LLARGMETRATGE: "Next Gen" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7133686/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge odiós de la Charlyne Yi, l'adolescent emprenyada Mai Su.
- El reciclatge de dades per alliberar espai de memòria.

PITJOR:
- El pla ximple de dominació de l'Ares, a qui posa veu el Jason Sudeikis.
- Els moments carrinclons entre la Mai Su i el 7723 i amb la Greenwood, la Kiana Ledé.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de còmic en línia, "7723", del Wang Nima, fundador i editor de la plataforma Baozou Manhua.
2. Fonamentalment, es va desenvolupar utilitzant Blender 2.79b i Cycles.
3. El conductor del programa "The Big Show with Nima" és interpretat pel mateix Wang Nima.

COMENTARI: Els directors, el Kevin R. Adams i el Joe Ksander, mencionen "Blade Runner", la pel·lícula dirigida pel Ridley Scott l'any 1982, i "The Terminator", del 1984, a càrrec del James Cameron, com a inspiració. Bé, em temo que l'originalitat no seria un tret destacat aquí, més enllà del fet que les màquines entenguin el llenguatge dels gossos, els quals resulten ser molt mal parlats (almenys, el que tira del Michael Peña). No obstant, a més de la lluita entre robots, també trobem el tema de la sobreinformació que patim els humans (en aquest cas, el més humà, el John Krasinski encarnant el prototip 7723), l'assumpte de l'assetjament escolar i la sàtira a la dependència de la tecnologia a la que tendeix la societat. Res de nou però està prou ben feta i és entretinguda.

EN UN MOT: Recordatori.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, XINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Uzumaki" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0244870/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena final entre la Kirie Goshima i el Shuichi Saito, interpretats per l'Eriko Hatsune i el Fhi Fan, respectivament.

PITJOR:
- Els efectes sonors.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Junji Ito entre el 1998 i el 1999, amb diferent desenllaç; la integren els capítols "Premonició", "Erosió", "Visita" i "Transmigració".
2. Rodada al llarg de dues setmanes a Ueda, en la prefectura de Nagano, amb alguna localització a Tòquio.
3. El títol internacional és "Spiral".
4. L'autor del manga en el que es basa, el Junji Ito, apareix en un rètol a la caseta del policia interpretat pel Denden.
5. El Hiroshi Nagahama ha dirigit una adaptació del mateix manga a anime en format de sèrie de 4 episodis que s'espera que s'estreni en 2021.

COMENTARI: Llegeixo que fou el debut com a director de l'Akihiro Higuchi, que en els crèdits apareix amb el pseudònim de Higuchinsky; m'encaixa, doncs, la poca traça i la figa que fan alguns dels experiments visuals que prova en la pel·lícula. Per exemple, només començar, els canvis d'orientació dels quadres en els que surt el Sadao Abe, que encarna el personatge repel·lent del Mitsuru Yamaguchi, quan s'enfronta amb la Kirie, no tenen ni solta ni volta. També, està escrit que el manga en el que es basà no estava enllestit quan aquest film va plantejar-se. Potser, sense tanta pressa, comptant amb un rumb establert per l'autor original, els hauria quedat una peça més robusta. Sembla ben bé una col·lecció d'idees suggerides per la forma espiral amb poca coherència i amb una història avorrida de fons. En l'aspecte de la solidesa, què té a veure el centpeus de l'escena de la Keiko Takahashi, l'actriu encarnant la Yukie Saito, amb la còclea de l'orella? En fi, si més no, les aberracions són curioses.

EN UN MOT: Descentrada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Wait for Your Laugh" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5710688/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La quantitat de filmació original, històries com les de The Flamingo Hotel & Casino de Las Vegas del Bugsy Siegel.

PITJOR:
- El material enregistrat per representar escenes explicades, com la del bateig amb l'Evelyn Nesbit.

NOTES:
1. El projecte va desenvolupar-se al llarg de 3 anys, període que la mateixa protagonista va negociar amb el director, en Jason Wise.
2. Abans dels títols de crèdit apareix el rètol, "After the release of this film, Rose Marie decided to join Bobby. She is still looking for her next job"; i, durant els crèdits, veiem un quadre amb l'artista cantant "Chena A Luna", una versió de la tarantel·la "C'è la luna mezzo mare".
3. La intenció inicial del director era fer una revisió històrica del món de l'entreteniment i havia pensat en fer-la a través de la figura d'en Mickey Rooney.
4. El títol es deriva del que li deia l'actriu al Dick Van Dyke en el "The Dick Van Dyke Show".

