LLARGMETRATGE: "Casa en flames" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29793197/

DURADA: 107 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La desafecció familiar representada per la Júlia, el paper de la Maria Rodríguez Soto, la seva cruesa i manca de consideració.

PITJOR:
- Després de tants retrets mutus, no resulta versemblant que tots acabin fent pinya, menys, encara, quan els indicis apunten a un incendi provocat per la vella; carrincloneja.

NOTES:
1. El títol internacional és "A House on Fire".
2. Li van ser atorgats els guardons de Millor guió original, Millor protagonista femenina i Millor actor secundari en la 17a edició dels Premis Gaudí https://ca.wikipedia.org/wiki/Premis_Gaud%C3%AD_de_2025, i el de Mejor guion original, en la 39a edició dels Premios Goya https://ca.wikipedia.org/wiki/XXXIX_Premis_Goya.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en sis setmanes, entre octubre i novembre de 2023, en indrets de Cadaqués, Calella de Palafrugell, Canet de Mar, Barcelona, Roma, i en l'aeròdrom d'Airbet Serveis Aeronàutics d'Avinyonet del Penedès.
4. A partir d'un pressupost d'uns 2,7 milions d'euros, 900 mil dels quals de l'ajuda procedent de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_de_la_Cinematografia_i_de_les_Arts_Audiovisuals, va recaptar-ne'n uns 3.
5. Una versió en italià, "La casa in fiamme" https://www.imdb.com/title/tt38690413/, dirigida pel Giancarlo Fontana i en Giuseppe Stasi, està en desenvolupament.

COMENTARI: El punt de paròdia de família mal avinguda m'ha fet un pèl de gràcia però, en general, l'espectacle d'enfrontament i conflicte entre els personatges m'ha resultat incòmode. Em grinyola, a més, tant el retrat infantívol dels fills com el d'una mare que, en certs moments, sembla repapiejar. L'Emma Vilarasau https://ca.wikipedia.org/wiki/Emma_Vilarasau_Tom%C3%A0s tot just rondava els 65 anys mentre que la Maria Rodríguez Soto https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Rodr%C3%ADguez_Soto i l'Enric Auquer https://en.wikipedia.org/wiki/Enric_Auquer fregaven, per sota, la quarantena. No ho diuen, les mares, allò de "et conec com si t'hagués parit"? Doncs, crec que les expectatives de la mare haurien d'haver estat més realistes respecte les seves interaccions amb la parentela. Clar que cadascú gestiona els sentiments amb el seu propi tarannà, com sap o com pot. O sigui, res a dir. L'assumpte de la Teràpia Gestalt https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_gestalt m'ha engrescat una mica. I el salt en paracaigudes m'ha fet recordar una experiència https://youtu.be/o05nExlzvMU de fa 10 anys.

EN UN MOT: Il·lusa.

PAÍS:           CATALUNYA, ITÀLIA, ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "I byeore piryohan" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28664733/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El video-missatge de la Son Ji-young, a qui posa veu l'Ahn Young-mi, en el que queda enregistrada la catàstrofe marciana.

PITJOR:
- El rampell del Jay, el paper del Hong Kyung, d'imitar el pare de l'astronauta i anar a enviar senyals a Mart amb una antena i un walkie-talkie https://ca.wikipedia.org/wiki/Walkie-talkie.

NOTES:
1. El títol internacional és "Lost in Starlight".
2. Deriva d'un vídeo musical d'en Han Ji-won, director i co-guionista, elaborat per a la firma de joieria, StoneHenge.
3. Van caldre 5 anys per enllestir la producció.
4. Els actors que fan de protagonistes, la Kim Tae-ri https://en.wikipedia.org/wiki/Kim_Tae-ri i el Hong Kyung https://en.wikipedia.org/wiki/Hong_Kyung, van compondre la cançó, "Life Goes On", per a la banda sonora.

COMENTARI: Ras i curt, una castanya. L'única cosa que destacaria seria el decorat, els dibuixos de fons d'estil realista; cosa que, en els temps que corren, tampoc crec que tingui gaire mèrit. Senzillament, m'ha estat impossible connectar amb una història d'amor insulsa, justificada a partir d'una mena de maqueta d'un cantautor frustrat que resulta ser la peça preferida de la doctora. Ves, quina casualitat! Ni m'ha suggerit res una missió espacial al planeta vermell que sembla poc més que rutinària. D'acord, el trauma de la filla que segueix diligentment els passos de la seva mare i tal i pasqual... i el pare, al manicomi. "M'avorreixo!", com diria el bo del Homer Simpson https://ca.wikipedia.org/wiki/Homer_Simpson. Els intents del guió de provocar cap mena d'emoció en mi han fracassat; en realitat, gairebé, em causen pena. De fet, el moment més intens ha estat un record meu, aliè a la pel·lícula, quan m'ha vingut a la memòria el desastre de 1986 del transbordador espacial Challenger https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_del_transbordador_espacial_Challenger. No té res a veure, no sé perquè m'hi ha fet pensar.

