Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14577874/
DURADA: 103 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 81 (sobre 100).
MILLOR:
- El personatge de la Madison Davenport, la Beatrice Blomquist.
PITJOR:
- L'estira-i-arronsa excessiu després de l'accident.
NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en 18 dies de tardor en 2022 a Portland, en l'estat nord-americà d'Oregon.
2. En Greg Jardin, guionista i director del film, va escriure el guió en 2016 però no va aconseguir el finançament fins el 2022.
3. El pressupost fou de 2 milions i mig de dòlars; Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix va adquirir els drets de distribució per 17 milions.
4. Van enllestir el muntatge només 9 dies abans de l'estrena en el Sundance Film Festival https://en.wikipedia.org/wiki/2024_Sundance_Film_Festival.
COMENTARI: Podria suggerir una manca de coherència entre l'estètica, la selecció musical i el context general. Però no ho faré perquè tot plegat ja m'està més que bé. Sí, trobo perfecte escoltar "Forget Him" https://en.wikipedia.org/wiki/Forget_Him_(Bobby_Rydell_song), del Bobby Rydell, o la melodia del Charles Williams, "Jealous Lover" https://en.wikipedia.org/wiki/Theme_from_The_Apartment, de 1949, per acompanyar aquests zoomers https://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_Z jugant amb un estri d'aspecte dels 70s. Quadra (ironia forta). Evidentment, la idea de l'intercanvi de cossos https://en.wikipedia.org/wiki/Body_swap no és gaire genuïna. Tampoc, la trobada d'una colla de gent en un indret circumscrit per enfrontar-se a un repte. No obstant això, la situació provoca la curiositat suficient per superar, inclús, algun moment de dubte. I el relat encaixa, després, de forma prou enginyosa. O sigui que m'ha deixat content. Només... Què pretenia la Beatrice si no hagués passat la desgràcia? Ah... D'acord. Els diners del Dennis, el paper del Gavin Leatherwood. Coi! Ara que recordo... Li he sentit al director declarar-se afeccionat a "Twin Peaks" https://ca.wikipedia.org/wiki/Twin_Peaks, la sèrie del 1990 creada pel Mark Frost i en David Lynch. I el protagonista d'allò era l'agent especial Dale Cooper, encarnat en un tal Kyle MacLachlan. Aquest actor és el mateix que va fer de Lloyd Gallagher en aquella joia del 1987 dirigida pel Jack Sholder, "The Hidden" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ocult. Què bona! Si no vaig errat, era un extraterrestre canviant de cos i fent malifetes. Tot lliga.
EN UN MOT: Òptima.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: REGULAR.
ORIGINALITAT: REGULAR.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 6 d’octubre del 2024
LLARGMETRATGE: "It's What's Inside" (2024)
dissabte, 5 d’octubre del 2024
LLARGMETRATGE: "Kimitachi wa Dou Ikiru ka" (2023)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6587046/
DURADA: 124 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
MILLOR:
- Els fons, els decorats; la navegació de la Kiriko, a qui presta la veu la Ko Shibasaki.
PITJOR:
- La deriva narrativa.
NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "The Boy and the Heron".
2. Li fou atorgat el guardó com a Best Animated Feature en la 96a edició de la cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_2023; també, va rebre el reconeixement com a Best Animated Feature Film en la 81a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2024.
3. Dues de les influències sobre el projecte que reconeix l'Hayao Miyazaki, director i guionista, són "The Book of Lost Things", el llibre d'en John Connolly publicat el 2006, i la reescriptura de 1937 per part de l'Edogawa Ranpo de "Yuurei-tou", l'adaptació de 1901 feta pel Ruiko Kuroiwa de la novel·la de 1898, "A Woman in Grey", a càrrec de l'Alice Muriel Williamson.
