LLARGMETRATGE: "The Lady Refuses" (1931)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022046/

DURADA: 71 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en el començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).

MILLOR:
- La conveniència per a Sir Gerald Courtney, el personatge del Gilbert Emery https://en.wikipedia.org/wiki/Gilbert_Emery, que li arribi a la porta una noia de companyia https://ca.wikipedia.org/wiki/Noia_de_companyia quan el planten.

PITJOR:
- El despit postís de la June, el paper interpretat per la Betty Compson https://ca.wikipedia.org/wiki/Betty_Compson, en el desenllaç.

NOTES:
1. Durant el període de producció, va anomenar-se "Children of the Streets", "Ladies for Hire", "A Lady for Hire" i "Forgotten Women".
2. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1959 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: M'esperava quelcom amb certa elaboració, alguna estratègia enginyosa per part de la protagonista, un enfrontament de murrieria entre femelles, menys alcohol, més subtilesa, una mica de context. Que no té vida social, el vell burgès? I el nen, el Russell Courtney, encarnat pel John Darrow https://en.wikipedia.org/wiki/John_Darrow, tant sols té la caçafortunes que li vagi al darrere? Trist d'argument. A més, la gesticulació i els posats dels actors resulten arcaics en la majoria d'ocasions, com de pel·lícula muda dolenta. A veure... diu que la primera sonora https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_sonor fou el 1927. Quatre anys per acostumar-se, coi! L'altra poca-solta és la relació estranya entre el Nikolai Rabinoff, encarnat per l'Ivan Lebedeff https://en.wikipedia.org/wiki/Ivan_Lebedeff, i la Berthine Waller, la Margaret Livingston https://en.wikipedia.org/wiki/Margaret_Livingston. Quin negoci se suposa que maneguen entre els dos? En fi... Massa matusser, tot plegat.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Fish and chips is more my style.
---
Betty Compson as June

LLARGMETRATGE: "The Chase" (1946)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038409/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- Els trucs barats del somni i de l'amnèsia del Chuck Scott, el paper interpretat pel Robert Cummings.

PITJOR:
- El joc de pedals addicional del cotxe de l'Eddie Roman, encarnat per l'Steve Cochran.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la de 1944, "The black path of fear", escrita pel Cornell George Hopley Woolrich https://ca.wikipedia.org/wiki/Cornell_Woolrich.
2. La Joan Leslie https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Leslie havia signat amb Nero Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Nero-Film per encarnar la Lorna Roman però es va trobar amb l'oposició de la productora amb qui tenia contracte vigent, Warner Bros. https://ca.wikipedia.org/wiki/Warner_Bros..
3. El rodatge es va portar a terme entre maig i agost de 1946 a Hollywood, en l'estat nord-americà de California.
4. Va emetre's una adaptació radiofònica de 30 minuts en "The Hedda Hopper Show - This Is Hollywood" https://ca.wikipedia.org/wiki/Hedda_Hopper el 9 de novembre de 1946.

COMENTARI: El retrat dels personatges em sembla correcte, el veterà mort de gana amb trastorn per estrès posttraumàtic https://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_estr%C3%A8s_posttraum%C3%A0tic, el mafiós bàrbar de metxa curta, la nina engabiada... També he trobat prou engrescador el mòbil, aquesta fuga de la dona que involucra per amor o compassió el xofer. El que no m'ha convençut gens ha estat l'episodi a Cuba. És a dir, entenc que es tracta d'un passatge oníric en el que no calen gaires justificacions. Però és que no m'empasso ni l'assassí, en Jimmy Ames, que executa llançant un ganivet, ni l'aparició forçada de la Madame Chin, la Nina Koshetz, discutint si el punyal és d'una manera o d'una altra, ni el valent del detectiu Acosta, l'Alexis Minotis, que ignora la quarantena per verola com si res, ni l'ambient del local La Habana, més propi d'Andalusia que del Carib. El desenllaç real tampoc millora l'assumpte. En primer lloc perquè la situació de prendre el control de l'accelerador i no del volant resulta més que absurda, directament, estúpida. I, en segon lloc, perquè liquidant el dolent abans de trobar-se amb l'heroi s'esvaeix el clímax en un veritable coitus interruptus. Molt galdosa.

