LLARGMETRATGE: "Our Hospitality" (1923)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0014341/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- El recorregut del trenet.
- El rescat de la Virginia Canfield, encarnada per la Natalie Talmadge, en la caiguda d'aigua.

PITJOR:
- L'estona, després del sopar, en la que el protagonista juga amb el gos per no marxar de la casa.
- L'enderroc de la presa, que no ve a tomb.

NOTES:
1. L'enfrontament entre la família dels Canfield i la dels McKay que representa el film és una paròdia del litigi real entre els Hatfield, de Virgínia de l'Oest, i els McCoy, de Kentucky.
2. La locomotora és una rèplica del model Stephenson's Rocket, dissenyat pel Robert Stephenson el 1829.
3. Forma part del domini públic i pot ser descarregada de franc des de l'adreça https://archive.org/details/OurHospitality_29.
4. A part del mateix Buster Keaton, que fa del Willie McKay, apareixen la seva dona, la Natalie Talmadge, que s'encarrega del paper de la Virginia Canfield i que estava embarassada del segon fill de la parella, el seu primogènit, que figura el Willie McKay d'1 any, i el seu pare, en Joe Keaton, que actua d'enginyer de la locomotora.
5. Durant el rodatge, el Joe Roberts, que encarna el Joseph Canfield, va patir un infart; tot i que va poder enllestir la seva participació en la pel·lícula, mesos més tard, moriria d'un altre infart.

COMENTARI: Anava a definir-la com intrèpida per les escenes d'acció als cingles i al riu o per les peripècies vàries. La qüestió és que, a més, té un bon grapat d'esquetxos subtils (i no tant subtils), com el gag de la dona maltractada, per exemple, o l'encreuament de mirades durant el sopar. De fet, encara que s'aprecia un punt de tragèdia shakespeariana, el to de comèdia preval, definitivament. Així que no sé. Un clàssic, còmic, entretingut, emocionant, precursor... No costa res, literalment; s'ha de veure.

EN UN MOT: Regal.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Completely Normal" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4184704/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de les tres personalitats; la Jenny Grace, fent de la Gwen, la Geneva Carr, en el paper de la Mary i el Jym Parrella, interpretant el Dylan.

PITJOR:
- El gir sobtat cap a final feliç; la relació no me la crec.

NOTES:
1. Rodada en 16 dies als barris de Queens, Brooklyn, White Plains i Long Island, de Nova York, l'hivern del 2013.
2. En una campanya de micromecenatge a la plataforma indiegogo van assolir una mica més de 9 mil dòlars, dels 30 mil que pretenien.
3. La idea es remunta a 2008/2009 però el director, en G. Robert Vornkahl, va començar a treballar-hi en 2010.

COMENTARI: En condicions normals, la condemnaria per trivialitzar l'assetjament. Un gec de llenya, es mereix el Greg, encarnat en el Seth Kirschner. No obstant, la proposta desprèn aquella flaire de frescor imperfecta que la fa, si més no, curiosa. Així que, donades les circumstàncies de la producció, em mostraré indulgent. No ha estat la bomba però m'ha complagut.

EN UN MOT: Malalta.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Uzaki-chan wa Asobitai!" (Des del 10 de juliol fins el 25 de setembre del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12464182/episodes?season=1

DURADA: 286 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La Hana Uzaki canviant la pesseta en el 7è capítol, "Neko Kafe to Izakaya de Asobitai!".
- L'episodi 10è, "Tottori de asobitai!", encara que és propi només de l'anime i, bàsicament, publicitat de l'indret, sense tenir res a veure amb l'argument del manga.

PITJOR:
- L'arenga que clava la Hana Uzaki sobre la xocolata amb menta del 5è capítol, "Shin'yuu ni Osekkai Shitai!".
- El paper ridícul i vergonyós dels personatges de suport, l'Ami Asai, l'Itsuhito Sakaki i el Masutaa, a càrrec de l'Ayana Taketatsu, el Tomoya Takagi i el Yousuke Akimoto.

NOTES:
1. En anglès, es coneix amb el títol "Uzaki-chan Wants to Hang Out!" o "Uzaki-chan Wants to Play!".
2. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Take des de l'1 de desembre del 2017 fins a l'actualitat.
3. La Nippon Sekijuujisha (Creu Roja del Japó) va utilitzar la imatge de la Hana Uzaki, a qui dóna veu la Naomi Ouzora, per campanyes de donació de sang en 2019 i 2020.
4. Aquesta primera temporada està composta per 12 lliuraments i, en setembre del 2020, va anunciar-se una segona temporada.

COMENTARI: Potser, acceptaria tanta ximpleria ingènua amb gent d'una franja d'edat 5 anys per sota de la dels protagonistes d'aquesta història. Però és que passen dels vint i es comporten d'una manera molt pueril, de vegades, inclús, grotesca. Em sap greu, no li trobo cap mèrit; ni tant sols els pits estan ben dibuixats. Cagada.

EN UN MOT: Retardada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Nomadland" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9770150/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Els paratges, les panoràmiques, la natura.

PITJOR:
- La il·luminació, és molt fosca.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit es mostra el rètol "Dedicated to those who have to depart, see you down the road!".
2. Basada en el llibre del 2017, "Nomadland: Surviving America in the Twenty-First Century", escrit per la Jessica Bruder, que donà peu, també, al documental dirigit pel Brett Story, "CamperForce".
3. Hi participen, entre d'altres, Linda May, Swankie i Bob Wells, nòmades en la realitat.
4. Li va ser atorgat el Leone d'Oro en la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica della Biennale di Venezia i els guardons de millor pel·lícula en la categoria de drama i de millor direcció en la 78a edició dels Golden Globe Awards.
5. Rodada en diferents estats dels EUA, tals com Arizona, Nevada, Dakota del Sud, Califòrnia o Nebraska, al llarg de quatre mesos, en la tardor del 2018.

