LLARGMETRATGE: "Casa en flames" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29793197/

DURADA: 107 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La desafecció familiar representada per la Júlia, el paper de la Maria Rodríguez Soto, la seva cruesa i manca de consideració.

PITJOR:
- Després de tants retrets mutus, no resulta versemblant que tots acabin fent pinya, menys, encara, quan els indicis apunten a un incendi provocat per la vella; carrincloneja.

NOTES:
1. El títol internacional és "A House on Fire".
2. Li van ser atorgats els guardons de Millor guió original, Millor protagonista femenina i Millor actor secundari en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor guion original, en la 39a edició dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre octubre i novembre de 2023, en indrets de Cadaqués, Calella de Palafrugell, Canet de Mar, Barcelona, Roma, i en l'aeròdrom d'Airbet Serveis Aeronàutics d'Avinyonet del Penedès.
4. A partir d'un pressupost d'uns 2,7 milions d'euros, 900 mil dels quals de l'ajuda procedent de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_de_la_Cinematografia_i_de_les_Arts_Audiovisuals, va recaptar-ne'n uns 3.
5. Una versió en italià, "La casa in fiamme" https://www.imdb.com/title/tt38690413/, dirigida pel Giancarlo Fontana i en Giuseppe Stasi, està en desenvolupament.

COMENTARI: El punt de paròdia de família mal avinguda m'ha fet un pèl de gràcia però, en general, l'espectacle d'enfrontament i conflicte entre els personatges m'ha resultat incòmode. Em grinyola, a més, tant el retrat infantívol dels fills com el d'una mare que, en certs moments, sembla repapiejar. L'Emma Vilarasau https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Vilarasau_Tom%C3%A0s tot just rondava els 65 anys mentre que la Maria Rodríguez Soto https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Rodr%C3%ADguez_Soto i l'Enric Auquer https://en.wikipedia.org/wiki/Enric_Auquer fregaven, per sota, la quarantena. No ho diuen, les mares, allò de "et conec com si t'hagués parit"? Doncs, crec que les expectatives de la mare haurien d'haver estat més realistes respecte les seves interaccions amb la parentela. Clar que cadascú gestiona els sentiments amb el seu propi tarannà, com sap o com pot. O sigui, res a dir. L'assumpte de la Teràpia Gestalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_gestalt m'ha engrescat una mica. I el salt en paracaigudes m'ha fet recordar una experiència https://youtu.be/o05nExlzvMU de fa 10 anys.

EN UN MOT: Il·lusa.

PAÍS:           CATALUNYA, ITÀLIA, ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I byeore piryohan" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28664733/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El video-missatge de la Son Ji-young, a qui posa veu l'Ahn Young-mi, en el que queda enregistrada la catàstrofe marciana.

PITJOR:
- El rampell del Jay, el paper del Hong Kyung, d'imitar el pare de l'astronauta i anar a enviar senyals a Mart amb una antena i un walkie-talkie https://ca.wikipedia.org/wiki/Walkie-talkie.

NOTES:
1. El títol internacional és "Lost in Starlight".
2. Deriva d'un vídeo musical d'en Han Ji-won, director i co-guionista, elaborat per a la firma de joieria, StoneHenge.
3. Van caldre 5 anys per enllestir la producció.
4. Els actors que fan de protagonistes, la Kim Tae-ri https://en.wikipedia.org/wiki/Kim_Tae-ri i el Hong Kyung https://en.wikipedia.org/wiki/Hong_Kyung, van compondre la cançó, "Life Goes On", per a la banda sonora.

COMENTARI: Ras i curt, una castanya. L'única cosa que destacaria seria el decorat, els dibuixos de fons d'estil realista; cosa que, en els temps que corren, tampoc crec que tingui gaire mèrit. Senzillament, m'ha estat impossible connectar amb una història d'amor insulsa, justificada a partir d'una mena de maqueta d'un cantautor frustrat que resulta ser la peça preferida de la doctora. Ves, quina casualitat! Ni m'ha suggerit res una missió espacial al planeta vermell que sembla poc més que rutinària. D'acord, el trauma de la filla que segueix diligentment els passos de la seva mare i tal i pasqual... i el pare, al manicomi. "M'avorreixo!", com diria el bo del Homer Simpson https://ca.wikipedia.org/wiki/Homer_Simpson. Els intents del guió de provocar cap mena d'emoció en mi han fracassat; en realitat, gairebé, em causen pena. De fet, el moment més intens ha estat un record meu, aliè a la pel·lícula, quan m'ha vingut a la memòria el desastre de 1986 del transbordador espacial Challenger https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_del_transbordador_espacial_Challenger. No té res a veure, no sé perquè m'hi ha fet pensar.

EN UN MOT: Anodina.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sew Torn" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23157384/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris de la Serra de Calanda i les Valls de Tamina i la banda sonora, amb peces com "The Sewing Machine", la cançó composta pel Frank Loesser https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Loesser.

PITJOR:
- Tota la xerrameca de traficant de pacotilla del Hudson, el personatge a càrrec del John Lynch, en el restaurant Gasthof Calanda del poble suís de Vättis.

NOTES:
1. Es basa en el curtmetratge homònim de 2019 https://www.imdb.com/title/tt9663466/ del mateix director, el Freddy Macdonald, que li va servir per a ser admès en l'American Film Institute https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Film_Institute.
2. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 2022 en indrets de la regió de Sarganserland https://ca.wikipedia.org/wiki/Districte_de_Sarganserland, en el cantó suís de Sankt Gallen.
3. El guió el van escriure entre pare i fill, el Freddy https://en.wikipedia.org/wiki/Freddy_Macdonald i en Fred Macdonald https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_Macdonald.
4. L'instigador de la pel·lícula fou en Joel Coen https://en.wikipedia.org/wiki/Joel_Coen que, després de mirar-se el curt, va recomanar al Freddy convertir-lo en llargmetratge.