COMENTARI: És que no té d'original ni el títol... Aparentment, aquest referencia una novel·la de 1937 escrita pel Genzaburo Yoshino https://en.wikipedia.org/wiki/How_Do_You_Live%3F. A veure... Seré sincer. Era molt reticent a enfrontar-me a aquesta proposta perquè penso que l'Studio Ghibli https://ca.wikipedia.org/wiki/Studio_Ghibli es repeteix més que l'all. Alguns diran que es el segell propi, jo entenc que es van quedar estancats. Però, bé... He cregut que uns quants guardons, entre ells, l'Òscar, podien avalar la peça. De manera que m'he decidit a escometre el repte. Passats vint-i-cinc minuts, ja estava mirant l'hora. Quina castanya! Quin avorriment! He llegit que la producció comptava amb seixanta animadors. Més que dibuixant, els imagino reciclant, retallant i unint fragments de films anteriors per formar la "nova" pel·lícula que, segons he esbrinat, seria considerada pel Miyazaki com una mena de llegat per al seu nét. Si això darrer fos cert, déu n'hi do! Pel psicòleg, més aviat. Com anava la dita? Una retirada a temps és una victòria...
EN UN MOT: Divagació.
PAÍS: JAPÓ.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: MALAMENT.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: REGULAR.
Perdoneu per la meva ignorància!
divendres, 4 d’octubre del 2024
LLARGMETRATGE: "Wolfs" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15489686/
DURADA: 107 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
MILLOR:
- La candidesa del nano en explicar-se quan els mercenaris https://en.wikipedia.org/wiki/Fixer_(person) l'interroguen en el motel.
PITJOR:
- L'escena de la persecució del nano en calçotets per part dels dos mansos, el George Clooney i en Brad Pitt, amb tombarella a càmera lenta gratuïta inclosa.
NOTES:
1. Durant el primer minut de crèdits, es veu la seqüència a l'hotel de la Margaret i el noi, els papers a càrrec de l'Amy Ryan i l'Austin Abrams.
2. El rodatge es va portar a terme en setanta dies a principis de 2023 en la ciutat nord-americana de Nova York.
3. En Jon Watts, director i guionista, menciona com a referències i inspiració films com "After Hours" https://ca.wikipedia.org/wiki/Quina_nit!, del Martin Scorsese, "Le Samouraï" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_samurai, d'en Jean-Pierre Melville, "Pulp Fiction" https://ca.wikipedia.org/wiki/Pulp_Fiction, del Quentin Tarantino, o "Nikita" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nikita_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) i "Léon" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_professional, del Luc Besson.
COMENTARI: Corrent el risc de confirmar la meva capacitat limitada, confessaré que, fins i tot després de mirar-me quatre vegades el resum que fan els protagonistes al final, no he aconseguit treure l'entrellat de l'argument ni trobar-li justificació. I la veritat és que tant se val. Doncs la gràcia de la història, si ha de tenir cap, rau en la interacció dels dos galans; res més. En aquest aspecte, la parella no brilla però, diria, tampoc acaba de decebre completament. El problema meu és que m'he avorrit bastant. Primer, perquè el terreny que explora la pel·lícula està més que explotat. I, segon, gràcies a certa manca d'agilitat narrativa. I diu que volen fer una seqüela... No m'hi trobaran pas!
EN UN MOT: Embolic.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: MALAMENT.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: REGULAR.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: REGULAR.
Perdoneu per la meva ignorància!
dijous, 3 d’octubre del 2024
LLARGMETRATGE: "Reverse the Curse" (2023)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt20216624/
DURADA: 108 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
MILLOR:
- Els nois de la barberia, el Tango Sam, l'Shticker i en Benny, els personatges a càrrec del Jason Beghe, en Santo Fazio i l'Evan Handler, respectivament.
PITJOR:
- El concert de pets en l'habitació del motel entre el Ted i el Marty, els papers interpretats pel Logan Marshall-Green i el David Duchovny.
