LLARGMETRATGE: "Dogleg" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27553113/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La Bridey Elliott fent de penjada (Hòstia, tu! És la filla del Chris Elliott https://en.wikipedia.org/wiki/Chris_Elliott).

PITJOR:
- El ball de la Sunny davant del Kris, els personatges a càrrec de la Courtney Pauroso i el Kristoffer Borgli, respectivament, al so de "So Long", la cançó de Polycat.

NOTES:
1. Els crèdits surten sobre les imatges de l'Alan, interpretat per l'Al Warren, que també és el director i co-guionista, i el Roo, el gos encarnat pel Chuy the Golden Retriever, tots dos, dins d'un cotxe en moviment; al final, es veu la continuació de l'escena entre l'exhibicionista, el paper a càrrec de la Sally Mullins, el xaman de gossos, el DeMorge Brown, i el mateix Alan.
2. El pòster promocional del film està copiat del de la pel·lícula de 1975, "Nashville" https://www.imdb.com/de/title/tt0073440/, d'en Robert Altman.
3. Explica, l'Al Warren, que el títol s'inspira en el terme que descriu els forats dels camps de golf https://ca.wikipedia.org/wiki/Golf amb corba.

COMENTARI: S'esforça en vestir-se d'antologia https://ca.wikipedia.org/wiki/Pel%C2%B7l%C3%ADcula_d%27episodis lligant algunes de les situacions que presenta amb la participació d'algú en diferents escenes, i intenta encaixar la jugada, suposo, dins del context de creació del cineasta. Però els diferents episodis que ofereix són tant poc interessants i l'assumpte del gos perdut resulta tant poc suggeridor que... m'ha mort. Per allò que li he sentit a dir en una entrevista al director, 6 anys de producció, des del 2018, uns cent mil dòlars de pressupost i una mica de reciclatge de material. Per exemple, l'escena del matalàs s'inspira en una experiència del co-guionista, en Michael Bible. La veritat és que tot plegat sembla bastant "rodar per rodar".

EN UN MOT: Poti-poti.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dalia y el Libro Rojo" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9881850/

DURADA: 106 minuts i mig (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La Dalia, a qui posa veu l'Agustina Cirulnik, utilitza una alarma que la desperta quan ha de baixar de l'autobús.

PITJOR:
- L'absència d'un plantejament robust, en general, manca de concreció.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Dalia and the Red Book".
2. En un moment dels crèdits, apareix el rètol, "En el recuerdo del Dr. Rubén Marchevsky"; al final, s'afegeix un clip en el que es veu que s'obre la porta del despatx del pare, el personatge del Gustavo Barrientos.
3. En David Bisbano, director i guionista, explica que el títol es refereix, o és un homenatge, a un llibre que escriu en Bilbo Saquet https://ca.wikipedia.org/wiki/Bilbo_Saquet, un personatge de la novel·la del John Ronald Reuel Tolkien, "The Lord of the Rings" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells.

COMENTARI: Diu que van trigar deu anys en enllestir el projecte i que, aleshores, van ficar-se a preparar una sèrie protagonitzada per la mateixa nena, una mena de preqüela. Doncs, si la premissa és la mateixa, ajuntar ingredients sense desenvolupar-los ni amanir-los, sense gaire solta ni volta, els pot haver quedat una bona cagarada de producte. És a dir, l'estètica del film s'aguanta força, els ninots i els escenaris; fins i tot, tenint en compte la utilització combinada de CGI https://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge_generada_per_ordinador i d'stop-motion https://ca.wikipedia.org/wiki/Stop-motion. Però no trobo que el relat sigui suficientment consistent, més enllà d'una idea molt bàsica, o el context, prou ric per acabar de suggerir alguna cosa o engrescar l'espectador. Sembla ben bé que la història pateix d'allò mateix que descriu la Dalia de ser incapaç de plasmar les idees potencialment fantàstiques en quelcom aprofitable. Total, bastant desencís.

EN UN MOT: Esbós.

PAÍS:           ARGENTINA, ESPANYA, BRASIL, PERÚ, EQUADOR, COLÒMBIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mamma Mia!" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0795421/

DURADA: 108 minuts i mig (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de "Honey, Honey" que canten la Sophie, l'Ali i la Lisa, encarnades per l'Amanda Seyfried, l'Ashley Lilley i la Rachel McDowall, respectivament.

