Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kakekomi Onna to Kakedashi Otoko" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3989744/
Nota SUBJECTIVA: 86 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: Les cares que fa el Sanpachi, encarnat en el Jun Hashimoto, quan els de la banda Omiya d'Asakusa discuteixen amb el Shinjiro. La secció de les pilotes del Tetsunaga Matsuoka, que fa del Kansuke Tanonaka, quan aquest envaeix el temple.
Pitjor: La confusió del kakekomi de la Jogo i l'Ogin, empaitades pel Shinjiro Nakamura, interpretats per l'Erika Toda, la Hikari Mitsushima i el Yô Ôizumi, respectivament.
Curiositat: Pertany al gènere jidaigeki, que significa, literalment, "drama d'època". Basada en la novel·la titulada "Tokeiji Hanadayori" de l'Hisashi Inoue. Rodada al temple d'Engyō-ji de Himeji. El mot kakekomi, en japonès, significa, tambè, esprint o estampida.

Comentari:
S'ajunta una mica tot: els escenaris, la caracterització, l'humor, l'argument, els personatges virtuosos, la missió de justícia i, sobretot... les actrius precioses. Serà que tinc un fetitxe amb les dones japoneses? Exquisida.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Thin Man" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0025878/
Nota SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els tocs còmics, des del gag del mot "sexagenari" al policia vestit de cambrer obligant a prendre un còctel els convidats.
Pitjor: La tendència alcohòlica del Nick. L'escena en la que fa punteria amb l'escopeta de joguina.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima i del mateix any escrita pel Dashiell Hammett, la qual apareix en els títols de presentació en edició impresa. Aquest llargmetratge es considera anterior a l'aplicació estricta del Hays Code, la guia de censura de la indústria, vigent des de mitjans del 1934 fins al 1968. El gos que fa d'Asta era un Fox Terrier anomenat Skippy que va aparèixer a més d'una vintena de pel·lícules. S'en van fer cinc seqüeles, "After the Thin Man", del 1936, "Another Thin Man", del 1939, "Shadow of the Thin Man", del 1941, "The Thin Man Goes Home", del 1945, i "Song of the Thin Man", del 1947. Els personatges del Nick i la Nora Charles, interpretats pel William Powell i la Myrna Loy en aquest film, van aparèixer, també, en programes de ràdio, sèries de televisió, musicals i obres de teatre. 

Comentari:
L'actitud despreocupada i lúdica de la parella protagonista marca el to de la història, de manera que, fins i tot, el cop de puny del marit a la muller per protegir-la d'un hipotètic tret fa riure. Diria que el misteri importa poc, cal acceptar el joc. Senzillament, es divertit veure com es mouen els uns i els altres cap aquí i cap allà. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jiānghú érnǚ" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7298400/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La jugada de la Qiao, interpretada per la Zhao Tao, de denunciar el motorista de violació per obligar la policia a contactar amb el seu xicot, el Guo Bin, encarnat en el Liao Fan, perquè la reculli de la comissaria. 
Pitjor: La trobada amb la dona de negre i com de fàcil es dispersen els que l'empaiten. Tot i que m'agrada prou la cançó interpretada per la Sally Yeh, "Drunk for Life", de la Susan Tang i el Lowell Lo, penso que no encaixa aquí; es va composar específicament per la pel·lícula del John Woo, "The Killer", del 1989, i no té res a veure.
Curiositat: La traducció literal del títol és "Fills i filles de Jianghu". En anglès, s'anomena "Ash Is Purest White". Superficialment, es basa en el cap d'una banda que el director, en Jia Zhangke, admirava de petit.

Comentari:
Malgrat la seva sobrietat (no veiem intercanvis de trets, ni persecucions, ni explosions, ni luxe, ni glamur), té la força d'una història biogràfica crua de supervivència; crua en el sentit de l'absència de floritures. Són d'agrair els escenaris al natural; si més no, ho semblen. El que no m'agrada és el final indefinit. Discreta.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Nae Meorisogui Jiugae" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0428870/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La incertesa, la intermitència i la desesperació. 
Pitjor: Els rampells del Choi Chul-soo, encarnat en el Jung Woo-Sung. La caracterització del Kwon Byeong-kil, que fa de doctor Lee. El número coral de la botiga, al final.
Curiositat: Literalment, el títol en coreà significa "Esborrador en el meu cap". També, es coneix amb el títol en anglès "A Moment to Remember". Basada en la sèrie televisiva japonesa del 2001, "Pure Soul", dirigida pel Karaki Akihiro, l'Okamoto Koichi i el Morita Kukai.