EN UN MOT: Defectuosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Okay! It's a secret. It's all right!
---
Don Wilson as Fats

LLARGMETRATGE: "The Big Wheel" (1949)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0041179/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- La tensió que provoca en el box el Vic Sullivan, encarnat pel Michael O'Shea.

PITJOR:
- El gest ridícul final del corredor que guanya el Gran Premi d'Indianapolis 500 https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Premi_d%27Indianapolis_500, el Bill Holland https://ca.wikipedia.org/wiki/Bill_Holland, de cedir-li el trofeu al Billy Coy, el paper del Mickey Rooney.

NOTES:
1. També, es coneix com "Thundering Wheels".
2. Aparentment, el personatge protagonista s'inspira en un pilot de curses anomenat Mauri Rose https://ca.wikipedia.org/wiki/Mauri_Rose.
3. En gener del 1950, el Bill Holland va demandar la producció del film perquè considerà que el desenllaç de la cursa presentat perjudicava la seva reputació.
4. El rodatge es va portar a terme entre juny i juliol de 1949 en diferents indrets de California, com la Carrell Speedway de Gardena o el Culver City Stadium de Culver City; es van aprofitar, a més, imatges de la 33rd International 500-Mile Sweepstakes https://en.wikipedia.org/wiki/1949_Indianapolis_500 celebrada en la Indianapolis Motor Speedway el 30 de maig de 1949.

COMENTARI: Grinyola, per exemple, la devoció espontània cap al nano de la Louise Riley, interpretada per la Mary Hatcher. I, pel que fa a l'estètica, els primers plans del Mickey Rooney conduint amb pantalla per darrere, que fan pena. D'altra banda, suposo que els canvis d'escuderia dels pilots a cop de rampell just abans de córrer una competició devien ser normals en 1949. Jo, neòfit en la matèria, ho trobo estrany. Però, de fet, crec que el plantejament, el conductor arrogant que provoca la mort del seu amic i que, després, es redimeix, per bé que un tant vulgar, suggereix una bona història. El missatge de no barrejar alcohol, festa i benzina tampoc fa nosa. El problema rau en que aquest és un tema, el motor, que no em crida gaire; ho confesso.

EN UN MOT: Exagerada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

You know what you can do with it, don't you?
---
Thomas Mitchell as Arthur 'Red' Stanley
Richard Lane as Reno Riley

LLARGMETRATGE: "The Bat" (1959)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0052602/

DURADA: 79 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El passamuntanyes negre que li serveix al ratpenat per ocultar la seva identitat i els compartiments secrets de la mansió, The Oaks.

PITJOR:
- La nota de suïcidi absurda, les urpes ridícules del dolent i la baralla en el laboratori del doctor Malcolm Wells, el personatge del Vincent Price, que porta a la mort del metge.

NOTES:
1. És una adaptació de l'obra de teatre homònima https://en.wikipedia.org/wiki/The_Bat_(play), produïda per Lincoln Wagenhals i Collin Kemper i estrenada en 1920, que s'inspirava, alhora, en la novel·la de 1908, "The Circular Staircase" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Circular_Staircase, escrita per la Mary Roberts Rinehart.
2. El rodatge es va portar a terme entre abril i maig de 1959 en els Universal Studios de Universal City, en l'estat nord-americà de California.
3. En Vincent Price, que fa del doctor Malcolm Wells, va expressar en entrevistes que no va quedar content amb el resultat final de la producció.
4. La Lenita Mary Lane, que interpreta la Lizzie Allen, era la dona del director i guionista, en Crane Wilbur.

COMENTARI: Es tracta d'una mena de whodunit https://ca.wikipedia.org/wiki/Whodunit que planteja una barreja de cerca del tresor i de caça al psicòpata. Enreda... Perquè, d'inici, presenta un dels sospitosos com a delinqüent de manera explícita i, aleshores, fa que els indicis apuntin aquest subjecte. En aquest sentit no resulta gaire equitatiu amb la resta de candidats. Però, en general, està bé, entreté prou. Potser, el pla per desaparèixer del banquer desfalcador, el John Fleming, a càrrec del Harvey Stephens, no m'acaba de convèncer; ni el motiu per perpetrar-lo. Tampoc trobo especialment assenyat per part del criminal posar-se a picar la paret en plena nit. Per altra banda, l'acompanyament musical que proporciona la peça de l'Alvino Rey https://en.wikipedia.org/wiki/Alvino_Rey no s'escau, diria. Almenys, a mi, em suggereix un altre tipus d'història més lleugera. Malgrat tot, m'ha divertit.

EN UN MOT: Descarada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

I won't take the rap for this!
---
Gavin Gordon as Lt. Andy Anderson
John Sutton as Warner

LLARGMETRATGE: "The Animal Kingdom" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022628/

DURADA: 84 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- L'encaix entre la Daisy Sage i el Tom Collier, els personatges a càrrec de l'Ann Harding i el Leslie Howard, respectivament.

PITJOR:
- La darrera intervenció del Tom Collier referint-se a la Daisy Sage com a esposa en contraposició a la Cecelia, encarnada per la Myrna Loy, amb qui realment està lligat en matrimoni, perquè la dona s'està amb ell pels diners com una prostituta.

NOTES:
1. En el Regne Unit, va anomenar-se "The Woman in His House".
2. Es basa en l'obra teatral homònima del mateix any escrita pel Philip Barry https://en.wikipedia.org/wiki/Philip_Barry que va tornar a adaptar-se el 1946, a càrrec del Peter Godfrey, en el títol, "One More Tomorrow" https://www.imdb.com/title/tt0038802/.
3. El sou del William Gargan, que interpreta el Regan, era de 550 dòlars per setmana; el de l'Ann Harding, 93 mil per tota la seva participació; d'acord RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures, durant el primer any després de l'estrena, la producció perdia 110 mil dòlars.
4. Va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1960 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: M'ha fet pensar una mica en aquella comèdia de 1997, "My Best Friend's Wedding" https://ca.wikipedia.org/wiki/La_boda_del_meu_millor_amic, dirigida pel Paul John Hogan, per l'assumpte del llindar de l'amistat, de l'evolució de les relacions afectives, del sentiment de pèrdua i de gelosia, de la deriva de les voluntats. Les separen 65 anys. Aquesta, però, resulta un xic menys ridícula que aquella, si no recordo malament. Clar que, aquí, la pretensió és un punt de sàtira https://en.wikipedia.org/wiki/Comedy_of_manners. La frase que diu la senyora, "What possibly could be more degrading to a man than housework?", i la reacció del marit deu formar part de la befa, imagino. Pel que fa a la història en si, la connexió entre els protagonistes, el Tom i la Daisy, sembla prou genuïna. De manera que la inhibició a l'hora d'expressar les seves emocions sense embuts queda perfectament natural. Això m'ha agradat. Trobo, en canvi, que el matrimoni amb la Cecelia es veu poc justificat, més enllà d'un capritx carnal, comprensible mes insuficient. M'ha mancat una resolució concreta; és a dir, divorcis, acords prematrimonials, etcètera.

EN UN MOT: Irresolta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

He has absolutely no consideration for other people.
---
Myrna Loy as Mrs. Cecelia 'Cee' Collier
Henry Stephenson as Mr. Rufus Collier

LLARGMETRATGE: "The Amazing Mr. X" (1948)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0040829/

DURADA: 78 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'aparició del Paul Faber, el personatge a càrrec del Donald Curtis, en la represa de la sessió espiritista de l'Alexis, el paper del Turhan Bey.

PITJOR:
- Alguns trucs visuals, com les projeccions de mans tocant el piano, la tècnica de "Day for night" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nit_americana, o plans estrambòtics des de dins del rentamans del lavabo.

NOTES:
1. També, es coneix com "The Spiritualist" o "The Mystic".
2. Eagle-Lion Films https://en.wikipedia.org/wiki/Eagle-Lion_Films havia contractat la Carole Landis https://en.wikipedia.org/wiki/Carole_Landis per fer el paper de la Christine Faber però l'actriu va suïcidar-se abans de començar la feina.
3. El rodatge es va portar a terme en tres setmanes de gener de 1948 en indrets de Los Angeles, com la Villa de Leon de les Pacific Palisades, i Malibu, com la Pirates Cove.
4. La Muriel Roy Bolton va escriure un primer guió que no va agradar al director, el Bernard Vorhaus; fou reescrit per l'Ian McLellan Hunter en una setmana.

