divendres, 3 de gener de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jiānghú érnǚ" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7298400/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La jugada de la Qiao, interpretada per la Zhao Tao, de denunciar el motorista de violació per obligar la policia a contactar amb el seu xicot, el Guo Bin, encarnat en el Liao Fan, perquè la reculli de la comissaria. 
Pitjor: La trobada amb la dona de negre i com de fàcil es dispersen els que l'empaiten. Tot i que m'agrada prou la cançó interpretada per la Sally Yeh, "Drunk for Life", de la Susan Tang i el Lowell Lo, penso que no encaixa aquí; es va composar específicament per la pel·lícula del John Woo, "The Killer", del 1989, i no té res a veure.
Curiositat: La traducció literal del títol és "Fills i filles de Jianghu". En anglès, s'anomena "Ash Is Purest White". Superficialment, es basa en el cap d'una banda que el director, en Jia Zhangke, admirava de petit.

Comentari:
Malgrat la seva sobrietat (no veiem intercanvis de trets, ni persecucions, ni explosions, ni luxe, ni glamur), té la força d'una història biogràfica crua de supervivència; crua en el sentit de l'absència de floritures. Són d'agrair els escenaris al natural; si més no, ho semblen. El que no m'agrada és el final indefinit. Discreta.

Perdoneu per la meva ignorància!


Cap comentari: