LLARGMETRATGE: "The Killer" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1136617/

DURADA: 117 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La baralla entre l'assassí, interpretat pel Michael Fassbender, i The Brute, el personatge del Sala Baker.

PITJOR:
- La xerramenca amb The Expert, el paper de la Tilda Swinton, en el restaurant.

NOTES:
1. Es basa en la sèrie de còmic de sèrie negra https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2mic_detectivesc iniciada en 1998, "Le Tueur" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Killer_(comics), a càrrec de l'Alexis Nolent i en Luc Jacamon; en David Fincher, el director, cità el film de 1967 dirigit pel Jean-Pierre Melville, "Le Samouraï" https://www.imdb.com/title/tt0062229/, com inspiració també.
2. El rodatge es va portar a terme entre novembre de 2021 i març de 2022 en indrets de diferents països, com París, a França, New Orleans, Saint Charles i Chicago, en els EUA, o Santo Domingo, a la República Dominicana.
3. L'assassí fa servir pseudònims com Felix Unger i Oscar Madison, de "The Odd Couple" https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27estranya_parella_(obra_de_teatre), Archibald Bunker i George Jefferson, de "All in the Family" https://ca.wikipedia.org/wiki/All_in_the_Family, Howard Cunningham, de "Happy Days" https://en.wikipedia.org/wiki/Happy_Days, Reuben Kincaid, de "The Partridge Family" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Partridge_Family, Lou Grant, de "The Mary Tyler Moore Show" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Mary_Tyler_Moore_Show, Sam Malone, de "Cheers" https://en.wikipedia.org/wiki/Cheers, o Robert Hartley, de "The Bob Newhart Show" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Bob_Newhart_Show.
4. Els episodis en els que s'estructura són: "Chapter One → PARIS / The Target", "Chapter Two → DOMINICAN REPUBLIC / The Hideout", "Chapter Three → NEW ORLEANS / The Lawyer", "Chapter Four → FLORIDA / The Brute", "Chapter Five → NEW YORK / The Expert", "Chapter Six → CHICAGO / The Client" i "Epilogue → DOMINICAN REPUBLIC".

COMENTARI: No qüestionaré la premissa, la pífia inicial del mercenari; ningú no és perfecte. Però, per què pela el taxista, encarnat pel Gabriel Polanco, quan sí indulta The Client, el rol de l'Arliss Howard? Resulta que s'ha de preocupar per l'esforç que hi posi la policia en resoldre un homicidi? Un merda de paio, vaja... Per què envien dues persones, i tant matusseres, a matar-lo? I per què la xicota, interpretada per la Sophie Charlotte, queda viva? Uns merdes, la parelleta, vaja... Encara, més estrany, com és que l'amagatall no és secret? O sigui, amb tot plegat, no em sembla un argument gaire polit. Allò que no es pot negar és que el motor de la revenja, aquí, funciona òptimament pel que fa a tensió del relat i saltar d'un lloc al següent entreté prou. Em fa l'efecte, no obstant, que es tracta simplement d'un espectacle estètic, lleuger, sense cap profunditat, malgrat, segons he llegit o escoltat en algun lloc del director, es pretengui fer passar com un exercici introspectiu del criminal. Quin pocapena, doncs! Una altra cosa que m'ha grinyolat força és la sobredosi de The Smiths https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Smiths. Clar que això va a gustos. A mi, qualsevol música escoltada en bucle acaba fartant-me.

EN UN MOT: Bruta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sirāt" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32298285/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de l'estimbada del vehicle del Luis, el personatge a càrrec del Sergi López.

PITJOR:
- Afegir a la cerca d'una filla desapareguda la complicació de l'esclat d'un conflicte bèl·lic global.

NOTES:
1. Al principi, surt un rètol que diu "Existe un puente llamado Sirāt que une infierno y paraíso. Se advierte al que lo cruza que su paso es más estrecho que una hebra de cabello, más afilado que una espada"; el títol apareix passats 31 minuts.
2. En la 78a edició del Festival de Cannes https://ca.wikipedia.org/wiki/78%C3%A8_Festival_Internacional_de_Cinema_de_Canes, li va ser atorgat el Prix du jury, ex-æquo amb "In die Sonne schauen" https://www.imdb.com/title/tt28690468/.
3. A partir d'un pressupost de 6 milions i mig d'euros, va recaptar-ne'n uns 9.
4. El rodatge es va portar a terme entre maig i juliol de 2024 en indrets de Terol, com la Rambla de Barrachina, Saragossa i Marroc, a prop d'Ar-Raxīdiyya i Arfūd.

COMENTARI: Els guionistes, el Santiago Fillol https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Fillol i l'Óliver Laxe https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93liver_Laxe, sabran de raves https://ca.wikipedia.org/wiki/Rave_(m%C3%BAsica) i del Marroc https://ca.wikipedia.org/wiki/Marroc. O sigui que, probablement, estic equivocat amb els meus prejudicis. Però, aquesta mena d'expedició pel desert per anar a la recerca d'una festa, em sembla a mi agafada pels pèls. Sobretot, si han d'acostar-se a una àrea declaradament d'alt risc per la presència de mines antipersona https://ca.wikipedia.org/wiki/Mina_antipersona com és el Sàhara Occidental https://en.wikipedia.org/wiki/Land_mines_in_North_Africa, tocant a Mauritània. De manera que la sensació que em queda és la de pastitxo: per un costat, la fauna estrafolària del ball, per l'altre, l'aventura d'una travessa exòtica, i, finalment, la noia desapareguda d'ham. Diu que van arribar a enregistrar l'escena en la que el nen, interpretat pel Bruno Núñez Arjona, convenç el pare per tal que el deixi acompanyar-lo. Doncs, m'hauria agradat veure-la perquè tal decisió sembla massa temerària i massa poc funcional, gos inclòs, com per a que un adult amb dos dits de front la prengui. Total, que, més enllà del parell de cops d'efecte i les vistes naturals espectaculars, m'ha decebut.

EN UN MOT: Desorientada.

PAÍS:           ESPANYA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tár" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14444726/

DURADA: 158 minuts (Crèdits: 4 minuts, en l'inici; 3 minuts, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- La indiferència del germà, en Tony, interpretat pel Lee Sellar.

PITJOR:
- La pasterada del viatge a les Filipines per dirigir una interpretació de la banda sonora del videojoc, "Monster Hunter" https://en.wikipedia.org/wiki/Monster_Hunter.

NOTES:
1. Al principi, surt la dedicatòria, "For S.R. & W.F.".
2. Li va ser atorgada la Coppa Volpi per la migliore interpretazione femminile a la Cate Blanchett en la 79a edició de la Mostra internazionale d'arte cinematografica di Venezia https://ca.wikipedia.org/wiki/79a_Mostra_Internacional_de_Cinema_de_Ven%C3%A8cia, on va estrenar-se la pel·lícula; l'actriu fou reconeguda, també, amb el guardó de Best Actress in a Leading Role en la 76a edició dels British Academy Film Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/LXXVI_Premis_BAFTA i amb el de Best Performance in a Motion Picture – Drama (Actress), en la 80a dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2023.
3. En John Mauceri https://ca.wikipedia.org/wiki/John_Mauceri fou l'assessor musical del Todd Field https://en.wikipedia.org/wiki/Todd_Field, director i guionista; va escriure el guió en 12 setmanes durant la pandèmia de la COVID-19 https://ca.wikipedia.org/wiki/COVID-19.
4. A partir d'un pressupost d'uns 25 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 29.
5. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost i desembre de 2021 en indrets d'Alemanya, com Dresden, Berlín o Potsdam, i de la ciutat nord-americana de Nova York.

