dimecres, 31 de desembre de 2014

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Playtime" (1967)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0062136/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaria a veure.
Millor: Molts detalls petits; l'home que balla amb la cadira de rodes darrera un taulell, el porter del restaurant que ajuda la noia del guarda-roba a posar-se la jaqueta mentre ella ajuda la clienta a treure's l'abric, el cambrer que reposa la rajola mentre el seu company serveix uns clients, la seqüència de la rotonda...
Pitjor: El personatge d'en Billy Kearns, l'home de negocis americà.
Curiositat: L'escenari construït especialment per a la pel·lícula i conegut com Tativille s'emportà bona part d'un gran pressupost estimat en 17 milions de francs.

Comentari:
Cert que està plena de plans curiosos, d'escenes corals de composició curada i de mini-esquetxos, però sense un motiu robust per seguir els esdeveniments que mostra es converteix en una obra contemplativa en molts moments insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!