3. A partir d'un pressupost d'uns 3 milions d'euros, va recaptar-ne'n la meitat.
4. L'Anna Novion, directora i co-guionista, va rebre l'assistència de l'Ariane Mézard https://en.wikipedia.org/wiki/Ariane_M%C3%A9zard pel que fa, particularment, a la Conjectura de Goldbach https://ca.wikipedia.org/wiki/Conjectura_de_Goldbach.
5. En la 49a edició dels César du cinéma https://ca.wikipedia.org/wiki/49a_cerim%C3%B2nia_dels_Premis_C%C3%A9sar, l'Ella Rumpf, que interpreta el paper de la Marguerite Hoffmann, va rebre el guardó de Meilleure révélation féminine.

COMENTARI: Si fos un biopic https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_biogr%C3%A0fic de la mateixa Mézard o d'algú que hagués fet un descobriment real, encara tindria cert interès però, tractant-se d'una ficció que explica la rebequeria d'una ganàpia (l'Ella Rumpf tenia 27 anys en maig del 2022, quan va rodar-se), per molt genial que es pinti la mossa, no li trobo el què. Tot això d'entrar en contacte amb la precarietat, l'alcohol, el sexe, les apostes il·legals, el comportament autista https://ca.wikipedia.org/wiki/Autisme... m'ha fet més aviat mandra/rabieta. Bé, s'han descuidat de les drogues, el típic viatge d'iniciació lisèrgic https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_lis%C3%A8rgic, revelador de la solució del problema; haurien completat el paquet de clixés. Reconec tendresa en escenes com la del moment en què la noia li diu a la seva mare, encarnada per la Clotilde Courau https://en.wikipedia.org/wiki/Clotilde_Courau, que està enamorada. I l'aplaudiment a l'aula de Lausanne aporta, si més no, recompensa. No obstant, assumptes, com la col·laboració innecessària entre els dos joves doctorands o el pegot de les partides de mahjong https://ca.wikipedia.org/wiki/Mahjong, em fan arrufar el nas. Ara, me'n he recordat d'un amic meu que jugava a pòquer https://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%B2quer en línia i guanyava això que diuen en la pel·lícula, entre 2.000 i 6.000 euros al mes. No he tingut contacte amb ell des de fa 10 anys. Sóc un merda.

EN UN MOT: Catxa.

PAÍS:           FRANÇA, SUÏSSA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Captain Fall - Temporada 1a" (28 de juliol de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12923792/episodes/?season=1

DURADA: 260 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol 2n i l'escena de l'ejaculació precoç https://ca.wikipedia.org/wiki/Ejaculaci%C3%B3_preco%C3%A7 del Jonathan Fall, el personatge a càrrec del Jason Ritter.

PITJOR:
- L'assumpte de The Captains Club de l'episodi 9è; se suposa que el Blake Fall, a qui posa veu el Christopher McDonald, fou capità en algun moment i no hauria de necessitar els mèrits dels seus fills per pertànyer al club.

NOTES:
1. Els 10 episodis estrenats són: "An Unconventional Cruise Line", "Baptized in Blood", "The Human Zoo", "Boner Medicine", "Je Suis Tanner", "Face Off", "Cultural Exchange", "Sweet Sixteen", "Family Reunion" i "The Hornet's Nest"; se'n havien previst 20.
2. En la frase, "A Netflix Series", de la presentació dels capítols, l'L es converteix en una àncora; durant els crèdits del final del 1r episodi, no se sent cap música.
3. Els creadors, en Jon Iver Helgaker i el Jonas Torgersen, havien concebut inicialment una pel·lícula amb actors de carn i ossos; a l'hora de descriure-la, mencionen "The Love Boat" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Love_Boat, "The Truman Show" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Truman_Show i "Ozark" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ozark_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3); i, pel que fa a l'animació, "Les Aventures de Tintin" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_aventures_de_Tint%C3%ADn_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3) i "The Iron Giant" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Iron_Giant.
4. En novembre de 2023, Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix va cancel·lar la sèrie per no assolir l'audiència esperada, pel seu cost elevat i en resposta a una reorganització motivada per la vaga d'actors dels Estats Units d'Amèrica del 2023 https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaga_SAG-AFTRA.

COMENTARI: D'entrada, si hagués sabut que la història quedava a mitges no l'hauria començat; considero que ha estat un error mirar-me-la. A banda d'això, l'he trobat un tant irregular. Per un costat, juga amb el recurs de l'exageració amb prou traça, el punt còmic de la policia incompetent o l'extrem ridícul de la relació del nano amb la família roïna. Però, per l'altre, comet la cagada d'ocupar un capítol sencer amb un matrimoni que s'engresca a anar a un club d'intercanvi https://en.wikipedia.org/wiki/Sex_club, sense lligam amb el creuer, per introduir en el relat el fàrmac vasodilatador https://ca.wikipedia.org/wiki/Sildenafil. O ens planteja un comerç de dits d'albins https://ca.wikipedia.org/wiki/Albinisme poca-solta que no quadra per enlloc, ni com a burla ni com a escenari mínimament raonable. O, fins i tot, ens presenta una criminal experta com la Liza Barrel activant l'altaveu del mòbil mentre parla amb un dels seus sequaços, cosa que no sembla gaire professional. Parlant de la noia, per cert, he de reconèixer que en veure que era doblada per la Lesley-Ann Brandt https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesley-Ann_Brandt m'ha destrempat bastant. En fi, preferències personals... En general, no obstant, la sèrie m'ha provocat una sensació positiva. Potser, la manera de tenir cura del capità maldestre que tenen la colla de criminals sense escrúpols m'ha suggerit certa tendresa. I el pobre babau esdevé entranyable.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El perquè de tot plegat" (1995)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0110871/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El 7è fragment, "Passió", amb l'Abel Folk Gilsanz https://ca.wikipedia.org/wiki/Abel_Folk i en Sergi Mateu i Vives https://ca.wikipedia.org/wiki/Sergi_Mateu_i_Vives.

