LLARGMETRATGE: "Disco, Ibiza, Locomía" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27396895/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El relat, la història del grup Loco Mía https://es.wikipedia.org/wiki/Loco_M%C3%ADa; al llarg dels títols de crèdit, apareixen imatges reals confrontades amb les recreades.

PITJOR:
- Els clips inserits que figuren ser enregistraments antics de càmera de vídeo en els que apareixen els actors en comptes dels personatges originals; diu que és feina de CGI https://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_generada_per_ordinador.

NOTES:
1. Al principi, surt la dedicatòria, "A ti mamá, por el amor, la libertad y los valores que nos has dejado. Kiko Martínez".
2. El rodatge es va portar a terme entre abril i octubre de 2023 en indrets de Santa Cruz de Tenerife, Barcelona, L'Hospitalet, Begues, Garraf, Terrassa o México DF.
3. D'acord a les dades oficials, el taquillatge amb prou feines arribà al quart de milió d'euros, mentre que el pressupost rondava els sis milions.  
4. En els crèdits, es menciona que es tracta d'una adaptació de fragments del llibre publicat en 2004, "Réquiem por la música, los artistas y la industria", signat pel J. L. Greensnake.

COMENTARI: L'Enrique Maíllo Iznájar, el director i co-guionista, diu que la peça tracta els temes de la llibertat, la "família escollida", l'èxit. I ho entenc perquè definir-la com una simple crònica sobre l'auge i la caiguda d'un grup postís, potser, no queda tant elegant. El gran tret característic d'aquella banda, Loco Mía, era el maneig dels ventalls a mode de nuntxacus https://ca.wikipedia.org/wiki/Nunchaku. Doncs, pel que recordo, d'homosexuals explícits, en la graella musical de l'època, n'hi havia uns quants. De cop al bot, em venen al cap The Communards https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Communards, Erasure https://ca.wikipedia.org/wiki/Erasure, Dead or Alive https://en.wikipedia.org/wiki/Dead_or_Alive_(band), Culture Club https://ca.wikipedia.org/wiki/Culture_Club o els mateixos Pet Shop Boys https://ca.wikipedia.org/wiki/Pet_Shop_Boys. I la gresca esbojarrada es pressuposa en el lloc i el moment donats. Per cert, quina escena més galdosa, la de la Llum Barrera i l'Iván Armesto apareixent a la comuna tèxtil després de l'orgia. Gran anècdota (ironia forta). O sigui que no sé... Des de la distància, m'ha semblat correcta. Que no és poc!

EN UN MOT: Remembrança.

PAÍS:           ESPANYA, MÈXIC.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blink Twice" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14858658/

DURADA: 102 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 26 (sobre 100).

MILLOR:
- Adreçar el tema de la submissió química https://ca.wikipedia.org/wiki/Submissi%C3%B3_qu%C3%ADmica.

PITJOR:
- L'Slater King, el paper interpretat pel Channing Tatum, repetint "I'm sorry!" més de vint vegades seguides.

NOTES:
1. A partir d'un pressupost d'uns vint milions de dòlars, va recaptar-ne'n gairebé setanta.
2. El títol de treball fou "Pussy Island".
3. Abans de començar, surt el rètol, "Trigger Warning//Blink Twice is a psychological thriller about the abuse of power. While this is a fictionalized movie, it contains mature themes and depictions of violence - including sexual violence.//This may be upsetting or triggering for some viewers".
4. Durant el rodatge, que es va portar a terme l'estiu de 2022 a Yucatán i Quintana Roo, Mèxic, la directora, la Zoë Kravitz, i el protagonista, el Channing Tatum, es van convertir en parella sentimental.

COMENTARI: Si no existissin casos com el del Jeffrey Epstein https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Epstein o el d'en Bill Cosby https://ca.wikipedia.org/wiki/Bill_Cosby afirmaria rotundament que la premissa resulta absurda i, amb un paio tant ben plantat com el Tatum fent de predador, més encara. No crec que algú així hagi de recórrer a cap martingala per muntar orgies si li venen de gust. Però, inclús acceptant tal escenari, trobo que els elements que manega la història per crear intriga o suspens són insuficients i un pèl fal·laços. Per començar, l'illa, si més no la parcel·la on s'allotja la tropa, no sembla especialment suggeridora. Després, això del perfum i de l'antídot no s'aguanta per enlloc. Trobo el clímax tirant a ridícul. I la resolució, una parida estúpida. En fi, l'assumpte es mereixia una trama una mica més treballada, més decent. I que m'he avorrit moltíssim, coi!

EN UN MOT: Maldestra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Between the Temples" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27722375/

DURADA: 111 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La impertinència de la Judith Gottlieb, encarnada per la Dolly de Leon.

PITJOR:
- L'escena del cementiri entre el Ben Gottlieb i la Gabby, els papers a càrrec del Jason Schwartzman i la Madeline Weinstein.

