dilluns, 16 de febrer de 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dirty Girl" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  
 
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1107319/
Nota SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Quan el dependent de l'estació de servei detecta que la targeta de crèdit que volen fer servir els nanos està denunciada i demana el seu pare ancià que els empaiti mentre ell truca la policia. 
Pitjor: Al final, la interpretació per al concurs de talent de la Danielle i el Clarke, la Juno Temple i en Jeremy Dozier, de la peça del 1976 "Don't Cry Out Loud", escrita pel Peter Allen i la Carole Bayer Sager.
Curiositat: La Melissa Manchester, qui fou la cantant que popularitzà la cançó "Don't Cry Out Loud" als Estats Units d'Amèrica, apareix tocant el piano.

Comentari:
Una fórmula coneguda de rebel·lia i rehabilitació per xoc amb un petit toc reivindicatiu en qüestions d'orientació sexual. Com a comèdia és fluixa però no m'ha costat aguantar-la.

Perdoneu per la meva ignorància!