Comentari:
Amb l'Alzheimer pel mig, la cosa no pot ser menys que dramàtica i penosa, com amb qualsevol altra malaltia degenerativa sense remissió. Si tenim en compte l'aspecte de la pèrdua dels records i de la identitat, aleshores, resulta especialment trista tant si l'afectada és una jove de vint-i-set anys, la de la pel·lícula, com una àvia de vuitanta. Se m'ha fet una mica llarga. Entenc, però, que calia construir per, després, ensorrar. Emocional.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Der Vorname" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7477310/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El resum de la vetllada que la Caroline Peters, que fa de l'Elisabeth, conta per telèfon a la seva mare.
Pitjor: La broma final del Thomas, interpretat pel Florian David Fitz, dient que la notícia dolenta és que el nounat és una nena.
Curiositat: En anglès, s'anomena "How About Adolf?". És una adaptació de l'obra de teatre del 2010 titulada "Le Prénom", del Matthieu Delaporte i l'Alexandre de la Patellière. L'obra va ser portada al cinema pels mateixos autors el 2012. Al principi dels títols de crèdit es veu la imatge d'una ecografia. Rodada a Bonn, Alemanya.

Comentari:
Al principi, m'he trobat pensant "Quina bajanada de discussió, això del nom!"... Després, l'assumpte es torna en una petita disputa de ventilador en la que alguns personatges es disparen retrets a discreció. Però, excepte pel cop de puny de cap al final, la situació sembla bastant controlada. Al cap i a la fi, no es pretén trencar res, com il·lustra l'Elisabeth quan mana, "Calma't o ves-te'n!", el seu germà anuncia, "Marxo!", i ella rectifica, "No, Thomas! Calma't i queda't!". Un altre moment d'alleujament és aquell en el que tots comparteixen la burla per la cara del Thomas. Està bé, li hauria posat més nota si no fos un remake. Quotidiana.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode VIII - The Last Jedi" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2527336/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La darrera aparició del Luke.
Pitjor: Les caretes i disfresses dels no humans.
Curiositat: Vuitè episodi de la saga "Star Wars", continuant "The Force Awakens", del 2015, i precedint "The Rise of Skywalker", del 2019. El títol de treball fou "Space Bear". Alguns dels llocs del rodatge són el salí d'Uyuni, a Bolívia, Sceilg Mhichíl, a Irlanda, o Dubrovnik, a Croàcia. Als títols de crèdit apareix la inscripció "In Loving Memory of our Princess CARRIE FISHER".

Comentari:
Una ocasió per gaudir de l'espectacle, l'acció, les vistes, l'atmosfera, la nostàlgia, l'univers de la franquícia, sense ser massa primmirat. La veritat és que no sóc gaire amic de les sagues de tants capítols, com aquesta; em cansen. Però, s'ha de reconèixer que la pel·lícula està treballada, és entretinguda i, acceptant certes redundàncies i arbitrarietats, fins i tot, emocionant. Res extraordinari, considerant el context; sí, complidora. Excusa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Waking Life" (2001)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0243017/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'atmosfera onírica.
Pitjor: La xerrameca filosòfica continuada.
Curiositat: Els animadors, fonamentalment, artistes locals d'Austin, van fer servir un programa anomenat Rotoshop, desenvolupat pel Bob Sabiston específicament per aquesta producció, sobre Apple Macintosh obsolets per aplicar informàticament la tècnica de la rotoscòpia sobre els fotogrames del vídeo digital rodat amb actors reals. En els títols de crèdit apareix la inscripció "in memory: John Christensen (super perfundo on the early eve of your day)". Els títols de crèdit fan pampallugues.

Comentari:
Aprecio el vessant artístic de l'animació, que mostra detalls força creatius i suggeridors; també, algunes de les històries o dissertacions sobre qüestions transcendentals i la conclusió. El problema és que el to és soporífer. Ja em va passar amb un altre film del director, en Richard Stuart Linklater, en el que va utilitzar novament aquest mètode i la mateixa cadència, "A Scanner Darkly", del 2006; em va deixar clapat a la butaca. Espessa.

Perdoneu per la meva ignorància!