PITJOR:
- La disbauxa eufòrica de la Meryl Streep i la nul·litat musical del Pierce Brosnan.

NOTES:
1. Es basa en el musical homònim, escrit per la Catherine Johnson, inspirat per les cançons d'ABBA https://ca.wikipedia.org/wiki/ABBA compostes pel Benny Andersson i el Björn Ulvaeus.
2. El gruix dels exteriors va rodar-se entre agost i setembre de 2007 en indrets de Mouresi https://en.wikipedia.org/wiki/Mouresi, Escòpelos https://ca.wikipedia.org/wiki/Esc%C3%B2pelos i Escíatos https://ca.wikipedia.org/wiki/Esc%C3%ADatos.
3. A partir d'un pressupost de 52 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 700.
4. En 2018, va estrenar-se una seqüela, "Mamma Mia! Here We Go Again" https://www.imdb.com/title/tt6911608/, dirigida per l'Ol Parker.

COMENTARI: A veure... L'única cosa que es pot exigir genuïnament a un musical jukebox https://ca.wikipedia.org/wiki/Musical_jukebox, més enllà d'una mínima coherència en el relat, és no espatllar el repertori de cançons; és a dir, mantenir el nivell del material original. Doncs, aquest aconsegueix, amb les seves presentacions ridícules i interpretacions deficients, convertir una col·lecció d'èxits indiscutibles en una experiència angoixant, sovint, de vergonya aliena. I m'agradaria poder exculpar els músics. Però, em fa l'efecte, pel que li he sentit al Björn Ulvaeus https://ca.wikipedia.org/wiki/Bj%C3%B6rn_Ulvaeus, que la connexió absurda amb Grècia, l'esperit festiu, l'excitació vacacional postissa, la inhibició exagerada i tota la resta de foteses que a mi em semblen tant supèrflues són consentides i premeditades. No sé, m'ha fet la impressió com de grapat d'amateurs al karaoke https://ca.wikipedia.org/wiki/Karaoke fent el pena.

EN UN MOT: Bunyol.

PAÍS:           GB, ALEMANYA, EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Naked Gun" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3402138/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- Els naming rights https://en.wikipedia.org/wiki/Naming_rights de l'Staples Center https://ca.wikipedia.org/wiki/Crypto.com_Arena en el desenllaç, "ponzi-scheme.com Arena".

PITJOR:
- La intervenció ridícula de la Pamela Anderson interpretant la peça, "Sassafras Chicken in D".

NOTES:
1. Es basa en els personatges de la sèrie de televisió de 1982, "Police Squad!" https://en.wikipedia.org/wiki/Police_Squad!, creada pel David Zucker, el Jim Abrahams i el Jerry Zucker.
2. Els crèdits s'interrompen amb una escena en la que apareixen la Beth Davenport i el Frank Drebin Jr., interpretats per la Pamela Anderson i el Liam Neeson, respectivament, que acaba amb un trencament de la quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret; també, es reprodueix la seqüència d'entrada de la pel·lícula de 1988, dirigida pel David Zucker, "The Naked Gun: From the Files of Police Squad!" https://www.imdb.com/title/tt0095705/; entre els noms, a més, s'inclouen altres petits acudits, com un rètol que demana "Please read aloud", seguit de lletres de diferents mides i un altre rètol més petit que diu "You don't need glasses"; al final, surt el "Weird Al" Yankovic en un escenari sense públic.
3. A partir d'un pressupost de 42 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 100.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 2024 en indrets de l'estat nord-americà de Georgia sota el títol de treball de "Law of Toughness".

COMENTARI: Suposo que es tractava de reinventar https://ca.wikipedia.org/wiki/Reinvenci%C3%B3_(ficci%C3%B3) la franquícia "The Naked Gun" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Naked_Gun; tot i que, en algun lloc, he vist que donaven al film categoria de seqüela hereva o legacy sequel https://en.wikipedia.org/wiki/Sequel, en anglès. I, vist el rendiment comercial, sembla una aposta prou encertada. Els números canten. Ara, entre l'homenatge en forma de repetició i una trama pretesament (imagino) vulgar del cagar, la impressió que ofereix és la de refregit insuls protagonitzat per actors sense gràcia. L'un i l'altra fan el que poden però riure, no. Qui punyetes va convèncer el Neeson que podia fer de pallasso? Déu n'hi do, quin mort! O l'Anderson, pobreta! Eh! Ho diu un que, en el seu temps, va anar al cinema a veure "Barb Wire" https://www.imdb.com/title/tt0115624/, el castanyot de 1996 d'en David Hogan. Clar que, aleshores, la meva motivació era... menys noble. La qüestió és que no puc dir que m'hagi decebut perquè ja era molt reticent a deixar-me arrossegar per la nostàlgia; n'esperava zero. Ah, per cert! El tema del mussol salvador, molt trist, penós. En fi, potser, algun dia aprenc a triar millor.