COMENTARI: El component de màquina de Rube Goldberg https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0quina_de_Rube_Goldberg que prometien els jocs amb els fils que fa la Barbara, el paper de l'Eve Connolly, era allò que més interès em despertava. Perquè, trobo, aquest tipus d'espectacles de circuit retorçat són sempre sinònim d'entreteniment. Malauradament, la majoria dels muntatges amb cordills que apareixen en el film es veuen bastant galdosos. Res. No obstant, el plantejament narratiu, oferint desenllaços alternatius, encara semblava un al·licient prou potent. Però, tampoc, cap de les possibilitats presentades resulta especialment raonable, ni tant sols l'extra; situacions i diàlegs que grinyolen massa. Només queda, doncs, una estètica, això, sí, força polida, i un llenguatge visual que gestiona òptimament el to d'algunes escenes, almenys, formalment. Justeja molt, no me l'he creguda i m'ha avorrit.

EN UN MOT: Verda.

PAÍS:           EUA, SUÏSSA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Code 3" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26394837/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de clarificació entre el Randy i la Jessica, els personatges del Rainn Wilson i l'Aimee Carrero, respectivament, després de l'accident del motorista, el paper del Luka Jones.

PITJOR:
- El melodrama del primer aprenent, interpretat pel Xolo Maridueña.

NOTES:
1. En Patrick Pianezza, co-guionista, va fer de professional del sector paramèdic https://en.wikipedia.org/wiki/Paramedic durant 12 anys.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Santa Clarita, a l'estat nord-americà de California, durant febrer de 2023.
3. Els actors van tenir l'oportunitat d'acompanyar els serveis de LA Fire Department https://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_Fire_Department de South Central Los Angeles al llarg d'una jornada.
4. Codi 3 és un codi de prioritat en la resposta d'una emergència https://en.wikipedia.org/wiki/Emergency_service_response_codes que significa que l'ambulància ha de fer servir llums i sirena.

COMENTARI: M'ha fet més la impressió de documental de seguiment, de l'estil de "24 Hours in A&E" https://en.wikipedia.org/wiki/24_Hours_in_A%26E del Channel 4 britànic https://ca.wikipedia.org/wiki/Channel_4, que de pel·lícula amb una història concreta. Malauradament, encara que allò presentat es basi en experiències reals, l'etiqueta de ficció resta cert impacte al producte. I, sobretot, el cop d'efecte de la doctora curiosa es veu una mica massa barato. Malgrat això, diria que suggereix de manera efectiva i convincent tant el vessant més informal com el més tràgic d'una feina que, queda clar, requereix una diligència, un estómac i un tarannà especials. Em sobren, potser, els trencaments de quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret del protagonista. Tenint una aprenent a l'abast a qui explicar coses, esdevenen redundants. La resta, bé.

EN UN MOT: Escenificació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Lesbian Space Princess" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29781139/

DURADA: 87 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El tarannà de la Willow, el personatge a càrrec de la Gemma Chua-Tran.

PITJOR:
- La simplicitat del dibuix dels Straight White Maliens, a qui posen veu els Aunty Donna https://en.wikipedia.org/wiki/Aunty_Donna.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el 39è Teddy Award https://en.wikipedia.org/wiki/Teddy_Award en la categoria de Bester Langfilm/Spielfilm en la 75a edició de la Berlinale; també, el de Millor llargmetratge (ex aequo) en la secció Noves Visions i el de Millor pel·lícula d'animació en la secció Anima't de la 58a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya https://ca.wikipedia.org/wiki/LVIII_Festival_Internacional_de_Cinema_Fant%C3%A0stic_de_Catalunya.
2. La producció va arrencar sota els auspicis del programa Film Lab: New Voices https://en.wikipedia.org/wiki/Film_Lab:_New_Voices de la South Australian Film Corporation i l'Adelaide Film Festival amb una dotació econòmica de 600 mil dòlars australians.
3. Durant el primer minut de crèdits, surten dibuixos; més tard, apareix la dedicatòria, "Always in our hearts - Frances Varghese"; al final, el rètol, "The filmmakers acknowledge that this film was produced on the traditional Country of the Kaurna people of the Adelaide plains. We pay our respect to Elders past, present and emerging. Sovereignty was never ceded".
4. Va utilitzar-se Toon Boom Harmony https://ca.wikipedia.org/wiki/Toon_Boom_Animation per a elaborar l'animació.

COMENTARI: Potser, m'he perdut codis o temes més profunds del lesbianisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesbiana presentats subtilment en la pel·lícula perquè no hi estic familiaritzat en aquesta cultura. Però m'ensumo que no cal altra lectura que la del pur entreteniment lleuger i poca-solta; això, sí, des d'una perspectiva homosexual. D'altra manera, no entendria, per exemple, el retrat dels Straight White Maliens com geeks https://ca.wikipedia.org/wiki/Geek o nerds https://ca.wikipedia.org/wiki/Nerd desesperats per atraure femelles que, ves, es tornen gais per conveniència. Era, segurament, més fàcil ridiculitzar aquest tipus d'home sense traça en l'art de la seducció que no pas el de masclistes https://ca.wikipedia.org/wiki/Masclisme o el de bon vivants https://en.wikipedia.org/wiki/Playboy_lifestyle. Tot i que m'ha semblat copsar una caricatura de l'Ed Sheeran https://ca.wikipedia.org/wiki/Ed_Sheeran fent de busker https://ca.wikipedia.org/wiki/Espectacle_de_carrer espacial. M'ha fet gràcia. Sigui com sigui, l'animació i la història resulten prou divertides, malgrat el patetisme de la protagonista en els moments de bleda assolellada i els clixés. I, sobretot, passa fàcil.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Boys Go to Jupiter" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31021863/

DURADA: 86 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).

