SÈRIE: "Mr Inbetween - Temporada 1a" (Des del 25 de setembre fins el 9 d'octubre de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7472896/episodes/?season=1

DURADA: 148 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Les visites del Ray i la Brittany a l'oncle Bruce, respectivament, encarnats en l'Scott Ryan, la Chika Yasumura i el Nicholas Cassim.

PITJOR:
- El paper del Peter, el personatge a càrrec del David Michôd, com a moderador del grup de gestió de l'ira https://en.wikipedia.org/wiki/Anger_management.

NOTES:
1. Es basa en la pel·lícula de 2005, "The Magician" https://www.imdb.com/title/tt0461989/, escrita, dirigida i interpretada pel mateix Scott Ryan.
2. Els títols dels capítols són: "The Pee Pee Guy", "Unicorns Know Everybody's Name", "Captain Obvious", "On Behalf of Society", "Hard Worker" i "Your Mum's Got a Strongbox".
3. La segona temporada, d'11 episodis, va emetre's entre el 12 de setembre i el 21 de novembre de 2019; la tercera, de 9 lliuraments, entre el 25 de maig i el 13 de juliol de 2021.
4. La Chika Yasumura, que fa de la Brittany, era la filla adoptiva del director de la sèrie, el Nash Edgerton.

COMENTARI: D'acord, desconec el negoci de la intimidació, però, per tal d'establir la base, potser, caldria presentar en pantalla una mica més de combat, d'agressió, de repte, d'exhibició de poder. És a dir, el paio protagonista sembla un merda que només sap etzibar guitzes, disparar trets i fer ganyotes d'ofès condescendent. Després, se suposa que es torna simpàtic perquè fa companyia al seu germà malalt, passeja un gos, li pinta les ungles a la filla de 8 anys, indulta policies infiltrats o lliura compensacions a les vídues de les seves víctimes errònies? Serà que no! A més, el conflicte amb el cunyat de l'amic grinyola massa. El Vasilli, el rol del Jackson Tozer, no pot ser tant babau. Tampoc m'empasso els darrers dos capítols, doncs, segueixen un argument d'estúpides conveniències. Repeteixo, no tinc ni idea de com funciona l'estrat criminal. La impressió, no obstant, és que tots plegats són molt passerells. Per exemple, per l'assumpte de la bomba en la caixa forta. Afortunadament, curta.

EN UN MOT: Fatxenda.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Cold Storage" (2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8879928/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'atac de lumbàlgia https://ca.wikipedia.org/wiki/Lumb%C3%A0lgia que pateix el Robert Quinn, el paper a càrrec del Liam Neeson, en plena operació.

PITJOR:
- La disseminació convenientment selectiva del fong.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima, escrita pel David Koepp https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Koepp i publicada en 2019; el mateix autor fa de guionista.
2. El títol apareix transcorregut un quart d'hora; al principi, es mostren els rètols, "The Skylab space station fell out of orbit in 1979" https://ca.wikipedia.org/wiki/Skylab, "During its mission, it had been home to hundreds of scientific experiments", "Most of the debris burned up on re-entry, but some of it crashed to earth", "NASA thought it had recovered every piece", "They were wrong" i "PAY ATTENTION This shit is real".
3. El rodatge es va portar a terme entre març de 2023 i gener de 2024 en indrets d'Itàlia, com els Gallerie del monte Soratte https://en.wikipedia.org/wiki/Soratte_Bunker o els Stabilimenti De Paolis de Roma, i del Marroc, com Ouarzazate https://ca.wikipedia.org/wiki/Ouarzazate.
4. En Travis Meacham, el rol interpretat pel Joe Keery, surt llegint el llibre, "The Body Snatchers" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Body_Snatchers, una novel·la publicada en terminis durant 1954 escrita pel Jack Finney que, també, va d'una amenaça per a la humanitat arribada de l'espai.

COMENTARI: Aquesta història del coronel cap quadrat, en Wesley Jerabek, encarnat pel Richard Brake, i l'heroi en la reserva, el Robert Quinn, amb una amiga de la mateixa quinta, la Trini Romano, en la pell de la Lesley Manville, que han de tornar a l'acció per salvar el món fa una mica de pudoreta, la veritat. Però, entenc, és la manera d'emfatitzar la crítica sobre la burocràcia https://ca.wikipedia.org/wiki/Burocr%C3%A0cia, l'oblit i una avaluació de riscos massa lleugera o temerària. Es menciona l'escalfament global https://ca.wikipedia.org/wiki/Escalfament_global com una de les causes del problema. Dubto, no obstant, que es tracti d'un al·legat en aquest sentit. Sembla, més aviat, que l'aspiració del film no s'allunya de la mera explotació de la fórmula clàssica del terror biològic https://ca.wikipedia.org/wiki/Terror_corporal i prou. Allò primer que m'ha vingut al cap, malgrat l'emplaçament exprés de la peça del Jack Finney, "The Body Snatchers", ha estat l'episodi titulat "The Lonesome Death of Jordy Verrill" de la pel·lícula de 1982 dirigida pel mestre, en George Andrew Romero, "Creepshow" https://www.imdb.com/title/tt0083767/. Era l'adaptació d'un conte de 1976, "Weeds" https://en.wikipedia.org/wiki/Weeds_(short_story), escrit per l'Stephen King, el guionista d'aquella antologia. Encara que, aleshores, crec recordar, era un meteorit el que portava l'agent infecciós a la terra. I no hi apareixien bombes atòmiques de motxilla https://en.wikipedia.org/wiki/Special_Atomic_Demolition_Munition per resoldre contaminacions. La qüestió és que ficar els personatges en uns trasters perquè unes instal·lacions abandonades de l'exèrcit han estat venudes i reformades, sobretot, si l'indret sembla el cul del món, em grinyolava bastant. Doncs, resulta que sí, el lloc https://en.wikipedia.org/wiki/Atchison_Storage_Facility existeix als Missouri River Bluffs d'Atchison, en l'estat nord-americà de Kansas. Diu que en els 90s van identificar-se certs materials perillosos a la zona i van haver de posar-hi remei. En fi, deixem-ho córrer, que em deprimeixo! La idea era entretenir-se durant una hora i mitja. Missió acomperta.

EN UN MOT: Reiteració.

PAÍS:           EUA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "A Man on the Inside - Temporada 1a" (21 de novembre de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26670955/episodes/?season=1

DURADA: 224 minuts i mig (Crèdits: 13 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El Ted Danson fent d'en Charles Nieuwendyk.

PITJOR:
- La disbauxa del 2n episodi en relació a l'alcohol i l'herba https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0nnabis_(droga).

NOTES:
1. S'inspira en el film documental de 2020, "El agente topo" https://www.imdb.com/title/tt11394298/, dirigit per la Maite Alberdi.
2. Els títols dels capítols són: "Tinker Tailor Older Spy", "The Man Who Knew Too Much About Bridges", "The Emily Always Rings Twice", "The Curious Incident of the Dog in the Painting Class", "Presents and Clear Danger", "Our Man in Sacramento", "From Russian Hill with Love" i "The Spy Who Came in from the Cold"; són referències, respectivament, a la novel·la del John le Carré, "Tinker Tailor Soldier Spy" https://en.wikipedia.org/wiki/Tinker_Tailor_Soldier_Spy, el film de l'Alfred Hitchcock, "The Man Who Knew Too Much" https://www.imdb.com/title/tt0025452/, la novel·la del James Mallahan Cain, "The Postman Always Rings Twice" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_carter_sempre_truca_dues_vegades_(novel%C2%B7la), la novel·la del Mark Haddon, "The Curious Incident of the Dog in the Night-Time" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_curi%C3%B3s_incident_del_gos_a_mitjanit, la novel·la del Tom Clancy, "Clear and Present Danger" https://en.wikipedia.org/wiki/Clear_and_Present_Danger, la novel·la del Graham Greene, "Our Man in Havana" https://en.wikipedia.org/wiki/Our_Man_in_Havana, la novel·la de l'Ian Fleming, "From Russia, with Love" https://en.wikipedia.org/wiki/From_Russia,_with_Love_(novel), i la novel·la del John le Carré, "The Spy Who Came in from the Cold" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Spy_Who_Came_in_from_the_Cold.
3. El 20 de novembre de 2025, va estrenar-se una segona temporada de 8 lliuraments.
4. Originalment, s'havia de dir "A Classic Spy"; el rodatge es va portar a terme entre febrer i maig de 2024 en indrets de San Francisco i Los Angeles, en l'estat nord-americà de California.

