dijous, 9 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Lobster" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3464902/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La coça que li fum el David a l'Elizabeth, interpretada per la Laoise Murphy, quan el John, el seu pare adoptiu encarnat en el Ben Whishaw, demana que besi el seu amic. L'escena en la que el David no pot amagar la tristor per la mort del seu germà.
Pitjor: La interpretació intencionadament inexpressiva, al més pur estil DeadPan. La destrossa que fan el Garry Mountaine i l'Olivia Colman de "Something's Gotten Hold of My Heart", del Roger Greenaway i el Roger Cook
Curiositat: El protagonista, el Colin Farrell, va engreixar-se 18 quilos per fer de David. Li va ser atorgat el guardó Prix du Jury en la 68a edició del Festival de Cannes. Sobre un pressupost estimat de 4 milions d'euros, en va recaptar uns 15 milions.

Comentari:
No entenc el perquè de la rigidesa en el ramat de solitaris o la seva condició de preses, víctimes. A part d'això, la denúnica o crítica a la homogeneïtat de la societat i a l'estigmatització de certs col·lectius em sembla enginyosa. Cert que les absurditats sense finalitat còmica em deixen bastant indiferent; exemple d'això és el final, la part més apagada. Però, l'humor poca-solta que destil·la en general compensa amb escreix. Sarcàstica.

Perdoneu per la meva ignorància!


Cap comentari: