LLARGMETRATGE: "Beavis and Butt-Head Do the Universe" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14145426/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Powerkick 3000, una adròmina per xutar pilotes de futbol americà, que es mostra en l'Science Fair de 1998 de la Highland High School.

PITJOR:
- Els acabats dels dibuixos són bastant barroers.

NOTES:
1. És el segon film protagonitzat pels personatges creats pel Mike Judge apareguts per primer cop en el curtmetratge del 1992, "Frog Baseball", el qual donaria peu a múltiples temporades d'una sèrie anomenada "Beavis and Butt-Head"; el primer, de 1996, fou "Beavis and Butt-Head Do America", en aquella ocasió, dirigit pel propi Judge.
2. Tota la producció es va desenvolupar en remot a causa de les restriccions imposades per culpa de la pandèmia de la COVID-19 i es va fer servir, bàsicament, l'eina d'animació digital Adobe Animate.

COMENTARI: Tot i que mai n'he estat seguidor, era conscient a què m'enfrontava quan l'he triat, les bestieses d'un parell de capsigranys. La qüestió és que les històries que juguen amb la línia temporal acostumen a divertir-me prou i per això he cregut que aquesta em faria el pes. Al final, no ha estat tant com em pensava perquè l'argument resulta bàsic i els gags, insulsos. A més, com l'acció succeeix en el present, ni tant sols es recolza gaire en la nostàlgia. Jo tampoc ho necessitava, que consti. Així, doncs, suficient per passar l'estona a l'hora de dinar... i gràcies!

EN UN MOT: Simple.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Atsuko Okatsuka: The Intruder" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21335620/

DURADA: 57 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El consell que dóna la monologuista de gaudir de totes les parts de casa teva perquè les pagues totes.

PITJOR:
- El tros en el que l'Atsuko Okatsuka explica que la família li ofereix menjar i després li diuen que s'ha engreixat, que comença a repetir "Eat!" com boja.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, el marit i l'àvia de la còmica, en Ryan Harper Gray i la Ying-Hsi Li, respectivament, apareixen en l'escenari per saludar juntament amb l'artista.
2. En l'apartat d'"SPECIAL THANKS" dels crèdits, afegeix "& TO THE INTRUDER WHO CAME TO OUR HOUSE, WITHOUT YOU I WOULDN'T HAVE AN ARC".
3. Es va enregistrar en l'Elsewhere de Bushwick, Brooklyn, en la ciutat nord-americana de Nova York, l'11 d'octubre del 2022.

COMENTARI: Em sap greu, no em fa gràcia, la noia. M'atrau, això, sí; he tingut 1 hora per repassar-la de dalt a baix. Però trobo que grinyola quan força les expressions, com quan ploriqueja o s'enfada i es recrimina a si mateixa. Potser, eren els nervis de l'enregistrament; sembla que anava amb pinyó fix durant l'actuació. La qüestió és que les històries tampoc m'interessaven gaire. A mig espectacle, jo ja estava mirant l'hora. Tot i això, prou convencional. Fa el fet.

EN UN MOT: Insípid.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Espejo, espejo" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12358208/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La revenja de l'Antonia, a càrrec de la Betsy Túrnez.

PITJOR:
- El ridícul de l'Alberto, encarnat pel Carlos Areces, imitant el "Nada cambiará mi amor por ti" del Glenn Medeiros, una versió en castellà de "Nothing's Gonna Change My Love for You", la cançó del 1984 composta pel Gerry Goffin i el Michael Masser.

NOTES:
1. Internacionalment, es coneix com "Mirror, Mirror".
2. El de la Merce, la mare de l'Álvaro, va ser el darrer paper que va interpretar la Verónica Forqué Vázquez-Vigo.
3. El rodatge es va portar a terme a Pamplona i a Barcelona entre agost i setembre del 2020.