COMENTARI: El ganxo, a priori, era misteri i comèdia en un context de tercera edat https://ca.wikipedia.org/wiki/Vellesa, potser, a l'estil d'"Only Murders in the Building" https://www.imdb.com/title/tt11691774/. Malauradament, es queda bastant en sentimentalisme i drama sense gaire més. Perquè d'investigació, misèria, i d'humor, poca cosa. Les iaies calentes, ves quina gràcia! O bé la situació gastada de quan apareixen alhora les dues dones a la residència, la filla i qui es fa passar per filla, en la pell de la Mary Elizabeth Ellis i la Lilah Richcreek Estrada, respectivament. Amb aquest intent de gag he començat a intuir la fluixera del guió; en l'episodi tercer, responsabilitat d'en Hayley Frazier i l'Emalee Burditt. En general, trobo que retrata de manera decent la pena, el dol, l'ànsia de connexió humana, familiar i d'amistat. Segurament, el tomb turístic del capítol 7è hagi estat allò que més m'ha entretingut, quan el Charles Nieuwendyk i el Calbert Graham, els papers del Ted Danson i l'Stephen McKinley Henderson, consoliden la seva relació passant temps plegats. Reconec, també, que m'han emocionat algunes escenes carrinclones, com la resolució de l'enigma. I, obviament, tractant-se d'una llar d'avis, assumptes de salut i de les conseqüènces de la decrepitud, amb al·lusió específica a malalties com el càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer o la demència https://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia, no deixen de trasbalsar. Mentrestant, elements que grinyolen, la Beatrice Vanbeck, interpretada per la Jama Williamson, que sembla fora de lloc, la directora que rebutja una promoció, la Didi Santos Cordero, a càrrec de l'Stephanie Beatriz, o el mateix cas plantejat pel client, l'Evan Cubbler, encarnat pel Marc Evan Jackson, arran d'una joia robada que fa fila de ser més barata que llogar un detectiu durant tot un mes. Total, decebut.

EN UN MOT: Deshonesta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Murderbot - Temporada 1a" (Des del 16 de maig fins l'11 de juliol de 2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30444310/episodes/?season=1

DURADA: 256 minuts i mig (Crèdits: 24 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La paròdia del progressisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Progressisme representada en els membres de la Preservation Alliance.

PITJOR:
- Els incisos del fulletó https://ca.wikipedia.org/wiki/Fullet%C3%B3 fictici, "The Rise and Fall of Sanctuary Moon", protagonitzat pel John Cho, en Jack McBrayer, el Clark Gregg i la DeWanda Wise.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la de 2017, "All Systems Red" https://en.wikipedia.org/wiki/All_Systems_Red, la primera de la sèrie, "The Murderbot Diaries" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Murderbot_Diaries, creada per la Martha Wells https://ca.wikipedia.org/wiki/Martha_Wells.
2. Els títols dels capítols són: "FreeCommerce", "Eye Contact", "Risk Assessment", "Escape Velocity Protocol", "Rogue War Tracker Infinite", "Command Feed", "Complementary Species", "Foreign Object", "All Systems Red" i "The Perimeter".
3. El rodatge es va portar a terme entre març i juny de 2024 a Toronto i d'altres indrets de la província canadenca d'Ontario.

COMENTARI: De més a menys i amb llicències poètiques massa grolleres, trobo. La qüestió és que m'he llegit la sinopsi del material original de la Martha Wells i sembla una adaptació prou fidel. Bé, diu que el personatge de la Leebeebee, encarnada per l'Anna Konkle, no existia en el llibre mentre que, per contra, l'equip d'investigadors comptava amb dos membres addicionals, l'Overse i el Volescu. Però, a grans trets, quadra tot. La gràcia rau, sobretot, en la caricaturització del tarannà hippie https://ca.wikipedia.org/wiki/Moviment_hippie de la colla i en la flegma de l'androide defectuós. Malauradament, la befa arriba a la carrinclonada en algun moment. I l'assumpte del rescat de la personalitat del robot no està justificat, no té ni solta ni volta. L'altra cosa que queda a l'aire, almenys, jo no l'he copsat, és la justificació de la conspiració. Per què té valor el planeta dels cucs? Sí, d'acord, terres rares https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_rara... En fi, estèticament, correcte; la resta no m'ha convençut. Per cert, el darrer episodi, absolutament, sobrer.

EN UN MOT: Coixa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Fallout - Temporada 1a" (10 d'abril de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12637874/episodes/?season=1

DURADA: 449 minuts (Crèdits: 27 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris, l'ambientació https://ca.wikipedia.org/wiki/Posada_en_escena, l'attrezzo https://ca.wikipedia.org/wiki/Attrezzo; es fan palesos, els 153 milions de dòlars de pressupost.

PITJOR:
- L'estètica de postguerra https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_the_United_States_(1945%E2%80%931964) grinyola en relació a la línia temporal de l'argument.

NOTES:
1. S'inspira en la franquícia de videojocs del mateix nom https://en.wikipedia.org/wiki/Fallout_(franchise), creada per en Tim Cain i el Leonard Boyarsky.
2. Els títols dels capítols són: "The End", "The Target", "The Head", "The Ghouls", "The Past", "The Trap", "The Radio" i "The Beginning"; entre el 16 de desembre de 2025 i el 3 de febrer de 2026, va emetre's una segona temporada, també, de 8 capítols.
3. El rodatge, que es va portar a terme en indrets de New Jersey, New York, Utah, en els EUA, i de Namíbia, com Kolmanskop https://ca.wikipedia.org/wiki/Kolmanskop o l'Skeleton Coast https://en.wikipedia.org/wiki/Skeleton_Coast, va iniciar-se en juliol de 2022 i completar-se en març de 2023.
4. La pel·lícula fictícia del Cooper Howard, el personatge interpretat pel Walton Goggins, "A Man and His Dog", és una referència al cicle de contes, "A Boy and His Dog" https://en.wikipedia.org/wiki/A_Boy_and_His_Dog, iniciat en 1969 pel Harlan Ellison i adaptat al cinema en 1975 https://www.imdb.com/title/tt0072730/.
5. Durant els crèdits de cada episodi, es suggereix amb una il·lustració l'escenari del capítol següent.

COMENTARI: L'espectacularitat no pot negar-se; visualment, impressiona. I, aparentment, ofereix elements per a tots els gustos, western https://ca.wikipedia.org/wiki/Western, ciència-ficció https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3, terror https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_terror, aventura https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_d'aventures... La pega rau en que la premissa que dóna peu al popurri resulta bastant estúpida, això de treure rèdit d'un atac nuclear https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_nuclear suicida per assolir el monopoli https://ca.wikipedia.org/wiki/Monopoli a llarg termini. D'acord que la guerra és negoci i que, fins i tot, aquest argument es pot llegir, per exemple, com una al·lusió a les teories de conspiració https://en.wikipedia.org/wiki/9/11_conspiracy_theories darrere la guerra contra el terrorisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_contra_el_terrorisme. Però, l'extrem em sembla massa absurd. Bé... Tant bon punt he escrit això m'han vingut al cap la colla de discapacitats intel·lectuals que dirigeixen el món actualment i m'he acollonit. En fi, tornant al tema, la qüestió és que el salt constant de fils m'ha atabalat. De fet, el primer episodi va destrempar-me força per aquest motiu. Em va caldre un període de re-motivació, setmanes, per reprendre la sèrie. I trobo que el clímax es prolonga en excés. Per cert, per què punyetes hauria de voler la Lee Moldaver, el rol a càrrec de la Sarita Choudhury, mantenir en vida el gul https://ca.wikipedia.org/wiki/Gul decrèpit de la Rose MacLean, el paper de l'Elle Vertes? Resposta: per cardar un cop d'efecte de merda. I el paio d'un ull que duu ulleres amb dos vidres? Pff! Nota al marge, bufó, el Kaiser Darrin https://en.wikipedia.org/wiki/Kaiser_Darrin.

