LLARGMETRATGE: "Blue Moon" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32536315/

DURADA: 100 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que s'explica al final sobre la cançó, "The Bad in Every Man", pertanyent a la pel·lícula d'en Woodbridge Strong Van Dyke II, "Manhattan Melodrama" https://www.imdb.com/title/tt0025464/, que esdevindria l'èxit, "Blue Moon" https://en.wikipedia.org/wiki/Blue_Moon_(1934_song).

PITJOR:
- La seqüència de la tancada del Lorenz Hart i l'Elizabeth Weiland, els personatges interpretats per l'Ethan Hawke i la Margaret Qualley, respectivament, en el guarda-robes.

NOTES:
1. S'anuncia en els crèdits que s'inspira en la correspondència entre en Lorenz Hart i l'Elizabeth Weiland.
2. Després del títol, apareixen els rètols "He was alert and dynamic and fun to be around. —Oscar Hammerstein II" i "He was the saddest man I ever knew. —Mabel Mercer"; abans dels crèdits, "Rodgers and Hammerstein went on to become the most successful songwriting team in American musical theater history", "Lorenz Hart did, in fact, contribute five new songs to the revival of A Connecticut Yankee before being found paralyzed in a drunken stupor, sitting in the rain on a curb near 8th Avenue" i "He died four days later at Doctors Hospital during an air-raid blackout".
3. En Richard Linklater, el director, explicà que havia estat treballant en el film durant 12 anys; el rodatge es va portar a terme en 15 dies de 2024 en un estudi de Dublín, en la República d'Irlanda.
4. Les personalitats que surten representades són el Lorenz Milton Hart https://en.wikipedia.org/wiki/Lorenz_Hart, en Richard Charles Rodgers https://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Rodgers, l'Oscar Greeley Clendenning Hammerstein II https://en.wikipedia.org/wiki/Oscar_Hammerstein_II, l'Elwyn Brooks White https://en.wikipedia.org/wiki/E._B._White, l'Stephen Joshua Sondheim https://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_Sondheim i en George Roy Hill https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Roy_Hill.

COMENTARI: La qüestió és que si entro en un lloc i em trobo un paio així, fotent la tabarra a la parròquia com ho fa el protagonista aquí, en mode auto-compassió, fujo tant aviat com puc per no haver de sentir-lo. Ni la història de la protegida ni la conversa amb l'escriptor ni tant sols l'intercanvi amb el triomfador de la nit semblen prou pertinents per justificar hora i mitja de matraca. Reflexions com "You know what the sexiest thing on the planet earth is? A half-erect penis" es responen com ho fa el mateix cambrer, "Jesus Christ, Larry! Nobody wants to hear this!". A més, no acabo d'entendre la necessitat de denigrar el personatge. Què m'esperava, doncs? No ho sé; menys, tenint en compte que el clàssic que titula la peça, igual com passa amb molts d'altres als que he recorregut en excés, l'he arribat a avorrir fa temps. Potser, aspirava a uns quants flashbacks https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere biogràfics que vestissin la funció una mica. Perquè l'escenari es veu certament limitat. Sí, les melodies a piano que van sonant són magnífiques però, quin mèrit té això? Total, castanyot. I, resulta que l'Andrew Scott, l'actor que fa del Richard Rodgers, va rebre el Silberner Bär – Beste Nebenrolle en la 75a edició de la Berlinale https://en.wikipedia.org/wiki/75th_Berlin_International_Film_Festival. Ves!

EN UN MOT: Xerrameca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!