MILLOR:
- El context personal del Billy 5000, els amics i la germana, el Freckles, el Beatbox, el Peanut i la Gail, a qui posen veu la Grace Kuhlenschmidt, l'Elsie Fisher, la J.R. Phillips i l'Eva Victor, respectivament.

PITJOR:
- Les imatges, l'animació i els dissenys, les cançons de pa sucat amb oli, el so distorsionat de les creatures.

NOTES:
1. Explicà, el Julian Glander, director i guionista del film, que la idea va sorgir d'un article de The New York Times https://ca.wikipedia.org/wiki/The_New_York_Times sobre els problemes de successió d'una companyia de sucs https://en.wikipedia.org/wiki/Natalie%27s_Orchid_Island i que 5.000 són els dòlars que el George Bailey en "It's a Wonderful Life" https://www.imdb.com/title/tt0038650/ necessita per resoldre els seus problemes econòmics.
2. En Jack Corbett, que dóna veu al Billy 5000, va treballar per Uber Eats https://en.wikipedia.org/wiki/Uber_Eats, un servei de lliurament de menjar, com el seu personatge.
3. El programari utilitzat per a fer l'animació fou Blender https://ca.wikipedia.org/wiki/Blender.
4. El títol té a veure amb la ciutat de Jupiter https://en.wikipedia.org/wiki/Jupiter,_Florida, de l'estat nord-americà de Florida, i amb el rodolí de pati, "Girls go to college to get more knowledge, boys go to Jupiter to get more stupider".

COMENTARI: Potser, plantejada amb actors de carn i ossos i escenaris reals podria passar, si més no, com a retrat de l'adolescència d'una generació https://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_Alfa desencantada i abocada a la precarietat, amb els seus components mundans, laborals, quotidians, etcètera. Fins i tot, afegint-hi els elements de fantasia absurda i estúpida dels àngels radioactius i la taronja perfecta que propicien l'imperi de la fruita espremuda de la vella Dr. Dolphin, el paper de la Janeane Garofalo (ara, inevitablement, em ve al cap l'escena de "My Sharona" https://en.wikipedia.org/wiki/My_Sharona en el film del Ben Stiller https://www.imdb.com/title/tt0110950/), i la seva mare. Però, amb l'estètica de bunyol amateur malgirbat que gasta, resulta força difícil d'aguantar la mirada i l'atenció en la pantalla. Després, quina mena de bajanada és aquesta del cuc màgic streamer https://ca.wikipedia.org/wiki/Estr%C3%ADmer que retransmet les seves vacances i flirteja amb un nano de 16 anys per dur-se'l a una cova sota terra? No em sembla que hi hagi gaire enginy aquí... ni vergonya.

EN UN MOT: Impresentable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        MALAMENT.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blue Moon" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32536315/

DURADA: 100 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que s'explica al final sobre la cançó, "The Bad in Every Man", pertanyent a la pel·lícula d'en Woodbridge Strong Van Dyke II, "Manhattan Melodrama" https://www.imdb.com/title/tt0025464/, que esdevindria l'èxit, "Blue Moon" https://en.wikipedia.org/wiki/Blue_Moon_(1934_song).

PITJOR:
- La seqüència de la tancada del Lorenz Hart i l'Elizabeth Weiland, els personatges interpretats per l'Ethan Hawke i la Margaret Qualley, respectivament, en el guarda-robes.

NOTES:
1. S'anuncia en els crèdits que s'inspira en la correspondència entre en Lorenz Hart i l'Elizabeth Weiland.
2. Després del títol, apareixen els rètols "He was alert and dynamic and fun to be around. —Oscar Hammerstein II" i "He was the saddest man I ever knew. —Mabel Mercer"; abans dels crèdits, "Rodgers and Hammerstein went on to become the most successful songwriting team in American musical theater history", "Lorenz Hart did, in fact, contribute five new songs to the revival of A Connecticut Yankee before being found paralyzed in a drunken stupor, sitting in the rain on a curb near 8th Avenue" i "He died four days later at Doctors Hospital during an air-raid blackout".
3. En Richard Linklater, el director, explicà que havia estat treballant en el film durant 12 anys; el rodatge es va portar a terme en 15 dies de 2024 en un estudi de Dublín, en la República d'Irlanda.
4. Les personalitats que surten representades són el Lorenz Milton Hart https://en.wikipedia.org/wiki/Lorenz_Hart, en Richard Charles Rodgers https://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Rodgers, l'Oscar Greeley Clendenning Hammerstein II https://en.wikipedia.org/wiki/Oscar_Hammerstein_II, l'Elwyn Brooks White https://en.wikipedia.org/wiki/E._B._White, l'Stephen Joshua Sondheim https://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_Sondheim i en George Roy Hill https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Roy_Hill.

COMENTARI: La qüestió és que si entro en un lloc i em trobo un paio així, fotent la tabarra a la parròquia com ho fa el protagonista aquí, en mode auto-compassió, fujo tant aviat com puc per no haver de sentir-lo. Ni la història de la protegida ni la conversa amb l'escriptor ni tant sols l'intercanvi amb el triomfador de la nit semblen prou pertinents per justificar hora i mitja de matraca. Reflexions com "You know what the sexiest thing on the planet earth is? A half-erect penis" es responen com ho fa el mateix cambrer, "Jesus Christ, Larry! Nobody wants to hear this!". A més, no acabo d'entendre la necessitat de denigrar el personatge. Què m'esperava, doncs? No ho sé; menys, tenint en compte que el clàssic que titula la peça, igual com passa amb molts d'altres als que he recorregut en excés, l'he arribat a avorrir fa temps. Potser, aspirava a uns quants flashbacks https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere biogràfics que vestissin la funció una mica. Perquè l'escenari es veu certament limitat. Sí, les melodies a piano que van sonant són magnífiques però, quin mèrit té això? Total, castanyot. I, resulta que l'Andrew Scott, l'actor que fa del Richard Rodgers, va rebre el Silberner Bär – Beste Nebenrolle en la 75a edició de la Berlinale https://en.wikipedia.org/wiki/75th_Berlin_International_Film_Festival. Ves!