COMENTARI: Potser, ja paga la pena veure-la per l'aparició de la Forqué, que va morir el 13 de desembre de 2021, bastant abans de l'estrena. La resta sembla una mica un pamflet, un espot estès sobre orgull i amor propi. El director, en Marc Crehuet, el qual ja havia jugat amb el concepte del mirall en altres produccions com "Pop ràpid" https://www.imdb.com/title/tt1852532/, comenta que el tema és la identitat humana, en general. La qüestió és que ofereix un punt de fantàstic, un poc de comèdia i, sobretot, una durada reduïda que fan que passi sense ni adonar-te'n. A més, m'ha fet riure.

EN UN MOT: Modesta.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Glass Onion" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11564570/

DURADA: 139 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exposició del detectiu Benoit Blanc que presenta la mediocritat del Miles Bron, encarnat per l'Edward Norton.

PITJOR:
- L'estúpid accent del dialecte Southern American English amb el que s'expressa el Daniel Craig fent el paper del detectiu.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, apareix el rètol "This film is dedicated, with gratitude for a lifetime of inspiration, to ANGELA LANSBURY AND STEPHEN SONDHEIM"; després d'uns quants noms, surten els retrats dibuixats dels personatges principals.
2. Es tracta d'una seqüela aïllada de la pel·lícula del 2019, "Knives Out", escrita i dirigida, també, pel Rian Johnson (de fet, es promociona amb el títol "Glass Onion: A Knives Out Mystery"); en març de 2021, Netflix va comprar els drets d'aquest i d'un altre lliurament futur per 469 milions de dòlars.
3. El rodatge es va portar a terme en l'illa grega d'Spetses i en la capital de Sèrbia, Belgrad, des del 28 de juny fins el 13 de setembre de 2021.

COMENTARI: Un parell de coses em semblen molt grolleres per vulgars, l'assumpte de la germana bessona, per un costat, i la bala aturada pel diari desat en una butxaca al pit, per l'altre. A part d'això, m'ha entretingut prou i, com amb totes les històries del gènere whodunit https://ca.wikipedia.org/wiki/Whodunit, la part que més m'ha divertit és l'explicació dels esdeveniments i la resolució de l'entrellat. Però la trobo bastant foc d’encenalls per l'elenc, pels personatges que interpreten i pel luxe que es simula. La veritat és que, quan portava vista la meitat, he tingut una crisi d'atenció... just en el moment en el que comença una mena de recapitulació que m'ha fet despertar. Em quedo, no obstant, amb la panxeta que fa la Kate Hudson, que encarna la Birdie Jay. Què voleu? És una debilitat personal.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "A Doctor's Sword" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4952148/

DURADA: 67 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fragments de l'entrevista radiofònica a l'Aidan MacCarthy del programa "Documentary on One" de la Raidió Teilifís Éireann, emesa el 18 d'octubre del 1995 i titulada "Away to the War", juntament amb l'animació del Ronan Coyle que acompanya la veu del protagonista.

PITJOR:
- La part del viatge al Japó de la Nicola MacCarthy, que no té gaire interès.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "In July 2017, Britain's Prince Harry named a new medical centre at RAF Honington in honour of Dr Aidan MacCarthy", "Dedicated to the memory of Dr. Aidan MacCarthy" i "A very special thanks to Nicola, Adrienne & Kathleen MacCarthy".
2. En una conferència de l'Institiúid Scannánaíochta na hÉireann (Irish Film Institute), en Gary Lennon, el director, explica que van començar a enregistrar material en juliol de 2010 i van enllestir l'obra 5 anys més tard, tot i que la idea s'havia concebut 10 anys abans, en el 2000.
3. En 1979, el comodor aeri Joseph Aidan MacCarthy, el subjecte del documental, va publicar "A Doctor's War", el relat de les seves peripècies durant la 2a Guerra Mundial.

COMENTARI: El testimoni resulta tant corprenedor com sorprenent; per exemple, per detalls com el d'haver sobreviscut la radiació, la pluja negra i tota la pesca, tenint en compte que l'home era a menys d'una milla del lloc on i quan va esclatar la bomba atòmica llençada pels americans sobre Nagasaki. A més, l'adaptació al format i la contextualització amb imatges d'arxiu són força convenients per mandrosos com jo que no es llegiran mai el llibre del doctor. L'assumpte de la katana, no obstant, sembla bastant anecdòtic i, penso, al capdavall, no aporta gaire valor a la història. Una de les coses que m'han sobtat és l'efecte letal de la reverberació per l'impacte del torpede en el vaixell que el transportava de Java a Nagasaki; terrible!

