Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11569640/
DURADA: 85 minuts (Crèdits: 1 minut).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
MILLOR:
- La intervenció del Neal Brennan.
PITJOR:
- La burla que fa de les cares somrients de la gent que va a veure'l.
NOTES:
1. Durant els títols de crèdit, a més d'algunes imatges d'entre bastidors, sona la cançó "Umi Says" de Mos Def.
2. El títol original és "22nd Annual Mark Twain Prize for American Humor celebrating: Dave Chappelle".
3. El premi va ser atorgat el 27 d'octubre del 2019.
COMENTARI: Frega la vergonya aliena. No discuteixo el talent de l'humorista (a qui no conec gaire, la veritat) només que una hora i mitja de rendició, de lloança redundant, es fa absolutament inaguantable. Resulta innecessari veure la reacció de l'homenatjat a cada floreta o comentari que li llancen. No puc, per menys, que sentir que aquest tipus de manifestacions d'admiració, amor, respecte, el que sigui, no cal que siguin públiques... o tant llargues. L'única cosa que salva el programa són els trossos de material antic... i la cleca que li fum el Jon Stewart amb l'anècdota dels DVD's del "Chappelle Show" pels soldats de la guerra d'Iraq ferits.
EN UN MOT: Ensabonada.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada