dimarts, 18 de maig del 2021

LLARGMETRATGE: "The Djinn" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9352356/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).

MILLOR:
- Els efectes visuals.

PITJOR:
- Queda palès que es tracta d'una imitació barata de clixés del gènere.

NOTES:
1. Els directors i guionistes, en David Charbonier i el Justin Powell, són amics des que van coincidir a la llar d'infants.
2. El mot djinn es refereix, en la religió islàmica, a un ésser sobrenatural pertanyent a la tercera raça creada per Déu.
3. Cap el final dels títols de crèdit apareix el rètol "In loving memory of Victoria Keys and in loving memory of Joseph Keys".
4. Els guionistes van escriure un protagonista mut, el personatge del Dylan Jacobs, interpretat per l'Ezra Dewey, perquè no podien permetre's pagar a Los Angeles el permís de rodatge i volien evitar molestar amb sorolls els veïns.

COMENTARI: L'únic detall que em sembla mínimament destacable és el sacrifici del pare, encarnat en el Rob Brownstein, que, sent locutor, acaba havent de cedir la veu al seu fill. La resta no deixa de ser un intent de reproduir recursos habituals del cinema de terror amb uns mitjans escassos. I, malgrat tot, la pel·lícula es deixa veure. Però, en algun moment, resulta impossible no renegar d'aspectes pobres, com que el dimoni sigui cec i incapaç o que la casa no esclati per la flama de l'espelma després d'haver-se omplert de gas. En fi, cal ser un pèl benèvol.

EN UN MOT: Modesta.

Perdoneu per la meva ignorància!