COMENTARI: "M'avorreixo!", com diria el bo del Homer Simpson https://ca.wikipedia.org/wiki/Homer_Simpson. El relat m'ha fastiguejat tremendament des del minut zero per, entre d'altres motius, aquesta arrongància impostada de la Cate Blanchett https://ca.wikipedia.org/wiki/Cate_Blanchett. Què en queda, de postís! I voldria creure que, per la resta, la culpa rau en un guió incapaç de presentar una història de nínxol de manera adequada a algú neòfit en la matèria com jo. Però, obviament, entenc que l'error recau en mi per refiar-me d'un palmarès inflat i de l'opinió de crítics pedants. La qual cosa m'emprenya. Perquè totes les peculiaritats quotidianes, afectives o professionals, d'una directora (o director) d'orquestra, suposadament, d'elit no m'han d'importar per a res a priori; menys, encara, si el subjecte en qüestió és un personatge fictici. Per exemple, a què ve la tabarra de l'entrevista amb l'Adam Gopnik https://en.wikipedia.org/wiki/Adam_Gopnik (encara que intentin amenitzar-la amb plans de la confecció per part de l'Egon Brandstetter d'un vestit per a la protagonista)? O els 10 minuts de l'estira-i-arronsa del Juilliard School https://ca.wikipedia.org/wiki/Juilliard_School dicidint si cal o no separar l'autor de l'obra? És a dir, crec que la presentació podria haver estat una mica més tolerable amb un enfocament més directe, cap a l'assumpte de l'assetjament https://ca.wikipedia.org/wiki/Assetjament, la conducta inapropiada https://en.wikipedia.org/wiki/Inappropriateness, l'abús de poder https://ca.wikipedia.org/wiki/Ab%C3%BAs_de_poder, el favoritisme sexual, la cultura de la cancel·lació https://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_la_cancel%C2%B7laci%C3%B3 o la capitalització del talent. Jo què sé? Hi ha una referència un pèl ambigua a la figura del Plácido Domingo https://ca.wikipedia.org/wiki/Pl%C3%A1cido_Domingo. Tenint en compte les dates, em pregunto si el film es podria haver inspirat en les acusacions d'assetjament sexual que van efectuar-se sobre ell l'agost de 2019 i la renúncia del cantant líric al seu càrrec com a director general de l'Òpera de Los Angeles https://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_Opera. Se me'n fot, la veritat. Tornant al plom, per què m'han d'explicar que en Beethoven https://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_van_Beethoven va copiar-se d'en Mozart https://ca.wikipedia.org/wiki/Wolfgang_Amadeus_Mozart no sé quants compassos i deixar en l'aire allò rellevant per a la història que ens ocupa, els factors que incriminen definitivament la dona? A mi em sembla una exposició de desenllaç massa vague com per a que la directora acabi fent el numeret de la irrupció en l'enregistrament. Per cert, el misteri del metrònom https://ca.wikipedia.org/wiki/Metr%C3%B2nom i els kené peruans https://ca.wikipedia.org/wiki/Shipibo-conibo queda resolt? M'ho he perdut.

EN UN MOT: Inepte.

PAÍS:           EUA, ALEMANYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mutant Aliens" (2001)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0277909/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- Els sis mutants: "Furd", el peix volador, "QT", el cap, "Bubbles", el cuc, "Ali", el llangardaix, "Stretch", la granota, i "Lance", el porc.

PITJOR:
- El fragment dels éssers amb forma de parts del cos en el planeta dels nassos; fou la primera seqüència en animar-se, en la tardor de 1999, la resta va ser enllestida en agost del 2000.

NOTES:
1. Durant els crèdits, s'intercalen clips del procés de producció en time-lapse https://ca.wikipedia.org/wiki/Filmaci%C3%B3_a_intervals i, al final, es mostra l'Earl Jensen, a qui posa veu en Dan McComas, vestit d'astronauta i caminant sobre un fons d'estrelles.
2. En febrer del 2000, NBM Publishing https://en.wikipedia.org/wiki/NBM_Publishing va publicar una versió prèvia de la història en format novel·la gràfica https://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la_gr%C3%A0fica.
3. El Bill Plympton https://ca.wikipedia.org/wiki/Bill_Plympton, director i guionista, va tenir la inspiració en veure una fotografia de la gossa Laika https://ca.wikipedia.org/wiki/Laika en una revista.
4. Els entintadors, que venien de l'School of Visual Arts https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_d%27Arts_Visuals, cobraven de 5 a 7 dòlars per hora i, si enllestien la feina, entre 10 i 12 dòlars per hora.

COMENTARI: Cal, potser, una mica d'indulgència per tal acceptar l'absurditat, l'animació descurada i els dibuixos barroers; però, el complot encaixa prou i l'espectacle, al capdavall, resulta divertit. Primer, perquè encerta amb la caricaturització del doctor maligne, corrupte, mesquí, el paper del George Casden. Després, perquè empescar-se una revenja mitjançant la creació d'uns monstres mutants derivats de conills porquins https://ca.wikipedia.org/wiki/Conill_porqu%C3%AD perduts per l'espai pinta bastant a disbarat hilarant. I, sobretot, per l'amanit de gags, com el de l'aterratge, quan la gent tem que l'astronauta, estirat al terra, vulgui treure's una pistola de l'escafandre però allò que es treu és la tita i ruixa la concurrència de pixum, o els de les representacions de la recepcionista obscena, o el moment de convertir la limusina del dolent en tota mena d'objectes poca-soltes. Agraït, doncs, per l'entreteniment.

EN UN MOT: Basta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rumah Dinas Bapak" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32237658/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que el Sugeng, el paper del Sadana Agung Sulistya, remuga perquè no vol llevar-se per ajudar a cercar la néta del Bapak.

PITJOR:
- Alguns aspectes que no semblen gaire consistents, com el teletransport, la visió de la banyera o la possessió en l'àrea de bosc protegida.

NOTES:
1. El títol internacional és "Father's Haunted House".
2. Durant els crèdits, es mostren fotografies; després de mig minut de lletres, es presenta l'escena afegida de la mare, interpretada per l'Annisa Putri Ayudya https://en.wikipedia.org/wiki/Putri_Ayudya, i el fill, encarnat per l'Octavianus Fransiskus, comprant la joguina.
3. S'inspira en experiències reals del Dodit Wahyudi Mulyanto, un humorista, actor, presentador i cantant indonesi, que, en el film, fa el personatge del pare.
4. El rodatge es va portar a terme a Blitar https://en.wikipedia.org/wiki/Blitar, en la província indonèsia de Java Oriental, entre abril i maig de 2024.
5. El Jumat Kliwon que atemoreix els personatges és un dia, segons el calendari javanès https://en.wikipedia.org/wiki/Javanese_calendar, que resulta de combinar els sistemes de setmanes de 5 dies i de setmanes de 7 dies.

COMENTARI: Està bé, el referent al temps d'ocupació neerlandesa https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndies_Orientals_Neerlandeses. Tot i que, m'ensumo, hi deuen haver històries molt més horribles perpetrades sobre la gent d'aquell arxipèlag pels Europeus que les de relacions adúlteres amb embarassos pel mig. Tanmateix, pel que fa a l'espectacle, no flueix, el relat es fa massa feixuc. I els intents d'intercanvis còmics tampoc ajuden a amenitzar l'estona, ans al contrari, fan la progressió més travada per manca de gràcia. Trobo, a més, que els recursos bàsics del gènere, aparicions i cossos demacrats, acaben esdevenint repetitius. Sincerament, m'esperava quelcom una mica més genuí, més propi d'un lloc, per a mi, tant exòtic. La qüestió és que m'ha provocat més angúnia la invasió de llangardaixos https://ca.wikipedia.org/wiki/Gekko al dormitori que no pas cap fantasmet. Ja sé que aquests animals es mengen els insectes però em sembla que no hi ha res més terrorífic que haver de dormir en un lloc a la mercè de ves a saber quines bèsties.

EN UN MOT: Embullada.

PAÍS:           INDONÈSIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Shimmer Lake" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1386691/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El perdó al Meth Billy, el personatge a càrrec del Matthew Evans Landry, en l'escena de l'assalt de la casa del Judge Brad Dawkins, en John Michael Higgins, per part de l'Andy Sikes, el paper del Rainn Wilson.

