dissabte, 11 d’abril del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Joshuu Sasori - Dai 41 Zakkyobou" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0226874/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: S'ha de veure un altre cop, mínim!
Millor: La plasticitat de molts dels plans en composicions que evoquen vinyetes de manga.
Pitjor: El flux de l'acció, les pauses i l'exageració dels actors. La seqüència de l'execució de l'inspector Goda, interpretat pel Fumio Watanabe.
Curiositat: En anglès, entre d'altres variacions, "Female Convict Scorpion: Jailhouse 41". És el segon lliurament de la sèrie inspirada en el manga titulat "Sasori" iniciat el 1970 pel Touru Shinohara. Fou precedida el mateix any per "Joshuu Nana-maru-ichi Gou / Sasori" i continuada per "Joshuu Sasori - Kemono Beya", l'any següent; totes tres van ser dirigides per en Shunya Itou i protagonitzades per la Meiko Kaji.

Comentari:
Veient en la primera escena (potser, la segona) que tothom es quedava aturat, fent d'estàtua, al llarg de cinc, sis, set segons, com simulant una imatge congelada, l'única cosa que se m'ha acudit ha estat que era davant d'un autèntic castanyot i que em costaria força empassar-me'l. Doncs, m'he equivocat. A part d'aquest petit despropòsit i d'altres, que hi ha uns quants, mirades sostingudes sense raó i similars, i una mancança evident de mitjans, la veritat és que el film m'ha regalat un munt de perles. Em refereixo tant a enquadraments originals com a escenaris curiosos/inquietants, i em ve al cap un descens de les fugitives pel vessant d'una muntanya a càmera lenta espectacular. També, de tant en tant, ens sorprèn amb quelcom grotesc, com el turista vell de l'autocar que es vanta d'haver violat una xinesa durant la guerra, o amb quelcom corprenedor, com l'escena en la que un policia engrapa un nen petit visiblement aterrit i el llança contra la seva mare agenollada, o fins i tot, quelcom humorístic, com l'evadida que mentre pixa al riu saluda un noiets amb les calces a la mà. Pel que fa a la Meiko Kaji, que ens rep cantant "Urami Bushi" i afilant pacientment una cullera per fer-la servir d'arma, poques línies pronuncia però la seva sola presència omple la pantalla. M'ho he passat molt bé. Enginyosa.

Perdoneu per la meva ignorància!