EN UN MOT: Xerrameca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Freakier Friday" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31956415/

DURADA: 110 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pallassades de la Jamie Lee Curtis https://ca.wikipedia.org/wiki/Jamie_Lee_Curtis.

PITJOR:
- Les rebequeries de les adolescents i la lluita de teca https://en.wikipedia.org/wiki/Food_fight.

NOTES:
1. És la cinquena pel·lícula de la franquícia https://en.wikipedia.org/wiki/Freaky_Friday_(franchise) basada en la novel·la de Mary Rodgers, "Freaky Friday" https://ca.wikipedia.org/wiki/Quin_dia_tan_b%C3%A8stia!, publicada en 1972.
2. Després de mig minut de crèdits, es mostra la família anant cap a la signatura de llibres de la iaia i, tot seguit, un rètol que diu "DEDICATED TO OUR MOMS and their Moms and one special Dad"; llavors, 4 minuts de preses falses amb una claqueta que exhibeix "Freaky Friday Aftershock"; també, apareix la dedicatòria, "For Los Angeles, The First Responders, and all those impacted by The Eaton and Palisades Fires".
3. A partir d'un pressupost de 45 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 153.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Los Angeles, en l'estat nord-americà de California, entre juny i agost de 2024.

COMENTARI: La mitja hora abans de l'intercanvi https://en.wikipedia.org/wiki/Body_swap costa bastant d'empassar, massa criaturada; m'ha fet qüestionar uns quants cops que hagués d'estar mirant, per edat, aquesta pel·lícula. També, tota la carrinclonada de "la família, primer", m'ha resultat genèricament exagerada. Em sobra, de igual manera, el colofó musical forçat; exigència, suposo, del patró Disney https://ca.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney_Pictures. Queden, doncs, els gags obvis de joves i velles en cossos estranys i, sobretot, la gràcia de tornar a reunir la Curtis i la Lohan https://ca.wikipedia.org/wiki/Lindsay_Lohan 22 anys després. Addicionalment, m'ha divertit la intervenció de la Vanessa Bayer fent de Madame Jen. Tot i que el personatge en si, trobo, grinyola una mica com a part de la història. Més aviat, sembla una mena de pegot per retre homenatge als 80s, com l'escena del cotxe recreant la del Ferrari 250 GT California Spyder https://en.wikipedia.org/wiki/Ferrari_250_GT_California_Spyder del film, "Ferris Bueller's Day Off" https://www.imdb.com/title/tt0091042/. Parlant d'aquella dècada, de fantasia i de relacions mare-filla, acabo de recordar un episodi de l'"ABC Afterschool Special" https://en.wikipedia.org/wiki/ABC_Afterschool_Special amb el que vaig ensopegar recentment per casualitat https://archive.org/details/mymotherwasneverakid i que em va causar força bona impressió, "My Mother Was Never a Kid" https://www.imdb.com/title/tt0243434/, emès en 1981. No és el mateix però la lliçó s'assembla.

EN UN MOT: Redoblament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 2a" (Des del 4 de novembre fins el 9 de desembre de 2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=2

DURADA: 171 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx del Nissan Terrano https://en.wikipedia.org/wiki/Nissan_Pathfinder del capítol 5è.

PITJOR:
- L'esquetx de darrer episodi dels yuppies menjant-se el cap d'un "sense llar" https://ca.wikipedia.org/wiki/Sensesostre i, en reacció a la protesta corresponent, el del Simon també.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2003 i des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia.
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Alguns gags són més fins, com l'escena dels hooligans https://en.wikipedia.org/wiki/Hooliganism anglesos mirant the History Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/History_(canal_de_televisi%C3%B3) en un pub i celebrant igual que els gols en un partit de futbol una victòria militar de l'Eduard I d'Anglaterra https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_I_d%27Anglaterra contra en William Wallace https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Wallace, l'heroi escocès, i d'altres, més roïns, com la sàtira de la situació de l'Abu, l'immigrant il·legal, fent d'estora o de cortina. N'hi ha que semblen farcit sense cap intenció còmica, com les discussions viscerals entre un parell de mansos, l'un favorable al comtat d'Essex https://ca.wikipedia.org/wiki/Essex i l'altre, al de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Londres (tot i que, reconec, m'ha fet certa gràcia el clip en el que el motiu de l'estira-i-arronsa era "las mejores tapas del mundo" i els personatges es presentaven vestits del Real Madrid i del Barça). I unes quantes referències que, òbviament, no he captat. Per exemple, els fragments "Brian Blessed Theatre" https://ca.wikipedia.org/wiki/Brian_Blessed o la suposada paròdia del film de Michael Reeves, "Witchfinder General" https://www.imdb.com/title/tt0063285/, en versió pedòfila. Llavors, tenim la befa cap a la telerealitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Telerealitat, la conya dirigida al gihadisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Gihadisme, el pare ludòpata que sacrifica la seva filla mica en mica, acudits masclistes, violència gratuïta, irreverència, poca-solta general. En fi, humor malparit.