EN UN MOT: Desviament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Am I Being Unreasonable? - Temporada 1a" (Des del 23 de setembre fins el 28 d'octubre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15792042/episodes/?season=1

DURADA: 173 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- El joc de confusió amb els records i les visions de la Nic, el personatge de la Daisy May Cooper.

PITJOR:
- La infidelitat que provoca l'Alex, el paper del David Fynn https://en.wikipedia.org/wiki/David_Fynn, sembla bastant pírrica en tots els sentits si la idea era fotre el seu germà.

NOTES:
1. El títol és un homenatge al fil homònim del fòrum de discussió a Internet, Mumsnet https://en.wikipedia.org/wiki/Mumsnet, al qual va acudir la Daisy May Cooper https://en.wikipedia.org/wiki/Daisy_May_Cooper, co-guionista juntament amb la Selin Hizli https://en.wikipedia.org/wiki/Selin_Hizli, quan va tenir problemes amb el seu matrimoni.
2. Està composta per 6 capítols; entre el 5 de febrer i el 12 de març de 2025, es va emetre una segona temporada, també, de 6 episodis.
3. Durant els crèdits del 5è episodi, sona el poema del John Cooper Clarke, "I Wanna Be Yours" https://en.wikipedia.org/wiki/I_Wanna_Be_Yours, recitat pel mateix autor.
4. En la 69a edició dels British Academy Television Awards https://en.wikipedia.org/wiki/2023_British_Academy_Television_Awards, en Lenny Rush https://en.wikipedia.org/wiki/Lenny_Rush va rebre el guardó de Best Male Comedy Performance per la seva interpretació de l'Ollie.

COMENTARI: En el vessant del suspens, em queda la sensació que fa una mica de trampa en uns quants elements. L'actitud planyívola de la dona que mostra la rememoració final, per exemple, no quadra amb el tarannà del personatge condescendent i sarcàstic presentat durant la resta de capítols. O l'accident en si, l'abric travat a la porta del vagó, que resulta un tant inversemblant. A més, diria que el maquinista d'un tren que inicia la marxa hauria de fixar-se en l'andana en algun moment de l'arrencada. Malament rai, si no es el cas! Tot i que no ho sé, no sóc conductor de ferrocarril. El canvi de perspectiva del quart lliurament intensifica aquesta impressió d'engany. Segurament, no tant d'engany com d'ocultació d'informació en el relat. Però, d'acord, és un recurs. Per altra banda i malgrat l'acidesa, les paròdies m'han fet gràcia: la vella racista, la Mrs Baggott, encarnada per la Georgie Glen https://en.wikipedia.org/wiki/Georgie_Glen, l'encarregat perepunyetes, en Gavin, el paper del Phil Dunning https://www.imdb.com/name/nm10197979/, l'aspirant a humorista sense talent, la Lucy, el rol a càrrec de la Karla Crome https://en.wikipedia.org/wiki/Karla_Crome. Fins i tot, he esclatat a riure amb el moment de veu d'espinguet del Dan, interpretat pel Dustin Demri-Burns https://en.wikipedia.org/wiki/Dustin_Demri-Burns, en el memorial. No obstant això, m'ha incomodat més que m'ha divertit.

EN UN MOT: Desequilibri.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tokyo Cowboy" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt22815732/

DURADA: 117 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència del trasllat de bestiar.

PITJOR:
- Els fums que gasta la Peg, el paper de la Robin Weigert, tenint en compte que l'explotació que gestiona ni li pertany ni genera benefici.

NOTES:
1. La història s'inspira en l'article d'una revista amb el que va ensopegar en Marc Marriott, el director, que explicava la compra d'un ranxo a Montana per part d'una empresa japonesa i l'enviament de salarymen https://ca.wikipedia.org/wiki/Salaryman a la finca per sotmetre's a instrucció.
2. El rodatge es va portar a terme en 20 dies de 2022, dels quals 5 a Tòquio i la resta, en indrets de la Paradise Valley https://en.wikipedia.org/wiki/Paradise_Valley_(Montana) de l'estat nord-americà de Montana.
3. Durant els crèdits, es mostra un clip en el que alguns dels personatges es remullen en una font termal https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_termal.

COMENTARI: El vessant estètic no mata, la part còmica fluixeja i converteix la manca de rumb en tedi. A més, no m'acabo de creure la poca traça de la figura del Hideki, l'Arata Iura https://en.wikipedia.org/wiki/Arata_Iura, suposadament, un alt executiu, fent presentacions amb errades de traducció ximples, escollint malament tant indumentària com vehicles per a explorar un terreny rural i enfocant problemes econòmics amb rampells emocionals. Em grinyolen, també, el Wada, encarnat pel Jun Kunimura https://en.wikipedia.org/wiki/Jun_Kunimura, o la carrinclonada de la festa quinceañera https://en.wikipedia.org/wiki/Quincea%C3%B1era. Tot i que el moment batanga https://en.wikipedia.org/wiki/Batanga_(cocktail) de desinhibició del japonès i el desdeny que mostren cap a ell el Javier i la Verónica, els rols del Goya Robles i l'Stephanie Hernandez, m'ha semblat força acurat. En general, una pèrdua de temps. L'apunt curiós és l'Ayako Fujitani https://en.wikipedia.org/wiki/Ayako_Fujitani, que fa de Keiko, de co-guionista i és filla de l'Steven Seagal https://ca.wikipedia.org/wiki/Steven_Seagal.

EN UN MOT: Perduda.

PAÍS:           EUA, JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sheesha Gar" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5986440/

DURADA: 98 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del bombardeig de l'estació de trens a càrrec dels zepelins https://en.wikipedia.org/wiki/Zeppelin.

PITJOR:
- El desequilibri emocional del Vincent Oliver, el personatge del Taimoor Salahuddin https://en.wikipedia.org/wiki/Mooroo, malgrat que, segurament, l'aïllament al que el sotmet el pare, a qui posa veu el Khaled Anam https://en.wikipedia.org/wiki/Khaled_Anam, en té la culpa.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Glassworker".
2. Representa el primer film d'animació tradicional https://ca.wikipedia.org/wiki/Animaci%C3%B3_tradicional pakistanès; inicialment, l'estiu de 2014, la idea era fer una pel·lícula amb actors de carn i ossos.
3. L'estudi, Mano Animation Studios, va llançar una campanya de micromecenatge a la plataforma Kickstarter https://ca.wikipedia.org/wiki/Kickstarter el 3 de febrer de 2016 establint l'objectiu d'aconseguir 50.000 dòlars per a fer un pilot de 6 minuts; en acabat, en 2018, havien recaptat 116.000.
4. L'equip va assistir a la galeria i el taller d'en Peter Layton, un artista britànic del vidre.

COMENTARI: Vagi per endavant, he vist el documental de com va elaborar-se https://youtu.be/rxAOUJt1PaU i m'he de treure el barret; la meva admiració per l'Usman Riaz i tot el seu equip. Dit això, formalment, em sembla una bona feina, correcte, bonica. Però, la història no m'ha fet gaire el pes. L'assumpte del vidre bufat https://ca.wikipedia.org/wiki/Vidre_bufat resulta interessant i el plantejament d'un posicionament pacifista https://ca.wikipedia.org/wiki/Pacifisme en un context bèl·lic dóna peu, si més no, a la reflexió sobre molts temes, nacionalisme, responsabilitat, compromís, moral. El problema, crec, rau en que el protagonista es presenta com un xitxarel·lo sense consciència amb l'excusa de l'art, immadur. Obro incís. Ara, m'ha vingut al cap la cançó del Pau Riba i Romeva https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_Riba_i_Romeva, "Noia de porcellana", per allò de ser una persona buida. Tanco l'incís. Així, em fa l'efecte que la lleugera aspiració creativa que comparteixen els dos joves no pot servir per fer-los compatibles ni per unir-los espiritualment ni afectivament. O sigui que la relació entre ells sembla una amistat un tant superficial. Clar, potser, sóc jo, que tinc un problema amb l'ambigüitat del relat o amb la meva capacitat de captar el missatge. No ho sé. L'altre element que em grinyola és aquest ens sobrenatural, el jinn https://ca.wikipedia.org/wiki/Jinn. Tot i que, vist com una mena d'al·lucinació del paio provocada per la nostàlgia, em podria quadrar. Per cert, l'escena del braç, un pèl innecessària i absurda tal com esdevé.