PITJOR:
- El moment en el que l'Steph Burton i el Zeke Sikes, encarnats per l'Stephanie Sigman i en Benjamin Walker, respectivament, li expliquen a l'Ed Burton, interpretat pel Wyatt Russell, l'assumpte de la paternitat.

NOTES:
1. El guió original, escrit pel mateix director, l'Oren Uziel, va aparèixer en l'edició de 2009 de The Black List https://en.wikipedia.org/wiki/The_Black_List_(survey), l'enquesta de guions preferits no realitzats engegada en 2004 pel Franklin Leonard.
2. Els capítols es presenten en ordre invers, "FRIDAY - Andy heads for the lake", "THURSDAY - Judge Dawkins calls an old friend", "WEDNESDAY - Chris Morrow gets in over his head" i "TUESDAY - Ed Burton makes a choice", i cadascun explica el dia d'un dels personatges fins a la seva mort.

COMENTARI: Rebaixa una mica massa el nivell intel·lectual de l'entorn, sobretot, amb elements com, no només, el Chris Morrow, encarnat pel Mark Rendall, pel qual almenys dóna una justificació, sinó, també, uns agents de l'FBI https://ca.wikipedia.org/wiki/Federal_Bureau_of_Investigation, el Kurt Biltmore i en Kyle Walker, interpretats pel Rob Corddry i el Ron Livingston, respectivament, i un ajudant del xèrif, el Reed Ethington a càrrec de l'Adam Pally, que semblen poc menys que babaus. Malgrat això, l'aposta per la poca-solta funciona, potser, gràcies a l'impuls inestimable de la figura del Rainn Wilson, explícitament còmica. Diria, no obstant, que rellisca una mica amb alguna de les gràcies; per exemple, fer dir la nena interpretada per la Isabel Dove https://www.imdb.com/name/nm7729990/ coses de l'estil de "Get in the back, you fat fuckin' bastard!". Per altra banda, el relat es veu afavorit per la peculiar estructura narrativa, cap enrere, i per la separació en les quatre línies que, en acabat, componen la història completa. El mòbil, tanmateix, aquesta venjança per la mort del nen en un accident, i la relació entre el poli i, especialment, el seu germà, em grinyola un pèl. Tampoc acabo de veure que 3 milions de dòlars no sigui prou capital per prendre-se'l seriosament. Però, bé, en general, ha passat sense dificultat.

EN UN MOT: Rancuniosa.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 3a" (Des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=3

DURADA: 170 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx del proxeneta, la Jenny, el pare de la Jenny i l'Emma Simpson.

PITJOR:
- Alguns gags de farciment, com el de l'episodi 3r del restaurant de vegans https://ca.wikipedia.org/wiki/Veganisme famolencs o el del 4t de la verge Maria https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria,_mare_de_Jes%C3%BAs fent d'homicida.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2003 i des del 4 de novembre fins el 9 de desembre de 2003.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia; excepte en la sortida del 3r capítol en la que sona el Billy Bragg https://ca.wikipedia.org/wiki/Billy_Bragg entonant un tema dedicat a l'Ivan Dobsky, el personatge a qui posa veu el Simon Greenall, acabant amb un "Up the miners!".
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Continua l'humor mal parit amb la represa d'alguns running gags https://en.wikipedia.org/wiki/Running_gag de la temporada anterior, com el de The Paedofinder General, aquest cop, incloent un número amb la música de "Fire" https://en.wikipedia.org/wiki/Fire_(Arthur_Brown_song), la cançó de 1968 popularitzada per the Crazy World of Arthur Brown https://en.wikipedia.org/wiki/The_Crazy_World_of_Arthur_Brown, o el dels gihadistes poc motivats, també, amb una seqüència musical acompanyada per "Daydream Believer" https://en.wikipedia.org/wiki/Daydream_Believer, l'èxit del 1967 enregistrat per The Monkees https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Monkees, i moltes altres escenes farcides de mala llet, com la caricatura del NHS https://ca.wikipedia.org/wiki/Servei_Nacional_de_Salut_(Regne_Unit), la paròdia de les celebritats https://ca.wikipedia.org/wiki/Celebritat efímeres o la sàtira d'un futbolista anomenat Roy Rogers https://en.wikipedia.org/wiki/Roy_Rogers que acaba jugant i guanyant ell sol una copa, essent l'únic esportista sa de l'equip, el Warchester FC. Però, potser, la línia que m'ha cridat més l'atenció ha estat la del conill Noodles, un homenatge als dibuixos animats de l'escola Tex Avery https://ca.wikipedia.org/wiki/Tex_Avery. Sobretot, perquè els personatges del mestre Avery ja acostumaven a rebre de valent i, aqui, l'agressió esdevé més salvatge i crua encara. La pena és que no hi ha més temporades.

EN UN MOT: Corrosiva.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "El 47" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27751957/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació del Salvador Reina https://ca.wikipedia.org/wiki/Salva_Reina fent del Felipín que li va valer un reconeixement en forma de Premio Goya.

PITJOR:
- La pasterada del fil del cor assajant "El rossinyol" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_rossinyol per culminar amb la intervenció de la Joana, el paper de la Zoe Bonafonte, cantant "Gallo rojo, gallo negro", la cançó del Chicho Sánchez Ferlosio https://ca.wikipedia.org/wiki/Chicho_S%C3%A1nchez_Ferlosio.

NOTES:
1. S'inspira en l’acció reivindicativa del 7 de maig de 1978 del Manuel Vital Velo https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Vital_Velo que va dur un autobús de la línia 47 fins a Torre Baró https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_de_Torre_Bar%C3%B3.
2. En Marcel Barrena, director i co-guionista, va descobrir la història a través de l'entrada https://eltranvia48.blogspot.com/2010/09/manuel-vital-para-siempre.html del blog, "El tranvía 48", gestionat pel Ricard Fernández Valentí; el director explicà que va poder contactar amb la néta del protagonista gràcies a un comentari de la dona en aquest blog que diu "Buenas noches. Acabamos de descubrir por casualidad, tu blog. Estamos encantados con el texto que has realizado. Lo has hecho con cariño y lo has acompañado con las fotografías más legendarias de mi abuelo, Manuel Vital. Me llena de orgullo. Te saludamos gratamente: Germán Berenguel (mi pareja) y Joana Vital. Gracias".
3. Abans dels crèdits, es mostra un clip del Manuel Vital real llegint una carta del seu pare; després del primer minut i mig de crèdits, durant el qual apareixen fotografies, surt l'agraïment, "Gràcies, Lynn, per millorar-nos, per omplir les nostres històries de veus precioses".
4. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 2023 en indrets de Barcelona, Manresa, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet.
5. Entre d'altres guardons, va rebre el de Millor pel·lícula, en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor película, en la 39a dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.

COMENTARI: Si, com sembla ser el cas, a la gent a qui toca més de prop allò que es retrata, temporalment parlant, els satisfà per nostàlgia o pel que sigui no em sento amb gaire legitimitat per comentar gaire res. La veritat, no obstant, és que em deixa la sensació d'anècdota guarnida (i penso que l'activisme d'aquelles èpoques es mereix una mica més de respecte i menys demagògia fàcil). Per cert, en alguna publicació han sortit mencionats precedents de segrestos d'autobusos a Barcelona protagonitzats per altres militants, com la Maruja Ruiz Martos https://ca.wikipedia.org/wiki/Maruja_Ruiz_Martos. El que deia, trobo que eludir especificar l'afiliació del personatge, per exemple, no ajuda a traçar el context de manera prou acurada. I, alhora, amb escenes com la de l'Ortega, el gris que encarna el Vicente Romero, tornant la nena a casa (com un favor?) es rebaixa la integritat del relat a base del que queda com un truc d'excitació barat. Tampoc entenc què fa el paio en el saló de plens de l'ajuntament o l'abús de clips vells a mode de documental galdós. Això no treu que m'hagi fet emocionar. Encara que sigui pel fet de recordar-me que pot haver-hi altruistes amb tremp que aspirin a millorar el món, no només el seu, sinó el de tothom.

