LLARGMETRATGE: "Simon & Malou" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1314241/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- La denúncia de la discriminació laboral per gènere.

PITJOR:
- L'escena darrera de la piscina i, sobretot, la invasió dels vestidos de dones per part del Simon.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Ingen planer om kærlighed"; internacionalment, es coneix com "No Time for Love".
2. A partir d'un pressupost d'uns 14 milions i mig de corones daneses, va recaptar-ne'n uns 3 i mig.
3. En Lasse Spang Olsen va dirigir el rodatge però fou acomiadat per discrepàncies amb els productors i el guionista, en Lars Mering; aleshores, va demanar ser exclòs dels crèdits; en el seu lloc, hi apareix el seu ajudant, en Theis Mølstrøm Christensen.

COMENTARI: Essent molt compassiu, diria que resulta, senzillament, maldestre. Però, no cal ser-ho, d'indulgent, aquí; la pel·lícula és impresentable i punt. Perquè ni el vessant pretesament humorístic s'acosta a res que faci gens de gràcia, ans tot el contrari, els gags em semblen pobres fins a l'extrem de provocar pena, ni l'idil·li amorós entre els dos protagonistes, encarnats pel Dejan Cukic i la Tuva Novotny, aconsegueix cap versemblança de la manera que se'ns és ofert. Cert que tant l'un com l'altra encaixen en els seus papers d'imbècil empipador i d'espavilada bufona, respectivament. Mes la situació no qualla... a pesar d'atropellaments convenients i de referències obsoletes a clàssics com "It Happened One Night" https://ca.wikipedia.org/wiki/Va_succeir_una_nit, el film del 1934 dirigit pel Frank Capra, ficats amb calçador. La meva excusa era escoltar danès. En això... Alguna paraula, he caçat; encara em manca molta pràctica.

EN UN MOT: Vergonyosa.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Oemojisangjuui - Temporada 1a" (8 de desembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt22297722/episodes?season=1

DURADA: 188 minuts (Crèdits: 25 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- El procés de millora de la cançó "Fly Up", la peça composta per l'Eden (KQ Entertainment), el Door, l'HLB i el Buddy, que en Pyeon Deok Hwa i el Park Hyung Suk interpreten en el certamen musical.

PITJOR:
- L'exageració de l'assetjament, sobretot, per part del Jin Ho Bin cap el Pyeon Deok Hwa, a qui posen veu el Nam Doh Hyeong i el Hwang Chang Yung, respectivament.

NOTES:
1. És una adaptació del manhwa en format webtoon homònim desenvolupat pel Park Tae-joon des del 20 de novembre del 2014; en 2019, el Chien-hsin Wu va dirigir una sèrie de 38 capítols basada en la mateixa obra amb el títol "Wàimào Zhìshàng Zhuyì".
2. Es coneix, internacionalment, com "Lookism".
3. Alguns personatges s'inspiren en models reals; per exemple, el protagonista, el Park Hyung Suk, el paper a càrrec del Han Shin, en el Park Hyung-seok; de fet, el mateix autor del manhwa, en Park Tae-joon, n'és un, de model.
4. Durant els títols de crèdit dels primers 7 capítols, mentre sona el "Here Together" del Han Kyung Hoon, es mostren vinyetes dels esdeveniments succeïts en l'episodi i, al final, el retrat d'un dels implicats; en el darrer, el vuitè, es presenta l'acoloriment d'alguns dels escenaris.

COMENTARI: La veritat és que no m'acaba de quadrar gaire el context que es planteja, amb un institut artístic tant ple de pinxos roïns i fatxendes cerca-raons. A més, en la mateixa classe, tenim un mort de gana i un burgès ric del cagar. No lliga. Deixant això a banda i eludint l'assumpte bàsic del maltractament, el qual no aporta res de nou, he d'admetre que tant l'element fantàstic del relleu de cossos com l'estètica, en general, m'han atret prou com per empassar-me la història de gust. Em queda la sensació, no obstant, que la part interessant començava just quan la sèrie acabava. No em posaré a llegir el manhwa per saber com continua el relat però si fan una 2a temporada, segurament, voldré veure-la.

EN UN MOT: Trauma.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Watermelon Man" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0066550/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La diferenciació que fa la dona quan diu que l'home ja l'odiava la gent abans de l'incident mentre que a ella l'estimava tothom.
- Els tocs d'humor, com la cursa contra l'autobús i els intents de blanquejar-se del protagonista.
- El regateig per la venda de la casa.

PITJOR:
- El maquillatge inicial sobre el Godfrey Cambridge, que encarna el Jeff Gerber.
- Els experiments amb canvis de colors i primers plans.
- Cap al final, la caminada a les fosques entre rètols de neó.

NOTES:
1. La premissa de la pel·lícula s'inspira en la novel·la del 1915, "Die Verwandlung", d'en Franz Kafka, i el llibre del 1961, "Black Like Me", del periodista John Howard Griffin.
2. El mateix director, en Melvin Van Peebles, va encarregar-se de la banda sonora del film.

COMENTARI: La definiria com una denúncia solvent que regala algun esquetx graciós; els remulls amb llet són hilarants. Això sí, blanc o negre, un carallot és un carallot. M'ha sobtat una mica, bé.

EN UN MOT: Venjativa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Luce" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7616148/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La proposta de revenja. L'escena de la Marsha Stephanie Blake, que fa de Rosemary Wilson, en pilotes a l'institut.
Pitjor: La distracció que suposa l'afer de l'Stephanie Kim, interpretada per l'Andrea Bang.
Curiositat: Es va rodar en 35mm. Basada en l'obra de teatre d'en JC Lee.

Comentari:
Correcte, el pla. Però, assumeix unes complicitats i sacrificis per part dels pares gens obvis. Per altra banda, no sé ben bé si la reflexió és "alerta amb la discriminació positiva perquè els beneficiaris seus igual et donaran pel cul si així ho volen" o va més de atorgar primeres i segones oportunitats, de prejudicis, d'integritat moral o, senzillament, l'autor volia tenir el nom del Frantz Fanon associat a la seva obra. Al final, causa malestar i llàstima pel personatge del Tim Roth, el Peter Edgar. Provocadora.

Perdoneu per la meva ignorància!