dissabte, 8 de juny del 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Brad's Status" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884230/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La darrera conversa entre pare i fill sobre l'èxit i el fracàs. El fill diu que només li hauria d'importar el que pensin al respecte els éssers estimats. I, quan el pare li pregunta què li sembla, el fill evita classificar-lo de fracassat responent que l'estima. 
Pitjor: Les sortides de to del Brad Sloan, interpretat pel Ben Stiller; encara que siguin part del paper.
Curiositat: El personatge de'n Brad Sloan que fa el Ben Stiller diu que té quaranta-set anys, mentre que l'actor en tenia cinquata-u. El director i guionista, el Mike White, fa d'en Nick Pascale en la pel·lícula, també, director.

Comentari:
Decebut perquè pensava que seria una comèdia i m'he trobat amb una palla mental d'un perdedor que no duu enlloc; i sé del què parlo. Si més no, el retrat està prou ben esbossat, les enveges, les inseguretats, la insatisfacció; però és que les figures planyívoles i rondinaires em fan molta mandra si no van acompanyades per una mica d'humor. Em grinyola una mica el tema de l'ONG. Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!