COMENTARI: La primera reacció és de "Qui coi és aquesta senyora? Ha de ser molt segona filera perquè no em sona de res!" Doncs, Déu n'hi do, la vida de la paia! Nena prodigi, lligams directes amb la màfia, idil·li acabat en drama, comèdia a dojo, referent feminista, èxit... Clar que una empenteta de la "família" devia rebre, imagino, sobretot, al principi. No obstant, s'entén que si no hagués estat per un gran talent, no s'hauria mantingut al peu del canó durant 9 dècades, que es diu aviat. Però, amb el munt d'evidència gràfica que conservava la mateixa dama, tampoc sembla gaire difícil composar un relat suculent. M'agrada que l'obra acabi amb l'acudit que explica la Rose Marie en el lliurament del Shirley Temple Award, el 2015, i el "I thought I'd leave 'em laughing..." Bé, en realitat, la darrera aparició, durant els títols de crèdit, és interpretant una peça que la Morgana King fent de Mama Corleone cantava en "The Godfather", el clàssic del 1972 dirigit pel Francis Ford Coppola. Casualitat?

EN UN MOT: Imposada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Freaks" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8781414/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enfrontament de la Chloe i l'agent Ray, interpretades per la Lexy Kolker i la Greace Park, respectivament.

PITJOR:
- L'escena del cotxe per la zona residencial, accelerant, derrapant i perdent el control no cola.

NOTES:
1. Els directors, l'Adam Stein i el Zach Lipovsky, van esdevenir amics en 2007 en coincidir en un concurs televisiu anomenat "On the Lot".
2. Fou escrita en 2016 pels mateixos directors i rodada a Vancouver, a la província de British Columbia del Canadà, l'agost del 2017.
3. No es veu el títol de la pel·lícula fins als crèdits.
4. Les paraules del Mark Duplass en una xerrada organitzada pel festival d'Austin, South by Southwest, del 2015, amb les que aconsella encarar la producció cinematogràfica d'acord als mitjans disponibles i no amb els desitjats, van inspirar l'Adam Stein i el Zach Lipovsky a l'hora d'engegar el projecte amb els recursos limitats que tenien a l'abast.

COMENTARI: Explicava, l'Adam Stein, que part de la inspiració a l'hora de plantejar l'actitud del pare, encarnat en l'Emile Hirsch, arribava de les històries que havia sentit de petit a l'escola sobre l'holocaust del poble jueu durant el nazisme en relació a la protecció dels petits. I aquesta és la impressió que provoquen les imatges, al principi. El mèrit rau en que, fins a cert punt, la història pot anar cap a qualsevol lloc d'igual manera que la rebequeria del personatge de la Lexy Kolker es capaç de suscitar, diria, a parts iguals, tendresa i repulsa, alternativament. Finalment, l'assumpte es concreta en focs artificials. Però el suspens fins aleshores resulta deliciós.

EN UN MOT: Admirable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Koma" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6087226/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els dissenys i els escenaris onírics; la construcció de l'illa segura.

PITJOR:
- La premissa d'un món comú dins del coma de diferents persones, com en el de les ànimes.

NOTES:
1. La distribuidora xinesa, Turbo Film Corporation, va trigar 4 mesos en adaptar la versió original en una nova edició de 95 minuts tot i aprofitant metratge inèdit i amb canvis sobre el 80% de les línies de diàleg; s'estrenarà amb el títol de "Super Space".
2. Comptà amb un pressupost de 352.5 milions de rubles, del que van recuperar en recaptació, aproximadament, la meitat.

COMENTARI: Em grinyola molt l'assumpte de la realitat comuna en un espai de memòria personal... però col·lectiva! Què o per què el controla el Yan, el paper del Konstantin Lavronenko? Tampoc m'acaben de convèncer les figures letíferes, ni el seu comportament ni les seves limitacions. Per què no poden envair l'illa segura? És a dir, m'encaixaria més tot si fos una mena d'univers virtual. Clar que, aleshores, l'argument no s'allunyaria gens del de milers d'històries d'aquest tipus. De manera que, malgrat l'espectacle gràfic i la trama d'escollit amb baixa autoestima reclutat per una secta (això sí que m'ha fet el pes), la impressió global és de nyap. Sembla que el Nikita Argunov, director, co-guionista i responsable de l'Argunov Studio, s'ha muntat una excusa per mostrar uns efectes digitals que, he de reconèixer, estan prou ben aconseguits. Almenys, es deixa veure.

EN UN MOT: Visual.

PAÍS:           RÚSSIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Domicile conjugal" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0065651/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi, 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència en la que es veu el Jean-Pierre Léaud, que fa de l'Antoine Doinel, sopant al terrra amb la Hiroko Matsumoto, que encarna la Kyoko, incòmode, canviant les cames de postura.