EN UN MOT: Burlesca.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "BoJack Horseman - Temporada 1a" (22 d'agost de 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3398228/episodes/?season=1

DURADA: 305 minuts (Crèdits: 23 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol vuitè, "The Telescope", en el que el protagonista, el BoJack Horseman https://en.wikipedia.org/wiki/BoJack_Horseman_(character), el paper del Will Arnett, visita l'antic col·lega malalt de càncer, en Herb Kazzaz, a qui posa veu l'Stanley Tucci.

PITJOR:
- L'espiral de fatxenderia de l'episodi sisè, "Our A-Story is a 'D' Story", entre el cavall i el Mr. Peanutbutter, el personatge interpretat pel Paul F. Tompkins.

NOTES:
1. Els títols dels lliuraments són "BoJack Horseman: The BoJack Horseman Story, Chapter One", "BoJack Hates the Troops", "Prickly-Muffin", "Zoës and Zeldas", "Live Fast, Diane Nguyen", "Our A-Story is a 'D' Story", "Say Anything", "The Telescope", "Horse Majeure", "One Trick Pony", "Downer Ending" i "Later".
2. El 19 de desembre de 2014, va estrenar-se un especial de nadal i, en els estius dels següents anys, van presentar-se 4 temporades de 12 capítols cadascuna; la sisena i darrera, va oferir-se en dues parts de 8 episodis, la primera, el 25 d'octubre de 2019, i la segona, el 31 de gener de 2020 https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_BoJack_Horseman_episodes.
3. Grouplove https://en.wikipedia.org/wiki/Grouplove s'encarregà de la cançó que acompanya els crèdits de conclusió, excepte en el setè acte en el que sona "Impossible", de la Lyla Foy https://en.wikipedia.org/wiki/Lyla_Foy, i en el dotzè en el que se sent "Closer", del duo Tegan and Sara https://en.wikipedia.org/wiki/Closer_(Tegan_and_Sara_song); al final del 8è, en lloc de la careta de Boxer vs. Raptor, apareix el rètol, "All that Kazzaz Productions", mentre una veu diu "It's a Kazzaz-trophe!".
4. Va desenvolupar-se en 35 setmanes per tal que Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix pogués llançar-la l'estiu de 2014.

COMENTARI: Estèticament, la trobo bastant bunyolet; uns ninots, rudimentaris, l'animació, no gaire sofisticada, i l'assumpte de l'antropomorfisme, grotesc. Com a responsable del disseny de la sèrie, la culpa (o el mèrit), imagino, és de la Lisa Hanawalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Lisa_Hanawalt. I la història es fa molt pesada. Sobretot, perquè el protagonista es presenta com un carallot que empastifa els esdeveniments de vanitat arrossegada, activament i passiva. Però, també, perquè els secundaris, limitats a clixés frívols, no engresquen gens. De fet, la Diane Nguyen, a qui posa veu l'Alison Brie, em resulta més aviat repel·lent. Clar, és que es tracta d'una sàtira d'aquest tipus d'ambient i de fauna, mai millor dit! D'acord. Doncs, no m'interessen ni els seus traumes ni les seves relacions trivials ni els seus excessos. Tot i que, reconec, el viatge psicodèlic del capítol onzè està curiós. I, d'alguna manera, aprecio l'autoparòdia, com en el cas de la Margo Martindale https://ca.wikipedia.org/wiki/Margo_Martindale o la Naomi Watts https://ca.wikipedia.org/wiki/Naomi_Watts, per exemple. La qüestió, no obstant, és que he avorrit tant la sèrie que no m'han quedat ganes d'empassar-me la resta, allò que, segons parer popular, eleva el producte al podi de les sèries d'animació per a adults.

EN UN MOT: Fatigant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Convict 99" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031178/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el John D. Benjamin enxampa el Bates, els personatges interpretats pel Roy Emerton i el Basil McGrail, respectivament, pispant-li la cartera al Benjamin Twist https://en.wikipedia.org/wiki/Dr_Benjamin_Twist, el paper del Will Hay.

PITJOR:
- El gag del "Hey, you!" amb el xinès Hi Hang està fora de lloc.

NOTES:
1. Es considera la seqüela del film de 1937, "Good Morning, Boys" https://www.imdb.com/title/tt0028945/, a càrrec del mateix director, en Marcel Varnel https://en.wikipedia.org/wiki/Marcel_Varnel.
2. El rodatge es va portar a terme durant el mateix 1938 en els Islington Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Islington_Studios de Hoxton, el que, actualment, forma part del districte de Hackney de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Hackney, en el Regne Unit.

COMENTARI: Més enllà d'un vessant còmic discret, ofert pel tàndem de pallassos, el Will Hay https://en.wikipedia.org/wiki/Will_Hay i en Moore Marriott https://en.wikipedia.org/wiki/Moore_Marriott, i provocat per alguna situació poca-solta, com la dels presos tornant diners a un banc físicament i comptablement o la conversió del recinte penitenciari de Blackdown en una mena d'establiment d'esbarjo vacacional https://ca.wikipedia.org/wiki/Complex_tur%C3%ADstic, destacaria el concepte presentat de l'autogestió https://ca.wikipedia.org/wiki/Autogesti%C3%B3 del col·lectiu. Em guardaré prou d'expressar opinions gratuïtes sobre política penitenciària o sobre la finalitat que ha de tenir una presó, doncs, em manquen ganes, xifres i la formació adequada per elucubrar. Però, trobo molt bona idea que aquestes institucions poguessin autofinançar-se, com suggereix la pel·lícula d'alguna manera, en comptes de costar-li al país part del seu pressupost. Diu, l'Internet, que cada intern representa 225 euros diaris a la caixa de la Generalitat. I, en relació a la generació de recursos des de dins, la xarxa m'ha mostrat informació sobre cooperatives gestionades, inclús, exclusivament per reclusos als EUA o Itàlia. Per exemple, una tal Cooperativa de Servicios ARIGOS, organitzada en 2003 en un centre porto-riqueny. Tot i que, imagino, el benefici de tals aventures es deu considerar més des del punt de vista de la rehabilitació del delinqüent que des del pròpiament econòmic. Sigui com sigui, entenc que l'ambició del film s'acosta més a la paròdia frívola que a plantejar cap debat sobre criminologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Criminologia. I, malgrat això, me la puc imaginar esdevenint material didàctic.

