SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 3a" (Des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=3

DURADA: 170 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx del proxeneta, la Jenny, el pare de la Jenny i l'Emma Simpson.

PITJOR:
- Alguns gags de farciment, com el de l'episodi 3r del restaurant de vegans https://ca.wikipedia.org/wiki/Veganisme famolencs o el del 4t de la verge Maria https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs fent d'homicida.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2003 i des del 4 de novembre fins el 9 de desembre de 2003.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia; excepte en la sortida del 3r capítol en la que sona el Billy Bragg https://ca.wikipedia.org/wiki/Billy_Bragg entonant un tema dedicat a l'Ivan Dobsky, el personatge a qui posa veu el Simon Greenall, acabant amb un "Up the miners!".
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Continua l'humor mal parit amb la represa d'alguns running gags https://en.wikipedia.org/wiki/Running_gag de la temporada anterior, com el de The Paedofinder General, aquest cop, incloent un número amb la música de "Fire" https://en.wikipedia.org/wiki/Fire_(Arthur_Brown_song), la cançó de 1968 popularitzada per the Crazy World of Arthur Brown https://en.wikipedia.org/wiki/The_Crazy_World_of_Arthur_Brown, o el dels gihadistes poc motivats, també, amb una seqüència musical acompanyada per "Daydream Believer" https://en.wikipedia.org/wiki/Daydream_Believer, l'èxit del 1967 enregistrat per The Monkees https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Monkees, i moltes altres escenes farcides de mala llet, com la caricatura del NHS https://ca.wikipedia.org/wiki/Servei_Nacional_de_Salut_(Regne_Unit), la paròdia de les celebritats https://ca.wikipedia.org/wiki/Celebritat efímeres o la sàtira d'un futbolista anomenat Roy Rogers https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Rogers que acaba jugant i guanyant ell sol una copa, essent l'únic esportista sa de l'equip, el Warchester FC. Però, potser, la línia que m'ha cridat més l'atenció ha estat la del conill Noodles, un homenatge als dibuixos animats de l'escola Tex Avery https://ca.wikipedia.org/wiki/Tex_Avery. Sobretot, perquè els personatges del mestre Avery ja acostumaven a rebre de valent i, aqui, l'agressió esdevé més salvatge i crua encara. La pena és que no hi ha més temporades.

EN UN MOT: Corrosiva.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!