EN UN MOT: Anodina.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Sew Torn" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23157384/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els escenaris de la Serra de Calanda i les Valls de Tamina i la banda sonora, amb peces com "The Sewing Machine", la cançó composta pel Frank Loesser https://en.wikipedia.org/wiki/Frank_Loesser.

PITJOR:
- Tota la xerrameca de traficant de pacotilla del Hudson, el personatge a càrrec del John Lynch, en el restaurant Gasthof Calanda del poble suís de Vättis.

NOTES:
1. Es basa en el curtmetratge homònim de 2019 https://www.imdb.com/title/tt9663466/ del mateix director, el Freddy Macdonald, que li va servir per a ser admès en l'American Film Institute https://ca.wikipedia.org/wiki/American_Film_Institute.
2. El rodatge es va portar a terme durant la tardor de 2022 en indrets de la regió de Sarganserland https://ca.wikipedia.org/wiki/Districte_de_Sarganserland, en el cantó suís de Sankt Gallen.
3. El guió el van escriure entre pare i fill, el Freddy https://en.wikipedia.org/wiki/Freddy_Macdonald i en Fred Macdonald https://en.wikipedia.org/wiki/Fred_Macdonald.
4. L'instigador de la pel·lícula fou en Joel Coen https://en.wikipedia.org/wiki/Joel_Coen que, després de mirar-se el curt, va recomanar al Freddy convertir-lo en llargmetratge.

COMENTARI: El component de màquina de Rube Goldberg https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0quina_de_Rube_Goldberg que prometien els jocs amb els fils que fa la Barbara, el paper de l'Eve Connolly, era allò que més interès em despertava. Perquè, trobo, aquest tipus d'espectacles de circuit retorçat són sempre sinònim d'entreteniment. Malauradament, la majoria dels muntatges amb cordills que apareixen en el film es veuen bastant galdosos. Res. No obstant, el plantejament narratiu, oferint desenllaços alternatius, encara semblava un al·licient prou potent. Però, tampoc, cap de les possibilitats presentades resulta especialment raonable, ni tant sols l'extra; situacions i diàlegs que grinyolen massa. Només queda, doncs, una estètica, això, sí, força polida, i un llenguatge visual que gestiona òptimament el to d'algunes escenes, almenys, formalment. Justeja molt, no me l'he creguda i m'ha avorrit.

EN UN MOT: Verda.

PAÍS:           EUA, SUÏSSA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Code 3" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26394837/

DURADA: 99 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de clarificació entre el Randy i la Jessica, els personatges del Rainn Wilson i l'Aimee Carrero, respectivament, després de l'accident del motorista, el paper del Luka Jones.

PITJOR:
- El melodrama del primer aprenent, interpretat pel Xolo Maridueña.

NOTES:
1. En Patrick Pianezza, co-guionista, va fer de professional del sector paramèdic https://en.wikipedia.org/wiki/Paramedic durant 12 anys.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme en indrets de Santa Clarita, a l'estat nord-americà de California, durant febrer de 2023.
3. Els actors van tenir l'oportunitat d'acompanyar els serveis de LA Fire Department https://en.wikipedia.org/wiki/Los_Angeles_Fire_Department de South Central Los Angeles al llarg d'una jornada.
4. Codi 3 és un codi de prioritat en la resposta d'una emergència https://en.wikipedia.org/wiki/Emergency_service_response_codes que significa que l'ambulància ha de fer servir llums i sirena.

COMENTARI: M'ha fet més la impressió de documental de seguiment, de l'estil de "24 Hours in A&E" https://en.wikipedia.org/wiki/24_Hours_in_A%26E del Channel 4 britànic https://ca.wikipedia.org/wiki/Channel_4, que de pel·lícula amb una història concreta. Malauradament, encara que allò presentat es basi en experiències reals, l'etiqueta de ficció resta cert impacte al producte. I, sobretot, el cop d'efecte de la doctora curiosa es veu una mica massa barato. Malgrat això, diria que suggereix de manera efectiva i convincent tant el vessant més informal com el més tràgic d'una feina que, queda clar, requereix una diligència, un estómac i un tarannà especials. Em sobren, potser, els trencaments de quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret del protagonista. Tenint una aprenent a l'abast a qui explicar coses, esdevenen redundants. La resta, bé.

