LLARGMETRATGE: "Fear Street Part Three: 1666" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9701942/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El pacte que explica els sacrificis, malgrat la compensació sembli molt pírrica; al cap i a la fi, el Nick Goode, el personatge a càrrec de l'Ashley Zukerman, fa de simple xèrif en un poble.

PITJOR:
- Que s'enfrontin els monstres entre ells només perquè són ruixats amb sang de la Deena, interpretada per la Kiana Madeira, és bastant trampa; no m'ho empasso.

NOTES:
1. Inspirada en la sèrie de novel·les escrites des del 1989 pel Robert Lawrence Stine, començant per "The New Girl".
2. És la tercera pel·lícula d'una trilogia dirigida per la Leigh Janiak, que completen "Fear Street Part One: 1994" i "Fear Street Part Two: 1978", i que fou rodada en 106 dies entre març i setembre del 2019 a l'estat nord-americà de Georgia.
3. Durant els primers 2 minuts de crèdits, es van intercalant unes imatges que culminen en el llibre satànic de la vídua i algú no identificat que el recull.
4. S'inicia amb una recopilació d'imatges del film anterior de 2 minuts precedida pel rètol "Previously on Fear Street"; al minut 66è, apareixen els títols "Fear Street 1994" i "Part 2".

COMENTARI: S'aguanta perquè es descobreix l'entrellat de l'assumpte però, en general, resulta més aviat farragosa, sobretot, la part del segle XVII; ni fa por ni suscita gaire tensió ni espanta. El reciclatge de rols tampoc em convenç. Per què ens priven de veure l'Elizabeth Scopel fent de Sarah Fier? Jo volia. Després, si ella no és cap bruixa sinó una màrtir, què són les visions que provoquen els seus ossos? Potser, la intenció de convertir-s'hi ja la capacita. En fi, ja està, carpeta tancada.

EN UN MOT: Conclusiva.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Disenchantment - Temporada 1a / Part 1a" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5363918/episodes?season=1

DURADA: 284 minuts (Crèdits: 15 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els capítols en els que passen coses rellevants, com en el 3r, "The Princess of Darkness", per l'exorcista, el Big Jo, a qui posa veu el Maurice LaMarche, o el 8è, "The Limits of Immortality", amb el cavall que riu i la cerca del penjoll pel desert.
- La precipitació d'esdeveniments de l'episodi 10è, "Dreamland Falls".

PITJOR:
- Les ximpleries d'adolescent rebel de la Bean, encarnada per l'Abbi Jacobson.
- L'obsessió afectiva de l'Elfo, el personatge del Nat Faxon, per la Bean.

NOTES:
1. La primera temporada està composta per dues parts de 10 episodis cadascuna, estrenades el 17 d'agost del 2018 i el 20 de setembre del 2019, respectivament; de la segona temporada, també, de 20 episodis en dos lliuraments, van estrenar-se els del primer el 15 de gener del 2021.
2. Al principi de cada capítol, es succeeixen unes quantes diapositives esquemàtiques d'allò que es veurà en el mateix.
3. Després dels crèdits del 10è episodi, apareix un clip en el que algú no identificat arrossega el cos de l'Elfo fora de l'aigua d'una platja.

COMENTARI: No acaba d'arrencar gaire fina. Diria que els primers compassos se m'han fet bastant tediosos perquè la perspectiva d'haver-me d'empassar les bretolades d'una princesa rebeca medieval i la beneiteria d'un follet estúpid em feia moltíssima mandra. No obstant això, amb una mena d'esprint final diligent en el que s'intueix una trama de traïció i conflicte de certa envergadura, la impressió que em deixa és força positiva. Dubto, però, de si em cal continuar amb la segona part; no sé si tinc ganes d'aguantar més material de farciment.

EN UN MOT: Ajornada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Cider no You ni Kotoba ga Wakiagaru" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12735338/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El clip amb flashback del iaio Fujiyama, el rol a càrrec del Kouichi Yamadera, mentre sona la cançó "Yamazakura".