COMENTARI: M'ha costat ficar-m'hi, la primera hora de pel·lícula ha estat força plom. Potser, perquè la introducció de l'Alexis en la història resulta un tant matussera. O bé perquè la Christine Faber, encarnada per la Lynn Bari, fa molt de fleuma i la seva germana, la Janet Burke, interpretada per la Cathy O'Donnell, massa de bleda assolellada. M'ha grinyolat, també, el detectiu Hoffman, a càrrec del Harry Mendoza, presumint de prestidigitació. El plantejament en si, però, em sembla prou correcte, la intenció d'exposar l'estafador i la coacció que aquest rep per part d'un criminal de nivell superior. El mòbil del Paul Faber, no obstant, el trobo un pèl enrevessat. La gràcia és que el desenllaç, un cop descoberta la trama, es precipita bastant.

EN UN MOT: Fira.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Golly, I'm glad somebody finally realized that!
---
Cathy O'Donnell as Janet Burke

LLARGMETRATGE: "Bowery at Midnight" (1942)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034546/

DURADA: 61 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els amagatalls i els compartiments secrets que té el Karl Wagner, un dels personatges del Béla Lugosi; l'altre és el professor Brenner.

PITJOR:
- La fuga de la presó fàcil del Fingers Dolan, el paper del John Berkes.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Burial at Midnight".
2. El rodatge va iniciar-se el 3 d'agost de 1942; tot i que la història està ambientada a Nova York, un pla mostra el Campanile Way del campus de la University of California https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Calif%C3%B2rnia_a_Berkeley.
3. Les altres produccions de Monogram Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Monogram_Pictures en les que participà en Béla Lugosi https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9la_Lugosi són "Invisible Ghost" https://en.wikipedia.org/wiki/Invisible_Ghost (estrenada el 25 d'abril de 1941, dirigida pel Joseph H. Lewis), "Spooks Run Wild" https://en.wikipedia.org/wiki/Spooks_Run_Wild (estrenada el 24 d'octubre de 1941, dirigida pel Phil Rosen), "Black Dragons" https://en.wikipedia.org/wiki/Black_Dragons (estrenada el 6 de març de 1942, a càrrec del William Nigh), "The Corpse Vanishes" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Corpse_Vanishes (estrenada el 8 de maig de 1942, a càrrec del Wallace Fox), "Ghosts on the Loose" https://en.wikipedia.org/wiki/Ghosts_on_the_Loose (estrenada el 30 de juliol de 1943, dirigida pel William Beaudine), "The Ape Man" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Ape_Man (estrenada el 19 de març de 1943, dirigida pel William Beaudine), "Return of the Ape Man" https://en.wikipedia.org/wiki/Return_of_the_Ape_Man (estrenada el 24 de juny de 1944, a càrrec del Philip Rosen) i "Voodoo Man" https://en.wikipedia.org/wiki/Voodoo_Man (estrenada el 21 de febrer de 1944, a càrrec del William Beaudine).

COMENTARI: Es precipita una mica, potser. Perquè, de regalar-li collarets de perles, el tarat passa a pelar sense vacil·lació ni explicació la seva dona, l'Anna Hope. Però, en general, s'agraeix la concisió en la història encara que sembli una simplificació un pèl grollera. Al cap i a la fi, els trets bàsics del relat queden ben definits. És a dir, es mostra clarament la doble vida del professor, en Lugosi, l'altruisme de la noia, encarnada per la Wanda McKay, i la posició estirada del burgès, a càrrec del John Archer. O sigui que, correcte. L'única cosa que no m'ha acabat de fer el pes és la vaguetat en les mandangues del doctor Brooks, el personatge interpretat pel Lew Kelly. Ressuscita els morts o què?

EN UN MOT: Lacònica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Don't worry! I'm your friend.
---
Bela Lugosi as Prof. Brenner aka Karl Wagner
John Berkes as Fingers Dolan

LLARGMETRATGE: "Blood on the Sun" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0037547/

DURADA: 93 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La fugida del moll per part del Nick Condon, el paper a càrrec del James Cagney, gràcies als camions que circulen per la carretera en direccions oposades.

PITJOR:
- El combat entre el Nick Condon i el capità Oshima.

