dissabte, 18 d’agost del 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kiseijuu Sei no Kakuritsu" (9 d'octubre del 2014 al 26 de març del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3358020/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La mort de la Kana en l'episodi dotzè, titulat "Kokoro". L'enfrontament del Shinichi i el Migi contra en Miki i en Gotou del capítol setzè, titulat "Koufuku na Katei". L'abatiment de la Reiko per part de la policia en la part divuitena, titulada "Ningen Ijou".
Pitjor: El drama adolescent al llarg de tota la sèrie. El personatge de l'Uragami.
Curiositat: Basada en la sèrie manga titulada "Parasyte", en japonès, "Kiseijuu", desenvolupada pel Hitoshi Iwaaki. La mateixa que fou adaptada per Toho a una pel·lícula de dos parts dirigida pel Takashi Yamazaki.

Comentari:
Lleugerament interessant malgrat la manca d'originalitat. Transmet la sensació de tractar-se d'una adaptació mal planificada o resolta defectuosament perquè... em sobren capítols. No obstant, entenc que tot allò que m'ha semblat superflu en la versió animada, en la presentació en paper, deu tenir sentit i deu ser rellevant. Em quedaré amb el dubte en aquest aspecte. Per altra banda, m'ha avorrit la dissertació filosòfica i, sobretot, l'entorn d'institut. A més, el dibuix és més aviat vulgar. En fi, per passar l'estona.

Perdoneu per la meva ignorància!