EN UN MOT: Escenificació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Lesbian Space Princess" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt29781139/

DURADA: 87 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El tarannà de la Willow, el personatge a càrrec de la Gemma Chua-Tran.

PITJOR:
- La simplicitat del dibuix dels Straight White Maliens, a qui posen veu els Aunty Donna https://en.wikipedia.org/wiki/Aunty_Donna.

NOTES:
1. Li va ser atorgat el 39è Teddy Award https://en.wikipedia.org/wiki/Teddy_Award en la categoria de Bester Langfilm/Spielfilm en la 75a edició de la Berlinale; també, el de Millor llargmetratge (ex aequo) en la secció Noves Visions i el de Millor pel·lícula d'animació en la secció Anima't de la 58a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya https://ca.wikipedia.org/wiki/LVIII_Festival_Internacional_de_Cinema_Fant%C3%A0stic_de_Catalunya.
2. La producció va arrencar sota els auspicis del programa Film Lab: New Voices https://en.wikipedia.org/wiki/Film_Lab:_New_Voices de la South Australian Film Corporation i l'Adelaide Film Festival amb una dotació econòmica de 600 mil dòlars australians.
3. Durant el primer minut de crèdits, surten dibuixos; més tard, apareix la dedicatòria, "Always in our hearts - Frances Varghese"; al final, el rètol, "The filmmakers acknowledge that this film was produced on the traditional Country of the Kaurna people of the Adelaide plains. We pay our respect to Elders past, present and emerging. Sovereignty was never ceded".
4. Va utilitzar-se Toon Boom Harmony https://ca.wikipedia.org/wiki/Toon_Boom_Animation per a elaborar l'animació.

COMENTARI: Potser, m'he perdut codis o temes més profunds del lesbianisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesbiana presentats subtilment en la pel·lícula perquè no hi estic familiaritzat en aquesta cultura. Però m'ensumo que no cal altra lectura que la del pur entreteniment lleuger i poca-solta; això, sí, des d'una perspectiva homosexual. D'altra manera, no entendria, per exemple, el retrat dels Straight White Maliens com geeks https://ca.wikipedia.org/wiki/Geek o nerds https://ca.wikipedia.org/wiki/Nerd desesperats per atraure femelles que, ves, es tornen gais per conveniència. Era, segurament, més fàcil ridiculitzar aquest tipus d'home sense traça en l'art de la seducció que no pas el de masclistes https://ca.wikipedia.org/wiki/Masclisme o el de bon vivants https://en.wikipedia.org/wiki/Playboy_lifestyle. Tot i que m'ha semblat copsar una caricatura de l'Ed Sheeran https://ca.wikipedia.org/wiki/Ed_Sheeran fent de busker https://ca.wikipedia.org/wiki/Espectacle_de_carrer espacial. M'ha fet gràcia. Sigui com sigui, l'animació i la història resulten prou divertides, malgrat el patetisme de la protagonista en els moments de bleda assolellada i els clixés. I, sobretot, passa fàcil.

EN UN MOT: Ximpleta.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Boys Go to Jupiter" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt31021863/

DURADA: 86 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).

MILLOR:
- El context personal del Billy 5000, els amics i la germana, el Freckles, el Beatbox, el Peanut i la Gail, a qui posen veu la Grace Kuhlenschmidt, l'Elsie Fisher, la J.R. Phillips i l'Eva Victor, respectivament.

PITJOR:
- Les imatges, l'animació i els dissenys, les cançons de pa sucat amb oli, el so distorsionat de les creatures.

NOTES:
1. Explicà, el Julian Glander, director i guionista del film, que la idea va sorgir d'un article de The New York Times https://ca.wikipedia.org/wiki/The_New_York_Times sobre els problemes de successió d'una companyia de sucs https://en.wikipedia.org/wiki/Natalie%27s_Orchid_Island i que 5.000 són els dòlars que el George Bailey en "It's a Wonderful Life" https://www.imdb.com/title/tt0038650/ necessita per resoldre els seus problemes econòmics.
2. En Jack Corbett, que dóna veu al Billy 5000, va treballar per Uber Eats https://en.wikipedia.org/wiki/Uber_Eats, un servei de lliurament de menjar, com el seu personatge.
3. El programari utilitzat per a fer l'animació fou Blender https://ca.wikipedia.org/wiki/Blender.
4. El títol té a veure amb la ciutat de Jupiter https://en.wikipedia.org/wiki/Jupiter,_Florida, de l'estat nord-americà de Florida, i amb el rodolí de pati, "Girls go to college to get more knowledge, boys go to Jupiter to get more stupider".