EN UN MOT: Imitació.

PAÍS:           PAKISTAN.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Wrecking Crew" (2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33046197/

DURADA: 122 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la persecució per la Interstate H-3 https://en.wikipedia.org/wiki/Interstate_H-3 d'O'ahu que finalitza amb l'helicòpter estimbant-se en el Tetsuo Harano Tunnel https://en.wikipedia.org/wiki/Tetsuo_Harano_Tunnels.

PITJOR:
- L'oposició minsa en l'atac a cal Marcus Robichaux, el personatge a càrrec del Claes Bang, i el paper ridícul dels yakuza https://ca.wikipedia.org/wiki/Yakuza.

NOTES:
1. Durant els crèdits, apareix la dedicatòria, "In Memory of David Hekili Kenui Bell/He Hali'a aloha no David Hekili Kenui Bell".
2. El rodatge va començar l'octubre de 2024 i es va portar a terme durant 43 dies en Nova Zelanda i 12 dies a Hawaii.
3. L'Ángel Manuel Soto, el director, va tatuar-se un àngel i un diable mentre rodava a Hawaii.
4. Films com "Lethal Weapon" https://www.imdb.com/title/tt0093409/, "48 Hrs." https://www.imdb.com/title/tt0083511/ o "Running Scared" https://www.imdb.com/title/tt0091875/ foren mencionats pel director com a referències creatives.

COMENTARI: Al cap i a la fi, és allò que s'espera del gènere d'acció, trets, baralles, trencadissa, sang i fetge, gracietes i una trama clixé, amb l'al·licient afegit, això, sí, de reunir dos mascles ben cepats, com el Dave Bautista i el Jason Momoa, lluint múscul. Ves! Em queda la impressió, no obstant, que una resolució excessivament vulgar penalitza la resta de funció. Fa l'efecte, a més, que banalitza l'escenari criminal de l'arxipèlag suggerint que el Jonny Hale en solitari és capaç d'aclarir el panorama per al Sindicat https://en.wikipedia.org/wiki/The_Company_(Hawaiian_organized_crime) en relació a altres organitzacions. Probablement, vaig errat perquè no en sé res, de Hawaii. De fet, m'ha agafat per sorpresa que el 16% de la població d'allà sigui japonesa https://en.wikipedia.org/wiki/Japanese_in_Hawaii. Per cert, que el Nakamura, el rol del Miyavi, es posi a esnifar coca en públic en la festa de mecenes resulta grotesc. Buah! Recordo que va haver una època en la que escoltava la música del paio https://en.wikipedia.org/wiki/Miyavi, fa 15 anys, potser. En fi, tornant al tema, tampoc acabo de veure clar l'assumpte de la cold wallet https://en.wikipedia.org/wiki/Digital_wallet i la manera d'utilitzar els 12 milions de dòlars corruptes amb el munt d'obstacles que posen els bancs (al pobres) per moure quatre duros entre comptes. En fi, tant se val... Han estat dues hores però no han fet mal.

EN UN MOT: Justeta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Wonder Man - Temporada 1a" (27 de gener de 2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21066182/episodes/?season=1

DURADA: 249 minuts (Crèdits: 32 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del 1r capítol en el que la Linda Cox, interpretada per l'Amanda Reed, acomiada el protagonista per perepunyetes.

PITJOR:
- L'estúpida infiltració del Simon Williams, encarnat pel Yahya Abdul-Mateen II, en la presó del Department of Damage Control, utilitzant el Chuck Eastman, el personatge a càrrec del Blake Robbins.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Matinee", "Self-Tape", "Pacoima", "Doorman", "Found Footage", "Callback", "Kathy Friedman" i "Yucca Valley"; en els crèdits del 1r capítol, surt la dedicatòria, "In Loving Memory of JUAN 'SPIKE' OSORIO".
2. Es basa en el personatge, Wonder Man https://en.wikipedia.org/wiki/Wonder_Man, creat per l'Stan Lee, en Don Heck i el Jack Kirby; forma part del Marvel Cinematic Universe https://ca.wikipedia.org/wiki/Marvel_Cinematic_Universe.
3. El rodatge es va portar a terme en indrets de la ciutat nord-americana de Los Angeles entre abril de 2023 i març de 2024, tot i que fou interromput per una vaga de guionistes https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaga_de_guionistes_dels_Estats_Units_de_2023 des de maig de 2023 fins a gener de 2024.
4. L'Andrew Guest, co-creador de la sèrie, va inspirar-se en "Midnight Cowboy" https://www.imdb.com/title/tt0064665/, la pel·lícula de 1969 dirigida pel John Schlesinger.

COMENTARI: Entre la tabarra patètica d'actor frustrat i els arguments de pacotilla dels episodis, només se m'acut una manera de descriure l'espectacle, "aixecada de camisa". Perquè sembla tot tant frívol, tant gratuït, tant poc rellevant... I tant poc versemblant! Bé, dir que una historieta de superherois és creïble o no, de fet, resulta absurd. Però, assumint la ximpleria de la premissa, l'home amb poders extraordinaris, la resta hauria de quadrar una mica, suposo. Per exemple, quin sentit té l'acostament dels dos actors en el marc d'una missió governamental? Realment cal fer-se amic del paio per extreure cap informació en aquest cas? Ho dubto. I, a partir d'aquí, cal merjar-se les merdes familiars en forma de festa d'aniversari folklòrica? O esmerçar un capítol paròdia (més aviat, presa de pèl) per explicar la Doorman Clause (en una sèrie de 8 capítols)? O empassar-se les mandangues teatrals de la reunió d'actors a cal Von Kovak, el paper encarnat pel Zlatko Burić? Palla i més palla, com l'episodi del nano, en Brandon Wardell, amb la GoPro https://ca.wikipedia.org/wiki/GoPro. El gran problema rau en que ni tant sols el clímax acaba d'encaixar: la Kathy Friedman, el rol de la Lauren Weedman, apreta una micona el Trevor Slattery, el paper a càrrec del Ben Kingsley, i la façana de divo s'enfonsa fàcilment. Apa, barroer! Resum, temps perdut. En fi, culpa meva.

EN UN MOT: Aberració.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Manhattan Project" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7440812/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).

MILLOR:
- La consumació del suïcidi.

PITJOR:
- El doctor pocatraça, l'Steve Forsythe, encarnat pel Mark Rival.

NOTES:
1. El títol es refereix al Manhattan https://en.wikipedia.org/wiki/Manhattan_(cocktail), el còctel a base de whisky.
2. El rodatge es va portar a terme en indrets de les rodalies de  la Madawaska Valley https://en.wikipedia.org/wiki/Madawaska_Valley, com ara Maynooth o Bancroft, en març de 2018; la zona era coneguda pel Matthew Campanile, director i co-guionista del film, perquè passava estius en la cabana d'un amic, propera al Wadsworth Lake de Barry's Bay.
3. Durant el primer mig minut de crèdits, es manté el quadre del Bob Bevenah, el Tom Bevenah i el Bill, els personatges a càrrec del Terry Novak, en Francesco Filice i el Len Greenaway, respectivament, en el llac glaçat.
4. En Terry Novak confessà que va estar a punt de descartar el paper per evitar el fred.

COMENTARI: Intenta plantejar el dret a decidir el moment de morir però ho fa de manera massa superficial, molt poc engrescadora i gens elegant. De fet, m'he sentit estafat perquè es venia, la pel·lícula, com una comèdia negra i no hi he vist res de còmic. Crec que el conflicte del vell que pateix càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer amb els veïns no té gaire solta ni volta. Es tracta d'executar una mena d'eutanàsia, tema resolt al Canadà https://en.wikipedia.org/wiki/Euthanasia_in_Canada des del 2016. Ni tant sols s'argumenta cap fricció per motius religiosos https://en.wikipedia.org/wiki/Christian_views_on_suicide. O sigui que hauria de ser un debat bastant superat. Després, en segon terme, es presenta la crisi existencial del fill diabètic https://ca.wikipedia.org/wiki/Diabetis_mellitus de 30 anys sense feina ni relacions sentimentals. En això, la salut emocional dels malalts crònics, segurament, hi havia una veta per explorar. Però, es liquida amb l'excusa de la confusió causada per una sobredosi d'insulina. Igualment, la perspectiva que oferia tampoc era gaire brillant. El que m'ha fet gràcia és que, en el 2002, vaig escriure un relat titulat "Un gra de sorra" que describia una escena de suïcidi similar. Només que, en comptes de Manhattans, el meu protagonista utilitzava Anís del Mono https://ca.wikipedia.org/wiki/An%C3%ADs_del_Mono i una infusió feta a base de Calea Zacatechichi https://en.wikipedia.org/wiki/Calea_ternifolia.

EN UN MOT: Maldestra.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Vingt Dieux" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32086034/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del naixement del vedell.

PITJOR:
- La baralla entre el Totone i el Jean-Yves, els personatges a càrrec del Clément Faveau i el Mathis Bernard, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Holy Cow".
2. En la 50a edició dels César du cinéma https://ca.wikipedia.org/wiki/50a_cerim%C3%B2nia_dels_Premis_C%C3%A9sar, la Louise Courvoisier va rebre el guardó per Meilleur premier film i la Maïwène Barthelemy, per Meilleure révélation féminine; en la 77a edició del Festival de Cannes https://ca.wikipedia.org/wiki/77%C3%A8_Festival_Internacional_de_Cinema_de_Canes, va ser reconeguda amb el Prix de la jeunesse de la categoria Un certain regard.
3. A partir d'un pressupost de 2,8 milions d'euros, va recaptar-ne'n uns 6.
4. La Louise Courvoisier, directora i co-guionista, va passar 3 anys escribint el guió; la seva família va participar, també, en la producció efectuant diferents tasques, per exemple, els pares, el Charles i la Linda Courvoisier, van compondre la música.

COMENTARI: M'ha recordat a "Alcarràs" https://www.imdb.com/title/tt11930126/ de la Carla Simón per l'atmosfera rural, per la utilització d'actors no professionals, per tractar-se d'un relat proper a la directora (en aquest cas, original del departament del Jura https://ca.wikipedia.org/wiki/Jura_(departament), un dels associats a la producció del formatge comté https://ca.wikipedia.org/wiki/Comt%C3%A9). I m'ha agradat prou perquè suggereix certa autenticitat. Però, em grinyolen alguns aspectes. En primer lloc, l'assumpte de l'accident mortal del pare sembla un pèl massa dràstic. Tot i que, en fi, pot ser; no posaré en dubte el risc de conduir sota els efectes de l'alcohol. Després, se suposa que la família ja es dedica a fer formatge, si més no, el pare. Com és que ningú aconsella al nano que segueixi el negoci? Que el primer que fa l'idiota es vendre eines i estris! Sobirana estupidesa. I, tercer, on és l'estat del benestar https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_del_benestar francès? La república ha de deixar la custòdia de la nena, el paper de la Luna Garret, a un adolescent imbècil? Total, que el context, correcte; la història en si, així així.

EN UN MOT: Introductòria.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Reboot - Temporada 1a" (Des del 20 de setembre fins el 25 d'octubre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15180134/episodes/?season=1

DURADA: 222 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de la Selma, interpretada per la Rose Marie Abdoo https://en.wikipedia.org/wiki/Rose_Abdoo, aparentment, un homenatge a la Selma Diamond https://en.wikipedia.org/wiki/Selma_Diamond.

PITJOR:
- L'esquetx del bàsquet del 7è episodi, amb l'incident entre el Reed Sterling i l'Uri, els papers del Keegan-Michael Key https://en.wikipedia.org/wiki/Keegan-Michael_Key i el Micah Dvir, respectivament.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Step Right Up", "New Girl" https://ca.wikipedia.org/wiki/New_Girl, "Growing Pains" https://ca.wikipedia.org/wiki/Growing_Pains, "Girlfriends" https://en.wikipedia.org/wiki/Girlfriends_(American_TV_series), "What We Do in the Shadows" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_que_fem_a_les_ombres_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), "Bewitched" https://ca.wikipedia.org/wiki/Embruixada_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3), "Baskets" https://en.wikipedia.org/wiki/Baskets_(TV_series) i "Who's the Boss?" https://en.wikipedia.org/wiki/Who%27s_the_Boss%3F.
2. S'anomena a partir del terme anglès que significa reinvenció d'una ficció https://ca.wikipedia.org/wiki/Reinvenci%C3%B3_(ficci%C3%B3), tot i que allò que planteja la sèrie és més aviat una seqüela.

COMENTARI: En el primer capítol, la protagonista, el rol de la Rachel Bloom https://en.wikipedia.org/wiki/Rachel_Bloom, es presenta com avantguardista o, si més no, com algú capaç de reformular un patró clàssic de comèdia de situació https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_situaci%C3%B3. La pega és que no es percep ni gota d'aquesta suposada transgressió. Cert que l'exposició dels pits d'una actriu, en aquest cas, la Judy Greer https://en.wikipedia.org/wiki/Judy_Greer encarnant la Bree Marie Jensen, no resulta gaire convencional en aquest tipus de producte. Però, es tracta d'un exhibicionisme puntual i, de fet, tampoc aporta humor ni res; el gag, un problema amb els sostenidors https://ca.wikipedia.org/wiki/Sostenidors, esdevé bastant patètic en realitat. Sembla, doncs, que tot plegat, després d'una declaració d'intencions ambiciosa, es redueix a suggerir una evolució en el sector audiovisual, o en la societat en si, amb quatre traços una mica barroers, diversitat, generació streamer https://ca.wikipedia.org/wiki/Estr%C3%ADmer, positivitat corporal https://ca.wikipedia.org/wiki/Positivitat_corporal, sobreexposició digital i cosetes per l'estil. Em queda la impressió que, amb el talent disponible, una metaficció https://ca.wikipedia.org/wiki/Metaficci%C3%B3 tant ordinària no donava per més. Ara, potser, no m'ha acabat de convèncer perquè m'he perdut massa conyes internes https://en.wikipedia.org/wiki/In-joke del sector.

EN UN MOT: Limitada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

Avaluar la vida resulta una tasca difícil / Evaluating life is a difficult task

Algun cop, m'he trobat enmig d'una gran bronca per culpa d'una de les meves ressenyes o opinions. Recordo, per exemple, l'ocasió en la que un col·lega de la feina va deixar de parlar-me ad aeternum perquè vaig dir-li que "The Wire", la sèrie creada pel David Simon, em semblava un clixé difícil d'empassar. Crec que n'havia vist un parell, d'episodis, i no vaig poder continuar d'avorriment. També, em ve a la memòria ésser expulsat d'un club d'anime en expressar la meva repulsa per "Omoide no Manii", una adaptació de l'Studio Ghibli de la novel·la de la Joan Mary Gale Robinson, "When Marnie Was There". Perquè hi ha certes figures, en aquest cas, estudis, que són intocables. Ves! O els pals que rebo de tot arreu sempre que manifesto el meu desdeny pel ritme soporífer de la castanya titulada "Kill Bill: Volume 2", dirigida per un tal Quentin Tarantino.

I have sometimes found myself in the middle of a big fight because of one of my reviews or opinions. I remember, for example, the occasion when a colleague at work stopped talking to me ad aeternum because I told him that "The Wire", the series created by David Simon, seemed to me a cliché that was hard to swallow. I think I had seen a couple of episodes, and I couldn't continue from boredom. I also remember being kicked out of an anime club for expressing my disgust for "Omoide no Manii", a Studio Ghibli adaptation of the Joan Mary Gale Robinson's novel, "When Marnie Was There". Because there are certain figures, in this case, studios, that are untouchable. Come on! Or the stones thrown at me from everywhere whenever I express my disdain for the soporific rhythm of a yawner titled "Kill Bill: Volume 2", directed by a certain Quentin Tarantino.