EN UN MOT: Emocional.

PAÍS:           CATALUNYA, ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "SULT" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33501878/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que l'Anne Marie Helger https://en.wikipedia.org/wiki/Anne_Marie_Helger interromp els protagonistes a mig clau per preguntar si és consensuat.

PITJOR:
- Els intercanvis beneitons de parella entre la Mia i l'Emil, els papers a càrrec de la Rosalinde Mynster i en Joachim Fjelstrup, respectivament, com quan comenten l'ús d'un portal pornogràfic https://ca.wikipedia.org/wiki/Pornografia de vídeos.

NOTES:
1. El títol internacional és "A Copenhagen Love Story"; l'original significa gana i es refereix a la sensació de forat en l'estómac que provoca la infertilitat.
2. Es tracta de l'adaptació de la novel·la autobiogràfica homònima del 2022 escrita per la Tine Høeg.

COMENTARI: Me n'he penedit de seguida, de començar a veure-la, doncs, he tingut la certesa absoluta, tot just trobar-los a la pantalla, que els protagonistes no em provocarien cap mena de simpatia. A més, els temes de la infertilitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Infertilitat i de la reproducció assistida https://ca.wikipedia.org/wiki/Reproducci%C3%B3_assistida estan fora completament de la meva llista de preocupacions actuals. O sigui que ha estat una mena de suplici presenciar fins al final les peripècies de la parella i la seva crisi. Tot i així, reconec el valor testimonial del relat que, imagino, resultarà especialment punyent per a qui hagi patit o estigui patint situacions similars. M'ha sobtat, això, sí, l'al·lusió a la gestació per substitució https://ca.wikipedia.org/wiki/Gestaci%C3%B3_per_substituci%C3%B3 perquè creia que estava prohibida a Europa. Segons Internet, ho està en països com França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Suècia, Noruega, Polònia, Àustria, Islàndia o Suïssa. No obstant, a Dinamarca, la pràctica altruista és permesa. Una altra de les singularitats, aquesta, no sé si exclusivament danesa, és anomenar la madrastra "bonusmor", és a dir, una mare suplement de la mare biològica de l'infant. Ves! Clar que, també, existeix el terme formal, "stedmod". I tal... Res, que me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Crònica.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Straume" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4772188/

DURADA: 85 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- El desguàs i el rescat del capibara https://ca.wikipedia.org/wiki/Capibara.

PITJOR:
- El moment paranormal del gat i el secretari https://ca.wikipedia.org/wiki/Secretari_(ocell) amb levitació selectiva en l'obertura del portal lluminós.

NOTES:
1. El títol internacional és "Flow".
2. La producció va durar 5 anys i mig, des de 2019; es va utilitzar el programari lliure, Blender https://ca.wikipedia.org/wiki/Blender, per a l'animació.
3. Li va ser atorgat el guardó de Best Animated Feature Film en la 97a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Oscar_de_2024; també, va rebre el reconeixement com a Best Motion Picture – Animated en la 82a edició dels Golden Globe Awards https://ca.wikipedia.org/wiki/Globus_d%27Or_del_2025; ambdós premis s'exhibeixen en el Latvijas Nacionalais mākslas muzejs https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Art_Nacional_de_Let%C3%B2nia.
4. Al final dels crèdits, es veu una balena sortint de l'aigua.
5. El servei postal letó, Latvijas Pasts https://en.wikipedia.org/wiki/Latvijas_Pasts, va emetre una edició limitada de segells per homenatjar el film i el Banc Central de la República de Letònia, el Latvijas Banka https://ca.wikipedia.org/wiki/Banc_de_Let%C3%B2nia, va fer una tirada limitada de 6 mil monedes d'argent de col·leccionista dedicada als animals protagonistes.

COMENTARI: No he acabat de copsar completament algunes qüestions, com ara si el portal de llum provoca la marea alta o si la inundació es presenta en format puntual o recurrent. Perquè, la veritat, m'he perdut uns quants fotogrames quan se'm tancaven els ulls d'avorriment. O sigui, reconec que estèticament resulta molt atractiva i que el misteri de l'escenari apocalíptic que suggereix atrapa fins a cert punt. Però, passada una estona, la deriva que no sembla dur enlloc m'ha destrempat bastant. Tampoc m'han convençut ni el comportament semi-humà dels animals ni la manca de cadàvers, de persones o de bèsties. Potser, els xucla la llum, els morts. O no m'he fixat prou bé. Jo què sé! Després, per l'aspecte muntanyenc dels indrets que mostren les imatges, m'ha fet la impressió que hi havia massa aigua. Almenys, considerant els minsos 70 metres d'increment de nivell del mar que pronostiquen els experts per quan el glaç de la Terra es fongui. Cert que la pel·lícula no especifica que hagi de ser la Terra allò que retrata. I que es tracta de ficció, clar. Amb tot, essent just i malgrat la son indecent que m'ha fet venir, crec que l'espectacle visual és digne de contemplar.

EN UN MOT: Repte.

PAÍS:           REPÚBLICA DE LETÒNIA, FRANÇA, BÈLGICA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Gekijou-ban Chensou Man Reze-hen" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30472557/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exuberància explosiva de la Reze, a qui posa veu la Reina Ueda https://en.wikipedia.org/wiki/Reina_Ueda.

PITJOR:
- Les resurreccions i regeneracions del Denji, el personatge a càrrec del Kikunosuke Toya https://en.wikipedia.org/wiki/Kikunosuke_Toya.

NOTES:
1. El títol internacional és "Chainsaw Man – The Movie: Reze Arc" o "Chainsaw Man: Reze Arc".
2. Al final dels crèdits, es mostra un afegitó de 2 minuts.
3. Adapta esdeveniments succeïts en el cinquè i sisè volums de la sèrie manga, "Chensou Man" https://ca.wikipedia.org/wiki/Chainsaw_Man, escrita i il·lustrada pel Tatsuki Fujimoto, i és una seqüela de la primera temporada de l'adaptació a anime https://en.wikipedia.org/wiki/Chainsaw_Man_(TV_series).

COMENTARI: D'acord, assumeixo el meu doble error. Primer, és un producte per a adolescents i no per a gent granadeta com jo. La beneiteria del festeig iniciatiu em sobra molt, les cites, l'escena a la piscina despullats. Segon, es tracta d'una represa. Culpa meva si encaro una continuació a pèl sense estar familiaritzat amb la premissa ni tenir-hi certa tirada prèvia. I, addicionalment, un altre tema que recau, també, en la meva persona, l'atabalament. Reconec que les escenes trepidants de lluites i explosions a tort i a dret m'han superat, massa repetició i confusió. Em faig vell, tu! A part d'això, els dimonis en forma de bomba o de motoserra i la immortalitat aleatòria m'han semblat barroers i una absurditat ridícula. Un diable necessita una motoserra o una pistola? Clar que, potser, tot plegat s'explica en el material original. Però és que tant me fa, no m'interessa. Em pregunto si fa 20 anys m'hauria agradat una proposta així... Ara em ve al cap un argument similar d'una sèrie anomenada "Bleach" https://ca.wikipedia.org/wiki/Bleach, d'un tal Tite Kubo. Crec que la vaig deixar a mitges. Dubte, resolt, doncs. Resum: he perdut el temps.

EN UN MOT: Complement.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bugonia" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12300742/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del suïcidi del Don, el paper de l'Aidan Delbis.

PITJOR:
- La representació dels andromedians en la seva nau nodrissa, vestits amb jerseis de llana gegant.

NOTES:
1. És una revisió del film sud-coreà de 2003, "Jigureul jikyeora!" https://www.imdb.com/title/tt0354668/, escrit i dirigit pel Jang Joon-hwan.
2. A partir d'un pressupost de 55 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 42.
3. El títol deriva d'una creença popular https://en.wikipedia.org/wiki/Bugonia de la regió Mediterrània.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i octubre de 2024 en diferents indrets, com Oxshott i High Wycombe, a Anglaterra, o Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia; en maig de 2025, van enregistrar la darrera escena a la platja grega de Sarakiniko https://ca.wikipedia.org/wiki/Platja_Sarakiniko.
5. Els crèdits es mostren amb sons de natura de fons, excepte pel primer mig minut durant el qual sona la versió cantada per la Marlene Dietrich de "Where Have All the Flowers Gone?" https://ca.wikipedia.org/wiki/Where_Have_All_the_Flowers_Gone%3F, la cançó d'en Pete Seeger.

