dilluns, 16 d’agost del 2021

LLARGMETRATGE: "Sea of Love" (1989)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0098273/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El joc de seducció inicial entre el detectiu Frank Keller i la Helen Cruger, encarnats per l'Al Pacino i l'Ellen Barkin, respectivament.   
- La desolació de la dona vella, el paper de la Patricia Barry.

PITJOR:
- En John Goodman, que fa del detectiu Sherman Touhey, interpretant en la cerimònia dels policies la cançó que dóna títol a la pel·lícula; de fet, trobo que abusen de la pista (una castanya!).
- L'execució barroera de la baralla final.

NOTES:
1. El tema "Sea of Love", que fou compost pel Phil Phillips i el George Khoury, va encapçalar la llista de vendes en 1959; durant els títols de crèdit, s'escolta una versió a càrrec del Tom Waits.
2. Va esdevenir un èxit en recaptar més de 110 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 19 milions.
3. L'enregistrament es va portar a terme entre el 14 de maig i el 7 de setembre del 1988 a Toronto, en la província canadenca d'Ontario, i a Nova York, als EUA.
4. En l'escena final, l'Al Pacino topa violentament amb un vianant aliè al rodatge però continua ficat en el paper.

COMENTARI: Diu que la trampa de l'esmorzar "Meet the Yankees" del començament està basada en tàctiques reals per caçar delinqüents. Què múrria, la bòfia! D'antuvi, el plantejament d'un muntatge, més o menys, enginyós ja dota d'al·licients qualsevol proposta; tampoc és que l'assumpte de les cites resulti gaire original, tot s'ha de dir, però desperta interès. Després, les imatges amenitzades pel saxo d'en Trevor Jones d'una Nova York amb torres bessones em provoquen certa nostàlgia. No sé perquè, aleshores, mancava més d'una dècada per la meva visita a "The Big Apple". Una altra cosa, el cos de la rossa lluu espectacular, sembla una distracció de Matrix. Tot i que, la Barkin té quelcom estrany, el somriure torçat, que la fa només "gairebé" atractiva. Per altra banda, tinc un problema amb el comportament del policia tarat, assetjador, no em promou cap simpatia, encara que es tracti d'Al Pacino. En fi, penso que és un bon passatemps.

EN UN MOT: Desequilibrada.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!