Algun cop, m'he trobat enmig d'una gran bronca per culpa d'una de les meves ressenyes o opinions. Recordo, per exemple, l'ocasió en la que un col·lega de la feina va deixar de parlar-me ad aeternum perquè vaig dir-li que "The Wire", la sèrie creada pel David Simon, em semblava un clixé difícil d'empassar. Crec que n'havia vist un parell, d'episodis, i no vaig poder continuar d'avorriment. També, em ve a la memòria ésser expulsat d'un club d'anime en expressar la meva repulsa per "Omoide no Manii", una adaptació de l'Studio Ghibli de la novel·la de la Joan Mary Gale Robinson, "When Marnie Was There". Perquè hi ha certes figures, en aquest cas, estudis, que són intocables. Ves! O els pals que rebo de tot arreu sempre que manifesto el meu desdeny pel ritme soporífer de la castanya titulada "Kill Bill: Volume 2", dirigida per un tal Quentin Tarantino.
I have sometimes found myself in the middle of a big fight because of one of my reviews or opinions. I remember, for example, the occasion when a colleague at work stopped talking to me ad aeternum because I told him that "The Wire", the series created by David Simon, seemed to me a cliché that was hard to swallow. I think I had seen a couple of episodes, and I couldn't continue from boredom. I also remember being kicked out of an anime club for expressing my disgust for "Omoide no Manii", a Studio Ghibli adaptation of the Joan Mary Gale Robinson's novel, "When Marnie Was There". Because there are certain figures, in this case, studios, that are untouchable. Come on! Or the stones thrown at me from everywhere whenever I express my disdain for the soporific rhythm of a yawner titled "Kill Bill: Volume 2", directed by a certain Quentin Tarantino.
La qüestió és que tota avaluació de productes culturals, llibres, pel·lícules, sèries, música, depèn d'apreciacions subjectives. Fins i tot, les faltes d'ortografia en un escrit poden considerar-se una elecció personal, conscient i intencionada de l'autor per tal de provocar una impressió determinada. O sigui que, al final, la crítica és una justificació d'una sensació percebuda pel crític. Com les sensacions no es poden censurar, si no estàs d'acord amb el crític, l'opció més assenyada esdevé acceptar la discrepància i girar full.
The point is that all evaluation of cultural products, books, films, series, music, depends on subjective appreciations. Even spelling mistakes in a piece of writing can be considered a personal, conscious and intentional choice of the author in order to provoke a certain impression. So, in the end, a review is a justification of a sensation perceived by the reviewer. Since sensations cannot be censored, if you disagree with the critic, the wisest option becomes accepting the discrepancy and moving on.
Em fan certa gràcia aquells qui, en resposta a una crítica, llancen el repte, "Posa-t'hi tu si creus que ho faràs millor!". De fet, dubto que mai pugui fer-ho millor que cap artista de debó. Crec, no obstant, que no es tracta d'això. Primer, encara que jo mateix no sàpiga fer-me una truita a la francesa puc considerar que el sabor, la textura o allò que sigui d'una truita a la francesa en concret no m'agrada. I, segon, si les meves truites a la francesa fossin realment bones per algú, potser, ja em guanyaria la vida cuinant truites a la francesa per altri.
I find them amusing, those who, in response to a criticism, issue a challenge, "Show the world if you think you can do it better!" As a matter of fact, I doubt that I could ever do it better than any true artist. I think, however, that I don't need to. First, even if I don't know how to make an omelette, I can consider that the flavor, texture or whatever of a particular omelette does not appeal to me. And, second, if my omelettes were really good enough for someone, perhaps I'd already be earning a living cooking omelettes for others.
Alguns, aleshores, posen condicions, "Quan hagis fet alguna cosa mínimament creativa, en tornem a parlar". Doncs, si ha de servir per a acreditar-me com a opinador, no em sap greu presentar creacions meves:
Some, then, set conditions, "Let's talk again when you have done something minimally creative!" Well, if it serves to grant me the hat of opinionator, I do not mind presenting my creations:
"Moonlit Nick"
https://www.scribl.com/books/EBB3R/moonlit-nick
"Death of a fit dog"
https://www.scribl.com/books/ECBD5/death-of-a-fit-dog
"Holy crap and merry Christmas!"
https://www.scribl.com/books/E03189/holy-crap-and-merry-christmas
"Operation: Happy Capybara"
https://www.scribl.com/books/E97CDE/operation-happy-capybara
I, com sempre, perdoneu la meva ignorància!
And, as usual, forgive my ignorance!