COMENTARI: Massa truculenta per passar com a comèdia o paròdia i massa maldestra per acostar-se a ciència-ficció amb cara i ulls. Pel que fa al vessant del segrest, destacaria l'escena de la tortura per descàrrega elèctrica https://ca.wikipedia.org/wiki/Enrampada_el%C3%A8ctrica. M'ha fet patir, la dona. Tot i així, com amb la resta de l'escenari del rapte, resulta un tant inversemblant. És a dir, l'entorn sembla el cul del món; l'executiva interpretada per l'Emma Stone https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Stone no hi pinta res ni allà ni a la factoria ni a l'oficina de pacotilla. Entenc que la idea era ridiculitzar un cert perfil de hillbilly https://ca.wikipedia.org/wiki/Hillbilly afeccionat a confeccionar teories de la conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_conspiraci%C3%B3. Però, en tal context, a mi no m'encaixa el relat. Tampoc m'acaba de convèncer el drama de la mare en coma per culpa dels experiments amb cosmètics, el personatge de l'Alicia Silverstone https://ca.wikipedia.org/wiki/Alicia_Silverstone. Em sap greu, noia, l'única cosa que em ve al cap quan penso en tu és el clip de "Crazy" https://en.wikipedia.org/wiki/Crazy_(Aerosmith_song) d'Aerosmith. I, de fet, la que m'agradava era l'altra, la Liv Tyler https://ca.wikipedia.org/wiki/Liv_Tyler. Com deia, ni tant sols lligat amb una suposada investigació alienígena, no li trobo gaire sentit. I, en general, la part fantàstica queda bastant pegot. En fi, que m'ha agradat veure-li les berrugues a la protagonista i poca cosa més.

EN UN MOT: Desajustada.

PAÍS:           GB, ÉIRE, COREA DEL SUD, EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Casa en flames" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29793197/

DURADA: 107 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La desafecció familiar representada per la Júlia, el paper de la Maria Rodríguez Soto, la seva cruesa i manca de consideració.

PITJOR:
- Després de tants retrets mutus, no resulta versemblant que tots acabin fent pinya, menys, encara, quan els indicis apunten a un incendi provocat per la vella; carrincloneja.

NOTES:
1. El títol internacional és "A House on Fire".
2. Li van ser atorgats els guardons de Millor guió original, Millor protagonista femenina i Millor actor secundari en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor guion original, en la 39a edició dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre octubre i novembre de 2023, en indrets de Cadaqués, Calella de Palafrugell, Canet de Mar, Barcelona, Roma, i en l'aeròdrom d'Airbet Serveis Aeronàutics d'Avinyonet del Penedès.
4. A partir d'un pressupost d'uns 2,7 milions d'euros, 900 mil dels quals de l'ajuda procedent de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_de_la_Cinematografia_i_de_les_Arts_Audiovisuals, va recaptar-ne'n uns 3.
5. Una versió en italià, "La casa in fiamme" https://www.imdb.com/title/tt38690413/, dirigida pel Giancarlo Fontana i en Giuseppe Stasi, està en desenvolupament.

COMENTARI: El punt de paròdia de família mal avinguda m'ha fet un pèl de gràcia però, en general, l'espectacle d'enfrontament i conflicte entre els personatges m'ha resultat incòmode. Em grinyola, a més, tant el retrat infantívol dels fills com el d'una mare que, en certs moments, sembla repapiejar. L'Emma Vilarasau https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Vilarasau_Tom%C3%A0s tot just rondava els 65 anys mentre que la Maria Rodríguez Soto https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Rodr%C3%ADguez_Soto i l'Enric Auquer https://en.wikipedia.org/wiki/Enric_Auquer fregaven, per sota, la quarantena. No ho diuen, les mares, allò de "et conec com si t'hagués parit"? Doncs, crec que les expectatives de la mare haurien d'haver estat més realistes respecte les seves interaccions amb la parentela. Clar que cadascú gestiona els sentiments amb el seu propi tarannà, com sap o com pot. O sigui, res a dir. L'assumpte de la Teràpia Gestalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_gestalt m'ha engrescat una mica. I el salt en paracaigudes m'ha fet recordar una experiència https://youtu.be/o05nExlzvMU de fa 10 anys.

EN UN MOT: Il·lusa.

PAÍS:           CATALUNYA, ITÀLIA, ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I byeore piryohan" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28664733/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El video-missatge de la Son Ji-young, a qui posa veu l'Ahn Young-mi, en el que queda enregistrada la catàstrofe marciana.

PITJOR:
- El rampell del Jay, el paper del Hong Kyung, d'imitar el pare de l'astronauta i anar a enviar senyals a Mart amb una antena i un walkie-talkie https://ca.wikipedia.org/wiki/Walkie-talkie.

NOTES:
1. El títol internacional és "Lost in Starlight".
2. Deriva d'un vídeo musical d'en Han Ji-won, director i co-guionista, elaborat per a la firma de joieria, StoneHenge.
3. Van caldre 5 anys per enllestir la producció.
4. Els actors que fan de protagonistes, la Kim Tae-ri https://en.wikipedia.org/wiki/Kim_Tae-ri i el Hong Kyung https://en.wikipedia.org/wiki/Hong_Kyung, van compondre la cançó, "Life Goes On", per a la banda sonora.

COMENTARI: Ras i curt, una castanya. L'única cosa que destacaria seria el decorat, els dibuixos de fons d'estil realista; cosa que, en els temps que corren, tampoc crec que tingui gaire mèrit. Senzillament, m'ha estat impossible connectar amb una història d'amor insulsa, justificada a partir d'una mena de maqueta d'un cantautor frustrat que resulta ser la peça preferida de la doctora. Ves, quina casualitat! Ni m'ha suggerit res una missió espacial al planeta vermell que sembla poc més que rutinària. D'acord, el trauma de la filla que segueix diligentment els passos de la seva mare i tal i pasqual... i el pare, al manicomi. "M'avorreixo!", com diria el bo del Homer Simpson https://ca.wikipedia.org/wiki/Homer_Simpson. Els intents del guió de provocar cap mena d'emoció en mi han fracassat; en realitat, gairebé, em causen pena. De fet, el moment més intens ha estat un record meu, aliè a la pel·lícula, quan m'ha vingut a la memòria el desastre de 1986 del transbordador espacial Challenger https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_del_transbordador_espacial_Challenger. No té res a veure, no sé perquè m'hi ha fet pensar.

EN UN MOT: Anodina.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sew Torn" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23157384/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris de la Serra de Calanda i les Valls de Tamina i la banda sonora, amb peces com "The Sewing Machine", la cançó composta pel Frank Loesser https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Loesser.

PITJOR:
- Tota la xerrameca de traficant de pacotilla del Hudson, el personatge a càrrec del John Lynch, en el restaurant Gasthof Calanda del poble suís de Vättis.

NOTES:
1. Es basa en el curtmetratge homònim de 2019 https://www.imdb.com/title/tt9663466/ del mateix director, el Freddy Macdonald, que li va servir per a ser admès en l'American Film Institute https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Film_Institute.
2. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 2022 en indrets de la regió de Sarganserland https://ca.wikipedia.org/wiki/Districte_de_Sarganserland, en el cantó suís de Sankt Gallen.
3. El guió el van escriure entre pare i fill, el Freddy https://en.wikipedia.org/wiki/Freddy_Macdonald i en Fred Macdonald https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_Macdonald.
4. L'instigador de la pel·lícula fou en Joel Coen https://en.wikipedia.org/wiki/Joel_Coen que, després de mirar-se el curt, va recomanar al Freddy convertir-lo en llargmetratge.