EN UN MOT: Disbauxa.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Death Kiss" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0023935/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- Els tocs de color artesans https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_early_color_feature_films que van endarrerir l'estrena del film dues setmanes, del 25 de desembre de 1932 al 8 de gener de 1933.

PITJOR:
- L'intrusisme arrogant del Franklyn Drew, el paper del David Manners.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de 1932, escrita pel Madelon St. Dennis.
2. L'argument es va refer en la pel·lícula de 1946, "On ne meurt pas comme ça" https://www.imdb.com/title/tt0194212/, dirigida pel Jean Boyer.
3. El rodatge es va portar a terme en novembre de 1932 en els California Tiffany Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Tiffany_Pictures de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Fins i tot, sense tenir en compte la intromissió insolent i burleta del guionista en la ficció, el Franklyn Drew, que treu bastant de polleguera, la intriga plantejada genera algun dubte. Per començar, el muntatge per perpetrar l'assassinat, una pistoleta ficada dins d'un focus, no sembla ni discret ni gens fiable. Tampoc fa l'efecte que la maniobra per carregar-se el Chalmers, el paper de l'Alan Roscoe, emmascarant-la com un suïcidi amb verí, pugui efectuar-se de manera desapercebuda; sobretot, havent-hi un parell de veïnes tafaneres a l'aguait, rondant per l'indret. Després, en la seqüència de la projecció de l'escena de l'homicidi amb tota la colla a una sala, no resulta versemblant que en Tom Avery, interpretat per l'Edward Van Sloan, pugui ser alhora a la seva butaca i cometent el sabotatge en la cabina de reproducció. I, essent l'amenaça més evident de cara a resoldre el cas, com és que el Franklyn Drew continua viu en ser enxampat pel criminal? L'altre tema que em grinyola és la manca d'autoritat, la poca professionalitat i la negligència palesa dels policies. Clar que, potser, en combinació amb els gags oferts pel Howell i el Gulliver, els rols a càrrec del Harold Minjir i el Vince Barnett, respectivament, la intenció era presentar el conjunt com una comèdia. Si era això, no fa gaire gràcia. D'acord, confesso que la supèrbia i la manefleria del Franklyn Drew m'ha expulsat de la història abans del primer quart d'hora. O sigui que merda.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rafter Romance" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024484/

DURADA: 72 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; menys de mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- El senyal de socors que fa la Mary Carroll al taxista, els personatges a càrrec de la Ginger Rogers i en Guinn Williams, respectivament, per tal d'estalviar-se el llibertinatge del Harrington Hubbell, el paper del Robert Benchley, durant el trajecte.

PITJOR:
- La persistència de l'Elise Peabody Whittington Smythe, encarnada per la Laura Hope Crews, en enredar un Jack Bacon malcarat, interpretat pel Norman Foster, que la menysté i la insulta.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima de 1932, escrita pel John Wells.
2. En 1937, va estrenar-se'n una revisió, dirigida pel Lew Landers, titulada "Living on Love" https://www.imdb.com/title/tt0029158/.
3. La producció es va desenvolupar al llarg de juny de 1933 i el rodatge es va portar a terme en els RKO Studios de Gower Street https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) i en el Lancaster's Lake del veïnat de Sunland-Tujunga https://en.wikipedia.org/wiki/Sunland-Tujunga,_Los_Angeles de la ciutat nord-americana de Los Angeles.

COMENTARI: Una solució òbvia al problema etern de l'habitatge en ciutats superpoblades és el lloguer compartit. La situació plantejada aquí, la compartició per torns, suggeria un escenari de vodevil prou propens a l'humor. I la comparsa composta pel George Sidney, el Robert Benchley i la Laura Hope Crews recorren força adequadament aquesta línia de comèdia ximpleta. Fins i tot, aporten alguna intervenció o rèplica enginyosa. El problema rau en que els protagonistes, la Mary i el Jack, la Rogers i el Foster, es fan antipàtics de seguida. El paio es mostra com un xitxarel·lo pocavergonya, ingrat, mentider, i la mossa es lliura descaradament a un client potencial lasciu sense gaire vacil·lació ni dilema moral. O sigui que la curiositat per l'esdevenidor de tals individus desapareix aviat. I, per acabar-ho d'adobar, els sabotatges cecs que s'intercanvien els inquilins entre si els fan més odiosos encara. De manera que l'únic mèrit que li queda és l'exposició del trist assetjament que perpetra el Harrington Hubbell en l'entorn laboral. Un tema, malgrat el to ridícul, incòmode. Total, cap gràcia.

EN UN MOT: Desagradable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Topaze" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024684/

DURADA: 78 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Les maneres de malcriat consentit del Charlemagne de La Tour-La Tour, el personatge encarnat pel Jackie Searl https://en.wikipedia.org/wiki/Jackie_Searl.