NOTES:
1. Gira al voltant d'un pla de dominació mundial anomenat "Pla Tanaka" https://en.wikipedia.org/wiki/Tanaka_Memorial que, en l'actualitat, es considera una bola de propaganda anti-japonesa d'origen xinès.
2. Va adaptar-se al mitjà radiofònic i va emetre's en el Lux Radio Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Lux_Radio_Theatre i l'Academy Award Theater https://en.wikipedia.org/wiki/Academy_Award_(radio_series).
3. El capità Oshima fou interpretat per un policia de Los Angeles expert en judo, anomenat Jack Sergel, que va adoptar el nom artístic de John Halloran.
4. Va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1973 per manca de renovació dels drets.
5. El rodatge es va portar a terme la tardor de 1944 en els General Service Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Sunset_Las_Palmas_Studios de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: M'ha sorprès que no hi hagi asiàtics formant part de l'elenc malgrat que alguns dels personatges principals representin japonesos o xinesos https://en.wikipedia.org/wiki/Portrayal_of_East_Asians_in_American_film_and_theater. Tot i que no m'ha molestat, la veritat. M'ha grinyolat més l'argument, barroer. Per exemple, que un bocamoll com l'Ollie Miller, encarnat en el Wallace Ford, tingui capacitat d'aconseguir i de negociar per uns documents secrets. O la relació carrinclona i inexplicablement difusa entre el Nick Condon i l'espia xinesa, l'Iris Hilliard, el paper de la Sylvia Sidney. Quan s'evidencia que van amb el mateix equip s'acaba l'emoció. El que queda bastant clar és l'actitud del bàndol nord-americà en una darrera frase que anuncia represàlia, "Forgive your enemies but, first, get even!". Aquèsta pel·lícula va estrenar-se el 2 de maig de 1945 https://ca.wikipedia.org/wiki/Sang_sobre_el_sol. Tres mesos més tard, els ianquis es van petar Hiroshima i Nagasaki https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_d%27Hiroshima_i_Nagasaki. Ah... El harakiri https://ca.wikipedia.org/wiki/Harakiri del Giichi Tanaka https://ca.wikipedia.org/wiki/Tanaka_Giichi, encarnat pel John Emery, un pegot.

EN UN MOT: Embastada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Don't wait up for me, kiddy!
---
James Cagney as Nick Condon
Sylvia Sidney as Iris Hilliard

LLARGMETRATGE: "Bird of Paradise" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022689/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- La nadiua que ajuda al Johnny Baker, el personatge del Joel McCrea, i li ensenya a lliscar pel vessant de la muntanya amb un matoll.

PITJOR:
- En el rescat dels protagonistes, els trets homicides que dispara l'Skipper Johnson, encarnat pel Wade Boteler.

NOTES:
1. S'inspira en l'obra de teatre de 1912, "The Bird of Paradise" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Bird_of_Paradise_(play), escrita pel Richard Walton Tully; RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures va pagar 375 mil dòlars pel text.
2. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1960 per manca de renovació dels drets.
3. Part del rodatge es va portar a terme a les Illes Hawaii https://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Hawaii des del 7 de febrer fins el 8 de març de 1932.
4. En 1951, va estrenar-se una revisió de la història https://www.imdb.com/title/tt0043343/ a càrrec del Delmer Daves.
5. S'estima que la producció va perdre 250 mil dòlars.

COMENTARI: He llegit sobre el seguit de polèmiques que va aixecar en el seu temps la pel·lícula i és que em fan molta mandra... Des de la decència de l'escena del busseig amb el nu postís de la Luana, el paper de la Dolores del Río, fins a la correcció de la relació interracial entre el nord-americà i la nadiua, passant per l'enfrontament de creences o el xoc de cultures. Material per a l'assignatura d'ètica, religió i filosofia de l'escola; no m'hi ficaré. La qüestió és que ni l'exotisme tribal, ni l'idil·li de pa sucat amb oli (els enamorats es comuniquen amb dificultats extremes), ni la situació conflictiva d'agressió i rebel·lia que relata m'han atrapat en cap moment. Hi ha un pla d'una cabra morta per una llança. Però quina mena d'acudit és aquest? Què absurd! I, després, l'instant del remolí d'aigua també resulta bastant trist. Vaja, que m'he avorrit! Per cert, expliquen que el director, en King Vidor, va tenir dificultats per trobar localitzacions prou salvatges a Hawaii. I estem parlant de 1932!

