MIGMETRATGE: "To-i" (1987)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0489859/

DURADA: 53 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estil d'alguns figurants, molt dels 80s...

PITJOR:
- El personatge ridícul i forçadament infantilitzat (se suposa que té 15 anys) de la Niya, interpretada per la Nokko, la Nobuko Hododa.

NOTES:
1. Es tracta d'una OVA https://ca.wikipedia.org/wiki/Original_Video_Animation inspirada en la sèrie de manga homònima, desenvolupada per l'Atsushi Kamijo, publicada entre 1985 i 1987.
2. El títol surt escrit com "To-Y".
3. Al llarg dels crèdits, mentre sona "Cubic Lovers", la cançó composta per PSY・S https://en.wikipedia.org/wiki/Psy-S, es mostra un cercle amb la imatge de la Niya i, després, del To-Y caminant al costat de la Niya.
4. El creador del Toui Fujii, el personatge protagonista a qui posa veu el Kaneto Shiozawa, va imposar la condició que no se'l sentís cantar en l'animació.

COMENTARI: Pel que he llegit, el material original esdevingué precursor i referència per a col·leccions del gènere de grups musicals com, per exemple, "Bekku" https://ca.wikipedia.org/wiki/BECK:_Mongolian_Chop_Squad, del Harold Sakuishi, o "Nana" https://ca.wikipedia.org/wiki/Nana_(manga), de l'Ai Yazawa. Imagino, doncs, que deu tenir la seva gràcia; no ho sabré mai. El meu problema amb aquesta proposta de vídeo és que trobo l'argument poca-solta del cagar, la música de farciment, bastant desagradable, i l'estètica, massa irregular. És a dir, ens planta tant un pla picat espectacular com un ninot amb proporcions o perspectiva errònies. Vaja! Diria que alguns dibuixos són defectuosos. El que m'ha mort, no obstant, és un fragment de diàleg mut amb rètols en pantalla! Bé, l'impuls homicida final del Kaie, el paper a càrrec del Kazuyuki Sogabe, també, em provoca molta pena. Resum, una castanya que ha envellit fatal.

EN UN MOT: Despropòsit.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Netflix vs. the World" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8407418/

DURADA: 104 minuts i mig (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- La crítica del Michael Pachter al sistema de recomanació de la plataforma quan qualifica "Bright" https://www.imdb.com/title/tt5519340/, el film del 2017 del David Ayer, i "The Cloverfield Paradox" https://www.imdb.com/title/tt2548396/, la pel·lícula del 2018 dirigida pel Julius Onah, de porqueria.

PITJOR:
- Les animacions, a càrrec del Brad Hodgson i el Jeff Johnson, que acompanyen alguns punts del relat.

NOTES:
1. Durant els títols de crèdits, el John Antioco, el Shane Evangelist, l'Steve Swasey i la Tracy DeSoto expliquen l'anècdota de l'enviament de l'aigüera a Netflix per part de l'Ed Stead.
2. Es basa en el llibre del 2012, "Netflixed: The Epic Battle for America's Eyeballs", escrit per la mateixa guionista, la Gina Keating.

COMENTARI: M'ha agradat escoltar les històries de les beceroles de l'empresa que conta en Marc Bernays Randolph. La meva admiració, sobretot, rau en el conjunt de decisions estratègiques encertades que van prendre els dirigents del proveïdor en qüestió en moments clau i en el coratge d'implementar-les. Perquè crec que la tendència de consum audiovisual era força fàcil d'imaginar, si més no, per aquells més propers a la tecnològica digital. Qualsevol amb un dispositiu electrònic o ordinador ja havia modificat els seus hàbits d'oci abans del fenomen Netflix (ho dic per mi i els meus coneguts, per exemple). El que, reconec, no resultava tant evident era que l'oferta estigués a l'abast de qualsevol pària a canvi d'una quota mensual raonable. El duel contra Blockbuster https://ca.wikipedia.org/wiki/Blockbuster_(empresa), prou entretingut. A veure com segueix el mercat...

