DOCUMENTAL: "The Thinking Game" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32150119/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La voluntat del Demis Hassabis d'oferir de manera oberta els fruits d'AlphaFold https://ca.wikipedia.org/wiki/AlphaFold a la societat.

PITJOR:
- La presentació d'alguns elements suggereix més ficció que ciència; per exemple, les converses de la Juliette Love o d'altres membres de l'equip amb l'Alpha, la quotidianitat de la Kathryn Tunyasuvunakool o la competició del CASP https://ca.wikipedia.org/wiki/Critical_Assessment_of_Techniques_for_Protein_Structure_Prediction.

NOTES:
1. Abans dels crèdits, apareix el rètol, "In 2024 Demis Hassabis and John Jumper were awarded the Nobel Prize in Chemistry for protein structure prediction"; i, durant els primers 20 segons de crèdits, es mostra el lliurament del guardó https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Nobel_de_Qu%C3%ADmica al Demis Hassabis https://ca.wikipedia.org/wiki/Demis_Hassabis.
2. Fou un projecte derivat de la relació establerta entre el Greg Kohs, director, el Gary Krieg, productor, i Google DeepMind https://ca.wikipedia.org/wiki/Google_DeepMind arran de la peça de 2017, "AlphaGo" https://www.imdb.com/title/tt6700846/, que documentava els progressos de la companyia en el desenvolupament d'un agent d'IA https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial per jugar al go https://ca.wikipedia.org/wiki/Go.
3. Per superstició, el Greg Kohs i en Gary Krieg es referien al Nobel com l'ABBA https://ca.wikipedia.org/wiki/ABBA.

COMENTARI: Si no he entès malament les explicacions del director i del productor del film, la tasca que tenien encomanada era més aviat especulativa, d'enregistrar el testimoni d'una recerca incerta per usos interns de la casa, DeepMind. Però, van tenir la fortuna d'enxampar aquesta història de les proteïnes, la qual cosa els va fer encaixar l'assumpte per poder oferir un producte enfocat en la biografia del prodigi i el Nobel. Sense dubte, resulta imponent; la precocitat amb els escacs, la feina il·legal a Bullfrog Productions https://ca.wikipedia.org/wiki/Bullfrog_Productions, el pas pel Queens' College de Cambridge https://en.wikipedia.org/wiki/Queens%27_College,_Cambridge, l'emprenedoria... La pega que li trobo, més tractant-se del tema que es tracta https://ca.wikipedia.org/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial_forta, és que emet una flaire d'inversemblança que enterboleix el seu objectiu divulgador. Fins al punt que he hagut d'anar a cercar per Internet notícies i clips per confirmar el que estava veient. Digueu-me inculte! Ho reconec. A part d'això, molt interessant. Ep! Ja m'està bé: qui sigui més capaç que faci la feina... encara que sigui una màquina.

EN UN MOT: Fascinador.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mensaje en una botella" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35938180/

DURADA: 126 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La trencadissa del "asunto" entre la Denise Conti i el Tomás Blanco, els personatges a càrrec de la Luisana Lopilato i el Benjamín Amadeo, respectivament.

PITJOR:
- L'enllaç temporal entre ampolles de vi per enviar missatges grinyola massa.

NOTES:
1. Després d'1 minut de crèdits, surt la dedicatòria, "Para Sofía"; al final, es mostra el tràiler de la pel·lícula fictícia, "Iceberg", protagonitzada pel Gabriel Corrado.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Buenos Aires i la província argentina de Mendoza https://ca.wikipedia.org/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Mendoza entre juliol i setembre de 2023.

