divendres, 12 d’octubre de 2018

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Aoi Bungaku Series" (de l'11 d'octubre al 27 de desembre del 2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1805647/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'adaptació de l'obra "Kokoro: Sensei no Isho" de'n Natsume Souseki, sobretot pel disseny del personatge del monjo.
Pitjor: La càrrega de l'adaptació de "Ningen Shikkaku" de l'Osamu Dazai en la llargada de la sèrie.
Curiositat: Els primers quatre episodis adapten "Ningen Shikkaku" de l'Osamu Dazai, publicada el 1948; el cinquè i sisè, "Sakura no Mori no Mankai no Shita" de l'Ango Sakaguchi, publicada el 1947; els capítols setè i vuitè, "Kokoro: Sensei no Isho" de'n Natsume Souseki, publicada el 1914; el novè i desè, "Hashire Merosu" de l'Osamu Dazai, publicada el 1940; l'onzè s'ocupa de "Kumo no Ito", del 1918, escrita pel Ryuunosuke Akutagawa; i, finalment, del mateix autor i any, el lliurament dotzè desenvolupa "Jigokuhen", una revisió de "Uji Shuui Monogatari".

Comentari:
En general, la sèrie se m'ha fet un pèl feixuga, no m'ha atrapat, i la sensació, en investigar una mica sobre el material en què es basa, veritables pesos pesants de la literatura japonesa, és que no acaba d'estar a l'alçada ni artísticament ni a l'hora de transmetre els missatges. De fet, semblen més interessants les sinopsis de cada història que el propi metratge. Tot i així, potser, val la pena encara que sigui només per descobrir els treballs originals. Millorable.

Perdoneu per la meva ignorància!