LLARGMETRATGE: "Kimi no Iro" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23951384/

DURADA: 100 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La Totsuko Higurashi, a qui posa veu la Sayu Suzukawa, ballant la variació, "Pas seul", del 1r acte del ballet, "Giselle" https://ca.wikipedia.org/wiki/Giselle, compost per l'Adolphe Charles Adam https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolphe_Adam, coreografiat pel Jules Perrot https://ca.wikipedia.org/wiki/Jules_Perrot i en Jean Coralli Peracini https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Coralli_Peracini, i amb el llibret del Théophile Gautier https://ca.wikipedia.org/wiki/Th%C3%A9ophile_Gautier i el Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges https://en.wikipedia.org/wiki/Jules-Henri_Vernoy_de_Saint-Georges.

PITJOR:
- La candidesa exagerada de la Totsuko.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Colors Within".
2. Durant els crèdits, mentre sona la peça de Mr.Children https://ca.wikipedia.org/wiki/Mr._Children del 2024, "in the pocket", es mostra una finestra on van apareixent els personatges principals de la història; en el minut final, surt un clip dels tres amb un fragment de la cançó, "Sui Kin Chi Ka Moku Dotten Amen", del Kensuke Ushio https://en.wikipedia.org/wiki/Kensuke_Ushio i la mateixa directora, la Naoko Yamada https://ca.wikipedia.org/wiki/Naoko_Yamada.
3. Fou adaptada a manga per la Sanami Suzuki i a novel·la, per l'Akira Sano.
4. L'intèrpret de theremin https://ca.wikipedia.org/wiki/Theremin és en Grégoire Blanc https://en.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A9goire_Blanc.
5. L'associació de turisme de la prefectura de Nagasaki https://ca.wikipedia.org/wiki/Prefectura_de_Nagasaki va organitzar una gimcana que recorria diferents indrets retratats en la pel·lícula, com ara "Dondonzaka", a la ciutat de Nagasaki https://ca.wikipedia.org/wiki/Nagasaki; el model per l'edifici de l'escola, no obstant, fou el Kōbe jogakuin daigaku https://en.wikipedia.org/wiki/Kobe_College de Nishinomiya, en la prefectura de Hyōgo https://ca.wikipedia.org/wiki/Prefectura_de_Hy%C5%8Dgo.

COMENTARI: Aquella sensació d'impaciència de quan no està passant res, que no avancen els minuts, de transitar per la carretera comarcal del clixé... Quin avorriment! Perquè l'anomalia sensorial amb els colors de la mossa semblava que havia de suggerir quelcom interessant però, al capdavall, l'assumpte no duu enlloc. I el mínim tractament visual d'aquesta capacitat pintoresca de la nena tampoc aporta res d'extraordinari. O sigui que tot plegat es converteix en la crònica d'una amistat, més aviat vulgar, entre unes bledes, inclòs el paio, i l'excusa per presentar tres cançons prou dolentes com per a que resultin versemblants en mans dels adolescents. Molt pausat, molt contemplatiu, molt sensible, molt deferent... Tant asèptic! Si hi ha alguna cosa que m'hagi convençut una mica ha estat el capítol de la cancel·lació del ferri. Almenys, representa la peculiaritat del terrirori on succeeix l'acció.

EN UN MOT: Insignificant.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!