divendres, 13 d’agost del 2021

LLARGMETRATGE: "Dinner in America" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9058654/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de l'enregistrament de "Watermelon", la cançó coposta i interpretada per l'Adam Carter Rehmeier, el director i guionista del film, i l'Emily Skeggs, que fa el paper de la Patty.
- La caracterització de l'Emily Skeggs, en el personatge de la Patty.

PITJOR:
- Tota la insolència, el menyspreu i la bel·ligerància del Simon, encarnat en el Kyle Gallner.
- Se suposa que el Derrick i el Brandon, a càrrec del Nico Greetham i el Lukas Jacob, han de deixar l'entrenament pels pits de la Patty? Patètic!

NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, surt el rètol "dedicated to the memory of Danny Leiner".
2. Rodada als comtats de Wayne, Oakland i Macomb de l'estat nord-americà de Michigan.
3. El film va concebre's entre el 2013 i el 2014 com a resultat d'ajuntar dos esborranys del director, l'un del 2006 i l'altre del 2009.

COMENTARI: Em sap greu però no puc sentir cap simpatia ni pel carallot del Simon ni per la Patty, ni per camells, ni per assetjadors, ni per punks de pa sucat amb oli. De fet, m'ha faltat ben poc per abandonar la pel·lícula als 20 minuts. Vés a cagar, home!

EN UN MOT: Ofensiva.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.


Perdoneu per la meva ignorància!