La qüestió és que tota avaluació de productes culturals, llibres, pel·lícules, sèries, música, depèn d'apreciacions subjectives. Fins i tot, les faltes d'ortografia en un escrit poden considerar-se una elecció personal, conscient i intencionada de l'autor per tal de provocar una impressió determinada. O sigui que, al final, la crítica és una justificació d'una sensació percebuda pel crític. Com les sensacions no es poden censurar, si no estàs d'acord amb el crític, l'opció més assenyada esdevé acceptar la discrepància i girar full.

The point is that all evaluation of cultural products, books, films, series, music, depends on subjective appreciations. Even spelling mistakes in a piece of writing can be considered a personal, conscious and intentional choice of the author in order to provoke a certain impression. So, in the end, a review is a justification of a sensation perceived by the reviewer. Since sensations cannot be censored, if you disagree with the critic, the wisest option becomes accepting the discrepancy and moving on.

Em fan certa gràcia aquells qui, en resposta a una crítica, llancen el repte, "Posa-t'hi tu si creus que ho faràs millor!". De fet, dubto que mai pugui fer-ho millor que cap artista de debó. Crec, no obstant, que no es tracta d'això. Primer, encara que jo mateix no sàpiga fer-me una truita a la francesa puc considerar que el sabor, la textura o allò que sigui d'una truita a la francesa en concret no m'agrada. I, segon, si les meves truites a la francesa fossin realment bones per algú, potser, ja em guanyaria la vida cuinant truites a la francesa per altri.

I find them amusing, those who, in response to a criticism, issue a challenge, "Show the world if you think you can do it better!" As a matter of fact, I doubt that I could ever do it better than any true artist. I think, however, that I don't need to. First, even if I don't know how to make an omelette, I can consider that the flavor, texture or whatever of a particular omelette does not appeal to me. And, second, if my omelettes were really good enough for someone, perhaps I'd already be earning a living cooking omelettes for others.

Alguns, aleshores, posen condicions, "Quan hagis fet alguna cosa mínimament creativa, en tornem a parlar". Doncs, si ha de servir per a acreditar-me com a opinador, no em sap greu presentar creacions meves:

Some, then, set conditions, "Let's talk again when you have done something minimally creative!" Well, if it serves to grant me the hat of opinionator, I do not mind presenting my creations:

"Moonlit Nick"
https://www.scribl.com/books/EBB3R/moonlit-nick

"Death of a fit dog"
https://www.scribl.com/books/ECBD5/death-of-a-fit-dog

"Holy crap and merry Christmas!"
https://www.scribl.com/books/E03189/holy-crap-and-merry-christmas

"Operation: Happy Capybara"
https://www.scribl.com/books/E97CDE/operation-happy-capybara

I, com sempre, perdoneu la meva ignorància!

And, as usual, forgive my ignorance!

SÈRIE: "Common Side Effects - Temporada 1a" (Des del 2 de febrer fins el 30 de març de 2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28093628/episodes/?season=1

DURADA: 224 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 85 (sobre 100).

MILLOR:
- La combinació de la panacea universal https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedra_filosofal amb trastorns en forma d'al·lucinació https://ca.wikipedia.org/wiki/Al%C2%B7lucinaci%C3%B3.

PITJOR:
- La infiltració de l'Amelia, a qui posa veu la Shannon Woodward, en la presó com a voluntària i la fuga del Marshall Cuso, el personatge a càrrec del Dave King.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Pilot", "Lakeshore Limited", "Hildy", "Dumpsite", "Star-Tel-Lite", "In the System", "Blowfish", "Amelia & Wyatt", "Cliff's Edge" i "Raid".
2. Els creadors, el Joe Bennett https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Bennett_(animator) i l'Steve Hely https://en.wikipedia.org/wiki/Steve_Hely, pretenien combinar el suspens amb la comèdia i van inspirar-se en films com "Burn After Reading" https://www.imdb.com/title/tt0887883/, la pel·lícula de 2008 dirigida pel Joel Coen i l'Ethan Coen, i "Adaptation" https://www.imdb.com/title/tt0268126/, el film de 2002 a càrrec de l'Spike Jonze; també, sobre la feina de científics, com en Paul Stamets https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Stamets, el Richard Evan Schultes https://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Evans_Schultes, el Terence McKenna https://ca.wikipedia.org/wiki/Terence_McKenna, en Wade Davis https://en.wikipedia.org/wiki/Wade_Davis_(anthropologist) i l'Albert Hofmann https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Hofmann; una altra font fou l'article del Robert Gordon Wasson https://en.wikipedia.org/wiki/R._Gordon_Wasson sobre bolets al·lucinògens https://ca.wikipedia.org/wiki/Bolet_al%C2%B7lucinogen i la sàvia mazateca, na María Sabina Magdalena García https://en.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Sabina.
3. Els dos darrers capítols no mostren el crèdits de presentació com els de la resta de lliuraments; en el 10è, el títol surt abans dels crèdits del final.

COMENTARI: He de reconèixer que allò que m'ha atrapat ha estat el número poca-solta de la parella d'agents de la DEA https://ca.wikipedia.org/wiki/Drug_Enforcement_Administration, en Copano i la Harrington, els papers del Joseph Lee Anderson i la Martha Kelly, respectivament, amb la cançó interpretada pel Harry Belafonte, "Jump in the Line (Shake, Senora)" https://en.wikipedia.org/wiki/Jump_in_the_Line_(Shake,_Senora). En tenen algun altre, de moment musical; ara, recordo el de "Johnny Remember Me" https://en.wikipedia.org/wiki/Johnny_Remember_Me, un èxit del John Leyton. Després, trobo fascinador l'assumpte de les substàncies psicotròpiques. Fascinador i, alhora, aterridor; perquè la perspectiva d'espatllar la ment per la influència de qualsevol droga em sembla terrible. Clar que això d'"espatllar" és molt subjectiu. També, em cridava l'atenció el tema dels fongs en si. Fa un temps vaig veure un documental sobre la utilització a escala industrial del miceli https://en.wikipedia.org/wiki/Mycelium-based_materials que em va deixar bastant astorat. I, bé, el punt de petita conspiració suma un pèl d'emoció a l'argument. El que no m'empasso és la resurrecció del protagonista. És a dir, una cosa és guarir un cos malalt i una altra molt diferent és tornar a la vida un mort. Però, li perdono. M'ha encisat.

EN UN MOT: Addictiva.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Banshees of Inisherin" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11813216/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Barry Keoghan fent del Dominic Kearney.

PITJOR:
- La mentida que li diu el Pádraic Súilleabháin al Declan, els papers a càrrec del Colin Farrell https://ca.wikipedia.org/wiki/Colin_Farrell i l'Aaron Monaghan, respectivament.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "In Memory Of Jon Gregory".
2. El rodatge es va portar a terme entre agost i octubre de 2021 en indrets d'Éire, com Árainn https://ca.wikipedia.org/wiki/Inis_M%C3%B3r o Acaill, Oileán Acla https://ca.wikipedia.org/wiki/Acaill.
3. A partir d'un pressupost de 20 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 50.
4. En la 80a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2023, li van ser atorgats els guardons de Best Motion Picture – Musical or Comedy, Best Performance in a Motion Picture – Musical or Comedy (Actor) i Best Screenplay; i, en la 76a edició dels British Academy Film Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/LXXVI_Premis_BAFTA, els de Best Actor in a Supporting Role, Best Actress in a Supporting Role, Best Original Screenplay i Outstanding British Film.

COMENTARI: Els escenaris són bonics, l'ambientació i els personatges semblen genuïns; fins i tot, la Mrs McCormick, encarnada per la Sheila Flitton, que fa de fada https://ca.wikipedia.org/wiki/Banshee_(fada). A més, els fils paral·lels de la Siobhán Súilleabháin i del Dominic Kearney, els rols interpretats per la Kerry Condon https://ca.wikipedia.org/wiki/Kerry_Condon i el Barry Keoghan https://ca.wikipedia.org/wiki/Barry_Keoghan, respectivament, resulten deliciosos d'alguna manera. Però, l'absurditat dels dits tallats i la tossuderia dels protagonistes m'ha acabat els quartos. Perquè, per a un vell sol, com es presenta en el film el Colm Doherty, el Brendan Gleeson https://ca.wikipedia.org/wiki/Brendan_Gleeson, la vida rural de 1923 sense dits fa fila de complicació majúscula. Vaja, ni solta ni volta, senyor Martin McDonagh https://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_McDonagh! Clar, ho expresso sense tenir ni idea del tarannà irlandès... Potser, es quelcom normal allà. En fi, en general, fregant el tedi.