PITJOR:
- La degradació moral barata del professor Auguste A. Topaze, el paper a càrrec del John Barrymore https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Barrymore, i el xantatge de pa sucat amb oli que s'empesca.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima de 1928 https://en.wikipedia.org/wiki/Topaze_(play), escrita pel Marcel Paul Pagnol https://ca.wikipedia.org/wiki/Marcel_Pagnol; una versió francesa https://www.imdb.com/title/tt0159039/, dirigida pel Louis Joseph Gasnier, va estrenar-se el mateix any.
2. La Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures va adquirir els drets del text de Pagnol però va cedir els corresponents als EUA a la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures en considerar que el material no era apropiat pel públic americà.

COMENTARI: No acabo de veure clar per què el fill de l'aristòcrata assisteix a una acadèmia de mala mort, ni per què la base d'operacions del negoci i l'escenari on es lliurin guardons en nom de la República hagi de ser la residència de l'amiga, o que la bandarra traeixi el potentat per un passerell envilit. Sembla ben bé que els elements de la història no són gaire a lloc. Li concedeixo, sí, un punt d'interès per l'assumpte de la recerca de l'aigua saludable https://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua_t%C3%B2nica. Doncs, em fa recordar una polèmica en referència a la marca Dasani https://en.wikipedia.org/wiki/Dasani#United_Kingdom, comercialitzada per the Coca-Cola Company, que va sorgir al Regne Unit fa 20 anys. No obstant això, la manera de presentar el plany contra la corrupció i els valors qüestionables del poder destrempa força, per maldestra. Vint-i-cinc minuts passables, a l'escola; la resta no val res.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Pygmalion" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0030637/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El veredicte del comte Aristid Karpathy, el rol de l'Esme Percy, que serveix per confirmar el resultat de la juguesca.

PITJOR:
- El retrat del Freddy Eynsford Hill, el personatge a càrrec del David Tree, com un autèntic babau.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima de 1912 https://ca.wikipedia.org/wiki/Pigmali%C3%B3_(obra_de_teatre), escrita pel George Bernard Shaw https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Bernard_Shaw; el propi autor va participar en l'adaptació i el guió va rebre el guardó com a Best Writing (Adapted Screenplay) en l'11a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1938.
2. Després dels crèdits de presentació, surten els rètols, "Pygmalion was a mythological character who dabbled in sculpture. He made a statue of his ideal woman —Galatea. It was so beautiful that he prayed the gods to give it life. His wish was granted" i "Bernard Shaw in his famous play gives a modern interpretation of this theme".
3. En els EUA, va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1966, quan els drets de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer sobre el film van caducar.
4. El rodatge es va portar a terme en març de 1938 en els Pinewood Studios d'Iver Heath https://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_Pinewood, en el comtat anglès de Buckinghamshire.

COMENTARI: L'afany de superació de la noia https://ca.wikipedia.org/wiki/Wendy_Hiller, l'excel·lència a la que aspira el paio https://ca.wikipedia.org/wiki/Leslie_Howard i el repte que planteja el coronel https://en.wikipedia.org/wiki/Scott_Sunderland_(actor) conformen un relat inspirador i prou engrescador; simplement, el trajecte atrapa una i mil vegades. Punt pel plantejament del dramaturg. La pena és que el desenllaç, tot l'assumpte de l'estira-i-arronsa sentimental entre mestre i alumna, fa molta figa, s'allarga massa i, a més, s'enllesteix arbitràriament del costat del patriarcat https://ca.wikipedia.org/wiki/Patriarcat. Diu, la noia, "If I can't have kindness, I'll have independence". Per què no ambdues coses alhora? Clar, 1938; força mandra. L'altre element que em grinyola és la transformació de l'Alfred Doolittle, el Wilfrid Lawson, en conferenciant. Sobretot, perquè l'excusa que argüeix, una demostració de la meritocràcia, no lliga amb la societat anglesa, penso. En fi, jo què sé, tampoc importa gens... Confesso que, per un instant, he cregut que, pel seu físic ordinari, la Wendy Hiller encaixava molt millor que l'Audrey Hepburn, l'altra actriu que associava al personatge, en el paper de l'Eliza Doolittle. Aleshores, he refrescat uns quants clips de "My Fair Lady" https://www.imdb.com/title/tt0058385/ i he recordat com de bona era la Hepburn https://ca.wikipedia.org/wiki/Audrey_Hepburn. Déu n'hi do! Per cert, he llegit, que es tracta de la primera pel·lícula en la que es pronuncia el renec, "bloody"; ho fa la mossa en la frase, "Walk? Not bloody likely!". Ves!

EN UN MOT: Freudiana.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Seven Sinners" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0028240/

DURADA: 69 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El xoc dins el túnel que destrueix el vagó restaurant on queden els líders de Pilgrims of Peace, l'Axel Hoyt, en Charles Webber i l'Elizabeth Wentworth, els papers interpretats pel Henry Oscar, el Felix Aylmer i la Joyce Kennedy, respectivament.

PITJOR:
- Liquidar el Heinrich Wagner, el paio encarnat per l'Allan Jeayes, en un hotel, dur-lo a un tren i fer descarrilar el comboi per desempallegar-se del cadàver no sembla l'opció més raonable ni logísticament versemblant.

NOTES:
1. Títols alternatius són "Doomed Cargo" o "The Wrecker".
2. S'inspirà en una peça teatral de 1924, "The Wrecker", escrita pel William Arnold Ridley i en Bernard Merivale, i prengué inspiració de films americans del gènere, com "The Thin Man" https://www.imdb.com/title/tt0025878/, dirigit pel Woodbridge Strong Van Dyke i estrenat en 1934.
3. El rodatge es va portar a terme en els Lime Grove Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Lime_Grove_Studios de Londres en març de 1936.