NOTES:
1. És l'adaptació del llibre de 2016, "Bucky F*cking Dent" https://en.wikipedia.org/wiki/Bucky_F*cking_Dent, escrit pel mateix David Duchovny, director i guionista de la pel·lícula i actor darrere el paper d'en Marty.
2. L'autor diu que, abans de convertir-la en novel·la, cap el 2005, va escriure la història en format de guió amb la idea de fer el paper del fill.
3. En David Duchovny explica que no va mantenir el títol original del llibre en previsió a un possible boicot dels motors de recerca d'Internet pel mot F*cking.
4. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 2022 en indrets de New Jersey com Dunellen.
COMENTARI: En un moment efímer, m'ha fet recordar aquell film alemany de 2003, "Good Bye, Lenin!" https://ca.wikipedia.org/wiki/Good_Bye,_Lenin!, dirigit pel Wolfgang Becker. No, no té res a veure. Aquí, l'assumpte va més de derrotats, remordiments i raons de darrera hora. A mi, m'ha atrapat l'Stephanie Beatriz, que fa de la Mariana. Què voleu que us digui? Un somriure i he quedat encisat com un idiota. Per cert, parlant de somriures, sentencia, el vell, "Nothing beats making a good woman laugh". Quina frase tant de mitja merda mancat d'autoestima! M'ensumo que hi ha moltes coses millors que fer riure una bona dona. No hi entraré ara. En fi... També, en certa manera, he identificat com a propera l'atenció excessiva a un club esportiu per compensar mancances emocionals personals. Mira, tu, cadascú es manega com pot o com sap! Res... La qüestió és que, malgrat fregar la carrincloneria barata, la funció m'ha deixat una impressió prou entranyable.
EN UN MOT: Tova.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 2 d’octubre del 2024
MONÒLEG: "Dusty Slay: Workin' Man" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30343797/
DURADA: 69 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
MILLOR:
- La reflexió sobre el vers de la lletra de "The Whiskey Ain't Workin'" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Whiskey_Ain%27t_Workin%27, la cançó d'en Travis Tritt https://en.wikipedia.org/wiki/Travis_Tritt publicada el 1991, que estableix la preferència del cantant pel que fa a la companyia femenina en termes tals que "A woman warm and willing is what I'm looking for".
PITJOR:
- La crítica de l'eslògan "Biscuits are like spoons you can eat" o la sordidesa del gag sobre no rentar-se les mans.
NOTES:
1. Fou enregistrat en The Bijou Theatre de Knoxville, de l'estat nord-americà de Tennessee, el 13 de maig de 2023.
2. Al llarg dels títols de crèdit, surten fotografies i, cap el final, les dedicatòries, "To my Mom, Edna Slay, for taking me to Hooters" i "To my Dad, Richard Slay, for filming my childhood"; en acabat, s'inclou un clip de vídeo casolà del qual l'humorista parla durant l'espectacle.
COMENTARI: Una mica compulsiu, l'home. Al principi, he de reconèixer que he estat més pendent dels seus tics que del que explicava, que tampoc em semblava especialment enginyós. A mida que avançava la xerrada, però, he aconseguit concentrar-me en el relat sense preguntar-me, per exemple, si el paio portava perruca sota la gorra, si és que s'estava pixant a sobre o si anava col·locat perdut. Lliga bé un parell o tres de les anècdotes, la de l'abocador del seu pare i la granota de la piscina aspirada o la del barista amb la de la cafeteria del prostíbul. M'ha sorprès, a més, que l'home hagi estat ponent en un acte TEDx Talks https://ca.wikipedia.org/wiki/TED amb un discurs anomenat "Life Is Hard But Enjoying It Is Easy" https://youtu.be/Z6NUnl37FnA tal i com comenta. La impressió general, no obstant, entre una cosa i l'altra, és de gràcia més aviat discreta.