EN UN MOT: Introducció.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "General Magic" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6849786/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Les imatges enregistrades d'aleshores i els testimonis en primera persona.

PITJOR:
- La manca de context tecnològic.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Marc took some time to recover after General Magic. He then created three clean tech companies to combat climate change, and a superpac to fight extremism", "He now has a 4 year old daughter, newborn twins, and two adult children who hardly remember life without a smartphone", "After leaving Apple, Tony founded Nest Labs, employing numerous ex-General Magicians and many of their kids. In 2014, Nest Labs was sold to Google for $3.2 billion", "Today, Tony's company Futureshape invests and coaches hundreds of startups, passing on the teachings of Silicon Valley around the world", "Before joining the White House as the first female chief technology officer of the United States of America, Megan was the CEO of Planetout and a vice president at Google", "Today, Megan serves on the board of M.I.T. and is the founder and CEO of SHIFT7 - a company dedicated to unlocking the collective genius and potential of community to transform people, places & systems", "After General Magic, Joanna left the corporate world to focus on non-profit activities involving education and the environment", "Following General Magic, Andy co-founded Eazel and created folklore.org, leading to the publication of 'Revolution in the Valley', a book about the original 1984 Macintosh and its makers", "In 2005, he joined Google where he helped to create the company's social platform, Google+. Andy retired from Google in 2013", "Kevin went on to create Dreamweaver and various other tools that advance expressiveness on the web, before becoming CTO of Adobe Inc.", "Today, Kevin is the vice president of technology at Apple where he continues to lead the team responsible for the Apple watch", i la dedicatòria "In memory of/Sioux Atkinson/Zarko Draganic/Phil Goldman/Blake Krikorian", amb les seves respectives fotografies.
2. La Sarah Kerruish, co-directora de la peça, formava part de l'equip d'enregistrament que documentava els inicis, en 1992, i l'evolució de la companyia en qüestió https://en.wikipedia.org/wiki/General_Magic, en els successius anys.
3. Comenta, en Matt Maude, l'altre co-director, que van identificar algú amb una càmera de vídeo en una fotografia que els va arribar d'un antic treballador; allò els va portar a descobrir 300 hores de metratge VHS en un garatge de Hawaii, entre les quals 45 minuts especialment significants.
4. El projecte va completar-se en 3 anys.

COMENTARI: Els socis, Sony, AT&T, Motorola, Philips... arriscant a raó de 6 milions de dòlars cadascun, i, mentrestant, el Pierre Omidyar, un dels desenvolupadors del sistema, gestant el seu eBay https://ca.wikipedia.org/wiki/EBay... durant les seves estones lliures, imagino. O el mateix Andy Hertzfeld, un dels fundadors del tinglat, dedicant-se a polir bagatel·les de la secció de jocs quan la data límit és a tocar... El que vull apuntar amb això és que, potser, l'empresa en el seu conjunt no resultava tant engrescadora com ho pinten. Per copsar l'impacte real em manquen referències tecnològiques i no un grapat d'imatges de nanos i nanes enganxats a circuits integrats, teclats i pantalles tàctils. No sé, parlo des de l'enveja, òbviament. Cal reconèixer, no obstant, que la història té la seva gràcia, sobretot, quan s'explica que llancen el producte i no el compra ningú. Ara, em ve al cap un altra innovació fracassada, la del Xerox Alto https://ca.wikipedia.org/wiki/Xerox_Alto que, crec, fou el primer ordinador en incorporar un ratolí i la metàfora de l'escriptori, en 1973... Buà, 50 anys! Doncs, a veure si aconsegueixo recordar aquesta, també.

EN UN MOT: Pretensiós.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Perdida - Temporada 1a" (Del 14 de gener fins el 24 de març de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10064124/episodes?season=1

DURADA: 529 minuts (Crèdits: 13 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El personatge de l'Enrique, interpretat per l'Antonio Mora.