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria "for DCB & JMS".
2. Tant la condició de red diaper baby https://en.wikipedia.org/wiki/Red_diaper_baby com el desig tardà de sotmetre's al bat mitsvà https://ca.wikipedia.org/wiki/Bat_mitsv%C3%A0 de la Carla Kessler, el personatge interpretat per la Carol Kane, són manllevats de la mare del Nathan Silver, el director.
3. El gruix del rodatge va enllestir-se en divuit dies.
4. Entre els títols que van servir-li d'inspiració, el director menciona "Harold and Maude" https://ca.wikipedia.org/wiki/Harold_i_Maude del Hal Ashby, "Bringing Up Baby" https://ca.wikipedia.org/wiki/Quina_fera_de_nena! d'en Howard Hawks, "Angst essen Seele auf" https://ca.wikipedia.org/wiki/Angst_essen_Seele_auf del Rainer Werner Fassbinder, "Toni Erdmann" https://ca.wikipedia.org/wiki/Toni_Erdmann de la Maren Ade, "The Heartbreak Kid" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_trencacors de l'Elaine May o "The Graduate" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_graduat d'en Mike Nichols.

COMENTARI: Els primers compassos de la pel·lícula m'han enredat, he cregut que es tractava realment d'una comèdia, com el mateix director s'entesta en definir-la, de l'estil screwball https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_screwball. Fins i tot, he rigut amb la temptativa fallida del protagonista d'entonar uns cants litúrgics. Ha estat un miratge. Perquè, amb aquesta relació amorosa inversemblant entre la iaia xaruga i el depressiu, el to que acaba desprenent la història és de melodrama carrincló. Sí, trobo molt interessant això de la dieta caixer https://ca.wikipedia.org/wiki/Caixer_(judaisme) i la resta de tradicions jueves que s'insinuen. Però els conflictes semblen fruit de simples despropòsits. Total, religió, vellesa, dol, edat, amor, una barreja de temes un tant indigesta per mi.

EN UN MOT: Incòmoda.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Technoboys" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31487553/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La paròdia cap al sector més frívol i comercial de la indústria musical.

PITJOR:
- La conspiració del Masiosare per desfer-se del Number Juan, els papers a càrrec de l'Ari Brickman i el Vin Ramos, respectivament, sembla massa enrevessada per justificar l'argument.

NOTES:
1. Durant els primers dos minuts de crèdits, els protagonistes interpreten l'èxit del 1993, "Me haces tanto bien" https://es.wikipedia.org/wiki/Me_haces_tanto_bien, originalment, d'Amistades Peligrosas https://es.wikipedia.org/wiki/Amistades_Peligrosas_(d%C3%BAo).
2. En Luis Gerardo Méndez, que fa de l'Alan i co-dirigeix el film, explica que la Melena, el personatge de la Karla Souza, s'inspira en artistes com l'Anahí https://ca.wikipedia.org/wiki/Anah%C3%AD o les integrants del grup, Jeans https://es.wikipedia.org/wiki/JNS, que es reciclen per assemblar-se a la Rosalía https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosal%C3%ADa o a la Karol G https://ca.wikipedia.org/wiki/Karol_G.
3. Un deu per cent del pressupost va emprar-se en enregistrar el clip de la cançó, "Amor robótico", composta pel Joaquín Ulises Lozano Aguirre.
4. Representa la primera producció de Cine Vaquero.

COMENTARI: Pel que fa a la sàtira dels grups musicals d'adolescents, jo escombraria cap a casa amb "Boy Band" https://youtu.be/zhyfs0WR60c, de l'àlbum de Manel https://ca.wikipedia.org/wiki/Manel_(grup) de 2019 anomenat "Per la bona gent". I per complots criminals empresarials, també, amb la sèrie documental dirigida pel Rafa de los Arcos i en Raimon Fransoy, "Megamix brutal" https://www.imdb.com/title/tt32896930/ que aireja draps bruts d'una discogràfica de Barcelona, entre d'altres coses. Però, bé, aquesta és, crec, una comèdia sense pretensions (si cap, la de l'homenatge) la qual s'aprofita de la nostàlgia per reivindicar un parell de punts i riure-se'n d'uns quants més. Ja es veu des del primer segon, no obstant, que tot plegat serà una bufonada de factura bastant limitada. Malgrat això, entreté prou i, excepte la carrinclonada sentida del final, es deixa veure sense pinça al nas.

EN UN MOT: Befa.

PAÍS:           MÈXIC.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "6 Days to Air: The Making of South Park" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2076781/

DURADA: 42 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de la cerimònia de l'edició 72a https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1999 dels guardons de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).

PITJOR:
- Els tips de riure que es fan en les reunions semblen un pèl excessius.

