LLARGMETRATGE: "El 47" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27751957/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació del Salvador Reina https://ca.wikipedia.org/wiki/Salva_Reina fent del Felipín que li va valer un reconeixement en forma de Premio Goya.

PITJOR:
- La pasterada del fil del cor assajant "El rossinyol" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_rossinyol per culminar amb la intervenció de la Joana, el paper de la Zoe Bonafonte, cantant "Gallo rojo, gallo negro", la cançó del Chicho Sánchez Ferlosio https://ca.wikipedia.org/wiki/Chicho_S%C3%A1nchez_Ferlosio.

NOTES:
1. S'inspira en l’acció reivindicativa del 7 de maig de 1978 del Manuel Vital Velo https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vital_Velo que va dur un autobús de la línia 47 fins a Torre Baró https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_de_Torre_Bar%C3%B3.
2. En Marcel Barrena, director i co-guionista, va descobrir la història a través de l'entrada https://eltranvia48.blogspot.com/2010/09/manuel-vital-para-siempre.html del blog, "El tranvía 48", gestionat pel Ricard Fernández Valentí; el director explicà que va poder contactar amb la néta del protagonista gràcies a un comentari de la dona en aquest blog que diu "Buenas noches. Acabamos de descubrir por casualidad, tu blog. Estamos encantados con el texto que has realizado. Lo has hecho con cariño y lo has acompañado con las fotografías más legendarias de mi abuelo, Manuel Vital. Me llena de orgullo. Te saludamos gratamente: Germán Berenguel (mi pareja) y Joana Vital. Gracias".
3. Abans dels crèdits, es mostra un clip del Manuel Vital real llegint una carta del seu pare; després del primer minut i mig de crèdits, durant el qual apareixen fotografies, surt l'agraïment, "Gràcies, Lynn, per millorar-nos, per omplir les nostres històries de veus precioses".
4. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 2023 en indrets de Barcelona, Manresa, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet.
5. Entre d'altres guardons, va rebre el de Millor pel·lícula, en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor película, en la 39a dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.

COMENTARI: Si, com sembla ser el cas, a la gent a qui toca més de prop allò que es retrata, temporalment parlant, els satisfà per nostàlgia o pel que sigui no em sento amb gaire legitimitat per comentar gaire res. La veritat, no obstant, és que em deixa la sensació d'anècdota guarnida (i penso que l'activisme d'aquelles èpoques es mereix una mica més de respecte i menys demagògia fàcil). Per cert, en alguna publicació han sortit mencionats precedents de segrestos d'autobusos a Barcelona protagonitzats per altres militants, com la Maruja Ruiz Martos https://ca.wikipedia.org/wiki/Maruja_Ruiz_Martos. El que deia, trobo que eludir especificar l'afiliació del personatge, per exemple, no ajuda a traçar el context de manera prou acurada. I, alhora, amb escenes com la de l'Ortega, el gris que encarna el Vicente Romero, tornant la nena a casa (com un favor?) es rebaixa la integritat del relat a base del que queda com un truc d'excitació barat. Tampoc entenc què fa el paio en el saló de plens de l'ajuntament o l'abús de clips vells a mode de documental galdós. Això no treu que m'hagi fet emocionar. Encara que sigui pel fet de recordar-me que pot haver-hi altruistes amb tremp que aspirin a millorar el món, no només el seu, sinó el de tothom.

EN UN MOT: Emocional.

PAÍS:           CATALUNYA, ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!