dijous, 26 de febrer del 2026

LLARGMETRATGE: "Madogiwa no Totto-chan" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28347814/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- En Sousaku Kobayashi, a qui posa veu el Koji Yakusho, i la seva mirada sobre l'educació https://en.wikipedia.org/wiki/Progressive_education.

PITJOR:
- L'escena de l'enfrontament per la reputació de l'escola entre els alumnes de la Tomoe Gakuen i una colla de nanos.

NOTES:
1. El títol internacional és "Totto-Chan: The Little Girl at the Window"; madogiwa, costat de la finestra, pot fer-se servir per anomenar aquells que no serveixen.
2. Es basa en les memòries de la Tetsuko Kuroyanagi https://en.wikipedia.org/wiki/Totto-Chan:_The_Little_Girl_at_the_Window, publicades en format d'article entre febrer de 1979 i desembre de 1980.
3. Durant els crèdits, es veuen alguns dibuixos i sona la cançó, "Ano ne" https://youtu.be/3iyk6Cs9L0I, interpretada per l'Aimyon.

COMENTARI: Crec que el relat es beneficia del personatge que l'explica, la Tetsuko Kuroyanagi https://en.wikipedia.org/wiki/Tetsuko_Kuroyanagi, celebritat japonesa i ambaixadora de Bona Voluntat d'UNICEF https://ca.wikipedia.org/wiki/Ambaixador_de_Bona_Voluntat_d%27UNICEF des de 1984. Perquè, en alguns moments frega la carrincloneria. De fet, el disseny de les figures humanes ja apunta cap a aquesta direcció; resulten excessivament recarregades, massa de nina maquillada, amb llavis i galtes massa marcats. I, no obstant, la condició de testimoniatge justifica la història i el caire sentimental que adopta. A més, juga amb l'avantatge que, com a nena, la protagonista pot permetre's romandre relativament ambigua sobre el context polític i, afegiria, amb un punt de demagògia. Em refereixo a la menció de la novel·la abolicionista, "Uncle Tom's Cabin; or, Life Among the Lowly" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_cabana_de_l%27oncle_Tom o la renúncia del pare a tocar música militar a canvi de menjar. Poca gana, suposo. Però, això és secundari al capdavall. Doncs, entenc, la finalitat de tot plegat és homenatjar la figura del mestre i la seva escola. O sigui que ja m'està prou bé.

EN UN MOT: Testimoni.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu la meva ignorància!