EN UN MOT: Injustificada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Ibelin" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt19811010/

DURADA: 102 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- La història de la Xenia-Anni Nielsen i el Mikkel Riknagel Nielsen.

PITJOR:
- Encara que s'hagi de prendre com un recurs retòric, un acudit, l'orgull patern del que parla el Robert Steen en el funeral pel que fa a la consideració de faldiller del seu fill.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Remarkable Life of Ibelin".
2. S'inspira en un article de 2019, realitzat per la Vicky Schaubert per a l'NRK https://ca.wikipedia.org/wiki/Norsk_Rikskringkasting, sobre la vida d'en Mats Steen, un noi noruec afectat per distròfia muscular de Duchenne https://ca.wikipedia.org/wiki/Distr%C3%B2fia_muscular_de_Duchenne.
3. En Benjamin Ree, el director, va disposar de quatre mil pàgines dels diàlegs, en els que en Mats participava, del registre de converses del clan Starlight del joc "World of Warcraft" https://ca.wikipedia.org/wiki/World_of_Warcraft; des de juliol de 2023, l'Elwynn Forest del joc inclou una rèplica de la làpida del Mats Steen.
4. Després de l'estrena del film, la Medietilsynet https://en.wikipedia.org/wiki/Norwegian_Media_Authority va establir un premi anual adreçat a joves d'entre 9 i 18 anys, dotat amb 50.000 corones i batejat "Ibelinprisen" en honor al sobrenom del Mats Steen en "World of Warcraft", per promoure una cultura de videojocs segura i inclusiva.
5. El protagonista fou nét del Reiulf Steen https://en.wikipedia.org/wiki/Reiulf_Steen.

COMENTARI: La veritat és que no recordo en quin estadi mental estàvem l'any 2014, el de la mort del Mats, pel que fa a la tolerància de les interaccions en línia. Sospito que el tema ja era prou assumit en jocs, en plataformes de cites, en general. Tenint en compte, doncs, que, aleshores, aquest joc del WoW acumulava més de cent milions d'usuaris registrats, resulta raonable pensar que de vincles personals com els que explica aquí el Benjamin Ree devien sorgir a cabassos. De manera que l'aspecte de les relacions riques desenvolupades en la xarxa impacta molt relativament. Sí que emociona la desgràcia concreta del nano. També, el compromís i la benevolència de la comunitat virtual a la que pertany. Lligat a això darrer, m'ha semblat un punt divertit poder relacionar els avatars amb les persones que els controlaven. Dèries meves. L'altre qüestió interessant que es suggereix és el merder de les voluntats digitals... Bé, merder, en tot cas, pels hereus. En fi... No he pogut evitar pensar allò de "val més poc que no res", per compassió. Ara que, insatisfet i malagraït crònic (o, més aviat, innat) com sóc, certes alternatives, succedanis em semblaran sempre insuficients. Al capdavall, cada cosa té el valor que hom sap donar-li. I no sé si jo en sé gaire.

EN UN MOT: Consol.

PAÍS:           NORUEGA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "28 Years Later" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10548174/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El suggeriment de l'eutanàsia https://ca.wikipedia.org/wiki/Eutan%C3%A0sia com a resposta a la malaltia de l'Isla, el paper interpretat per la Jodie Comer.

PITJOR:
- La utilització de "Boots" https://en.wikipedia.org/wiki/Boots_(poem), el poema d'en Rudyard Kipling, recitat pel Taylor Holmes https://en.wikipedia.org/wiki/Taylor_Holmes, i la inclusió dels clips d'arquers.