PITJOR:
- El capítol 5è, "Submissió", el de l'Anna Lizaran https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Lizaran_i_Merlos.

NOTES:
1. És l'adaptació d'alguns dels contes del recull homònim de 1993 https://ca.wikipedia.org/wiki/El_perqu%C3%A8_de_tot_plegat_(llibre), escrit pel Joaquim Monzó i Gómez.
2. Consta de 15 segments: "Pròleg — Voluntat", "Enteniment", "Honestedat", "Sinceritat", "Submissió", "Competició", "Passió", "Compenetració", "Ego", "Despit", "Desig", "Gelosia", "Amor", "Fe" i "Epíleg — Dubte".
3. El títol internacional és "What's It All About".
4. En Ventura Pons i Sala https://ca.wikipedia.org/wiki/Ventura_Pons_i_Sala i el Quim Monzó https://ca.wikipedia.org/wiki/Quim_Monz%C3%B3 eren amics i, quan el primer li va proposar l'adaptació dels relats a l'escriptor, aquest no va creure que fos possible; en 15 dies, el director li va presentar un guió que li va fer canviar d'opinió.

COMENTARI: És aquella poca-solta o ironia que no fa cap gràcia, per massa ximple, per desagradable, per repetitiva o per tibada, i que acaba cansant. És a dir, un senyor que vol fer parlar una pedra? Sí, d'acord, com a exercici d'interpretació per al Lluís Homar https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Homar_i_Toboso devia ser la conya (segur que el necessitava amb, gairebé, 40 anys de vida, 20 d'experiència, que tenia!). I la brometa de la rebel·lia del roc si ho considerem des de la metàfora molt enginyosa... Podeu comptar. Imagino que el relat del Monzó és ple de befa, sarcasme i mala llet, en el seu estil. Però, visualment, esdevé una castanya, diria, un exercici primari. Després, malentesos babaus, comunicació defectuosa i personatges rebecs. Ves, home! De què punyetes m'estàs parlant? L'únic al·licient que se m'acut és recuperar la joventut de l'elenc; 30 anys han passat. La pena és, per exemple, trobar-te el Jordi Dauder i Guardiola https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Dauder_i_Guardiola i la Rosa Novell https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Novell_i_Clausells en una situació de masturbacions estòlides. O el bo del Pepe Rubianes https://ca.wikipedia.org/wiki/Pepe_Rubianes, encarcarat i fent, bàsicament, el ridícul. Sóc conscient que la indústria al país estava com estava i calia empènyer de qualsevol manera. O sigui que encara gràcies!

EN UN MOT: Estúpida.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Killer" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1136617/

DURADA: 117 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La baralla entre l'assassí, interpretat pel Michael Fassbender, i The Brute, el personatge del Sala Baker.

PITJOR:
- La xerramenca amb The Expert, el paper de la Tilda Swinton, en el restaurant.

NOTES:
1. Es basa en la sèrie de còmic de sèrie negra https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2mic_detectivesc iniciada en 1998, "Le Tueur" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Killer_(comics), a càrrec de l'Alexis Nolent i en Luc Jacamon; en David Fincher, el director, cità el film de 1967 dirigit pel Jean-Pierre Melville, "Le Samouraï" https://www.imdb.com/title/tt0062229/, com inspiració també.
2. El rodatge es va portar a terme entre novembre de 2021 i març de 2022 en indrets de diferents països, com París, a França, New Orleans, Saint Charles i Chicago, en els EUA, o Santo Domingo, a la República Dominicana.
3. L'assassí fa servir pseudònims com Felix Unger i Oscar Madison, de "The Odd Couple" https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27estranya_parella_(obra_de_teatre), Archibald Bunker i George Jefferson, de "All in the Family" https://ca.wikipedia.org/wiki/All_in_the_Family, Howard Cunningham, de "Happy Days" https://en.wikipedia.org/wiki/Happy_Days, Reuben Kincaid, de "The Partridge Family" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Partridge_Family, Lou Grant, de "The Mary Tyler Moore Show" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Mary_Tyler_Moore_Show, Sam Malone, de "Cheers" https://en.wikipedia.org/wiki/Cheers, o Robert Hartley, de "The Bob Newhart Show" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Bob_Newhart_Show.
4. Els episodis en els que s'estructura són: "Chapter One → PARIS / The Target", "Chapter Two → DOMINICAN REPUBLIC / The Hideout", "Chapter Three → NEW ORLEANS / The Lawyer", "Chapter Four → FLORIDA / The Brute", "Chapter Five → NEW YORK / The Expert", "Chapter Six → CHICAGO / The Client" i "Epilogue → DOMINICAN REPUBLIC".