EN UN MOT: Hiperactiu.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: REGULAR.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Disco, Ibiza, Locomía" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27396895/
DURADA: 104 minuts (Crèdits: 4 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
MILLOR:
- El relat, la història del grup Loco Mía https://es.wikipedia.org/wiki/Loco_M%C3%ADa; al llarg dels títols de crèdit, apareixen imatges reals confrontades amb les recreades.
PITJOR:
- Els clips inserits que figuren ser enregistraments antics de càmera de vídeo en els que apareixen els actors en comptes dels personatges originals; diu que és feina de CGI https://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_generada_per_ordinador.
NOTES:
1. Al principi, surt la dedicatòria, "A ti mamá, por el amor, la libertad y los valores que nos has dejado. Kiko Martínez".
2. El rodatge es va portar a terme entre abril i octubre de 2023 en indrets de Santa Cruz de Tenerife, Barcelona, L'Hospitalet, Begues, Garraf, Terrassa o México DF.
3. D'acord a les dades oficials, el taquillatge amb prou feines arribà al quart de milió d'euros, mentre que el pressupost rondava els sis milions.
4. En els crèdits, es menciona que es tracta d'una adaptació de fragments del llibre publicat en 2004, "Réquiem por la música, los artistas y la industria", signat pel J. L. Greensnake.
COMENTARI: L'Enrique Maíllo Iznájar, el director i co-guionista, diu que la peça tracta els temes de la llibertat, la "família escollida", l'èxit. I ho entenc perquè definir-la com una simple crònica sobre l'auge i la caiguda d'un grup postís, potser, no queda tant elegant. El gran tret característic d'aquella banda, Loco Mía, era el maneig dels ventalls a mode de nuntxacus https://ca.wikipedia.org/wiki/Nunchaku. Doncs, pel que recordo, d'homosexuals explícits, en la graella musical de l'època, n'hi havia uns quants. De cop al bot, em venen al cap The Communards https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Communards, Erasure https://ca.wikipedia.org/wiki/Erasure, Dead or Alive https://en.wikipedia.org/wiki/Dead_or_Alive_(band), Culture Club https://ca.wikipedia.org/wiki/Culture_Club o els mateixos Pet Shop Boys https://ca.wikipedia.org/wiki/Pet_Shop_Boys. I la gresca esbojarrada es pressuposa en el lloc i el moment donats. Per cert, quina escena més galdosa, la de la Llum Barrera i l'Iván Armesto apareixent a la comuna tèxtil després de l'orgia. Gran anècdota (ironia forta). O sigui que no sé... Des de la distància, m'ha semblat correcta. Que no és poc!
EN UN MOT: Remembrança.
PAÍS: ESPANYA, MÈXIC.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Blink Twice" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14858658/
DURADA: 102 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 26 (sobre 100).
MILLOR:
- Adreçar el tema de la submissió química https://ca.wikipedia.org/wiki/Submissi%C3%B3_qu%C3%ADmica.
PITJOR:
- L'Slater King, el paper interpretat pel Channing Tatum, repetint "I'm sorry!" més de vint vegades seguides.
NOTES:
1. A partir d'un pressupost d'uns vint milions de dòlars, va recaptar-ne'n gairebé setanta.
2. El títol de treball fou "Pussy Island".
3. Abans de començar, surt el rètol, "Trigger Warning//Blink Twice is a psychological thriller about the abuse of power. While this is a fictionalized movie, it contains mature themes and depictions of violence - including sexual violence.//This may be upsetting or triggering for some viewers".
4. Durant el rodatge, que es va portar a terme l'estiu de 2022 a Yucatán i Quintana Roo, Mèxic, la directora, la Zoë Kravitz, i el protagonista, el Channing Tatum, es van convertir en parella sentimental.