EN UN MOT: Bucòlica.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La mesita del comedor" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21874760/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El tip de riure que es fa la María, el paper de l'Estefanía de los Santos, quan el marit, interpretat pel David Pareja, li explica que la taula s'ha trencat.

PITJOR:
- No es mostra el moment de l'accident, per la qual cosa perd tota credibilitat.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Coffee Table".
2. L'Stephen King https://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_King va recomenar-la a través de Twitter https://ca.wikipedia.org/wiki/Twitter amb un comentari el 10 de maig de 2024; fou en Mick Garris https://ca.wikipedia.org/wiki/Mick_Garris qui la hi va recomanar.
3. El director, en Caye Casas, explicà que el rodatge es va portar a terme en 10 dies en casa d'una amiga, a Terrassa, entre març i abril del 2022.

COMENTARI: En format de curtmetratge, amb els quatre punts clau de la història, premissa, tragèdia, acceptació i desenllaç, hauria estat elegant i provocat, crec, l'efecte òptim. En canvi, el trajecte d'hora i mitja a través de friccions de parella, veganisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Veganisme, quasi-pederàstia https://ca.wikipedia.org/wiki/Peder%C3%A0stia, joguines antigues i veïnetes adolescents obsessionades, amb l'atzucac evident de fons, em sembla massa palla. És a dir, m'ha desesperat perquè trobo que, abans i després de la trencadissa, només hi ha l'exercici d'estirar un xiclet que no dóna per tant. Encara diria més, fins i tot, desaprofita l'oportunitat de resoldre de manera èpica. Visualment, resulta molt garrepa; es nota la manca de recursos. O sigui que no em convenç. Afortunadament pel film, no tothom pensa com jo. La prova és la vintena de guardons que li han atorgat arreu del món. Enhorabona!

EN UN MOT: Dilatada.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Pusher" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0117407/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El Milo, el personatge a càrrec del Zlatko Burić.

PITJOR:
- L'escena de la pallissa que li clava el Frank, el paper del Kim Bodnia, al Tonny, encarnat pel Mads Mikkelsen, filmada des de darrera de la barra del bar.

NOTES:
1. És la primera de la trilogia dirigida pel Nicolas Winding Refn https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolas_Winding_Refn; la segona pel·lícula, en 2004, "Pusher II: With Blood on My Hands" https://www.imdb.com/title/tt0396184/ i la tercera, en 2005, "Pusher III" https://www.imdb.com/title/tt0425379/.
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "Til min onkel Peter Refn".
3. En Luis Prieto Yanguas https://ca.wikipedia.org/wiki/Luis_Prieto_Yanguas va dirigir-ne una revisió en 2012 https://www.imdb.com/title/tt1921070/; en 2010, l'havia fet l'Assad Raja https://www.imdb.com/title/tt1082075/.
4. Deriva d'un curtmetratge que va fer el director per tal de ser admès en una escola de cinema; les seves influències foren "La Bataille d'Alger" https://www.imdb.com/title/tt0058946/, "Cannibal Holocaust" https://www.imdb.com/title/tt0078935/, "The French Connection" https://www.imdb.com/title/tt0067116/, "The Killing of a Chinese Bookie" https://www.imdb.com/title/tt0074749/ i "Mean Streets" https://www.imdb.com/title/tt0070379/.

COMENTARI: Em transmet la impressió de fatxenderia pueril per elements com el tatuatge, "Respect", al clatell del Tonny o les converses d'adolescent ximplet entre la parella de brètols interpretats pel Bodnia i el Mikkelsen. Tot aquest segment inicial se m'ha fet molt pesat, la veritat. Després, sembla inversemblant que el protagonista pugui arribar a gaudir de prou reputació com per a ésser mereixedor de la confiança de ningú, i menys d'un distribuïdor, doncs, projecta la imatge de desgraciat poc fiable en tots els aspectes, professionalment i emocional. Hi ha uns quants moments, a més, que em grinyolen bastant en la seva execució. Per exemple, la visita al toxicòman, el rol del Thomas Bo Larsen, i el seu suïcidi de pa sucat amb oli. Òbviament, es tracta d'una suposició personal basada en el meu sentit comú ja que, reconec, mai he entrat en contacte amb ambients d'aquest estil. A mi m'ha atabalat però, potser, li concediria el mèrit de mantenir l'estil de hand-held shooting https://en.wikipedia.org/wiki/Hand-held_camera des del principi fins al final. Malgrat això, no aconsegueix fer-la més realista, trobo. De fet, la torna barata.

EN UN MOT: Pegot.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Barry - Temporada 1a" (Des del 25 de març fins el 13 de maig de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5348176/episodes/?season=1

DURADA: 247 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de seducció del 4t episodi entre el Gene Cousineau i la Janice Moss, els papers del Henry Winkler i la Paula Newsome, respectivament.

PITJOR:
- L'ascendència que la Sally Reed, el rol a càrrec de la Sarah Goldberg, exerceix sobre el protagonista.

NOTES:
1. Els títols dels episodis són: "Chapter One: Make Your Mark", "Chapter Two: Use It", "Chapter Three: Make the Unsafe Choice", "Chapter Four: Commit... to YOU", "Chapter Five: Do Your Job", "Chapter Six: Listen With Your Ears, React With Your Face", "Chapter Seven: Loud, Fast, and Keep Going" i "Chapter Eight: Know Your Truth"; la temporada 2a va emetre's entre el 31 de març i el 19 de maig de 2019; la tercera, des del 24 d'abril al 12 de juny de 2022; la quarta, entre el 16 d'abril i el 28 de maig de 2023; en total, 32 capítols.
2. En la 70a edició dels Primetime Emmy Awards https://en.wikipedia.org/wiki/70th_Primetime_Emmy_Awards, el Bill Hader va ser reconegut amb el guardó d'Outstanding Lead Actor in a Comedy Series, i en Henry Winkler, amb el d'Outstanding Supporting Actor in a Comedy Series.
3. En comptes de música, se sent so ambiental en els crèdits del 6è i 8è episodis.
4. El 4t capítol fou dirigit per la Maggie Carey https://en.wikipedia.org/wiki/Maggie_Carey, esposa del Bill Hader, malgrat, aleshores, estaven en procés de divorci.

COMENTARI: Em sembla bastant absurd que el bo del Bill Hader https://en.wikipedia.org/wiki/Bill_Hader rebi un premi de comèdia quan la seva interpretació aquí és qualsevol cosa menys còmica. En fi, coses d'americans. En general, m'ha fet la impressió de navegar sense rumb, a la deriva; els txetxens són ximples, la policia, incompetents, els companys de la classe d'actuació, uns desgraciats, i el protagonista, per ser un professional, massa matusser. Els quatre primers capítols avorreixen molt, sobretot, per la tabarra de l'ambient de teatre. No sé, els deu fer molta gràcia retratar les seves misèries i riure-se'n del seu context ridícul! Nogensmenys, a partir del ciquè episodi, quan l'argument es concreta pel costat del conflicte, he de reconèixer que atrapa una mica. El problema rau, però, en que l'home continua prenent decisions sense solta ni volta. En acabat, no queda clar si el paio pateix de trastorn per estrès posttraumàtic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_estr%C3%A8s_posttraum%C3%A0tic o és, tant sols, un curt de gambals. Per cert, per què la màfia hauria de necessitar un mercenari de fora de la banda per fer una feineta, encara que es tracti d'un assumpte de banyes? M'ha decebut perquè creia que em faria riure i no ha estat el cas.

EN UN MOT: Contradicció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Madogiwa no Totto-chan" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28347814/

DURADA: 114 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- En Sousaku Kobayashi, a qui posa veu el Koji Yakusho, i la seva mirada sobre l'educació https://en.wikipedia.org/wiki/Progressive_education.

PITJOR:
- L'escena de l'enfrontament per la reputació de l'escola entre els alumnes de la Tomoe Gakuen i una colla de nanos.