COMENTARI: No qüestionaré la premissa, la pífia inicial del mercenari; ningú no és perfecte. Però, per què pela el taxista, encarnat pel Gabriel Polanco, quan sí indulta The Client, el rol de l'Arliss Howard? Resulta que s'ha de preocupar per l'esforç que hi posi la policia en resoldre un homicidi? Un merda de paio, vaja... Per què envien dues persones, i tant matusseres, a matar-lo? I per què la xicota, interpretada per la Sophie Charlotte, queda viva? Uns merdes, la parelleta, vaja... Encara, més estrany, com és que l'amagatall no és secret? O sigui, amb tot plegat, no em sembla un argument gaire polit. Allò que no es pot negar és que el motor de la revenja, aquí, funciona òptimament pel que fa a tensió del relat i saltar d'un lloc al següent entreté prou. Em fa l'efecte, no obstant, que es tracta simplement d'un espectacle estètic, lleuger, sense cap profunditat, malgrat, segons he llegit o escoltat en algun lloc del director, es pretengui fer passar com un exercici introspectiu del criminal. Quin pocapena, doncs! Una altra cosa que m'ha grinyolat força és la sobredosi de The Smiths https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Smiths. Clar que això va a gustos. A mi, qualsevol música escoltada en bucle acaba fartant-me.

EN UN MOT: Bruta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sirāt" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32298285/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de l'estimbada del vehicle del Luis, el personatge a càrrec del Sergi López.

PITJOR:
- Afegir a la cerca d'una filla desapareguda la complicació de l'esclat d'un conflicte bèl·lic global.

NOTES:
1. Al principi, surt un rètol que diu "Existe un puente llamado Sirāt que une infierno y paraíso. Se advierte al que lo cruza que su paso es más estrecho que una hebra de cabello, más afilado que una espada"; el títol apareix passats 31 minuts.
2. En la 78a edició del Festival de Cannes https://ca.wikipedia.org/wiki/78%C3%A8_Festival_Internacional_de_Cinema_de_Canes, li va ser atorgat el Prix du jury, ex-æquo amb "In die Sonne schauen" https://www.imdb.com/title/tt28690468/.
3. A partir d'un pressupost de 6 milions i mig d'euros, va recaptar-ne'n uns 9.
4. El rodatge es va portar a terme entre maig i juliol de 2024 en indrets de Terol, com la Rambla de Barrachina, Saragossa i Marroc, a prop d'Ar-Raxīdiyya i Arfūd.

COMENTARI: Els guionistes, el Santiago Fillol https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Fillol i l'Óliver Laxe https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93liver_Laxe, sabran de raves https://ca.wikipedia.org/wiki/Rave_(m%C3%BAsica) i del Marroc https://ca.wikipedia.org/wiki/Marroc. O sigui que, probablement, estic equivocat amb els meus prejudicis. Però, aquesta mena d'expedició pel desert per anar a la recerca d'una festa, em sembla a mi agafada pels pèls. Sobretot, si han d'acostar-se a una àrea declaradament d'alt risc per la presència de mines antipersona https://ca.wikipedia.org/wiki/Mina_antipersona com és el Sàhara Occidental https://en.wikipedia.org/wiki/Land_mines_in_North_Africa, tocant a Mauritània. De manera que la sensació que em queda és la de pastitxo: per un costat, la fauna estrafolària del ball, per l'altre, l'aventura d'una travessa exòtica, i, finalment, la noia desapareguda d'ham. Diu que van arribar a enregistrar l'escena en la que el nen, interpretat pel Bruno Núñez Arjona, convenç el pare per tal que el deixi acompanyar-lo. Doncs, m'hauria agradat veure-la perquè tal decisió sembla massa temerària i massa poc funcional, gos inclòs, com per a que un adult amb dos dits de front la prengui. Total, que, més enllà del parell de cops d'efecte i les vistes naturals espectaculars, m'ha decebut.

EN UN MOT: Desorientada.

PAÍS:           ESPANYA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tár" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14444726/

DURADA: 158 minuts (Crèdits: 4 minuts, en l'inici; 3 minuts, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- La indiferència del germà, en Tony, interpretat pel Lee Sellar.

PITJOR:
- La pasterada del viatge a les Filipines per dirigir una interpretació de la banda sonora del videojoc, "Monster Hunter" https://en.wikipedia.org/wiki/Monster_Hunter.

NOTES:
1. Al principi, surt la dedicatòria, "For S.R. & W.F.".
2. Li va ser atorgada la Coppa Volpi per la migliore interpretazione femminile a la Cate Blanchett en la 79a edició de la Mostra internazionale d'arte cinematografica di Venezia https://ca.wikipedia.org/wiki/79a_Mostra_Internacional_de_Cinema_de_Ven%C3%A8cia, on va estrenar-se la pel·lícula; l'actriu fou reconeguda, també, amb el guardó de Best Actress in a Leading Role en la 76a edició dels British Academy Film Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/LXXVI_Premis_BAFTA i amb el de Best Performance in a Motion Picture – Drama (Actress), en la 80a dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2023.
3. En John Mauceri https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Mauceri fou l'assessor musical del Todd Field https://en.wikipedia.org/wiki/Todd_Field, director i guionista; va escriure el guió en 12 setmanes durant la pandèmia de la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19.
4. A partir d'un pressupost d'uns 25 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 29.
5. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i desembre de 2021 en indrets d'Alemanya, com Dresden, Berlín o Potsdam, i de la ciutat nord-americana de Nova York.