NOTES:
1. Representa el tercer lliurament de la franquícia, precedit per "28 Days Later" https://www.imdb.com/title/tt0289043/, dels mateixos director i guionista, en Danny Boyle i l'Alex Garland, i de "28 Weeks Later" https://www.imdb.com/title/tt0463854/, dirigit pel Juan Carlos Fresnadillo, respectivament, estrenats en 2002 i 2007; va filmar-se juntament amb una seqüela, "28 Years Later: The Bone Temple" https://www.imdb.com/title/tt32141377/, un títol a càrrec de la Nia DaCosta.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 7 de maig i el 29 de juliol de 2024 en indrets de les àrees de North East England https://ca.wikipedia.org/wiki/North_East_England i de Yorkshire and the Humber https://ca.wikipedia.org/wiki/Yorkshire_i_Humber; la zona on viuen els protagonistes és la de Lindisfarne https://ca.wikipedia.org/wiki/Lindisfarne.
3. Durant els títols de crèdit, s'intercalen imatges de la pel·lícula.
4. A partir d'un pressupost de 60 milions de dòlars, va recaptar-ne'n uns 150.

COMENTARI: Des del punt de vista de la maduració del nano, l'Spike, el personatge de l'Alfie Williams, resulta, més o menys, interessant. També, el fet de plantejar la gestió de certs assumptes en temps de crisi, com l'embaràs de la infectada, encarnada per la Celi Crossland, o el càncer de la mare, afegeix una mica de substància a la història. En essència, però, mateix conte, mateix joc, diferents cares, repetició. Diu que van fer servir aparells d'iPhone 15 Pro Max https://ca.wikipedia.org/wiki/IPhone_15_Pro per enregistrar algunes escenes. Potser, per això els intents de bullet time https://ca.wikipedia.org/wiki/Bullet_time es veuen tant precaris. I, entre els convidats especials, una de freda i una de calenta: per un costat, el suec, el rol de l'Edvin Ryding, sembla bastant gratuït i estúpid, per l'altre, el Ralph Fiennes fent del típic gurú reconforta, d'alguna manera. Reconec, malgrat tot, que m'ha entretingut més del que em pensava.

EN UN MOT: Relleu.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "That Uncertain Feeling" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034274/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: menys de mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- L'expressió de desaprovació de l'Alexander Sebastian, el paper a càrrec del Burgess Meredith, "Phooey!".

PITJOR:
- La bajanada de la bufetada per activar el divorci en el despatx de l'advocat Jones, el rol del Harry Davenport.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1880, "Divorçons" https://en.wikipedia.org/wiki/Divor%C3%A7ons, escrita pel Victorien Léandre Sardou i en Fernand Émile de Najac; el director del film, l'Ernst Lubitsch, n'havia fet una altra adaptació titulada "Kiss Me Again" https://www.imdb.com/title/tt0015979/, estrenada en 1925; va pagar 27 mil dòlars a la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures pels drets.
2. La productora, Ernst Lubitsch Productions, fou fundada per l'Ernst Lubitsch i en Sol Lesser en 1939; els socis, condicionats pel fracàs de crítica i taquilla d'aquest film, van decidir dissoldre-la en 1943.
3. Durant el rodatge, la Merle Oberon, que fa de la Jill Baker, s'estava recuperant d'un problema amb cosmètics que li havia provocat nafres a la cara.

COMENTARI: M'ha fet, més o menys, gràcia fins que han arribat les amenaces i agressions del cornut interpretat pel Melvyn Douglas https://ca.wikipedia.org/wiki/Melvyn_Douglas, quan els suposats adúlters són enxampats. Mancava, encara, mitja hora pel final. Però, allò que ha seguit ja m'ha fet nosa. Perquè el personatge divertit de la història, el pianista, es fa petit i comença la tifa de la negociació del divorci, les estratagemes puerils per provocar gelosies i, en acabat, la gran reconquesta del mascle alfa https://ca.wikipedia.org/wiki/Mascle_alfa_i_beta, deixant la dona com una frívola rampelluda, vel·leïtosa. De fet, en Donald Ogden Stewart https://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Ogden_Stewart, el guionista, utilitza un pròleg, que, ara per ara, sona molt carca, per convertir aquesta volatilitat femenina en un repte per a l'home. Ves! Em ve al cap la tornada de la cançó, "Manual d'amor", de l'àlbum de 1989 de La Madam, "Micos i Mones", repetint que homes i dones són iguals pel que fa a sentiments. No sé. El que em sobta de debó és l'assumpte del pressupost, tres quarts de milió de dòlars. Si són tot interiors vulgars i corrents!

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Egészségedre! Egészségedre!
---
Merle Oberon as Jill Baker
Melvyn Douglas as Larry Baker