EN UN MOT: Addicional.

PAÍS:           REPÚBLICA D'IRLANDA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Agent 69 Jensen i Skorpionens tegn" (1977)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075642/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- Les postures assistides del xeic d'Obec, interpretat per l'André Chazel, amb l'Anne Magle.

PITJOR:
- Les estripades de roba ocasionals fora de context per mostrar nuesa.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Agent 69 in the Sign of Scorpio", "Danish Blue" o "Emmanuelle in Denmark".
2. Durant els títols de crèdit, es veuen les dones nues pintades de daurat ballant.
3. Fou la cinquena de les 6 comèdies sexuals produïdes per Happy Film i agrupades sota la denominació "Stjernetegnsfilm" https://en.wikipedia.org/wiki/Zodiac-films, en català, "Pel·lícules del zodíac"; la primera, "I Jomfruens tegn", del 1973, va ser dirigida pel Finn Karlsson mentre que, de la resta, "I Tyrens tegn", "I Tvillingernes tegn", "I Løvens tegn", "Agent 69 Jensen i Skorpionens tegn" i "Agent 69 Jensen i Skyttens tegn", dels anys 1974, 1975, 1976, 1977 i 1978, respectivament, va encarregar-se el Werner Hedman.

COMENTARI: La veritat és que no m'esperava els plans explícits, creia que seria una d'aquelles pel·lícules de pit i cuixa frívoles de finals dels 70s https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_destape d'erotisme carrincló i ximple, res més. I, frívola, carrinclona i ximple, ho és; però, també, mostra penetracions, fel·lacions i cunnilingus, pornografia. És cert que, per altra banda, les situacions i el to resulten prou còmics, malgrat la poca-solta del guió, per esdevenir divertits. Sempre, tenint en compte el tipus d'humor que pot desplegar-se en aquestes farses, clar. De manera que no m'ha desagradat. Amb tretze anys m'hauria tornat boig; ara, amb milers d'hores de porno visionades en el meu currículum, no m'ha fet gaire ni fred ni calor.

EN UN MOT: Folla.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Viva Las Vegas" (1964)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0058725/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 2 minuts, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pinyes dels vehicles en la cursa del Grand Prix; l'escena de "The Lady Loves Me", la cançó composta pel Sid Tepper i el Roy C. Bennett.

PITJOR:
- La part de vodevil en la que el Lucky Jackson intenta boicotejar el sopar entre la Rusty Martin i el Count Elmo Mancini, aquest darrer encarnat pel Cesare Danova, i el tros en el que la Rusty Martin fa ximpleries al taller.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost d'1 milió de dòlars, va recaptar-ne més de 9.
2. El guió, a càrrec de la Sally Benson, va escriure's en 11 dies.
3. Va rodar-se entre el 15 de juliol i el 16 de setembre del 1963 en l'estat nord-americà de Nevada i en els Metro-Goldwyn-Mayer Studios de Culver City, en l'estat dels EUA de Califòrnia.
4. L'Ann-Margret Olsson, que fa de la Rusty Martin, va ser remunerada amb 150 mil dòlars (15 mil per setmana, al llarg de 10 setmanes) i va estar embolicada durant 1 any amb el co-protagonista, l'Elvis Presley, que interpreta el Lucky Jackson.
5. També, es coneix amb el títol de "Love in Las Vegas".

COMENTARI: Fórmula clàssica, una parella de joves bonics que canten, ballen, s'agraden i un ambició. Què més vols? Només que l'actitud de la noia quan pretén que el nano s'adapti al seus desitjos irracionals no l'acabo de veure clara. Es tracta d'un conflicte una mica forçat. A part d'això, un parell de bons números i la resta, farciment. Frívol, tot plegat; però ja era això, suposo. Després de refrescar la figura de l'Elvis amb la pel·lícula dirigida pel Mark Anthony Luhrmann, em venia de gust fer un cop d'ull a aquest tipus de producte. Res més.

EN UN MOT: Rendició.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!