COMENTARI: "M'avorreixo!", com diria el bo del Homer Simpson https://ca.wikipedia.org/wiki/Homer_Simpson. El relat m'ha fastiguejat tremendament des del minut zero per, entre d'altres motius, aquesta arrongància impostada de la Cate Blanchett https://ca.wikipedia.org/wiki/Cate_Blanchett. Què en queda, de postís! I voldria creure que, per la resta, la culpa rau en un guió incapaç de presentar una història de nínxol de manera adequada a algú neòfit en la matèria com jo. Però, obviament, entenc que l'error recau en mi per refiar-me d'un palmarès inflat i de l'opinió de crítics pedants. La qual cosa m'emprenya. Perquè totes les peculiaritats quotidianes, afectives o professionals, d'una directora (o director) d'orquestra, suposadament, d'elit no m'han d'importar per a res a priori; menys, encara, si el subjecte en qüestió és un personatge fictici. Per exemple, a què ve la tabarra de l'entrevista amb l'Adam Gopnik https://en.wikipedia.org/wiki/Adam_Gopnik (encara que intentin amenitzar-la amb plans de la confecció per part de l'Egon Brandstetter d'un vestit per a la protagonista)? O els 10 minuts de l'estira-i-arronsa del Juilliard School https://ca.wikipedia.org/wiki/Juilliard_School dicidint si cal o no separar l'autor de l'obra? És a dir, crec que la presentació podria haver estat una mica més tolerable amb un enfocament més directe, cap a l'assumpte de l'assetjament https://ca.wikipedia.org/wiki/Assetjament, la conducta inapropiada https://en.wikipedia.org/wiki/Inappropriateness, l'abús de poder https://ca.wikipedia.org/wiki/Ab%C3%BAs_de_poder, el favoritisme sexual, la cultura de la cancel·lació https://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_la_cancel%C2%B7laci%C3%B3 o la capitalització del talent. Jo què sé? Hi ha una referència un pèl ambigua a la figura del Plácido Domingo https://ca.wikipedia.org/wiki/Pl%C3%A1cido_Domingo. Tenint en compte les dates, em pregunto si el film es podria haver inspirat en les acusacions d'assetjament sexual que van efectuar-se sobre ell l'agost de 2019 i la renúncia del cantant líric al seu càrrec com a director general de l'Òpera de Los Angeles https://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_Opera. Se me'n fot, la veritat. Tornant al plom, per què m'han d'explicar que en Beethoven https://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_van_Beethoven va copiar-se d'en Mozart https://ca.wikipedia.org/wiki/Wolfgang_Amadeus_Mozart no sé quants compassos i deixar en l'aire allò rellevant per a la història que ens ocupa, els factors que incriminen definitivament la dona? A mi em sembla una exposició de desenllaç massa vague com per a que la directora acabi fent el numeret de la irrupció en l'enregistrament. Per cert, el misteri del metrònom https://ca.wikipedia.org/wiki/Metr%C3%B2nom i els kené peruans https://ca.wikipedia.org/wiki/Shipibo-conibo queda resolt? M'ho he perdut.

EN UN MOT: Inepte.

PAÍS:           EUA, ALEMANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mutant Aliens" (2001)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0277909/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- Els sis mutants: "Furd", el peix volador, "QT", el cap, "Bubbles", el cuc, "Ali", el llangardaix, "Stretch", la granota, i "Lance", el porc.

PITJOR:
- El fragment dels éssers amb forma de parts del cos en el planeta dels nassos; fou la primera seqüència en animar-se, en la tardor de 1999, la resta va ser enllestida en agost del 2000.

NOTES:
1. Durant els crèdits, s'intercalen clips del procés de producció en time-lapse https://ca.wikipedia.org/wiki/Filmaci%C3%B3_a_intervals i, al final, es mostra l'Earl Jensen, a qui posa veu en Dan McComas, vestit d'astronauta i caminant sobre un fons d'estrelles.
2. En febrer del 2000, NBM Publishing https://en.wikipedia.org/wiki/NBM_Publishing va publicar una versió prèvia de la història en format novel·la gràfica https://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la_gr%C3%A0fica.
3. El Bill Plympton https://ca.wikipedia.org/wiki/Bill_Plympton, director i guionista, va tenir la inspiració en veure una fotografia de la gossa Laika https://ca.wikipedia.org/wiki/Laika en una revista.
4. Els entintadors, que venien de l'School of Visual Arts https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_d%27Arts_Visuals, cobraven de 5 a 7 dòlars per hora i, si enllestien la feina, entre 10 i 12 dòlars per hora.

COMENTARI: Cal, potser, una mica d'indulgència per tal acceptar l'absurditat, l'animació descurada i els dibuixos barroers; però, el complot encaixa prou i l'espectacle, al capdavall, resulta divertit. Primer, perquè encerta amb la caricaturització del doctor maligne, corrupte, mesquí, el paper del George Casden. Després, perquè empescar-se una revenja mitjançant la creació d'uns monstres mutants derivats de conills porquins https://ca.wikipedia.org/wiki/Conill_porqu%C3%AD perduts per l'espai pinta bastant a disbarat hilarant. I, sobretot, per l'amanit de gags, com el de l'aterratge, quan la gent tem que l'astronauta, estirat al terra, vulgui treure's una pistola de l'escafandre però allò que es treu és la tita i ruixa la concurrència de pixum, o els de les representacions de la recepcionista obscena, o el moment de convertir la limusina del dolent en tota mena d'objectes poca-soltes. Agraït, doncs, per l'entreteniment.

