LLARGMETRATGE: "Pygmalion" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0030637/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El veredicte del comte Aristid Karpathy, el rol de l'Esme Percy, que serveix per confirmar el resultat de la juguesca.

PITJOR:
- El retrat del Freddy Eynsford Hill, el personatge a càrrec del David Tree, com un autèntic babau.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral homònima de 1912 https://ca.wikipedia.org/wiki/Pigmali%C3%B3_(obra_de_teatre), escrita pel George Bernard Shaw https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Bernard_Shaw; el propi autor va participar en l'adaptació i el guió va rebre el guardó com a Best Writing (Adapted Screenplay) en l'11a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_1938.
2. Després dels crèdits de presentació, surten els rètols, "Pygmalion was a mythological character who dabbled in sculpture. He made a statue of his ideal woman —Galatea. It was so beautiful that he prayed the gods to give it life. His wish was granted" i "Bernard Shaw in his famous play gives a modern interpretation of this theme".
3. En els EUA, va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1966, quan els drets de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer sobre el film van caducar.
4. El rodatge es va portar a terme en març de 1938 en els Pinewood Studios d'Iver Heath https://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_Pinewood, en el comtat anglès de Buckinghamshire.

COMENTARI: L'afany de superació de la noia https://ca.wikipedia.org/wiki/Wendy_Hiller, l'excel·lència a la que aspira el paio https://ca.wikipedia.org/wiki/Leslie_Howard i el repte que planteja el coronel https://en.wikipedia.org/wiki/Scott_Sunderland_(actor) conformen un relat inspirador i prou engrescador; simplement, el trajecte atrapa una i mil vegades. Punt pel plantejament del dramaturg. La pena és que el desenllaç, tot l'assumpte de l'estira-i-arronsa sentimental entre mestre i alumna, fa molta figa, s'allarga massa i, a més, s'enllesteix arbitràriament del costat del patriarcat https://ca.wikipedia.org/wiki/Patriarcat. Diu, la noia, "If I can't have kindness, I'll have independence". Per què no ambdues coses alhora? Clar, 1938; força mandra. L'altre element que em grinyola és la transformació de l'Alfred Doolittle, el Wilfrid Lawson, en conferenciant. Sobretot, perquè l'excusa que argüeix, una demostració de la meritocràcia, no lliga amb la societat anglesa, penso. En fi, jo què sé, tampoc importa gens... Confesso que, per un instant, he cregut que, pel seu físic ordinari, la Wendy Hiller encaixava molt millor que l'Audrey Hepburn, l'altra actriu que associava al personatge, en el paper de l'Eliza Doolittle. Aleshores, he refrescat uns quants clips de "My Fair Lady" https://www.imdb.com/title/tt0058385/ i he recordat com de bona era la Hepburn https://ca.wikipedia.org/wiki/Audrey_Hepburn. Déu n'hi do! Per cert, he llegit, que es tracta de la primera pel·lícula en la que es pronuncia el renec, "bloody"; ho fa la mossa en la frase, "Walk? Not bloody likely!". Ves!

EN UN MOT: Freudiana.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!