PITJOR:
- Una nota de recomanació sense nom?

NOTES:
1. El títol internacional és "Bed and Board".
2. Representa el quart lliurament de la sèrie del director, en François Truffaut, sobre el personatge de l'Antoine Doinel, composta per "Les Quatre Cents Coups", del 1959, "Antoine et Colette", del 1962, "Baisers volés", del 1968, "Domicile conjugal", del 1970, i "L'amour en fuite", del 1979.
3. Rodada des de gener fins a març del 1970 a París.

COMENTARI: S'aprecien els esquetxos, encara que no facin gràcia; el de la cambrera, la Ginette, encarnada en la Danièle Girard, durant una trucada de telèfon, que es posa a discutir a crits per l'enrenou dels cubells de les escombraries provocant més soroll; l'amic, el Jacques Robiolles, que li deu cada cop més calers al protagonista; la pràctica del tenor, en Daniel Boulanger, de llançar-li l'abric i la bossa daltabaix les escales a la seva dona, la Silvana Blasi; les trucades repetides de l'Antoine durant l'àpat al restaurant amb la Kyoko; o, fins i tot, que el paio es trobi el seu sogre, paper a càrrec del Daniel Ceccaldi, a la casa de barrets. Tot plegat, em sembla un bon retrat de les circumstàncies de la parella. El problema és que l'individu em suscita certa repulsa i ha arribat un moment, aviat, en el que m'ha deixat d'interessar el que veia.

EN UN MOT: Regular.

PAÍS:           FRANÇA, ITÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Cruella" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3228774/

DURADA: 134 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- La jugada del vestit guarnit de capolls d'arnes; potser, de Tithorea Tarricina.
- El fil musical ("Feeling Good", de la Nina Simone, "Time of the season", de The Zombies, "Livin' Thing", de l'ELO, "Should I Stay or Should I Go", de the Clash, The Beatles, The Rolling Stones...) i els espectacles alternatius de la Cruella als esdeveniments de la baronessa Von Hellman, encarnada en l'Emma Thompson.

PITJOR:
- No acabo d'entendre la funció de l'Artie, a càrrec del John McCrea.
- L'adquisició de Hellman Hall per part de la Cruella de Vil no pot ser herència. Què és?

NOTES:
1. Després de 2 minuts de crèdits, veiem un afegitó d'1 minut en el que l'Anita Darling i el Roger Dearly, interpretats per la Kirby Howell-Baptiste i el Kayvan Novak, respectivament, reben un dàlmata cadascun; seguidament, continuen les lletres.
2. Basada en el personatge Cruella de Vil de la novel·la del 1956, "The Hundred and One Dalmatians", escrita per la Dodie Smith; és la tercera adaptació cinematogràfica amb actors de carn i ossos.
3. Va rodar-se entre el 24 d'agost i el 26 de novembre del 2019 a Anglaterra.
4. El 6 d'abril del 2021, Disney Publishing Worldwide va publicar una novel·la relacionada escrita per la Maureen Johnson anomenada "Cruella: Hello, Cruel Heart"; també, van publicar-se la novel·lització de la pel·lícula a càrrec de l'Elizabeth Rudnick, el llibre "Cruella's Sketchbook" i està programada per l'estiu del 2021 una adaptació a manga de la Hachi Ishie titulada "Cruella: Black, White and Red".
5. La Jenny Beavan, la modista, va crear 277 vestits, incloent 47 pel personatge principal.

COMENTARI: Sincerament, no sé si mai he vist la pel·lícula del 1961 dirigida pel Clyde Geronimi, el Hamilton Luske i en Wolfgang Reitherman, "One Hundred and One Dalmatians"; crec que no. En tot cas, he hagut de llegir l'argument a la wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/101_d%C3%A0lmates per guanyar una mica de perspectiva i, pel que he entès, la nostra protagonista és dolentota. En fi, he de confessar que era molt reticent davant d'aquesta producció perquè m'esperava una carrinclonada infantiloide. Però, per començar, l'Emma Stone, en el seu paper d'Estella i de Cruella, desplega un encís al que no em puc resistir. I, després, l'enfrontament de dues potències, tal com es planteja, sempre desperta un interès considerable. L'enginy atrau. Així, doncs, tot amanit per una banda sonora exquisida, m'ha sorprès i m'ha fet passar una estona força entretinguda. Dit això, probablement ignori la seqüela que ja han anunciat. I, per acabar, em sobta que no hagin inclòs cap cançó de la SIA... És broma.

EN UN MOT: Blanquejada.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!