EN UN MOT: Basta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rumah Dinas Bapak" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32237658/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Sugeng, el paper del Sadana Agung Sulistya, remuga perquè no vol llevar-se per ajudar a cercar la néta del Bapak.

PITJOR:
- Alguns aspectes que no semblen gaire consistents, com el teletransport, la visió de la banyera o la possessió en l'àrea de bosc protegida.

NOTES:
1. El títol internacional és "Father's Haunted House".
2. Durant els crèdits, es mostren fotografies; després de mig minut de lletres, es presenta l'escena afegida de la mare, interpretada per l'Annisa Putri Ayudya https://en.wikipedia.org/wiki/Putri_Ayudya, i el fill, encarnat per l'Octavianus Fransiskus, comprant la joguina.
3. S'inspira en experiències reals del Dodit Wahyudi Mulyanto, un humorista, actor, presentador i cantant indonesi, que, en el film, fa el personatge del pare.
4. El rodatge es va portar a terme a Blitar https://en.wikipedia.org/wiki/Blitar, en la província indonèsia de Java Oriental, entre abril i maig de 2024.
5. El Jumat Kliwon que atemoreix els personatges és un dia, segons el calendari javanès https://en.wikipedia.org/wiki/Javanese_calendar, que resulta de combinar els sistemes de setmanes de 5 dies i de setmanes de 7 dies.

COMENTARI: Està bé, el referent al temps d'ocupació neerlandesa https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndies_Orientals_Neerlandeses. Tot i que, m'ensumo, hi deuen haver històries molt més horribles perpetrades sobre la gent d'aquell arxipèlag pels Europeus que les de relacions adúlteres amb embarassos pel mig. Tanmateix, pel que fa a l'espectacle, no flueix, el relat es fa massa feixuc. I els intents d'intercanvis còmics tampoc ajuden a amenitzar l'estona, ans al contrari, fan la progressió més travada per manca de gràcia. Trobo, a més, que els recursos bàsics del gènere, aparicions i cossos demacrats, acaben esdevenint repetitius. Sincerament, m'esperava quelcom una mica més genuí, més propi d'un lloc, per a mi, tant exòtic. La qüestió és que m'ha provocat més angúnia la invasió de llangardaixos https://ca.wikipedia.org/wiki/Gekko al dormitori que no pas cap fantasmet. Ja sé que aquests animals es mengen els insectes però em sembla que no hi ha res més terrorífic que haver de dormir en un lloc a la mercè de ves a saber quines bèsties.

EN UN MOT: Embullada.

PAÍS:           INDONÈSIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shimmer Lake" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1386691/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El perdó al Meth Billy, el personatge a càrrec del Matthew Evans Landry, en l'escena de l'assalt de la casa del Judge Brad Dawkins, en John Michael Higgins, per part de l'Andy Sikes, el paper del Rainn Wilson.

PITJOR:
- El moment en el que l'Steph Burton i el Zeke Sikes, encarnats per l'Stephanie Sigman i en Benjamin Walker, respectivament, li expliquen a l'Ed Burton, interpretat pel Wyatt Russell, l'assumpte de la paternitat.

NOTES:
1. El guió original, escrit pel mateix director, l'Oren Uziel, va aparèixer en l'edició de 2009 de The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey), l'enquesta de guions preferits no realitzats engegada en 2004 pel Franklin Leonard.
2. Els capítols es presenten en ordre invers, "FRIDAY - Andy heads for the lake", "THURSDAY - Judge Dawkins calls an old friend", "WEDNESDAY - Chris Morrow gets in over his head" i "TUESDAY - Ed Burton makes a choice", i cadascun explica el dia d'un dels personatges fins a la seva mort.

COMENTARI: Rebaixa una mica massa el nivell intel·lectual de l'entorn, sobretot, amb elements com, no només, el Chris Morrow, encarnat pel Mark Rendall, pel qual almenys dóna una justificació, sinó, també, uns agents de l'FBI https://ca.wikipedia.org/wiki/Federal_Bureau_of_Investigation, el Kurt Biltmore i en Kyle Walker, interpretats pel Rob Corddry i el Ron Livingston, respectivament, i un ajudant del xèrif, el Reed Ethington a càrrec de l'Adam Pally, que semblen poc menys que babaus. Malgrat això, l'aposta per la poca-solta funciona, potser, gràcies a l'impuls inestimable de la figura del Rainn Wilson, explícitament còmica. Diria, no obstant, que rellisca una mica amb alguna de les gràcies; per exemple, fer dir la nena interpretada per la Isabel Dove https://www.imdb.com/name/nm7729990/ coses de l'estil de "Get in the back, you fat fuckin' bastard!". Per altra banda, el relat es veu afavorit per la peculiar estructura narrativa, cap enrere, i per la separació en les quatre línies que, en acabat, componen la història completa. El mòbil, tanmateix, aquesta venjança per la mort del nen en un accident, i la relació entre el poli i, especialment, el seu germà, em grinyola un pèl. Tampoc acabo de veure que 3 milions de dòlars no sigui prou capital per prendre-se'l seriosament. Però, bé, en general, ha passat sense dificultat.

