Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Middle School: The Worst Years of My Life" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4981636/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: Si la torno a veure la trobaré pitjor.
Millor: El prec de la Georgia Khatchadorian, encarnada en l'Alexa Nisenson, demanant al seu germà que faci bondat. El professor Teller, interpretat per l'Adam Pally.
Pitjor: Les bretolades no són gaire viables. La recreació en el ball sota l'aigua de la Isabela Moner, fent de la Jeanne Galletta.
Curiositat: Basada en la novel·la del mateix títol escrita pel James Patterson i el Chris Tebbetts, il·lustrada per la Laura Park i publicada el 2011. Recaptació de més de 23 milions de dòlars sobre un pressupost de 8 i mig milions. L'autor del llibre en el que es basa la pel·lícula fa un cameo com a mànager del restaurant on la família sopa. Al principi dels títols de crèdit es veuen diferents dibuixos.

Comentari:
La veritat és que el missatge no és gaire adequat: "Rules Aren't For Anyone"; d'aquí, RAFE, el malnom del protagonista, el Rafael Khatchadorian, que interpreta el Griffin Gluck. Però no puc evitar pensar que marcar-se com a objectiu trencar totes les normes de l'escola té un punt d'engrescador. Després, hi ha aspectes que no encaixen, que són inversemblants, absurds o estúpids; per exemple, per què la noia utilitza VHS posant d'excusa la memòria d'enregistrament? Malgrat això, entre les animacions, algunes pallassades dels adults i el toc emocional del germà (no dic que sigui original mes sí, efectiu) he acabat de veure el film satisfet. Sensible.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fisherman's Friends" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1648186/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: La interpretació de l'himne de la Cornualla, el "The Song of the Western Men", també conegut com "Trelawny", en lloc del "God Save the Queen".
Pitjor: L'actuació al banquet del casament.
Curiositat: Inspirada en la història verídica del grup de cantors de Port Isaac, al nord de la Cornualla d'Anglaterra, anomenat Fisherman's Friends que signà per Universal Records i assolí un èxit entre els 10 més venuts del moment. Tots els membres del grup fan cameos a la pel·lícula. Amb els títols de crèdit es veuen unes quantes instantànies del grup real en el que es basa la pel·lícula. Va anunciar-se una seqüela titulada "Fisherman's Friends 2: Bound For South Australia". El film està dedicat, com ho indica el rètol al principi dels crèdits, al cantant del grup Trevor Grills i al mànager de gira Paul McMullen els quals van morir en un accident mentre es preparava un concert al G Live de Guildford, a Surrey.

Comentari:
És, bastant, un clixé; ja se sap el què passarà encara que no coneguis la història original. Però, els personatges es fan simpàtics (a mi, m'ha encisat la naturalitat de la Tuppence Middleton, que encarna l'Alwyn). I té detalls interessants, com la llista de supersticions marineres que els pescadors improvisen per al Daniel Mays, que fa el paper del Danny. Fer un petó al primer peix que es captura? Això, imagino, deu ser una broma... Gratificant.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Abstruse" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6271432/
Nota SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La proposta del Tom Sizemore, que fa d'en Max London, al Kris Reilly, que encarna el Justin Stevens, quan li diu "em pots matar ben a poc a poc, em pots matar de talls amb fulls de paper, si vols".
Pitjor: La interpretació i el guió.
Curiositat: El títol de treball era "Into a Dark Mind". Aparentment, ha estat guardonada en molts festivals, entre els quals, el Barcelona International Film Festival en la seva edició del 2018 per la seva excel·lència en cinematografia.  

Comentari:
El tema que el pare de la cambrera assetjada fos criminal prometia, però no. Té moments dolents i moments indignes, frega la roïndat a cada segon. Mal escrita, mal actuada, mal dirigida, pobre de recursos tant materials com creatius i, a més, llarga (oficialment, 117 minuts). Penosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Bet" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7311770/
Nota SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).
Revisió: He estat temptat d'abandonar-la a mitges.
Millor: La història del gat anomenat Isabel que explica la Natasha Little, fent el paper de la Isabel.
Pitjor: Les situacions ridícules en les que es veuen involucrats tots plegats i les pallassades del Douglas Hodge, interpretant l'Albert.
Curiositat: S'havia considerat de títol "Aftershocks". Als crèdits, apareix la inscripció "in memory of SEBASTIAN DANICIC".