EN UN MOT: Controvertida.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Toboggan
---
Joel McCrea as Johnny Baker

LLARGMETRATGE: "Behind Office Doors" (1931)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021649/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 1 minut, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La murrieria del James Duneen quan declara patir amnèsia sobre la nit de festa anterior per continuar aprofitant-se de l'abnegació de la seva secretària diligent sense que res canviï.

PITJOR:
- La facilitat amb la que la Mary Linden cedeix a les pressions de l'Ellen May Robinson, els personatges encarnats per la Mary Astor i la Catherine Dale Owen, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la de 1929 escrita per l'Alan Schultz, "Private Secretary".
2. El títol de treball fou, precisament, "Private Secretary".
3. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1959 per manca de renovació dels drets.
4. L'actor que interpreta en James Duneen, el Robert Ames https://en.wikipedia.org/wiki/Robert_Ames_(actor), va morir el mateix any de l'estrena.

COMENTARI: Sabent de primera mà que l'assistent desvela informació confidencial de l'empresa a tercers, la primera decisió que prendria qualsevol director assenyat seria acomiadar procedentment aquest empleat. Oi? En fi... Deixant això a banda, em ve al cap aquella màxima, "on tinguis la feina no hi fiquis l'eina", que és la que deu aplicar l'home per evitar seduir la seva secretària. I l'altra, que perd el cul pel paio a càrrec d'una mena de sentiment d'agraïment estrany, deu pensar allò de "l'afecte és fer-se". I vinga, paciència! No el trobo malament, el plantejament. Però la perspectiva de part de la mossa sembla un xic massa limitada quan l'única alternativa de la que disposa (o, millor dit, que es presenta per pantalla) és un calçasses com el Ronnie Wales, el paper del Ricardo Cortez. Almenys, la Daisy Presby, encarnada per l'Edna Murphy, del bàndol del mascle, presenta un fi vessant còmic. Total, no cal donar-li més voltes; es tracta d'una cosa lleugera, àgil, passable.

EN UN MOT: Devoció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Listen, sugar, I go past all red lights without even slowing down!
---
Edna Murphy as Daisy Presby

LLARGMETRATGE: "Beat the Devil" (1953)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0046414/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- Les fantasies i peculiaritats de la Gwendolen Chelm, el paper a càrrec de la Jennifer Jones.

PITJOR:
- L'episodi amb l'Ahmed, interpretat pel Manuel Serrano, i l'acord d'alliberament al que arriba el Billy Dannreuther, en Humphrey Bogart.

NOTES:
1. S'inspira lleugerament en la novel·la homònima https://en.wikipedia.org/wiki/Beat_the_Devil_(novel) de 1951 escrita pel Claud Cockburn sota el pseudònim, James Helvick.
2. El Humphrey Bogart va perdre unes quantes dents i es va fer un tall a la llengua com a conseqüència d'un accident patit amb el cotxe que el portava al rodatge; en postproducció https://ca.wikipedia.org/wiki/Postproducci%C3%B3, el Peter Sellers va doblar la veu de l'actor en algunes escenes.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de la província italiana de Salern, com Ravello https://ca.wikipedia.org/wiki/Ravello.

COMENTARI: El plantejament inicial promet, d'una banda, per les intrigues tant comercials com amoroses, i, de l'altra, per les espurnes d'humor que desprèn el diàleg entre personatges més aviat grotescos. Trobo, però, que la potència de la història desapareix de cop a partir de l'accident del vehicle en el penya-segat que duu els bergants més maldestres a descobrir el seu joc. El que succeeix després, el robatori de la maleta a bord de l'SS Nyanga i la trobada amb els africans posterior al naufragi, ja no sembla que porti enlloc. Tot i així, m'ha fet passar una estona prou entretinguda. Per cert, l'accent de la Gina Lollobrigida parlant anglès fa mal a l'oïda.

EN UN MOT: Minvant.

PAÍS:           EUA, GB, ITÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Have you no control over your romantic fantasies?
---
Edward Underdown as Harry Chelm

LLARGMETRATGE: "At War with the Army" (1950)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0042209/

DURADA: 90 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que en Jerry Lewis, que interpreta el soldat de primera Alvin Korwin, fa de transvestit.

PITJOR:
- El gag de la màquina expenedora de begudes.