PITJOR:
- La resolució queda molt matussera; per exemple, l'empoderament de la Milena, el paper de l'Ana María Orozco, o l'assassinat del Quitombo a mans de l'Angelita, encarnats pel Fernando Solórzano i l'Adriana Paz, respectivament, o l'acceptació tant carrinclona del Cruz per part de la Soledad Santos, el Juan Carlos Messier i la Verónica Velásquez.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "El Español", "Un hombre previsor", "Teo", "Reencuentros", "El traidor", "Los detalles son importantes", "La fuga", "Hombre muerto", "Ibagué", "Cambalaches" i "Padre".
2. Internacionalment, s'anomena "Stolen Away" o "The Stolen Daughter".
3. La presó en la que s'inspira La Brecha és la Cárcel La Modelo https://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1rcel_La_Modelo de la capital de la República de Colòmbia.
4. Primer, en Natxo López, el guionista principal, va escriure 5 episodis a partir de la idea original del David Oliva i la Ruth García; aquest material va servir per a que la cadena, Antena 3, donés el vist-i-plau per continuar el desenvolupament del projecte que, originalment, havia de compondre's de 8 capítols de 70 minuts cadascun.
5. El rodatge es va portar a terme en indrets de València i de Bogotà, al llarg de 23 setmanes, sis mesos, des d'abril de 2019.

COMENTARI: Existeixen milers d'històries amb aquest mateix ganxo de la infiltració d'un innocent en una presó a la recerca d'informació. Per exemple, ara, em ve al cap "Prison Break" https://ca.wikipedia.org/wiki/Prison_Break, aquella sèrie del 2005 creada pel Paul Scheuring. És a dir, per aquest costat, no trobo que això sigui especialment original. Després, el deix de serial ordinari que adquireix de seguida, el qui és el pare de qui i perquè, m'ha resultat molt i molt feixuc. Potser per aquest motiu se m'han escapat coses però.. Per què la funcionària, la Paloma Abril Buendía, a càrrec de l'Aída Morales Álvarez, envía cap correu al protagonista, l'Antonio Santos, el personatge del Daniel Grao, tretze anys més tard del segrest? I com és que La Grilla, el paper de la María del Rosario Barreto, no se l'ha carregat abans? O, en la mateixa línia d'ajudes incomprensibles, per què l'Angelita esdevé tant servicial cap a l'espanyol? O per què un cas d'abducció caducat el converteixen en una carnisseria enviant a València el sicari, el Zarco, a mans del José Juan Rodríguez? Tot plegat, em fa la impressió de focs artificials sense solta ni volta. No m'ha convençut... i m'ha avorrit bastant.

EN UN MOT: Telenovel·la.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Simon & Malou" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1314241/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- La denúncia de la discriminació laboral per gènere.

PITJOR:
- L'escena darrera de la piscina i, sobretot, la invasió dels vestidos de dones per part del Simon.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Ingen planer om kærlighed"; internacionalment, es coneix com "No Time for Love".
2. A partir d'un pressupost d'uns 14 milions i mig de corones daneses, va recaptar-ne'n uns 3 i mig.
3. En Lasse Spang Olsen va dirigir el rodatge però fou acomiadat per discrepàncies amb els productors i el guionista, en Lars Mering; aleshores, va demanar ser exclòs dels crèdits; en el seu lloc, hi apareix el seu ajudant, en Theis Mølstrøm Christensen.

COMENTARI: Essent molt compassiu, diria que resulta, senzillament, maldestre. Però, no cal ser-ho, d'indulgent, aquí; la pel·lícula és impresentable i punt. Perquè ni el vessant pretesament humorístic s'acosta a res que faci gens de gràcia, ans tot el contrari, els gags em semblen pobres fins a l'extrem de provocar pena, ni l'idil·li amorós entre els dos protagonistes, encarnats pel Dejan Cukic i la Tuva Novotny, aconsegueix cap versemblança de la manera que se'ns és ofert. Cert que tant l'un com l'altra encaixen en els seus papers d'imbècil empipador i d'espavilada bufona, respectivament. Mes la situació no qualla... a pesar d'atropellaments convenients i de referències obsoletes a clàssics com "It Happened One Night" https://ca.wikipedia.org/wiki/Va_succeir_una_nit, el film del 1934 dirigit pel Frank Capra, ficats amb calçador. La meva excusa era escoltar danès. En això... Alguna paraula, he caçat; encara em manca molta pràctica.