PITJOR:
- La declamació amb el micròfon dels haiku per part del Cherry, a qui posa veu l'Ichikawa Somegorou VIII, durant els focs artificials del festival.

NOTES:
1. El títol internacional és "Words Bubble Up Like Soda Pop".
2. S'havia anunciat que s'estrenaria el 15 de maig del 2020 però, per culpa de la pandèmia de la COVID-19, la data va posposar-se al 22 de juliol del 2021.
3. L'Ounoimo va fer una adaptació en format manga que va publicar-se entre el 27 de novembre del 2019 i el 27 de març del 2021.
4. En un rètol a l'inici, diu que commemora el 10è aniversari del segell FlyingDog, una subsidiària de Victor Entertainment; també, surt el mateix text abans dels crèdits.
5. Durant els títols de crèdit, es mostren instantànies de la pel·lícula mentre sona el tema interpretat per never young beach; al final, es veu un tocadiscs reproduint el vinil "Yamazakura", la peça cantada per la Taeko Ounuki, i les ombres dels protagonistes fent-se un petó.

COMENTARI: M'agrada força el detall que s'aprecia en l'animació, malgrat que el conjunt, visualment, pels colors plans, el trobo una mica massa llampant. Suposo que la culpa d'això rau en un tractament informatitzat de la imatge. Pel que fa a la història, res de nou, noi coneix noia. No obstant la senzillesa, inclou elements interessants, com la nostàlgia musical en un context familiar o la integració dels mitjans d'expressió actuals, l'emissió i la publicació en xarxa. M'ha fet mal quan l'Smile, el personatge a càrrec de la Hana Sugisaki, trenca el disc; tot i que, m'ho veia venir.

EN UN MOT: Agradable.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Jungle Cruise" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0870154/

DURADA: 127 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La recreació pintoresca del Londres de principis del segle 20.
- Els acudits que explica el personatge del Dwayne Johnson.
- El buidat del llac que descobreix el temple submergit de l'arbre de la vida.

PITJOR:
- Algunes animacions poc realistes, com la mateixa tigressa Próxima.
- L'escena en la que la Lily Houghton, encarnada en l'Emily Blunt, ha de desencaixar-li al Frank l'espasa flamígera de l'espatlla.
- No calia incloure cap versió instrumental de "Nothing Else Matters", la cançó de Metallica del 1992, capritx del president de Walt Disney Pictures, en Sean Bailey.

NOTES:
1. El títol apareix passats 15 minuts del començament i els primers dos minuts i mig de crèdits van acompanyats d'il·lustracions.
2. Està inspirada en l'atracció Jungle River Cruise dels parcs Disney.
3. El gruix del rodatge va tenir lloc entre maig i setembre del 2018 a Hawaii i Atlanta.

COMENTARI: Ens mostra un bon grapat de quadres espectaculars i acció frenètica que componen una aventura emocionant i entretinguda. Crec, però, que, a mesura que transcorren els minuts i la relació entre els protagonistes s'estreny, la gràcia s'esfuma i dóna pas a una mena de confusió poca-solta que trenca l'encís. La circumstància que el Frank Wolff sigui, de fet, el cartògraf Francisco López de Heredia m'ha semblat una llufa, així com la conversió dels tres conquistadors en éssers monstruosos. De manera que, decebut, he dimitit i m'he deixat portar pel corrent cap al desenllaç sense gaire passió. Crispetes i ja.

EN UN MOT: Convencional.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Visit" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3567288/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació de boja de la Deanna Dunagan, que encarna la Nana.

PITJOR:
- La matraca rapera del nano.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, l'Ed Oxenbould, que interpreta en Tyler, rapeja una cançó.
2. Va recaptar gairebé 100 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 5 milions; part dels quals va ser aportada pel mateix director, el Manoj Nelliyattu Shyamalan.
3. El títol provisional va ser "Sundowning", un terme mèdic associat a la demència.
4. Fou rodada a Pennsylvania l'hivern del 2014.