COMENTARI: Si no existissin casos com el del Jeffrey Epstein https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Epstein o el d'en Bill Cosby https://ca.wikipedia.org/wiki/Bill_Cosby afirmaria rotundament que la premissa resulta absurda i, amb un paio tant ben plantat com el Tatum fent de predador, més encara. No crec que algú així hagi de recórrer a cap martingala per muntar orgies si li venen de gust. Però, inclús acceptant tal escenari, trobo que els elements que manega la història per crear intriga o suspens són insuficients i un pèl fal·laços. Per començar, l'illa, si més no la parcel·la on s'allotja la tropa, no sembla especialment suggeridora. Després, això del perfum i de l'antídot no s'aguanta per enlloc. Trobo el clímax tirant a ridícul. I la resolució, una parida estúpida. En fi, l'assumpte es mereixia una trama una mica més treballada, més decent. I que m'he avorrit moltíssim, coi!
EN UN MOT: Maldestra.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: MALAMENT.
RITME: MALAMENT.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimarts, 1 d’octubre del 2024
LLARGMETRATGE: "Between the Temples" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27722375/
DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
MILLOR:
- La impertinència de la Judith Gottlieb, encarnada per la Dolly de Leon.
PITJOR:
- L'escena del cementiri entre el Ben Gottlieb i la Gabby, els papers a càrrec del Jason Schwartzman i la Madeline Weinstein.
NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "for DCB & JMS".
2. Tant la condició de red diaper baby https://en.wikipedia.org/wiki/Red_diaper_baby com el desig tardà de sotmetre's al bat mitsvà https://ca.wikipedia.org/wiki/Bat_mitsv%C3%A0 de la Carla Kessler, el personatge interpretat per la Carol Kane, són manllevats de la mare del Nathan Silver, el director.
3. El gruix del rodatge va enllestir-se en divuit dies.
4. Entre els títols que van servir-li d'inspiració, el director menciona "Harold and Maude" https://ca.wikipedia.org/wiki/Harold_i_Maude del Hal Ashby, "Bringing Up Baby" https://ca.wikipedia.org/wiki/Quina_fera_de_nena! d'en Howard Hawks, "Angst essen Seele auf" https://ca.wikipedia.org/wiki/Angst_essen_Seele_auf del Rainer Werner Fassbinder, "Toni Erdmann" https://ca.wikipedia.org/wiki/Toni_Erdmann de la Maren Ade, "The Heartbreak Kid" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_trencacors de l'Elaine May o "The Graduate" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_graduat d'en Mike Nichols.
COMENTARI: Els primers compassos de la pel·lícula m'han enredat, he cregut que es tractava realment d'una comèdia, com el mateix director s'entesta en definir-la, de l'estil screwball https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_screwball. Fins i tot, he rigut amb la temptativa fallida del protagonista d'entonar uns cants litúrgics. Ha estat un miratge. Perquè, amb aquesta relació amorosa inversemblant entre la iaia xaruga i el depressiu, el to que acaba desprenent la història és de melodrama carrincló. Sí, trobo molt interessant això de la dieta caixer https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixer_(judaisme) i la resta de tradicions jueves que s'insinuen. Però els conflictes semblen fruit de simples despropòsits. Total, religió, vellesa, dol, edat, amor, una barreja de temes un tant indigesta per mi.
EN UN MOT: Incòmoda.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
LLARGMETRATGE: "Technoboys" (2024)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31487553/
DURADA: 110 minuts (Crèdits: 9 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
MILLOR:
- La paròdia cap al sector més frívol i comercial de la indústria musical.
PITJOR:
- La conspiració del Masiosare per desfer-se del Number Juan, els papers a càrrec de l'Ari Brickman i el Vin Ramos, respectivament, sembla massa enrevessada per justificar l'argument.
NOTES:
1. Durant els primers dos minuts de crèdits, els protagonistes interpreten l'èxit del 1993, "Me haces tanto bien" https://es.wikipedia.org/wiki/Me_haces_tanto_bien, originalment, d'Amistades Peligrosas https://es.wikipedia.org/wiki/Amistades_Peligrosas_(d%C3%BAo).