NOTES:
1. La crònica es situa en el desenvolupament del primer episodi, "HumancentiPad" https://en.wikipedia.org/wiki/HumancentiPad, de la temporada emesa entre el 27 d'abril i el 16 de novembre de 2011 https://en.wikipedia.org/wiki/South_Park_season_15, la quinzena, de la sèrie d'animació creada pel Trey Parker i el Matt Stone, "South Park" https://ca.wikipedia.org/wiki/South_Park.
2. Deriva d'una idea que no es va arribar a materialitzar per documentar el procés creatiu darrere del musical del 2011 compost pel Trey Parker, el Robert Lopez i en Matt Stone, "The Book of Mormon" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Book_of_Mormon_(musical).
3. L'Arthur Bradford, el director, i els protagonistes havien coincidit prèviament en la sèrie, "How's Your News?" https://en.wikipedia.org/wiki/How%27s_Your_News%3F.
4. Abans dels crèdits, surten els rètols, "Special thanks to Matt, Trey and the staff and crew at South Park" i "The Book of Mormon went on to win 9 Tony Awards, including Best Musical"; durant les lletres, es veuen en Trey Parker i el Bill Hader fent un enregistrament de veus.

COMENTARI: Des de fora, trobo bastant extraordinari que es pugui produir una peça comercial d'animació de vint minuts de durada en menys d'una setmana, independentment d'arguments escatològics fàcils i estils humorístics poc exigents. De manera que, d'antuvi, aquesta història ja comptava amb la meva atenció. Tampoc m'esperava res gaire profund, un esbós, quatre pinzellades de l'espurna artística i un context mínim. Suposo que això és del que es tractava. O sigui que m'ha fet el pes. Ara, quin estrès, coi!

EN UN MOT: Tastet.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Invisibles" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14872806/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment "Space Oddity" https://ca.wikipedia.org/wiki/Space_Oddity entre el Charlie i l'Oskar, els papers interpretats pel Tim Blake Nelson i en Simon Webster, respectivament.

PITJOR:
- Encabir o considerar l'obra dins el gènere de la ciència-ficció o el fantàstic; a tot estirar, es tracta d'un dramot al·legòric.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en indrets de Toronto i Hamilton, a la província canadenca d'Ontario, entre febrer i març de 2023.
2. La Lucy Alexis Liu havia estat anunciada prèviament per al paper de la Hannah, del qual, finalment, va encarregar-se la Gretchen Mol.

COMENTARI: Segurament, hi ha maneres més àgils de representar el dol depressiu invalidant. Déu n'hi do, quina castanya de pel·lícula! A més, no li acabo de trobar coherència a la proposta. En primer lloc, l'assumpte de l'oblit de la gent "sana". D'acord que es tracta d'un element creatiu del que no n'he de fer res però el trobo absurd. I, en segon, dubto que algú en estat de renúncia i negació cerqui companyies d'altres desnonats mentals portadors de més pena. Clar que no sóc psicòleg. Potser, vaig errat. No sé... El lluitador adolescent, en Jimmy, encarnat en el Rob Ramsay, és mort o què? Qui el convida? Aquesta aparició entre els tristos em sembla que grinyola una mica. En fi... Entenc la metàfora i la Gretchen Mol continua essent una de les meves debilitats. La qüestió és que m'he avorrit moltíssim.

EN UN MOT: Tedi.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ricky Stanicky" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1660648/

DURADA: 112 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- Les caracteritzacions del John Cena, que interpreta el personatge d'en Rod Rimestead, fent del Mark Mothersbaugh https://en.wikipedia.org/wiki/Devo, de l'Alice Cooper https://ca.wikipedia.org/wiki/Alice_Cooper, d'en Billy Idol https://ca.wikipedia.org/wiki/Billy_Idol, del Peter Frampton https://en.wikipedia.org/wiki/Peter_Frampton i de la Britney Spears https://ca.wikipedia.org/wiki/Britney_Spears.

PITJOR:
- La mandanga de l'"MFMBC Hero of the Week" no s'aguanta per enlloc, no té cap ni peus.

NOTES:
1. El guió escrit pel David Occhino, en Jason Decker i el Jeffrey Bushell va figurar en The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey) creada pel Franklin Leonard de l'any 2010.
2. El rodatge es va portar a terme a Melbourne, en la província australiana de Victoria, entre febrer i març de 2023; per això, al final dels crèdits, surt el rètol, "The producers would like to acknowledge the traditional owners of the land on which Ricky Stanicky was produced".
3. Acompanyen els títols de crèdit, publicacions en xarxes socials com el clip, "We Can Do Both", amb el William H. Macy, que encarna el paper del Summerhayes, fent "AirDicking".

COMENTARI: Diria que, més enllà del John Cena fent el pallasso, no ofereix gaire al·licients. De fet, les premisses ja fluixegen en un context adult. Si més no, jo les trobo bastant absurdes. Inicialment, però, la farsa aixeca certa expectativa, sobretot, pel carisma del protagonista, un paio de per si grotesc. La pega rau en que, després, l'argument no sembla prou ben fornit per sostenir la resta de la història. I, a l'hora de culminar, ens trobem una resolució esbraveïda, mancada de significació, feble. Malgrat tot, me l'he empassat sense dificultats. Ara, jo em pregunto, calia anar a Austràlia per filmar aquest bunyolet?

EN UN MOT: Frívola.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!