COMENTARI: Potser, plantejada amb actors de carn i ossos i escenaris reals podria passar, si més no, com a retrat de l'adolescència d'una generació https://ca.wikipedia.org/wiki/Generaci%C3%B3_Alfa desencantada i abocada a la precarietat, amb els seus components mundans, laborals, quotidians, etcètera. Fins i tot, afegint-hi els elements de fantasia absurda i estúpida dels àngels radioactius i la taronja perfecta que propicien l'imperi de la fruita espremuda de la vella Dr. Dolphin, el paper de la Janeane Garofalo (ara, inevitablement, em ve al cap l'escena de "My Sharona" https://en.wikipedia.org/wiki/My_Sharona en el film del Ben Stiller https://www.imdb.com/title/tt0110950/), i la seva mare. Però, amb l'estètica de bunyol amateur malgirbat que gasta, resulta força difícil d'aguantar la mirada i l'atenció en la pantalla. Després, quina mena de bajanada és aquesta del cuc màgic streamer https://ca.wikipedia.org/wiki/Estr%C3%ADmer que retransmet les seves vacances i flirteja amb un nano de 16 anys per dur-se'l a una cova sota terra? No em sembla que hi hagi gaire enginy aquí... ni vergonya.

EN UN MOT: Impresentable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        MALAMENT.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blue Moon" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32536315/

DURADA: 100 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota que s'explica al final sobre la cançó, "The Bad in Every Man", pertanyent a la pel·lícula d'en Woodbridge Strong Van Dyke II, "Manhattan Melodrama" https://www.imdb.com/title/tt0025464/, que esdevindria l'èxit, "Blue Moon" https://en.wikipedia.org/wiki/Blue_Moon_(1934_song).

PITJOR:
- La seqüència de la tancada del Lorenz Hart i l'Elizabeth Weiland, els personatges interpretats per l'Ethan Hawke i la Margaret Qualley, respectivament, en el guarda-robes.

NOTES:
1. S'anuncia en els crèdits que s'inspira en la correspondència entre en Lorenz Hart i l'Elizabeth Weiland.
2. Després del títol, apareixen els rètols "He was alert and dynamic and fun to be around. —Oscar Hammerstein II" i "He was the saddest man I ever knew. —Mabel Mercer"; abans dels crèdits, "Rodgers and Hammerstein went on to become the most successful songwriting team in American musical theater history", "Lorenz Hart did, in fact, contribute five new songs to the revival of A Connecticut Yankee before being found paralyzed in a drunken stupor, sitting in the rain on a curb near 8th Avenue" i "He died four days later at Doctors Hospital during an air-raid blackout".
3. En Richard Linklater, el director, explicà que havia estat treballant en el film durant 12 anys; el rodatge es va portar a terme en 15 dies de 2024 en un estudi de Dublín, en la República d'Irlanda.
4. Les personalitats que surten representades són el Lorenz Milton Hart https://en.wikipedia.org/wiki/Lorenz_Hart, en Richard Charles Rodgers https://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Rodgers, l'Oscar Greeley Clendenning Hammerstein II https://en.wikipedia.org/wiki/Oscar_Hammerstein_II, l'Elwyn Brooks White https://en.wikipedia.org/wiki/E._B._White, l'Stephen Joshua Sondheim https://ca.wikipedia.org/wiki/Stephen_Sondheim i en George Roy Hill https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Roy_Hill.

COMENTARI: La qüestió és que si entro en un lloc i em trobo un paio així, fotent la tabarra a la parròquia com ho fa el protagonista aquí, en mode auto-compassió, fujo tant aviat com puc per no haver de sentir-lo. Ni la història de la protegida ni la conversa amb l'escriptor ni tant sols l'intercanvi amb el triomfador de la nit semblen prou pertinents per justificar hora i mitja de matraca. Reflexions com "You know what the sexiest thing on the planet earth is? A half-erect penis" es responen com ho fa el mateix cambrer, "Jesus Christ, Larry! Nobody wants to hear this!". A més, no acabo d'entendre la necessitat de denigrar el personatge. Què m'esperava, doncs? No ho sé; menys, tenint en compte que el clàssic que titula la peça, igual com passa amb molts d'altres als que he recorregut en excés, l'he arribat a avorrir fa temps. Potser, aspirava a uns quants flashbacks https://ca.wikipedia.org/wiki/Salt_enrere biogràfics que vestissin la funció una mica. Perquè l'escenari es veu certament limitat. Sí, les melodies a piano que van sonant són magnífiques però, quin mèrit té això? Total, castanyot. I, resulta que l'Andrew Scott, l'actor que fa del Richard Rodgers, va rebre el Silberner Bär – Beste Nebenrolle en la 75a edició de la Berlinale https://en.wikipedia.org/wiki/75th_Berlin_International_Film_Festival. Ves!

EN UN MOT: Xerrameca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!