NOTES:
1. El títol internacional és "Totto-Chan: The Little Girl at the Window"; madogiwa, costat de la finestra, pot fer-se servir per anomenar aquells que no serveixen.
2. Es basa en les memòries de la Tetsuko Kuroyanagi https://en.wikipedia.org/wiki/Totto-Chan:_The_Little_Girl_at_the_Window, publicades en format d'article entre febrer de 1979 i desembre de 1980.
3. Durant els crèdits, es veuen alguns dibuixos i sona la cançó, "Ano ne" https://youtu.be/3iyk6Cs9L0I, interpretada per l'Aimyon.

COMENTARI: Crec que el relat es beneficia del personatge que l'explica, la Tetsuko Kuroyanagi https://en.wikipedia.org/wiki/Tetsuko_Kuroyanagi, celebritat japonesa i ambaixadora de Bona Voluntat d'UNICEF https://ca.wikipedia.org/wiki/Ambaixador_de_Bona_Voluntat_d%27UNICEF des de 1984. Perquè, en alguns moments frega la carrincloneria. De fet, el disseny de les figures humanes ja apunta cap a aquesta direcció; resulten excessivament recarregades, massa de nina maquillada, amb llavis i galtes massa marcats. I, no obstant, la condició de testimoniatge justifica la història i el caire sentimental que adopta. A més, juga amb l'avantatge que, com a nena, la protagonista pot permetre's romandre relativament ambigua sobre el context polític i, afegiria, amb un punt de demagògia. Em refereixo a la menció de la novel·la abolicionista, "Uncle Tom's Cabin; or, Life Among the Lowly" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_cabana_de_l%27oncle_Tom o la renúncia del pare a tocar música militar a canvi de menjar. Poca gana, suposo. Però, això és secundari al capdavall. Doncs, entenc, la finalitat de tot plegat és homenatjar la figura del mestre i la seva escola. O sigui que ja m'està prou bé.

EN UN MOT: Testimoni.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Le Théorème de Marguerite" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26699529/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La caça del Yanis, el personatge a càrrec de l'Idir Azougli.

PITJOR:
- La tabarra de les equacions matemàtiques i la utilització de les parets com a pissarra quan, en ple segle XXI, seria més eficient fer servir una tauleta, per exemple.

NOTES:
1. El títol internacional és "Marguerite's Theorem"; a Suïssa, en alemany, "Die Gleichung ihres Lebens".
2. Abans dels crèdits, apareix la dedicatòria, "à ma mère".
3. A partir d'un pressupost d'uns 3 milions d'euros, va recaptar-ne'n la meitat.
4. L'Anna Novion, directora i co-guionista, va rebre l'assistència de l'Ariane Mézard https://en.wikipedia.org/wiki/Ariane_M%C3%A9zard pel que fa, particularment, a la Conjectura de Goldbach https://ca.wikipedia.org/wiki/Conjectura_de_Goldbach.
5. En la 49a edició dels César du cinéma https://ca.wikipedia.org/wiki/49a_cerim%C3%B2nia_dels_Premis_C%C3%A9sar, l'Ella Rumpf, que interpreta el paper de la Marguerite Hoffmann, va rebre el guardó de Meilleure révélation féminine.

COMENTARI: Si fos un biopic https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_biogr%C3%A0fic de la mateixa Mézard o d'algú que hagués fet un descobriment real, encara tindria cert interès però, tractant-se d'una ficció que explica la rebequeria d'una ganàpia (l'Ella Rumpf tenia 27 anys en maig del 2022, quan va rodar-se), per molt genial que es pinti la mossa, no li trobo el què. Tot això d'entrar en contacte amb la precarietat, l'alcohol, el sexe, les apostes il·legals, el comportament autista https://ca.wikipedia.org/wiki/Autisme... m'ha fet més aviat mandra/rabieta. Bé, s'han descuidat de les drogues, el típic viatge d'iniciació lisèrgic https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80cid_lis%C3%A8rgic, revelador de la solució del problema; haurien completat el paquet de clixés. Reconec tendresa en escenes com la del moment en què la noia li diu a la seva mare, encarnada per la Clotilde Courau https://en.wikipedia.org/wiki/Clotilde_Courau, que està enamorada. I l'aplaudiment a l'aula de Lausanne aporta, si més no, recompensa. No obstant, assumptes, com la col·laboració innecessària entre els dos joves doctorands o el pegot de les partides de mahjong https://ca.wikipedia.org/wiki/Mahjong, em fan arrufar el nas. Ara, me'n he recordat d'un amic meu que jugava a pòquer https://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%B2quer en línia i guanyava això que diuen en la pel·lícula, entre 2.000 i 6.000 euros al mes. No he tingut contacte amb ell des de fa 10 anys. Sóc un merda.

EN UN MOT: Catxa.

PAÍS:           FRANÇA, SUÏSSA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Captain Fall - Temporada 1a" (28 de juliol de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12923792/episodes/?season=1

DURADA: 260 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol 2n i l'escena de l'ejaculació precoç https://ca.wikipedia.org/wiki/Ejaculaci%C3%B3_preco%C3%A7 del Jonathan Fall, el personatge a càrrec del Jason Ritter.

PITJOR:
- L'assumpte de The Captains Club de l'episodi 9è; se suposa que el Blake Fall, a qui posa veu el Christopher McDonald, fou capità en algun moment i no hauria de necessitar els mèrits dels seus fills per pertànyer al club.

NOTES:
1. Els 10 episodis estrenats són: "An Unconventional Cruise Line", "Baptized in Blood", "The Human Zoo", "Boner Medicine", "Je Suis Tanner", "Face Off", "Cultural Exchange", "Sweet Sixteen", "Family Reunion" i "The Hornet's Nest"; se'n havien previst 20.
2. En la frase, "A Netflix Series", de la presentació dels capítols, l'L es converteix en una àncora; durant els crèdits del final del 1r episodi, no se sent cap música.
3. Els creadors, en Jon Iver Helgaker i el Jonas Torgersen, havien concebut inicialment una pel·lícula amb actors de carn i ossos; a l'hora de descriure-la, mencionen "The Love Boat" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Love_Boat, "The Truman Show" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Truman_Show i "Ozark" https://ca.wikipedia.org/wiki/Ozark_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3); i, pel que fa a l'animació, "Les Aventures de Tintin" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_aventures_de_Tint%C3%ADn_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3) i "The Iron Giant" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Iron_Giant.
4. En novembre de 2023, Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix va cancel·lar la sèrie per no assolir l'audiència esperada, pel seu cost elevat i en resposta a una reorganització motivada per la vaga d'actors dels Estats Units d'Amèrica del 2023 https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaga_SAG-AFTRA.

COMENTARI: D'entrada, si hagués sabut que la història quedava a mitges no l'hauria començat; considero que ha estat un error mirar-me-la. A banda d'això, l'he trobat un tant irregular. Per un costat, juga amb el recurs de l'exageració amb prou traça, el punt còmic de la policia incompetent o l'extrem ridícul de la relació del nano amb la família roïna. Però, per l'altre, comet la cagada d'ocupar un capítol sencer amb un matrimoni que s'engresca a anar a un club d'intercanvi https://en.wikipedia.org/wiki/Sex_club, sense lligam amb el creuer, per introduir en el relat el fàrmac vasodilatador https://ca.wikipedia.org/wiki/Sildenafil. O ens planteja un comerç de dits d'albins https://ca.wikipedia.org/wiki/Albinisme poca-solta que no quadra per enlloc, ni com a burla ni com a escenari mínimament raonable. O, fins i tot, ens presenta una criminal experta com la Liza Barrel activant l'altaveu del mòbil mentre parla amb un dels seus sequaços, cosa que no sembla gaire professional. Parlant de la noia, per cert, he de reconèixer que en veure que era doblada per la Lesley-Ann Brandt https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesley-Ann_Brandt m'ha destrempat bastant. En fi, preferències personals... En general, no obstant, la sèrie m'ha provocat una sensació positiva. Potser, la manera de tenir cura del capità maldestre que tenen la colla de criminals sense escrúpols m'ha suggerit certa tendresa. I el pobre babau esdevé entranyable.

EN UN MOT: Descompensada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!