NOTES:
1. S'inspira en l'obra de teatre homònima del 1949 escrita pel James Burns Allardice.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1949 en el Corriganville Movie Ranch https://en.wikipedia.org/wiki/Corriganville_Movie_Ranch del comtat de Ventura, en l'estat nord-americà de Califòrnia.
3. El Jerry Lewis i el Dean Martin fan una imitació del Bing Crosby i en Barry Fitzgerald en "Going My Way" https://ca.wikipedia.org/wiki/Going_My_Way, el film de 1944 dirigit pel Leo McCarey.

COMENTARI: Una mica de pallassos, el llest amb l'august https://en.wikipedia.org/wiki/Martin_and_Lewis, i la Millie, encarnada per la Jean Ruth, que, també, fa de curta de gambals. Bé, la situació i el malentès em semblen correctes pel plantejament d'un vodevil justet. El problema, no obstant, és la veu de gemec que fa el Lewis, que es clava en el cervell de mala manera. M'ha atabalat. Un altra pega, les cançonetes de torn ficades amb calçador pel lluïment del crooner https://ca.wikipedia.org/wiki/Crooner. Em sap greu, Dean Martin, quin embafament! O sigui que, al final, m'ha quedat la sensació de feixuga i enfadosa.

EN UN MOT: Dispersa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Some day this guy is going to blow his brains out.
---
Dean Martin as 1st Sgt. Puccinelli

LLARGMETRATGE: "Angel and the Badman" (1947)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0039152/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La persecució del carro on van el Quirt Evans i la Penelope Worth, els personatges a càrrec del John Wayne i la Gail Russell, de tornada de la collita de mores, per part de la colla del Laredo Stevens, el paper del Bruce Cabot.

PITJOR:
- La batussa del casino amb els germans Baker, encarnats pel Wade Crosby, el Pat Flaherty, l'Eddie Parker i el Jack Stoney.

NOTES:
1. El títol de treball va ser "The Gun" i un d'alternatiu, "The Angel and the Outlaw".
2. El rodatge es va portar a terme entre abril i juliol de 1946 en indrets de l'estat nord-americà d'Arizona com Flagstaff, el Monument Valley https://ca.wikipedia.org/wiki/Monument_Valley, l'Oak Creek Canyon https://en.wikipedia.org/wiki/Oak_Creek_Canyon, i diferents llocs de Sedona https://ca.wikipedia.org/wiki/Sedona.
3. L'Stephen Grant, que fa d'en Johnny Worth, era el fill del director i guionista, el James Edward Grant.
4. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1975 per manca de renovació dels drets.
5. En 2009, va estrenar-se'n una revisió https://www.imdb.com/title/tt1335977/ dirigida pel Terry Ingram.

COMENTARI: Reconec que la Gail Russell https://ca.wikipedia.org/wiki/Gail_Russell enlluerna. Però, potser, l'amansiment del protagonista té més a veure amb l'edat que amb qualsevol altra cosa. Com de cardat ha d'estar l'home per voler barrejar-se amb els quàquers https://ca.wikipedia.org/wiki/Societat_Religiosa_d%27Amics i les seves bondats! Faig broma; respecte a totes les creences. En fi, història de domesticació amb ferum de retirada i uns dolents pocatraça mancats de recursos. Postura en un to un tant ensopidot. Encara, prou entretinguda. Es nota que no m'agraden gaire els westerns https://ca.wikipedia.org/wiki/Western?

EN UN MOT: Manyaga.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

You've changed. You're less romantic and a lot more absent-minded.
---
John Wayne as Quirt Evans
Joan Barton as Lila Neal

LLARGMETRATGE: "Algiers" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0029855/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, al començament; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'assumpte del Regis, el paper del Gene Lockhart, la seva execució.

PITJOR:
- El Pépé le Moko fatxenda i geniüt que encarna el Charles Boyer resulta més aviat repulsiu, no sembla un individu a qui la gent de la Casba https://ca.wikipedia.org/wiki/Casba_d%27Alger hagi d'estimar i protegir.