COMENTARI: El component de màquina de Rube Goldberg https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0quina_de_Rube_Goldberg que prometien els jocs amb els fils que fa la Barbara, el paper de l'Eve Connolly, era allò que més interès em despertava. Perquè, trobo, aquest tipus d'espectacles de circuit retorçat són sempre sinònim d'entreteniment. Malauradament, la majoria dels muntatges amb cordills que apareixen en el film es veuen bastant galdosos. Res. No obstant, el plantejament narratiu, oferint desenllaços alternatius, encara semblava un al·licient prou potent. Però, tampoc, cap de les possibilitats presentades resulta especialment raonable, ni tant sols l'extra; situacions i diàlegs que grinyolen massa. Només queda, doncs, una estètica, això, sí, força polida, i un llenguatge visual que gestiona òptimament el to d'algunes escenes, almenys, formalment. Justeja molt, no me l'he creguda i m'ha avorrit.

EN UN MOT: Verda.

PAÍS:           EUA, SUÏSSA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Code 3" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26394837/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de clarificació entre el Randy i la Jessica, els personatges del Rainn Wilson i l'Aimee Carrero, respectivament, després de l'accident del motorista, el paper del Luka Jones.

PITJOR:
- El melodrama del primer aprenent, interpretat pel Xolo Maridueña.

NOTES:
1. En Patrick Pianezza, co-guionista, va fer de professional del sector paramèdic https://en.wikipedia.org/wiki/Paramedic durant 12 anys.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Santa Clarita, a l'estat nord-americà de California, durant febrer de 2023.
3. Els actors van tenir l'oportunitat d'acompanyar els serveis de LA Fire Department https://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_Fire_Department de South Central Los Angeles al llarg d'una jornada.
4. Codi 3 és un codi de prioritat en la resposta d'una emergència https://en.wikipedia.org/wiki/Emergency_service_response_codes que significa que l'ambulància ha de fer servir llums i sirena.

COMENTARI: M'ha fet més la impressió de documental de seguiment, de l'estil de "24 Hours in A&E" https://en.wikipedia.org/wiki/24_Hours_in_A%26E del Channel 4 britànic https://ca.wikipedia.org/wiki/Channel_4, que de pel·lícula amb una història concreta. Malauradament, encara que allò presentat es basi en experiències reals, l'etiqueta de ficció resta cert impacte al producte. I, sobretot, el cop d'efecte de la doctora curiosa es veu una mica massa barato. Malgrat això, diria que suggereix de manera efectiva i convincent tant el vessant més informal com el més tràgic d'una feina que, queda clar, requereix una diligència, un estómac i un tarannà especials. Em sobren, potser, els trencaments de quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret del protagonista. Tenint una aprenent a l'abast a qui explicar coses, esdevenen redundants. La resta, bé.

EN UN MOT: Escenificació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Lesbian Space Princess" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29781139/

DURADA: 87 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El tarannà de la Willow, el personatge a càrrec de la Gemma Chua-Tran.

PITJOR:
- La simplicitat del dibuix dels Straight White Maliens, a qui posen veu els Aunty Donna https://en.wikipedia.org/wiki/Aunty_Donna.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el 39è Teddy Award https://en.wikipedia.org/wiki/Teddy_Award en la categoria de Bester Langfilm/Spielfilm en la 75a edició de la Berlinale; també, el de Millor llargmetratge (ex aequo) en la secció Noves Visions i el de Millor pel·lícula d'animació en la secció Anima't de la 58a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya https://ca.wikipedia.org/wiki/LVIII_Festival_Internacional_de_Cinema_Fant%C3%A0stic_de_Catalunya.
2. La producció va arrencar sota els auspicis del programa Film Lab: New Voices https://en.wikipedia.org/wiki/Film_Lab:_New_Voices de la South Australian Film Corporation i l'Adelaide Film Festival amb una dotació econòmica de 600 mil dòlars australians.
3. Durant el primer minut de crèdits, surten dibuixos; més tard, apareix la dedicatòria, "Always in our hearts - Frances Varghese"; al final, el rètol, "The filmmakers acknowledge that this film was produced on the traditional Country of the Kaurna people of the Adelaide plains. We pay our respect to Elders past, present and emerging. Sovereignty was never ceded".
4. Va utilitzar-se Toon Boom Harmony https://ca.wikipedia.org/wiki/Toon_Boom_Animation per a elaborar l'animació.

COMENTARI: Potser, m'he perdut codis o temes més profunds del lesbianisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesbiana presentats subtilment en la pel·lícula perquè no hi estic familiaritzat en aquesta cultura. Però m'ensumo que no cal altra lectura que la del pur entreteniment lleuger i poca-solta; això, sí, des d'una perspectiva homosexual. D'altra manera, no entendria, per exemple, el retrat dels Straight White Maliens com geeks https://ca.wikipedia.org/wiki/Geek o nerds https://ca.wikipedia.org/wiki/Nerd desesperats per atraure femelles que, ves, es tornen gais per conveniència. Era, segurament, més fàcil ridiculitzar aquest tipus d'home sense traça en l'art de la seducció que no pas el de masclistes https://ca.wikipedia.org/wiki/Masclisme o el de bon vivants https://en.wikipedia.org/wiki/Playboy_lifestyle. Tot i que m'ha semblat copsar una caricatura de l'Ed Sheeran https://ca.wikipedia.org/wiki/Ed_Sheeran fent de busker https://ca.wikipedia.org/wiki/Espectacle_de_carrer espacial. M'ha fet gràcia. Sigui com sigui, l'animació i la història resulten prou divertides, malgrat el patetisme de la protagonista en els moments de bleda assolellada i els clixés. I, sobretot, passa fàcil.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Boys Go to Jupiter" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31021863/

DURADA: 86 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).

MILLOR:
- El context personal del Billy 5000, els amics i la germana, el Freckles, el Beatbox, el Peanut i la Gail, a qui posen veu la Grace Kuhlenschmidt, l'Elsie Fisher, la J.R. Phillips i l'Eva Victor, respectivament.

PITJOR:
- Les imatges, l'animació i els dissenys, les cançons de pa sucat amb oli, el so distorsionat de les creatures.

NOTES:
1. Explicà, el Julian Glander, director i guionista del film, que la idea va sorgir d'un article de The New York Times https://ca.wikipedia.org/wiki/The_New_York_Times sobre els problemes de successió d'una companyia de sucs https://en.wikipedia.org/wiki/Natalie%27s_Orchid_Island i que 5.000 són els dòlars que el George Bailey en "It's a Wonderful Life" https://www.imdb.com/title/tt0038650/ necessita per resoldre els seus problemes econòmics.
2. En Jack Corbett, que dóna veu al Billy 5000, va treballar per Uber Eats https://en.wikipedia.org/wiki/Uber_Eats, un servei de lliurament de menjar, com el seu personatge.
3. El programari utilitzat per a fer l'animació fou Blender https://ca.wikipedia.org/wiki/Blender.
4. El títol té a veure amb la ciutat de Jupiter https://en.wikipedia.org/wiki/Jupiter,_Florida, de l'estat nord-americà de Florida, i amb el rodolí de pati, "Girls go to college to get more knowledge, boys go to Jupiter to get more stupider".

COMENTARI: Potser, plantejada amb actors de carn i ossos i escenaris reals podria passar, si més no, com a retrat de l'adolescència d'una generació https://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_Alfa desencantada i abocada a la precarietat, amb els seus components mundans, laborals, quotidians, etcètera. Fins i tot, afegint-hi els elements de fantasia absurda i estúpida dels àngels radioactius i la taronja perfecta que propicien l'imperi de la fruita espremuda de la vella Dr. Dolphin, el paper de la Janeane Garofalo (ara, inevitablement, em ve al cap l'escena de "My Sharona" https://en.wikipedia.org/wiki/My_Sharona en el film del Ben Stiller https://www.imdb.com/title/tt0110950/), i la seva mare. Però, amb l'estètica de bunyol amateur malgirbat que gasta, resulta força difícil d'aguantar la mirada i l'atenció en la pantalla. Després, quina mena de bajanada és aquesta del cuc màgic streamer https://ca.wikipedia.org/wiki/Estr%C3%ADmer que retransmet les seves vacances i flirteja amb un nano de 16 anys per dur-se'l a una cova sota terra? No em sembla que hi hagi gaire enginy aquí... ni vergonya.