Comentari:
Pels llocs, les reaccions dels personatges i tal com es desenvolupen els diàlegs sembla massa casolana, limitada. Tret de la juguesca, que tampoc és gaire enginyosa, no ofereix res d'interessant en cap sentit. A sobre, ens castiga amb situacions incòmodes, dolorosament ridícules. No és que els actors ho facin malament en si, és que el guió no dóna per més. Domèstica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Standing Up, Falling Down" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6173484/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El rebuig que provoca el protagonista. La fermesa del fill del vell, l'Adam, encarnat en el Nate Corddry.
Pitjor: L'escaramussa sexual, encara que interrompuda, amb l'Eloise Mumford, fent de la Becky.
Curiositat: Durant el rodatge, algú va trucar la policia pensant-se que l'escena en la que veiem el cotxe del Marty, interpretat pel Billy Crystal, encastat a la botiga ICE CREAM - SLICES&ICES - PIZZA era un accident de debó. El curt del 2014 "I'm a Mitzvah", dirigit pel Benjamin Berman, va convèncer el Crystal de la idoneïtat del Ben Schwartz per al paper de l'Scott.

Comentari:
Retrata el (o la manca de) carisma innat, l'obstinació malgrat la grisor, una mica, el conformisme d'uns i d'altres, tot amb el pes específic d'un tòtem de l'escena tragicòmica com el Billy Crystal. Aquest dota d'entitat l'obra i il·lumina la pantalla quan apareix; no només en els trossos divertits sinó, també, quan transmet el desencís davant del fracàs emocional. Modesta però agradable de veure. Acurada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gekijouban Majingaa Zetto / INFINITY" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6470762/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: L'esdevenir dels personatges, deu anys més tard d'on van quedar.
Pitjor: L'encaix de la Lisa com a filla de la parella Koji i Sayaka.
Curiositat: En anglès, "Mazinger Z: Infinity". Representa una seqüela de les sèries d'anime, "Majingaa Zetto" i "Gureeto Majingaa", basades en sengles sèries de manga desenvolupades per en Go Nagai des del 1972. Durant la lluita del robot, es veu un pla amb un grup de gent mirant-se-la a través d'una tauleta, d'empeus davant de la façana del naixement de la Sagrada Família de Barcelona.

Comentari:
Visualment, no plau; potser, perquè sembla heterogènia, amb modelat 3D obvi barrejat amb escenaris més elaborats però ninots barroers. Les lluites són un garbuix. Després, l'argument el trobo forçat, poca-solta, i la resolució poc original, gandula. No me l'empasso. De manera que només queda l'homenatge a uns dibuixos animats associats a la infància idealitzats, certament, doncs, aleshores, ja eren bastant castanyes ben mirat. Malgrat això, he de reconèixer que en veure la piscina obrir-se i les ales acoblar-se a l'esquena de la bèstia mecànica m'he emocionat. En fi, crec que podien haver-se esmerçat una mica més i hauria sortit quelcom més aprofitable. Fallida.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "El hoyo" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8228288/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La idea, la metàfora.
Pitjor: El poc recorregut, la limitació del plantejament.
Curiositat: El títol de treball fou "La plataforma". Li van ser atorgats els guardons a la millor pel·lícula, els millors efectes especials, el gran premi del públic i el premi Citizen Kane al director revelació en la 52a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.  

Comentari:
Entenc que l'obsessió d'enviar el "missatge" als de la planta zero ha de ser fruit d'haver perdut el senderi i una manera diligent de tancar la història; però, aleshores, em deixa a mitges. Planteja una situació interessant, una mena de ruleta russa alimentària en la que sempre guanya la banca, evidentment. A més, la presentació resulta efectiva, òptima. Només que m'hauria agradat un desenvolupament un pèl més elaborat. Al·legòrica.

Perdoneu per la meva ignorància!