EN UN MOT: Vergonyosa.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ruby Gillman, Teenage Kraken" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27155038/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'oncle Brill, a qui dóna veu el Sam Richardson.

PITJOR:
- La jugada de l'Agatha Gillman, interpretada per la Toni Collette, d'integrar-se entre humans no acaba de semblar gaire coherent.

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit, surt el rètol "In Memory Of Nick Levenduski".
2. El títol original era "Meet the Gillmans".
3. Fou un fracàs comercial; a partir d'un pressupost de 70 milions de dòlars, va recaptar-ne'n 42.
4. En Kirk DeMicco, el director, va mencionar com a inspiració pel·lícules com "Easy A", del 2010, dirigida pel Will Gluck, "Lady Bird", del 2017, a càrrec de la Greta Gerwig, i "Booksmart", del 2019, dirigida per l'Olivia Wilde, i la filmografia d'en John Hughes.

COMENTARI: D'alguna manera, trobo que situar els kraken https://ca.wikipedia.org/wiki/Kraken entre persones resulta un pèl forçat. Per això, suposo, no m'ha engrescat massa la proposta; més enllà de la meva al·lèrgia reconeguda a les històries d'adolescents ximplets. És a dir, estèticament i tècnica, considero que està a l'altura; tampoc mata però sí alegra la vista. Diria, a més, que el conflicte entre monstres marins i el complot de la reina Nerissa, el paper de l'Annie Murphy, encaixen perfectament. O sigui que l'única pega, per mi, esdevé la humanització de les bèsties. En fi, que em deixa bastant indiferent.

EN UN MOT: Grotesca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Square One: Michael Jackson" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11033952/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- L'exposició de la figura del Víctor Gutiérrez Prieto i les seves fílies.

PITJOR:
- Els 4 minuts de rètols del final.

NOTES:
1. El títol que apareix és "Square One"; després, l'aclariment "No payment was made for any of the following interviews".
2. La Sony Corporation va reclamar per drets d'autor quan la primera versió de la peça va publicar-se a Youtube; posteriorment, la companyia va enretirar la reclamació.
3. Una segona versió depurada, anomenada "Square One 2.0", va estrenar-se a Amsterdam el 18 de gener de 2020.
4. El director, en Danny Wu, menciona la plana web de na Julia Berkowitz http://themichaeljacksonallegations.com com a font d'inspiració.

COMENTARI: Hi he arribat de retop. Perquè allò que cercava inicialment era quelcom relacionat amb el món de la música per regalar-me l'oïda... I, badoc, m'he trobat una investigació sobre un cas de presumptes abusos a menors de fa 30 anys per part d'un artista... que fa 14 anys que és mort https://ca.wikipedia.org/wiki/Michael_Jackson. Sincerament, m'importava ben poc. De fet, malpensat que sóc, sempre havia cregut que, en lliurar diners per evitar un judici, el paio declarava la seva culpabilitat. Doncs, un cop vist allò que ens mostra aquest treball, que considero fets i proves prou objectives, m'inclino a pensar que l'acusat fou, en realitat, la víctima. Aquest és el mèrit de la peça, que no acaba de tenir una estètica suficientment polida ni enterament professional però resulta, potser, no conclusiva, mes sí convincent. Em grinyola, no obstant, que un dels arguments sigui el testimoni d'una persona, la Josephine Zohny, que diu que va escoltar que algú deia... Tret d'això, la recerca sembla seriosa.

EN UN MOT: Rèplica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!