EN UN MOT: Impresentable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        MALAMENT.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blue Moon" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32536315/

DURADA: 100 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que s'explica al final sobre la cançó, "The Bad in Every Man", pertanyent a la pel·lícula d'en Woodbridge Strong Van Dyke II, "Manhattan Melodrama" https://www.imdb.com/title/tt0025464/, que esdevindria l'èxit, "Blue Moon" https://en.wikipedia.org/wiki/Blue_Moon_(1934_song).

PITJOR:
- La seqüència de la tancada del Lorenz Hart i l'Elizabeth Weiland, els personatges interpretats per l'Ethan Hawke i la Margaret Qualley, respectivament, en el guarda-robes.

NOTES:
1. S'anuncia en els crèdits que s'inspira en la correspondència entre en Lorenz Hart i l'Elizabeth Weiland.
2. Després del títol, apareixen els rètols "He was alert and dynamic and fun to be around. —Oscar Hammerstein II" i "He was the saddest man I ever knew. —Mabel Mercer"; abans dels crèdits, "Rodgers and Hammerstein went on to become the most successful songwriting team in American musical theater history", "Lorenz Hart did, in fact, contribute five new songs to the revival of A Connecticut Yankee before being found paralyzed in a drunken stupor, sitting in the rain on a curb near 8th Avenue" i "He died four days later at Doctors Hospital during an air-raid blackout".
3. En Richard Linklater, el director, explicà que havia estat treballant en el film durant 12 anys; el rodatge es va portar a terme en 15 dies de 2024 en un estudi de Dublín, en la República d'Irlanda.
4. Les personalitats que surten representades són el Lorenz Milton Hart https://en.wikipedia.org/wiki/Lorenz_Hart, en Richard Charles Rodgers https://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Rodgers, l'Oscar Greeley Clendenning Hammerstein II https://en.wikipedia.org/wiki/Oscar_Hammerstein_II, l'Elwyn Brooks White https://en.wikipedia.org/wiki/E._B._White, l'Stephen Joshua Sondheim https://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_Sondheim i en George Roy Hill https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Roy_Hill.

COMENTARI: La qüestió és que si entro en un lloc i em trobo un paio així, fotent la tabarra a la parròquia com ho fa el protagonista aquí, en mode auto-compassió, fujo tant aviat com puc per no haver de sentir-lo. Ni la història de la protegida ni la conversa amb l'escriptor ni tant sols l'intercanvi amb el triomfador de la nit semblen prou pertinents per justificar hora i mitja de matraca. Reflexions com "You know what the sexiest thing on the planet earth is? A half-erect penis" es responen com ho fa el mateix cambrer, "Jesus Christ, Larry! Nobody wants to hear this!". A més, no acabo d'entendre la necessitat de denigrar el personatge. Què m'esperava, doncs? No ho sé; menys, tenint en compte que el clàssic que titula la peça, igual com passa amb molts d'altres als que he recorregut en excés, l'he arribat a avorrir fa temps. Potser, aspirava a uns quants flashbacks https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere biogràfics que vestissin la funció una mica. Perquè l'escenari es veu certament limitat. Sí, les melodies a piano que van sonant són magnífiques però, quin mèrit té això? Total, castanyot. I, resulta que l'Andrew Scott, l'actor que fa del Richard Rodgers, va rebre el Silberner Bär – Beste Nebenrolle en la 75a edició de la Berlinale https://en.wikipedia.org/wiki/75th_Berlin_International_Film_Festival. Ves!

EN UN MOT: Xerrameca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Freakier Friday" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31956415/

DURADA: 110 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pallassades de la Jamie Lee Curtis https://ca.wikipedia.org/wiki/Jamie_Lee_Curtis.

PITJOR:
- Les rebequeries de les adolescents i la lluita de teca https://en.wikipedia.org/wiki/Food_fight.

NOTES:
1. És la cinquena pel·lícula de la franquícia https://en.wikipedia.org/wiki/Freaky_Friday_(franchise) basada en la novel·la de Mary Rodgers, "Freaky Friday" https://ca.wikipedia.org/wiki/Quin_dia_tan_b%C3%A8stia!, publicada en 1972.
2. Després de mig minut de crèdits, es mostra la família anant cap a la signatura de llibres de la iaia i, tot seguit, un rètol que diu "DEDICATED TO OUR MOMS and their Moms and one special Dad"; llavors, 4 minuts de preses falses amb una claqueta que exhibeix "Freaky Friday Aftershock"; també, apareix la dedicatòria, "For Los Angeles, The First Responders, and all those impacted by The Eaton and Palisades Fires".
3. A partir d'un pressupost de 45 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 153.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Los Angeles, en l'estat nord-americà de California, entre juny i agost de 2024.

COMENTARI: La mitja hora abans de l'intercanvi https://en.wikipedia.org/wiki/Body_swap costa bastant d'empassar, massa criaturada; m'ha fet qüestionar uns quants cops que hagués d'estar mirant, per edat, aquesta pel·lícula. També, tota la carrinclonada de "la família, primer", m'ha resultat genèricament exagerada. Em sobra, de igual manera, el colofó musical forçat; exigència, suposo, del patró Disney https://ca.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney_Pictures. Queden, doncs, els gags obvis de joves i velles en cossos estranys i, sobretot, la gràcia de tornar a reunir la Curtis i la Lohan https://ca.wikipedia.org/wiki/Lindsay_Lohan 22 anys després. Addicionalment, m'ha divertit la intervenció de la Vanessa Bayer fent de Madame Jen. Tot i que el personatge en si, trobo, grinyola una mica com a part de la història. Més aviat, sembla una mena de pegot per retre homenatge als 80s, com l'escena del cotxe recreant la del Ferrari 250 GT California Spyder https://en.wikipedia.org/wiki/Ferrari_250_GT_California_Spyder del film, "Ferris Bueller's Day Off" https://www.imdb.com/title/tt0091042/. Parlant d'aquella dècada, de fantasia i de relacions mare-filla, acabo de recordar un episodi de l'"ABC Afterschool Special" https://en.wikipedia.org/wiki/ABC_Afterschool_Special amb el que vaig ensopegar recentment per casualitat https://archive.org/details/mymotherwasneverakid i que em va causar força bona impressió, "My Mother Was Never a Kid" https://www.imdb.com/title/tt0243434/, emès en 1981. No és el mateix però la lliçó s'assembla.

EN UN MOT: Redoblament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Monkey Dust - Temporada 2a" (Des del 4 de novembre fins el 9 de desembre de 2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0386224/episodes/?season=2

DURADA: 171 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esquetx del Nissan Terrano https://en.wikipedia.org/wiki/Nissan_Pathfinder del capítol 5è.

PITJOR:
- L'esquetx de darrer episodi dels yuppies menjant-se el cap d'un "sense llar" https://ca.wikipedia.org/wiki/Sensesostre i, en reacció a la protesta corresponent, el del Simon també.

NOTES:
1. El títol és argot per anomenar la metilendioxipirovalerona https://ca.wikipedia.org/wiki/MDPV, altrament, coneguda com la droga caníbal.
2. Consta de 6 episodis; van emetre's dues temporades més, també, de 6 capítols cadascuna, entre el 3 de febrer i el 17 de març de 2003 i des del 4 de gener fins el 8 de febrer de 2005.
3. La cançó "That's Not Really Funny" https://en.wikipedia.org/wiki/Souljacker dels americans, Eels https://ca.wikipedia.org/wiki/Eels, fa de sintonia.
4. El co-creador, el Harry William Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Harry_Thompson, va morir en novembre de 2005 de càncer.