2. En Luis Gerardo Méndez, que fa de l'Alan i co-dirigeix el film, explica que la Melena, el personatge de la Karla Souza, s'inspira en artistes com l'Anahí https://ca.wikipedia.org/wiki/Anah%C3%AD o les integrants del grup, Jeans https://es.wikipedia.org/wiki/JNS, que es reciclen per assemblar-se a la Rosalía https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosal%C3%ADa o a la Karol G https://ca.wikipedia.org/wiki/Karol_G.
3. Un deu per cent del pressupost va emprar-se en enregistrar el clip de la cançó, "Amor robótico", composta pel Joaquín Ulises Lozano Aguirre.
4. Representa la primera producció de Cine Vaquero.
COMENTARI: Pel que fa a la sàtira dels grups musicals d'adolescents, jo escombraria cap a casa amb "Boy Band" https://youtu.be/zhyfs0WR60c, de l'àlbum de Manel https://ca.wikipedia.org/wiki/Manel_(grup) de 2019 anomenat "Per la bona gent". I per complots criminals empresarials, també, amb la sèrie documental dirigida pel Rafa de los Arcos i en Raimon Fransoy, "Megamix brutal" https://www.imdb.com/title/tt32896930/ que aireja draps bruts d'una discogràfica de Barcelona, entre d'altres coses. Però, bé, aquesta és, crec, una comèdia sense pretensions (si cap, la de l'homenatge) la qual s'aprofita de la nostàlgia per reivindicar un parell de punts i riure-se'n d'uns quants més. Ja es veu des del primer segon, no obstant, que tot plegat serà una bufonada de factura bastant limitada. Malgrat això, entreté prou i, excepte la carrinclonada sentida del final, es deixa veure sense pinça al nas.
EN UN MOT: Befa.
PAÍS: MÈXIC.
INTERÈS: BÉ.
RITME: REGULAR.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
DOCUMENTAL: "6 Days to Air: The Making of South Park" (2011)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2076781/
DURADA: 42 minuts (Crèdits: mig minut).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
MILLOR:
- L'anècdota de la cerimònia de l'edició 72a https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1999 dels guardons de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
PITJOR:
- Els tips de riure que es fan en les reunions semblen un pèl excessius.
NOTES:
1. La crònica es situa en el desenvolupament del primer episodi, "HumancentiPad" https://en.wikipedia.org/wiki/HumancentiPad, de la temporada emesa entre el 27 d'abril i el 16 de novembre de 2011 https://en.wikipedia.org/wiki/South_Park_season_15, la quinzena, de la sèrie d'animació creada pel Trey Parker i el Matt Stone, "South Park" https://ca.wikipedia.org/wiki/South_Park.
2. Deriva d'una idea que no es va arribar a materialitzar per documentar el procés creatiu darrere del musical del 2011 compost pel Trey Parker, el Robert Lopez i en Matt Stone, "The Book of Mormon" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Book_of_Mormon_(musical).
3. L'Arthur Bradford, el director, i els protagonistes havien coincidit prèviament en la sèrie, "How's Your News?" https://en.wikipedia.org/wiki/How%27s_Your_News%3F.
4. Abans dels crèdits, surten els rètols, "Special thanks to Matt, Trey and the staff and crew at South Park" i "The Book of Mormon went on to win 9 Tony Awards, including Best Musical"; durant les lletres, es veuen en Trey Parker i el Bill Hader fent un enregistrament de veus.
COMENTARI: Des de fora, trobo bastant extraordinari que es pugui produir una peça comercial d'animació de vint minuts de durada en menys d'una setmana, independentment d'arguments escatològics fàcils i estils humorístics poc exigents. De manera que, d'antuvi, aquesta història ja comptava amb la meva atenció. Tampoc m'esperava res gaire profund, un esbós, quatre pinzellades de l'espurna artística i un context mínim. Suposo que això és del que es tractava. O sigui que m'ha fet el pes. Ara, quin estrès, coi!
EN UN MOT: Tastet.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: NO APLICA.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