COMENTARI: Explica en una entrevista, en Gabriel Nesci https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Nesci, que li va costar tant d'escriure el guió. No sé, a mi no em sembla tant complicat empescar-se quatre o cinc escenaris més o menys condicionals per un personatge; en aquest cas, una sommelier https://ca.wikipedia.org/wiki/Sommelier pedant i antipàtica. La mossa m'ha caigut malament des del començament arran d'una reacció maleducada davant d'un borratxo, tot sigui dit, impertinent, interpretat pel Sebastián Almada https://es.wikipedia.org/wiki/Sebasti%C3%A1n_Almada. Perquè confesso, a més, que no sóc prou sofisticat per apreciar el món de l'enologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Enologia. Les dues figures carrinclones del cagar, la del pare malalt i la de l'amic del pare borni, l'Eduardo Blanco i en Luis Machín, respectivament, no crec que aportin gaire tampoc. Bé, si de cas, la parida del pare de lligar vins amb grups de música, un altre element petulant de l'argument. Llavors, està el llondro encarnat pel Benjamín Amadeo, que se suposa que ha de ser el pol sentimental d'atracció. Allò que suggereix, però, és pena; un al·licient menys. Després, el cuiner, el paper a càrrec del Benjamín Vicuña, que pinta patètic amb les seves dèries sobre els maies https://ca.wikipedia.org/wiki/Civilitzaci%C3%B3_maia. Menció especial pel gag del número musical amb el Pueyrredón https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9sar_%C2%ABBanana%C2%BB_Pueyrred%C3%B3n; s'acosta més al ridícul que a la comèdia. I, al final, oh, casualitat, la noia ha d'avaluar el vi del seu pare per guanyar el premi. Ves! Tot plegat, massa barat.

EN UN MOT: Depriment.

PAÍS:           ARGENTINA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "To Barcelona, With Love" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt35775356/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 18 (sobre 100).

MILLOR:
- La passió pel menjar de l'Anna Kelly, el paper a càrrec de l'Ashley Williams, es mostra prou genuïna.

PITJOR:
- El punt de bavós del Nico, el personatge interpretat per l'Alejandro Garcia Tous; això d'anomenar la dona "rubia", per exemple, sona extraordinàriament caspós.

NOTES:
1. Es tracta d'un telefilm https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm produït per al bloc "Passport to Love" del Hallmark Channel https://ca.wikipedia.org/wiki/Hallmark_Channel.
2. La continuació, dirigida pel mateix Ron Oliver, "To Barcelona, Forever" https://www.imdb.com/title/tt35775376/, es va desenvolupar simultàniament.
3. El rodatge es va portar a terme en indrets de Barcelona i Bilbao en febrer de 2025.

COMENTARI: La culpa és meva, no sé què m'esperava. Si mai m'he atrevit amb "Vicky Cristina Barcelona" https://www.imdb.com/title/tt0497465/, que, almenys, compta amb la garantia creativa del Woody Allen, cancel·lat o sense cancel·lar https://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_la_cancel%C2%B7laci%C3%B3, què punyetes faig perdent el temps amb aquesta mena de producte succedani de pa sucat amb oli? És que no hi ha per on agafar-ho: relat estúpid, estètica galdosa. D'entrada, em grinyola que una història tant superficial i poca-solta sigui protagonitzada per adults d'edat avançada. Vull dir que no crec que l'Alison Ann Sweeney https://en.wikipedia.org/wiki/Alison_Sweeney, l'Ashley Churchill Williams https://en.wikipedia.org/wiki/Ashley_Williams_(actress) o l'Alejandro Garcia Tous https://ca.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Tous estiguin ja per fer segons quins paperots de jovenet ridícul, per mínima dignitat. La qüestió és que, a més d'un argument que tendeix a la fotesa, l'assumpte del llibreter i l'autora internacional convidada que fan de pardalets, la majoria d'interaccions carrinclonegen, cauen en el tòpic, es recozen en clixés, en resum, fluixegen massa... Fa la impressió que el guió de la Julie Sherman Wolfe trivialitza l'ofici d'escriptor, el sector editorial, la diada de Sant Jordi https://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi, les relacions humanes, el "Cyrano de Bergerac" https://ca.wikipedia.org/wiki/Cyrano_de_Bergerac_(teatre), els dies de partit del Barça... Bé, d'això darrer en tinc dubtes perquè sembla que la paia és entusiasta dels Niners https://en.wikipedia.org/wiki/San_Francisco_49ers. O sigui que, potser, sap què vol dir ser seguidor d'un club esportiu. Total, la ciutat i la festa queden completament deslluïdes. Si voleu agafeu-vos a l'excusa de les limitacions pressupostàries; jo em nego. Per cert, gran bajanada, el local amb entrada secreta a través de la botiga de queviures.

EN UN MOT: Abominable.

PAÍS:           EUA, CANADÀ, EUSKAL HERRIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!