NOTES:
1. És una revisió del film de l'any anterior dirigit pel Julien Duvivier, "Pépé le Moko" https://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%A9p%C3%A9_le_Moko, que es basava, alhora, en la novel·la homònima del 1931 escrita pel Henri La Barthe (àlies, Ashelbé, Roger d'Ashelbé o Détective Ashelbé).
2. A partir d'un pressupost d'uns 700 mil dòlars, va recaptar-ne'n poc menys d'un milió.
3. El personatge protagonista va donar lloc a una paròdia animada, en Pepé Le Pew https://en.wikipedia.org/wiki/Pep%C3%A9_Le_Pew.
4. Va adaptar-se al mitjà radiofònic en diverses ocasions per emetre's formant part de Hollywood Playhouse https://en.wikipedia.org/wiki/Hollywood_Playhouse, de The Campbell Playhouse https://en.wikipedia.org/wiki/The_Campbell_Playhouse_(radio_series) i de Lux Radio Theatre https://en.wikipedia.org/wiki/Lux_Radio_Theatre.
5. El film va esdevenir de domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1966 per manca de renovació dels drets.

COMENTARI: Diu que va servir d'inspiració per als guionistes de "Casablanca" https://ca.wikipedia.org/wiki/Casablanca_(pel%C2%B7l%C3%ADcula), el clàssic de 1942 dirigit pel Michael Curtiz. Mèrit perquè, trobo, van saber polir un quadre bastant roí. Aquí, tot gira al voltant d'un delinqüent arrogant a qui se li intueix un punt de menyspreu cap a l'indret que l'acull. Cosa que es veu reforçada per relacions de submissió com la que manté amb l'Ines, encarnada per la Sigrid Gurie, o de vassallatge com la que suporta el Pierrot, el Johnny Downs, per exemple. La noia que fa la Hedy Lamarr també té els fums força pujats. No m'explico com és que el Giraux, en Robert Greig, no l'engega a pastar fang. Que no té dignitat, aquest burgès? Un altre aspecte que m'ha decebut és la participació de l'inspector Slimane, el paper del Joseph Calleia, doncs, prometia murrieria però, només, evidencia incompetència. Tampoc m'ha agradat el final; massa fàcil. He llegit que una versió primerenca del guió fou rebutjada per la censura https://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_Hays, entre d'altre motius, perquè el manso es suïcidava. Que se'l carregui un policia de manera arbitrària no ho trobo gaire millor, la veritat. No sé... M'esperava quelcom més exòtic, potser. Mira, tu, era de franc! Vista.

EN UN MOT: Claustrofòbica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Don't make such a fuss!
---
Gene Lockhart as Regis
Stanley Fields as Carlos
Alan Hale Sr. as Grandpere

LLARGMETRATGE: "Africa Screams" (1949)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0041098/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: 1 minut, al començament; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- Les pallassades del Lou Costello, que fa de l'Stanley Livington.

PITJOR:
- El moment del domador, en Clyde Raymond Beatty https://en.wikipedia.org/wiki/Clyde_Beatty, a la gàbia, fuetejant els lleons sense solta ni volta.

NOTES:
1. El títol escarneix el del documental del Walter Futter, "Africa Speaks!" https://en.wikipedia.org/wiki/Africa_Speaks!, estrenat l'agost de 1930; altres denominacions de la pel·lícula van ser "Abbott and Costello in Africa" o "Don't Bring 'Em Back Alive".
2. A partir d'un pressupost de mig milió de dòlars, va recaptar-ne'n milió i mig.
3. Va convertir-se en domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1977 perquè el propietari dels drets, el Robert Haggiag, un distribuidor independent que havia comprat el film en 1953, no els va renovar.
4. El rodatge es va portar a terme entre el 10 de novembre i el 22 de desembre de 1948 en els Nassour Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Metromedia_Square de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Tenim els lleons del Beatty, el Frank Howard Buck https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Buck_(animal_collector), algun cocodril real (entre molts de mentida), un parell de ximpanzés, els aborígens antropòfags de pega, els germans boxadors, en Max Baer https://en.wikipedia.org/wiki/Max_Baer_(boxer) i el Buddy Baer https://en.wikipedia.org/wiki/Buddy_Baer... i la gràcia de la parella còmica https://en.wikipedia.org/wiki/Abbott_and_Costello, que és l'únic element de tot plegat que val una mica la pena. Al cap i a la fi, es tracta d'una plataforma de lluïment i poca cosa més.

EN UN MOT: Extraviada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Oh, you're such a nuisance!
---
Lou Costello as Stanley Livington
Joe Besser as Harry
Shemp Howard as Gunner