COMENTARI: El retrat d'aquesta gent desarrelada sembla ben compost amb les pinzellades de les situacions dels diferents individus però el format dilueix la força del missatge malgrat s'acosti al documental. Pel que fa al contingut, no sé. Amb la murga de la COVID-19, la mobilitat s'ha convertit en un bé preuat. De manera que això de viatjar lliurement d'un lloc a l'altre podria percebre's com un privil·legi. Ves que aviat no volguem convertir-nos en cargols, tots plegats... Tinc la sensació que la Frances McDormand, que aquí interpreta la Fern, sempre fa històries depriments.

EN UN MOT: Reduïda.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sin hijos" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12785060/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El joc de les cartes amb els espinacs en el cap de la Marina i l'abella en el cap de l'Ari.
- El gag del final en el que sembla que la Marina estigui embarassada quan només està amagant sota la camisa la pilota dels nens que juguen al costat d'on jeu.

PITJOR:
- L'escena de la queixa de la Marina al bàrman per l'enrenou del nen.
- La demostració de l'aversió de la xicalla a la Marina en el parc infantil.

NOTES:
1. Després de llistar l'elenc, els títols de crèdit s'interrompen per mostrar un clip d'1 minut i mig en el que apareixen els tres protagonistes en un parc, el Fidel, la Marina i l'Ari, interpretats per l'Alfonso Dosal, la Regina Blandón i la Francesca Mercadante, respectivament.
2. És una revisió de la pel·lícula homònima del 2015 dirigida per l'Ariel Winograd.
3. Rodada al final del 2019 en la ciutat de Mèxic.

COMENTARI: Pel que veig en el tràiler de l'original, aquesta sembla una transcripció fil per randa d'aquella, només que en un accent diferent i noms canviats. Què voleu que us digui? La veritat és que l'assumpte de l'afinitat o no amb els infants és complex (els nens són uns cabrons!) i el de l'aprofitament del temps personal per perseguir uns objectius o uns altres, també. Aquí m'esperava, segurament, una mica més de comèdia o, almenys, gràcies. En fi, error.

EN UN MOT: Ensopida.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Vivir dos veces" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9063902/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'abraçada de cap el final entre l'Emilio, la Julia, encarnada en l'Inma Cuesta, i la Blanca, paper a càrrec de la Mafalda Carbonell.
- El retrat simple de la degeneració per la malaltia d'Alzheimer.

PITJOR:
- La sobreexcitació en la festa del casament.
- La caricatura de l'Angustias, interpretada per la Mamen García.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, es mostren els dos ancians, l'Emilio i la Margarita, interpretats per l'Oscar Martínez i la Isabel Requena, respectivament, a la platja, mentre s'escolta la versió de la Maria Rodés de "Perfidia", el bolero compost per l'Alberto Domínguez Borrás en 1939.
2. Va rodar-se entre octubre i novembre del 2018 en 7 setmanes a València, L'Albufera, Mareny de Barraquetes, Requena, Alborache, Alquerías del niño perdido (Castelló) i Rubielos de Mora (Teruel).
3. La idea inicial era que la filla, la Blanca, tingués 16 anys; un cop van topar amb la Mafalda Carbonell, van canviar el paper per adaptar-lo a la seva edat.

COMENTARI: Es tracta d'una pel·lícula agradable de veure i força divertida. Sobretot, arran de la mena de complicitat còmica que s'estableix entre l'avi i la néta gràcies a les bondats d'Internet. Entenc que la cerca de l'amor platònic és una mera excusa, una anècdota, perquè em sembla quelcom massa lleuger i ingenu. Si més no, conflueix cap a la tragèdia de la decadència demencial, l'element sensible de la història. Com diu allò? "És millor tenir-ho i perdre-ho que no haver-ho tingut mai", més o menys.

EN UN MOT: Afortunada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I Am Legend" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0480249/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La Nova York de distòpia.

PITJOR:
- La penosa interpretació que fa el protagonista del "I Shot the Sheriff", la cançó dels Bob Marley and the Wailers publicada el 1973.
- Els hemòcits.
- Les escenes del videoclub.

NOTES:
1. Inspirada en la novel·la homònima del 1954 escrita pel Richard Matheson; existeixen dues adaptacions prèvies de la història: la primera, "The Last Man on Earth", del 1964, dirigida per l'Ubaldo Ragona i el Sidney Salkow, i la segona, "The Omega Man", del 1971, dirigida pel Boris Sagal.
2. Va recaptar més de 585 milions de dòlars partint d'un pressupost de 150 milions.
3. Rodada a Nova York i Nova Jersey des del 23 de setembre del 2006 fins el 31 de març del 2007 (encara que es va afegir material el novembre següent).
4. Va filmar-se un final alternatiu en el que, en comptes d'immolar-se, el doctor Robert Neville, encarnat en el Will Smith, lliura la femella subjecte dels seus experiments al mascle alfa hemòcit.

COMENTARI: D'adolescent vaig llegir la novel·leta del Matheson i no em va impressionar ni em va divertir gaire (cert que, d'entrada, no m'agrada la lectura). Per això, quan es va estrenar aquesta adaptació no vaig creure que em calgués veure-la. Bé, en realitat, li tenia tírria al Will Smith, motiu suficient per vetar-la. Ara, amb tot aquest assumpte de la COVID-19, m'han entrat ganes de mirar-la. Però, és que, a part dels ensurts previsibles i l'abandó de la ciutat, no m'ofereix res que em motivi gens ni mica. Ha quedat obsoleta, crec. Culpa meva, doncs.

EN UN MOT: Malbaratament.

Perdoneu per la meva ignorància!