EN UN MOT: Rancuniosa.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 3a" (Des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=3

DURADA: 170 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx del proxeneta, la Jenny, el pare de la Jenny i l'Emma Simpson.

PITJOR:
- Alguns gags de farciment, com el de l'episodi 3r del restaurant de vegans https://ca.wikipedia.org/wiki/Veganisme famolencs o el del 4t de la verge Maria https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs fent d'homicida.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2003 i des del 4 de novembre fins el 9 de desembre de 2003.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia; excepte en la sortida del 3r capítol en la que sona el Billy Bragg https://ca.wikipedia.org/wiki/Billy_Bragg entonant un tema dedicat a l'Ivan Dobsky, el personatge a qui posa veu el Simon Greenall, acabant amb un "Up the miners!".
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Continua l'humor mal parit amb la represa d'alguns running gags https://en.wikipedia.org/wiki/Running_gag de la temporada anterior, com el de The Paedofinder General, aquest cop, incloent un número amb la música de "Fire" https://en.wikipedia.org/wiki/Fire_(Arthur_Brown_song), la cançó de 1968 popularitzada per the Crazy World of Arthur Brown https://en.wikipedia.org/wiki/The_Crazy_World_of_Arthur_Brown, o el dels gihadistes poc motivats, també, amb una seqüència musical acompanyada per "Daydream Believer" https://en.wikipedia.org/wiki/Daydream_Believer, l'èxit del 1967 enregistrat per The Monkees https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Monkees, i moltes altres escenes farcides de mala llet, com la caricatura del NHS https://ca.wikipedia.org/wiki/Servei_Nacional_de_Salut_(Regne_Unit), la paròdia de les celebritats https://ca.wikipedia.org/wiki/Celebritat efímeres o la sàtira d'un futbolista anomenat Roy Rogers https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Rogers que acaba jugant i guanyant ell sol una copa, essent l'únic esportista sa de l'equip, el Warchester FC. Però, potser, la línia que m'ha cridat més l'atenció ha estat la del conill Noodles, un homenatge als dibuixos animats de l'escola Tex Avery https://ca.wikipedia.org/wiki/Tex_Avery. Sobretot, perquè els personatges del mestre Avery ja acostumaven a rebre de valent i, aqui, l'agressió esdevé més salvatge i crua encara. La pena és que no hi ha més temporades.

EN UN MOT: Corrosiva.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El 47" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27751957/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació del Salvador Reina https://ca.wikipedia.org/wiki/Salva_Reina fent del Felipín que li va valer un reconeixement en forma de Premio Goya.

PITJOR:
- La pasterada del fil del cor assajant "El rossinyol" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_rossinyol per culminar amb la intervenció de la Joana, el paper de la Zoe Bonafonte, cantant "Gallo rojo, gallo negro", la cançó del Chicho Sánchez Ferlosio https://ca.wikipedia.org/wiki/Chicho_S%C3%A1nchez_Ferlosio.

NOTES:
1. S'inspira en l’acció reivindicativa del 7 de maig de 1978 del Manuel Vital Velo https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vital_Velo que va dur un autobús de la línia 47 fins a Torre Baró https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_de_Torre_Bar%C3%B3.
2. En Marcel Barrena, director i co-guionista, va descobrir la història a través de l'entrada https://eltranvia48.blogspot.com/2010/09/manuel-vital-para-siempre.html del blog, "El tranvía 48", gestionat pel Ricard Fernández Valentí; el director explicà que va poder contactar amb la néta del protagonista gràcies a un comentari de la dona en aquest blog que diu "Buenas noches. Acabamos de descubrir por casualidad, tu blog. Estamos encantados con el texto que has realizado. Lo has hecho con cariño y lo has acompañado con las fotografías más legendarias de mi abuelo, Manuel Vital. Me llena de orgullo. Te saludamos gratamente: Germán Berenguel (mi pareja) y Joana Vital. Gracias".
3. Abans dels crèdits, es mostra un clip del Manuel Vital real llegint una carta del seu pare; després del primer minut i mig de crèdits, durant el qual apareixen fotografies, surt l'agraïment, "Gràcies, Lynn, per millorar-nos, per omplir les nostres històries de veus precioses".
4. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 2023 en indrets de Barcelona, Manresa, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet.
5. Entre d'altres guardons, va rebre el de Millor pel·lícula, en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor película, en la 39a dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.

COMENTARI: Si, com sembla ser el cas, a la gent a qui toca més de prop allò que es retrata, temporalment parlant, els satisfà per nostàlgia o pel que sigui no em sento amb gaire legitimitat per comentar gaire res. La veritat, no obstant, és que em deixa la sensació d'anècdota guarnida (i penso que l'activisme d'aquelles èpoques es mereix una mica més de respecte i menys demagògia fàcil). Per cert, en alguna publicació han sortit mencionats precedents de segrestos d'autobusos a Barcelona protagonitzats per altres militants, com la Maruja Ruiz Martos https://ca.wikipedia.org/wiki/Maruja_Ruiz_Martos. El que deia, trobo que eludir especificar l'afiliació del personatge, per exemple, no ajuda a traçar el context de manera prou acurada. I, alhora, amb escenes com la de l'Ortega, el gris que encarna el Vicente Romero, tornant la nena a casa (com un favor?) es rebaixa la integritat del relat a base del que queda com un truc d'excitació barat. Tampoc entenc què fa el paio en el saló de plens de l'ajuntament o l'abús de clips vells a mode de documental galdós. Això no treu que m'hagi fet emocionar. Encara que sigui pel fet de recordar-me que pot haver-hi altruistes amb tremp que aspirin a millorar el món, no només el seu, sinó el de tothom.