COMENTARI: Si bé és cert que els ensurts són de manual i la base logística resulta un pèl prima, en la seva simplicitat, t'atrapa i et liquida, diligent. Podríem, com dic, qüestionar les negligències, tant de la llibertat d'uns malalts mentals ancians com de la trobada en si amb els menors no acompanyats. I, fins i tot, queixar-nos de les limitacions del format d'imatges enregistrades sense processar, en alguna ocasió, una mica forçades. Però, l'elenc ho fa bé, el ritme és adequat i l'experiència esdevé grata.

EN UN MOT: Espantosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Amazing Journey: The Story of The Who" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0462441/

DURADA: 120 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- Imatges inèdites com les del Roger Daltrey abandonant l'escenari en un concert a Copenhagen, cosa que va provocar la seva exclusió del grup durant una temporada, o les d'una actuació del 1964 en el Railway Hotel en la que es van presentar com "The High Numbers".

PITJOR:
- El to carrincló amb el que acaba, amb el Roger Daltrey i el Pete Townshend reconeixent-se mútuament i cantant "Tea & Theatre".

NOTES:
1. El títol de treball era "My Generation: Who's Still Who".
2. Abans dels crèdits, apareixen els rètols "In July of 2006 The Who released 'Endless Wire' their first studio album in 24 years" i "They also embarked on the largest concert tour of their career".
3. Durant els títols de crèdit, es reprodueixen fragments de diferents actuacions del grup interpretant el seu èxit del 1965, "My Generation".

COMENTARI: Em sobra el farciment innecessari que representen les opinions de l'Eddie Vedder, el Noel Gallagher, l'Sting o The Edge... Però la resta del material sembla pertinent a l'hora d'explicar en dues hores la història de la banda londinenca, els seus conflictes, les seves penes, el seu trajecte artístic al llarg dels anys. Reconec que ha renovat el meu interès per la seva música; al cap i a la fi, són llegenda.

EN UN MOT: Aclaridor.

PAÍS:           EUA, GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Chaos Walking" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2076822/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Les projeccions mentals voluntàries.

PITJOR:
- Al final, que el David Prentiss, encarnat pel Mads Mikkelsen, sucumbeixi al soroll provocat pel Todd Hewitt, el paper a càrrec del Tom Holland.

NOTES:
1. Basada en "The Knife of Never Letting Go", primer lliurament, publicat en 2008, de la trilogia escrita pel Patrick Ness, "Chaos Walking"; l'autor fa de co-guionista.
2. El gruix del rodatge va portar-se a terme entre agost i novembre del 2017 al Quebec, Escòcia i Islàndia; en abril i maig del 2019, van efectuar-se filmacions addicionals a Atlanta.
3. Va ser un fracàs financer doncs no recuperà ni una quarta part dels 100 milions de dòlars del pressupost amb el que comptà.

COMENTARI: L'essència em sembla tant ximple que no sé per on agafar-la. És a dir, la proposta d'una atmosfera que fa ressonar els pensaments dels mascles la trobo bé, correcta, fins i tot, engrescadora. De fet, malgrat que l'assumpte de la telepatia no sigui original, constitueix l'únic al·licient del film, juntament amb la participació de la Daisy Ridley, que fa de la Viola Eade. El que no acabo de copsar és la justificació de l'extermini del gènere femení donada la seva immunitat al fenomen. Les intencions del batlle dolent resulten ridícules; si no pot controlar ni la gent de Farbranch, què ha de fer amb els 4 mil que arriben en la nau de la segona onada encara que els enxampi desprevinguts? Veient com ha quedat, em pregunto en què van invertir els diners, els productors. Resumint, castanya.

EN UN MOT: Disbarat.

PAÍS:           EUA, QUEBEC, LUXEMBURG, HONG KONG.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!