LLARGMETRATGE: "The Bra" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7791188/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- Les filigranes dels títols del començament.
- La fotografia.
- L'adopció del nen.

PITJOR:
- El jubilat es converteix en un brètol.

NOTES:
1. També, coneguda amb el títol alemany de "Vom Lokführer, der die Liebe suchte...".
2. Rodada a Baku i Khinaliq, de l'Azerbaidjan; i Tbilisi, de Georgia.
3. El "Shanghai" de Baku, on el tren circula extremadament a prop de les cases, va enderrocar-se després del rodatge.
4. Les autoritats azerbaidjaneses, al final, van prohibir continuar la filmació, per la qual cosa, la producció va haver-se d'enllestir a Georgia.

COMENTARI: Les imatges són agradables (excepte per un cor que canta en una escena no s'articulen paraules) però les maniobres del vell resulten bastant estúpides, ofensives i absurdes. Per exemple, el paio es capaç d'entrar, de sobte, a una casa i agafar una nena del bressol, enfilar-se per una escala al balcó de l'habitació d'una senyora que dorm per mirar si el sostenidor li encaixa o, fins i tot, intoxicar un metge que fa mamografies per suplantar-lo. Segurament, perquè no suggereix perversió esdevé patètic. En aquest aspecte, la decisió final del iaio de deixar la peça de roba interior estesa al fil i marxar sense dir res és la cosa més digna que fa durant tota la peripècia. L'he gaudit però m'ha decebut bastant.

EN UN MOT: Poca-solta.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Jane Austen Book Club" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0866437/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La història del Benny que explica la Maggie Grace, que fa d'Allegra, per la reacció del pare, el Jimmy Smits.
- El moment, a la llibreria, de la ciència-ficció entre el Grigg i la Jocelyn, interpretats pel Hugh Dancy i la Maria Bello, respectivament.

PITJOR:
- Si no has llegit els llibres de l'Austen quedes bastant fora de joc en els col·loquis.
- La tensió que provoquen l'Emily Blunt i la Maggie Grace en el seus papers de Prudie i Allegra.

NOTES:
1. En l'inici surt la cita de la Jane Austen, "Is not general incivility the very essence of love?".
2. Durant els títols de crèdit es veuen fotografies del rodatge.
3. Basada en la novel·la homònima del 2004 escrita per la Karen Joy Fowler.
4. Recaptà més de 7 milions de dòlars, sobre un pressupost de 6 milions.

COMENTARI: L'única gràcia que li trobo al film és el paral·lelisme que es pugui establir entre els personatges que hi participen amb els de les obres de la Jane Austen. Així, llegeixo, la Bernadette lliga amb la Senyora Gardiner de "Pride and Prejudice", la Sylvia deriva de la Fanny Price de "Mansfield Park", la Jocelyn reflexa l'Emma, la Prudie és similar a l'Anne Elliot de "Persuasion", l'Allegra s'assembla a la Marianne de "Sense and Sensibility" i el Grigg representa tots els personatges masculins incompresos. El problema rau en que no m'he llegit cap d'aquests llibres, de manera que no he pogut jugar a cercar les relacions. És a dir, error meu per escollir-la; i em sap greu però no m'han entrat ganes d'escometre'ls en breu, no és material que em motivi en absolut.

EN UN MOT: Condicionada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La mafia uccide solo d'estate" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3374966/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'inici de la pel·lícula.
- La figura del periodista Francesco, interpretat pel Claudio Gioè.
- Les imatges d'arxiu.
- El pastís iris de Palermo.

PITJOR:
- El personatge del Jean Pierre, encarnat en el Maurizio Marchetti.

NOTES:
1. Al principi, surten els rètols, "Film riconosciuto di interesse culturale con contributo economico del MINISTERO PER I BENI E LE ATTIVITÀ CULTURALI DIREZIONE GENERALE PER IL CINEMA" i "Le riprese del film a Palermo sono state realizzate con il supporto dell'associazione ADDIOPIZZO".
2. La dedicatòria diu, "Ai ragazzi della sezione catturandi della squadra mobile di Palermo", "Al Quarto Savona 15" i "A tutti gli agenti di scorta che sono caduti nell'adempimento del proprio dovere".
3. Li va ser atorgat el guardó a la millor comèdia en la 27a edició dels European Film Awards.
4. Derivà en una sèrie amb el mateix títol dirigida pel Luca Ribuoli integrada per 24 episodis, distribuïts en dues temporades, 2016 i 2018, que resta oberta a futures tongades.
5. Abans dels títols de crèdit surt un mosaic de retalls de diari amb els noms: Boris Giuliano, Cesare Terranova, Carlo Alberto Dalla Chiesa, Giovanni Falcone, Paolo Borsellino, Gaetano Costa, Attilio Bonincontro, Filadelfio Aparo, Piersanti Mattarella, Mario Francese, Pio La Torre i Rocco Chinnici.

COMENTARI: Una barreja un pèl torbadora, no sé si l'enfoc frega el mal gust per molt que s'ensenyin les plaques honorífiques a les víctimes en acabat. En això, el director, en Pierfrancesco Diliberto, natural de Palermo, tindrà les coses més clares, suposo. Aprecio la caracterització però el vessant romàntic em sembla molt poc consistent i els fets històrics em queden massa lluny. Estranya, no m'acaba de fer el pes.

EN UN MOT: Personal.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Michael McIntyre: Showman" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11860624/

DURADA: 62 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La identificació dels trets propis com asiàtics.
- La secció dels gossos i, en concret, el comentari sobre el caniche francès i el Brexit.