EN UN MOT: Emocional.

PAÍS:           CATALUNYA, ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "SULT" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33501878/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'Anne Marie Helger https://en.wikipedia.org/wiki/Anne_Marie_Helger interromp els protagonistes a mig clau per preguntar si és consensuat.

PITJOR:
- Els intercanvis beneitons de parella entre la Mia i l'Emil, els papers a càrrec de la Rosalinde Mynster i en Joachim Fjelstrup, respectivament, com quan comenten l'ús d'un portal pornogràfic https://ca.wikipedia.org/wiki/Pornografia de vídeos.

NOTES:
1. El títol internacional és "A Copenhagen Love Story"; l'original significa gana i es refereix a la sensació de forat en l'estómac que provoca la infertilitat.
2. Es tracta de l'adaptació de la novel·la autobiogràfica homònima del 2022 escrita per la Tine Høeg.

COMENTARI: Me n'he penedit de seguida, de començar a veure-la, doncs, he tingut la certesa absoluta, tot just trobar-los a la pantalla, que els protagonistes no em provocarien cap mena de simpatia. A més, els temes de la infertilitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Infertilitat i de la reproducció assistida https://ca.wikipedia.org/wiki/Reproducci%C3%B3_assistida estan fora completament de la meva llista de preocupacions actuals. O sigui que ha estat una mena de suplici presenciar fins al final les peripècies de la parella i la seva crisi. Tot i així, reconec el valor testimonial del relat que, imagino, resultarà especialment punyent per a qui hagi patit o estigui patint situacions similars. M'ha sobtat, això, sí, l'al·lusió a la gestació per substitució https://ca.wikipedia.org/wiki/Gestaci%C3%B3_per_substituci%C3%B3 perquè creia que estava prohibida a Europa. Segons Internet, ho està en països com França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Suècia, Noruega, Polònia, Àustria, Islàndia o Suïssa. No obstant, a Dinamarca, la pràctica altruista és permesa. Una altra de les singularitats, aquesta, no sé si exclusivament danesa, és anomenar la madrastra "bonusmor", és a dir, una mare suplement de la mare biològica de l'infant. Ves! Clar que, també, existeix el terme formal, "stedmod". I tal... Res, que me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Crònica.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Straume" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4772188/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El desguàs i el rescat del capibara https://ca.wikipedia.org/wiki/Capibara.

PITJOR:
- El moment paranormal del gat i el secretari https://ca.wikipedia.org/wiki/Secretari_(ocell) amb levitació selectiva en l'obertura del portal lluminós.

NOTES:
1. El títol internacional és "Flow".
2. La producció va durar 5 anys i mig, des de 2019; es va utilitzar el programari lliure, Blender https://ca.wikipedia.org/wiki/Blender, per a l'animació.
3. Li va ser atorgat el guardó de Best Animated Feature Film en la 97a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_2024; també, va rebre el reconeixement com a Best Motion Picture – Animated en la 82a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2025; ambdós premis s'exhibeixen en el Latvijas Nacionalais mākslas muzejs https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Art_Nacional_de_Let%C3%B2nia.
4. Al final dels crèdits, es veu una balena sortint de l'aigua.
5. El servei postal letó, Latvijas Pasts https://en.wikipedia.org/wiki/Latvijas_Pasts, va emetre una edició limitada de segells per homenatjar el film i el Banc Central de la República de Letònia, el Latvijas Banka https://ca.wikipedia.org/wiki/Banc_de_Let%C3%B2nia, va fer una tirada limitada de 6 mil monedes d'argent de col·leccionista dedicada als animals protagonistes.

COMENTARI: No he acabat de copsar completament algunes qüestions, com ara si el portal de llum provoca la marea alta o si la inundació es presenta en format puntual o recurrent. Perquè, la veritat, m'he perdut uns quants fotogrames quan se'm tancaven els ulls d'avorriment. O sigui, reconec que estèticament resulta molt atractiva i que el misteri de l'escenari apocalíptic que suggereix atrapa fins a cert punt. Però, passada una estona, la deriva que no sembla dur enlloc m'ha destrempat bastant. Tampoc m'han convençut ni el comportament semi-humà dels animals ni la manca de cadàvers, de persones o de bèsties. Potser, els xucla la llum, els morts. O no m'he fixat prou bé. Jo què sé! Després, per l'aspecte muntanyenc dels indrets que mostren les imatges, m'ha fet la impressió que hi havia massa aigua. Almenys, considerant els minsos 70 metres d'increment de nivell del mar que pronostiquen els experts per quan el glaç de la Terra es fongui. Cert que la pel·lícula no especifica que hagi de ser la Terra allò que retrata. I que es tracta de ficció, clar. Amb tot, essent just i malgrat la son indecent que m'ha fet venir, crec que l'espectacle visual és digne de contemplar.

EN UN MOT: Repte.