COMENTARI: Alguns gags són més fins, com l'escena dels hooligans https://en.wikipedia.org/wiki/Hooliganism anglesos mirant the History Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/History_(canal_de_televisi%C3%B3) en un pub i celebrant igual que els gols en un partit de futbol una victòria militar de l'Eduard I d'Anglaterra https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_I_d%27Anglaterra contra en William Wallace https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Wallace, l'heroi escocès, i d'altres, més roïns, com la sàtira de la situació de l'Abu, l'immigrant il·legal, fent d'estora o de cortina. N'hi ha que semblen farcit sense cap intenció còmica, com les discussions viscerals entre un parell de mansos, l'un favorable al comtat d'Essex https://ca.wikipedia.org/wiki/Essex i l'altre, al de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Londres (tot i que, reconec, m'ha fet certa gràcia el clip en el que el motiu de l'estira-i-arronsa era "las mejores tapas del mundo" i els personatges es presentaven vestits del Real Madrid i del Barça). I unes quantes referències que, òbviament, no he captat. Per exemple, els fragments "Brian Blessed Theatre" https://ca.wikipedia.org/wiki/Brian_Blessed o la suposada paròdia del film de Michael Reeves, "Witchfinder General" https://www.imdb.com/title/tt0063285/, en versió pedòfila. Llavors, tenim la befa cap a la telerealitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Telerealitat, la conya dirigida al gihadisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Gihadisme, el pare ludòpata que sacrifica la seva filla mica en mica, acudits masclistes, violència gratuïta, irreverència, poca-solta general. En fi, humor malparit.

EN UN MOT: Burlesca.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "BoJack Horseman - Temporada 1a" (22 d'agost de 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3398228/episodes/?season=1

DURADA: 305 minuts (Crèdits: 23 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol vuitè, "The Telescope", en el que el protagonista, el BoJack Horseman https://en.wikipedia.org/wiki/BoJack_Horseman_(character), el paper del Will Arnett, visita l'antic col·lega malalt de càncer, en Herb Kazzaz, a qui posa veu l'Stanley Tucci.

PITJOR:
- L'espiral de fatxenderia de l'episodi sisè, "Our A-Story is a 'D' Story", entre el cavall i el Mr. Peanutbutter, el personatge interpretat pel Paul F. Tompkins.

NOTES:
1. Els títols dels lliuraments són "BoJack Horseman: The BoJack Horseman Story, Chapter One", "BoJack Hates the Troops", "Prickly-Muffin", "Zoës and Zeldas", "Live Fast, Diane Nguyen", "Our A-Story is a 'D' Story", "Say Anything", "The Telescope", "Horse Majeure", "One Trick Pony", "Downer Ending" i "Later".
2. El 19 de desembre de 2014, va estrenar-se un especial de nadal i, en els estius dels següents anys, van presentar-se 4 temporades de 12 capítols cadascuna; la sisena i darrera, va oferir-se en dues parts de 8 episodis, la primera, el 25 d'octubre de 2019, i la segona, el 31 de gener de 2020 https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_BoJack_Horseman_episodes.
3. Grouplove https://en.wikipedia.org/wiki/Grouplove s'encarregà de la cançó que acompanya els crèdits de conclusió, excepte en el setè acte en el que sona "Impossible", de la Lyla Foy https://en.wikipedia.org/wiki/Lyla_Foy, i en el dotzè en el que se sent "Closer", del duo Tegan and Sara https://en.wikipedia.org/wiki/Closer_(Tegan_and_Sara_song); al final del 8è, en lloc de la careta de Boxer vs. Raptor, apareix el rètol, "All that Kazzaz Productions", mentre una veu diu "It's a Kazzaz-trophe!".
4. Va desenvolupar-se en 35 setmanes per tal que Netflix https://ca.wikipedia.org/wiki/Netflix pogués llançar-la l'estiu de 2014.

COMENTARI: Estèticament, la trobo bastant bunyolet; uns ninots, rudimentaris, l'animació, no gaire sofisticada, i l'assumpte de l'antropomorfisme, grotesc. Com a responsable del disseny de la sèrie, la culpa (o el mèrit), imagino, és de la Lisa Hanawalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Lisa_Hanawalt. I la història es fa molt pesada. Sobretot, perquè el protagonista es presenta com un carallot que empastifa els esdeveniments de vanitat arrossegada, activament i passiva. Però, també, perquè els secundaris, limitats a clixés frívols, no engresquen gens. De fet, la Diane Nguyen, a qui posa veu l'Alison Brie, em resulta més aviat repel·lent. Clar, és que es tracta d'una sàtira d'aquest tipus d'ambient i de fauna, mai millor dit! D'acord. Doncs, no m'interessen ni els seus traumes ni les seves relacions trivials ni els seus excessos. Tot i que, reconec, el viatge psicodèlic del capítol onzè està curiós. I, d'alguna manera, aprecio l'autoparòdia, com en el cas de la Margo Martindale https://ca.wikipedia.org/wiki/Margo_Martindale o la Naomi Watts https://ca.wikipedia.org/wiki/Naomi_Watts, per exemple. La qüestió, no obstant, és que he avorrit tant la sèrie que no m'han quedat ganes d'empassar-me la resta, allò que, segons parer popular, eleva el producte al podi de les sèries d'animació per a adults.

EN UN MOT: Fatigant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Convict 99" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0031178/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que el John D. Benjamin enxampa el Bates, els personatges interpretats pel Roy Emerton i el Basil McGrail, respectivament, pispant-li la cartera al Benjamin Twist https://en.wikipedia.org/wiki/Dr_Benjamin_Twist, el paper del Will Hay.

PITJOR:
- El gag del "Hey, you!" amb el xinès Hi Hang està fora de lloc.

NOTES:
1. Es considera la seqüela del film de 1937, "Good Morning, Boys" https://www.imdb.com/title/tt0028945/, a càrrec del mateix director, en Marcel Varnel https://en.wikipedia.org/wiki/Marcel_Varnel.
2. El rodatge es va portar a terme durant el mateix 1938 en els Islington Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Islington_Studios de Hoxton, el que, actualment, forma part del districte de Hackney de Londres https://ca.wikipedia.org/wiki/Hackney, en el Regne Unit.

COMENTARI: Més enllà d'un vessant còmic discret, ofert pel tàndem de pallassos, el Will Hay https://en.wikipedia.org/wiki/Will_Hay i en Moore Marriott https://en.wikipedia.org/wiki/Moore_Marriott, i provocat per alguna situació poca-solta, com la dels presos tornant diners a un banc físicament i comptablement o la conversió del recinte penitenciari de Blackdown en una mena d'establiment d'esbarjo vacacional https://ca.wikipedia.org/wiki/Complex_tur%C3%ADstic, destacaria el concepte presentat de l'autogestió https://ca.wikipedia.org/wiki/Autogesti%C3%B3 del col·lectiu. Em guardaré prou d'expressar opinions gratuïtes sobre política penitenciària o sobre la finalitat que ha de tenir una presó, doncs, em manquen ganes, xifres i la formació adequada per elucubrar. Però, trobo molt bona idea que aquestes institucions poguessin autofinançar-se, com suggereix la pel·lícula d'alguna manera, en comptes de costar-li al país part del seu pressupost. Diu, l'Internet, que cada intern representa 225 euros diaris a la caixa de la Generalitat. I, en relació a la generació de recursos des de dins, la xarxa m'ha mostrat informació sobre cooperatives gestionades, inclús, exclusivament per reclusos als EUA o Itàlia. Per exemple, una tal Cooperativa de Servicios ARIGOS, organitzada en 2003 en un centre porto-riqueny. Tot i que, imagino, el benefici de tals aventures es deu considerar més des del punt de vista de la rehabilitació del delinqüent que des del pròpiament econòmic. Sigui com sigui, entenc que l'ambició del film s'acosta més a la paròdia frívola que a plantejar cap debat sobre criminologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Criminologia. I, malgrat això, me la puc imaginar esdevenint material didàctic.

EN UN MOT: Disbauxa.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!