PITJOR:
- Comentaris poc precisos, com els referents a l'equiparació de l'aigua arreu o el fet d'avançar el rellotge 12 hores (si tenim en compte el número del dia, per exemple).

NOTES:
1. Enregistrat al Palladium, de l'àrea del Soho de Londres.
2. És la culminació del Michael McIntyre's Big World Tour, una gira del còmic iniciada el 21 d'abril del 2017 a Ta' Qali, Malta, i finalitzada l'1 de febrer del 2020 a Nova York, EUA, amb més de 120 representacions en total.
3. També, referit com "Untitled Michael McIntyre/Netflix Project".

COMENTARI: No defrauda, tampoc sorprèn ni meravella. L'estil histèric, de vegades, grotesc, característic del Michael McIntyre convida a la rialla constant i fa que, gairebé, se'n surti amb qualsevol observació, tant si parla de les preferències eròtiques de la seva dona, les claus d'accès a les planes d'Internet o les addiccions lúdiques del seu fill petit. Potser, aquest cop, la rutina no ha quedat del tot rodona però, malgrat tot, l'espectacle és força divertit.

EN UN MOT: Usual.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Domani è un altro giorno" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8664050/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La reflexió "Quin sentit té matar en nom de Déu? Ell ja sap fer-ho per si mateix".
- L'escena al local de jazz en la que el Giuliano, interpretat pel Marco Giallini, li demana a la Caterina, encarnada en la Barbara Ronchi, que el deixi en pau.
- L'arrambada de comiat entre el Valerio Mastandrea i l'Anna Ferzetti, que fan d'en Tommaso i la Paola, respectivament.

PITJOR:
- Les ganyotes de pena inversemblants del protagonista.

NOTES:
1. És un remake de la pel·lícula del 2015 dirigida pel Cesc Gay, "Truman".
2. El tema principal de la banda sonora és una versió a càrrec de la Veronica Scopelliti de la cançó "Domani è un altro giorno", popularitzada el 1971 per la Ornella Vanoni.
3. El gos Pato, que en realitat es diu Nike, és un bover de Berna.

COMENTARI: Excepte per la petita emprenyada de la Paola en el sopar de la darrera nit, es tracta d'un exercici d'acceptació i de resolució bastant serè, fins i tot, pla. La veritat és que el personatge moribund, algú que sembla anar a la seva, no aixeca especial simpatia i la sensació és que l'única commoció efectiva amb la seva mort l'ha de patir el seu gos. La presència prominent del coliseu romà afavoreix el comiat, si més no, en atmosfera.

EN UN MOT: Plàcida.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Les Misérables: Une tempête sous un crâne" (1933)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0025509/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- La tos de la Fantine, interpretada per la Florelle.
- La mentida de la monja Simplice, encarnada en la Ginette d'Yd, i com, després, recorre al rosari.

PITJOR:
- La fugida final de la cel·la de l'obès Harry Baur, fent d'en Jean Valjean, a través d'una finestra minúscula.

NOTES:
1. Primera part de la trilogia que adaptava la novel·la homònima del 1862 escrita pel Victor Marie Hugo (de qui apareix una fotografia al principi del film).
2. Juntament amb les altres dues parts, "Les Thénardier" i "Liberté, liberté chérie", van estrenar-se consecutivament en un període de 3 setmanes.
3. Abans dels crèdits inicials, es mostra la cita del Victor Hugo, "...tant qu'il y aura sur la terre ignorance et misère, des luvres de la nature de celle-ci pourront ne pas être inutiles..."

COMENTARI: Potser, fa una mica de trampa en presentar com un simi, gairebé, un paio (inventor) tant espavilat com per aixecar una ciutat amb un grapat de culleres i un parell de canelobres d'argent. Però aconsegueix plantejar de manera amena conceptes feixucs com la moral, el deure, la bondat, la virtut, la pietat, el compromís social, segurament, la justícia universal en relació amb tot això anterior. I, a part del vessant filosòfic, la història atrapa oferint un heroi, una dama en dificultats, els miserables i tota la pesca. Només hi ha una cosa que no acabo d'entendre i és per què la noia deixa la seva filla a càrrec de ningú si l'enyora tant i la nena sembla prou autosuficient per manegar-se sola.

EN UN MOT: Humana.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Hannah Gadsby: Douglas" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10332256/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ajustament de les expectatives inicial.
- El tros de les Teenage Mutant Ninja Turtles i el Ticià en comptes del Donatel·lo.

PITJOR:
- La ximpleria del "petrol" australià contra el "gas" americà.

NOTES:
1. La telonera de l'espectacle era la Zoë Coombs Marr.
2. En l'entrada i en els títols de crèdit sona "Douglas Douglass", interpretada per Pearl and the Beard.
3. Enregistrat al The Theatre de l'Ace Hotel de Los Angeles.

COMENTARI: Per la manera d'adreçar-se al públic, de fer ganyotes, per l'accent que gasta, fins i tot, encara que quedi lleig dir-ho, per l'aspecte un tant peculiar amb el que es presenta, predisposa el públic a la rialla de seguida. No obstant això, el to sembla que vagi caient, de més a menys, potser, per la manca de potència còmica dels trossos que va explicant o el punt de militància ressentida que destil·la; o que m'ha deixat d'interessar especialment el que deia. En aquest aspecte d'insuficiència, la secció de comentari sobre quadres, diria, fa de trist farciment. Malgrat tot, en general, força divertit.

EN UN MOT: Simpàtic.

Perdoneu per la meva ignorància!