PAÍS:           REPÚBLICA DE LETÒNIA, FRANÇA, BÈLGICA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Gekijou-ban Chensou Man Reze-hen" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30472557/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exuberància explosiva de la Reze, a qui posa veu la Reina Ueda https://en.wikipedia.org/wiki/Reina_Ueda.

PITJOR:
- Les resurreccions i regeneracions del Denji, el personatge a càrrec del Kikunosuke Toya https://en.wikipedia.org/wiki/Kikunosuke_Toya.

NOTES:
1. El títol internacional és "Chainsaw Man – The Movie: Reze Arc" o "Chainsaw Man: Reze Arc".
2. Al final dels crèdits, es mostra un afegitó de 2 minuts.
3. Adapta esdeveniments succeïts en el cinquè i sisè volums de la sèrie manga, "Chensou Man" https://ca.wikipedia.org/wiki/Chainsaw_Man, escrita i il·lustrada pel Tatsuki Fujimoto, i és una seqüela de la primera temporada de l'adaptació a anime https://en.wikipedia.org/wiki/Chainsaw_Man_(TV_series).

COMENTARI: D'acord, assumeixo el meu doble error. Primer, és un producte per a adolescents i no per a gent granadeta com jo. La beneiteria del festeig iniciatiu em sobra molt, les cites, l'escena a la piscina despullats. Segon, es tracta d'una represa. Culpa meva si encaro una continuació a pèl sense estar familiaritzat amb la premissa ni tenir-hi certa tirada prèvia. I, addicionalment, un altre tema que recau, també, en la meva persona, l'atabalament. Reconec que les escenes trepidants de lluites i explosions a tort i a dret m'han superat, massa repetició i confusió. Em faig vell, tu! A part d'això, els dimonis en forma de bomba o de motoserra i la immortalitat aleatòria m'han semblat barroers i una absurditat ridícula. Un diable necessita una motoserra o una pistola? Clar que, potser, tot plegat s'explica en el material original. Però és que tant me fa, no m'interessa. Em pregunto si fa 20 anys m'hauria agradat una proposta així... Ara em ve al cap un argument similar d'una sèrie anomenada "Bleach" https://ca.wikipedia.org/wiki/Bleach, d'un tal Tite Kubo. Crec que la vaig deixar a mitges. Dubte, resolt, doncs. Resum: he perdut el temps.

EN UN MOT: Complement.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bugonia" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12300742/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del suïcidi del Don, el paper de l'Aidan Delbis.

PITJOR:
- La representació dels andromedians en la seva nau nodrissa, vestits amb jerseis de llana gegant.

NOTES:
1. És una revisió del film sud-coreà de 2003, "Jigureul jikyeora!" https://www.imdb.com/title/tt0354668/, escrit i dirigit pel Jang Joon-hwan.
2. A partir d'un pressupost de 55 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 42.
3. El títol deriva d'una creença popular https://en.wikipedia.org/wiki/Bugonia de la regió Mediterrània.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 2024 en diferents indrets, com Oxshott i High Wycombe, a Anglaterra, o Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia; en maig de 2025, van enregistrar la darrera escena a la platja grega de Sarakiniko https://ca.wikipedia.org/wiki/Platja_Sarakiniko.
5. Els crèdits es mostren amb sons de natura de fons, excepte pel primer mig minut durant el qual sona la versió cantada per la Marlene Dietrich de "Where Have All the Flowers Gone?" https://ca.wikipedia.org/wiki/Where_Have_All_the_Flowers_Gone%3F, la cançó d'en Pete Seeger.

COMENTARI: Massa truculenta per passar com a comèdia o paròdia i massa maldestra per acostar-se a ciència-ficció amb cara i ulls. Pel que fa al vessant del segrest, destacaria l'escena de la tortura per descàrrega elèctrica https://ca.wikipedia.org/wiki/Enrampada_el%C3%A8ctrica. M'ha fet patir, la dona. Tot i així, com amb la resta de l'escenari del rapte, resulta un tant inversemblant. És a dir, l'entorn sembla el cul del món; l'executiva interpretada per l'Emma Stone https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Stone no hi pinta res ni allà ni a la factoria ni a l'oficina de pacotilla. Entenc que la idea era ridiculitzar un cert perfil de hillbilly https://ca.wikipedia.org/wiki/Hillbilly afeccionat a confeccionar teories de la conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_conspiraci%C3%B3. Però, en tal context, a mi no m'encaixa el relat. Tampoc m'acaba de convèncer el drama de la mare en coma per culpa dels experiments amb cosmètics, el personatge de l'Alicia Silverstone https://ca.wikipedia.org/wiki/Alicia_Silverstone. Em sap greu, noia, l'única cosa que em ve al cap quan penso en tu és el clip de "Crazy" https://en.wikipedia.org/wiki/Crazy_(Aerosmith_song) d'Aerosmith. I, de fet, la que m'agradava era l'altra, la Liv Tyler https://ca.wikipedia.org/wiki/Liv_Tyler. Com deia, ni tant sols lligat amb una suposada investigació alienígena, no li trobo gaire sentit. I, en general, la part fantàstica queda bastant pegot. En fi, que m'ha agradat veure-li les berrugues a la protagonista i poca cosa més.

EN UN MOT: Desajustada.

PAÍS:           GB, ÉIRE, COREA DEL SUD, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!