COMENTARI: Imagino que la intenció era, sobretot, seduir l'espectador a través de la suposada comicitat i simpatia de la parella protagonista, l'Edward Harwood i la Caryl Fenton, els personatges a càrrec de l'Edmund Lowe i la Constance Cummings, respectivament, amb gags, com el del campionat calamitós de bridge https://ca.wikipedia.org/wiki/Bridge_(joc) o escenes ximples de matrimoni fingit. Perquè la trama i el fil de l'acció semblen bastant agafats amb pinces. De fet, segons llegeixo, en Sidney Gilliat https://ca.wikipedia.org/wiki/Sidney_Gilliat i el Frank Launder https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Launder van escriure el guió a cops d'improvisació; la qual cosa explicaria aquesta aleatorietat que suggereix l'argument. D'entrada, ja trobo estrany que el detectiu i l'agent d’assegurances s'encaparrin amb un cas que no els incumbeix, tenint en compte, a més, que són reclamats professionalment en un altre lloc. Després, la reincidència dels accidents ferroviaris fa força ferum. I, finalment, les pistes i els lligams entre els diferents elements del misteri resulten poc convincents. Una invitació per un banquet del Lord Mayor Elect and the Sheriffs of London? La foto d'un circuit de Buenos Aires? Va, home, va! Total, que no m'ha fet el pes.

EN UN MOT: Descarrilament.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Girl Missing" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024062/

DURADA: 69 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La barra de la Kay Curtis, el paper de la Glenda Farrell https://en.wikipedia.org/wiki/Glenda_Farrell.

PITJOR:
- La cooperació fàcil i la confessió precipitada de la Daisy Bradford, encarnada per la Peggy Shannon https://en.wikipedia.org/wiki/Peggy_Shannon.

NOTES:
1. El títol de treball fou "The Blue Moon Murder Case".
2. El rodatge es va portar a terme en 13 dies en els Warner Brothers Burbank Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros._Studios_Burbank i en altres indrets de l'estat nord-americà de California amb un pressupost de 107 mil dòlars.

COMENTARI: La parella de showgirls https://ca.wikipedia.org/wiki/Showgirl desgraciades provoca una mena de simpatia que atrapa i, a pesar que la conxorxa de la caçafortunes https://en.wikipedia.org/wiki/Gold_digger i els seus còmplices suscita uns quants dubtes raonables respecte a la seva possibilitat d'èxit, l'execució es presenta de manera prou àgil per obviar qualsevol tara de l'argument. Perquè, per exemple, el Henry Gibson, el personatge del Ben Lyon, es mostra com un paio massa impulsiu i despreocupat si es capaç d'empassar-se la comèdia dels conspiradors. Per no mencionar altres circumstàncies poc versemblants, com l'assumpte de proporcionar informació falsa a un diari. És a dir, estem parlant de 1933, però, voleu dir que un hospital només tenia 1 línia telefònica? En fi, la qüestió és que, malgrat la lleugeresa de la història, la proposta resulta agradable.

EN UN MOT: Desimbolta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bulldog Drummond Strikes Back" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0024932/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'estira-i-arronsa amb l'intercomunicador entre el Hugh Drummond i el príncep Achmed, els papers a càrrec del Ronald Colman i el Warner Oland, respectivament.

PITJOR:
- L'Algy, encarnat pel Charles Butterworth, surt massa babau.

NOTES:
1. Es basa en una novel·la serialitzada en el Daily Mail https://ca.wikipedia.org/wiki/Daily_Mail entre el 15 de febrer i el 4 d'abril de 1933, "Knock Out", escrita pel Herman Cyril McNeile https://en.wikipedia.org/wiki/H._C._McNeile, altrament, conegut pel pseudònim, Sapper.
2. Fou el setè capítol de la franquícia dedicada al personatge, en Hugh "Bulldog" Drummond https://en.wikipedia.org/wiki/Bulldog_Drummond, després de "Bulldog Drummond" https://www.imdb.com/title/tt0013902/, de 1922, "The Third Round" https://www.imdb.com/title/tt0015653/, de 1925, "Captain Swagger" https://www.imdb.com/title/tt0018748/, de 1928, "Bulldog Drummond" https://www.imdb.com/title/tt0019735/, de 1929, "Temple Tower" https://www.imdb.com/title/tt0021457/, de 1930, i "The Return of Bulldog Drummond" https://www.imdb.com/title/tt0025710/, d'abril del mateix any, 1934.
3. La producció va desenvolupar-se entre el 19 de febrer i el 7 d'abril de 1934 amb un pressupost de més de mig milió de dòlars.

COMENTARI: Potser, dins del món del protagonista, vull dir, tenint en compte context narrat en altres episodis de la trajectòria del manso, tot encaixa una mica millor. No ho sé ni, segurament, ho sabré mai: cap interès. Aïllat, aquest lliurament sembla un brou aigualit d'ingredients de rebuig, bastant fofo, sense consistència. Em refereixo, per exemple, al contrast entre la premissa de misteri inicial i el caire vodevilesc de les posteriors entrades i sortides de la residència del príncep. O a l'assumpte d'un radiograma https://en.wikipedia.org/wiki/Radiogram_(message) absurdament codificat que esdevé la clau per resoldre un problema, diria, administratiu, de duana. O bé a la relació pallassa entre els dos veterans, en Hugh Drummond i el Reginald Neilsen, aquest darrer interpretat pel Charles Aubrey Smith, que se suposa que ha de fer gràcia. A mi, em suggereix que només hi ha un policia de servei en tota la ciutat de Londres, ves, un despropòsit. Per no mencionar la fiblada amorosa exprés d'una extra-motivada Lola Field, la Loretta Young, o el sacrifici poca-solta de l'ajudant estúpid en la seva nit de noces. Vaja, allò que vindrien a ser un grapat de foteses. Ara, la culpa és meva per abocar-m'hi sense informar-me abans.

EN UN MOT: Bagatel·la.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!