SÈRIE: "The Virtues" (Des del 15 de maig fins el 5 de juny del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7186126/

DURADA: 210 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La naturalitat dels nens que fan de nebots, en Shaun, l'Apphia i el Zach, encarnats en el Conor Mcenaney, l'Aisling Glenholmes i en Zach Humston.
- L'estètica dels flashbacks.

PITJOR:
- El diàleg amb la boca plena de menjar; normalment, ja em costa entendre'ls, amb obstacles, gairebé impossible.
- La conversa entre la Dinah i la seva mare, la Susan, interpretades per la Niamh Algar i la Deirdre Donnelly, respectivament, abans de l'assassinat.

NOTES:
1. Està composta per quatre episodis de 46, 47, 43 i 74 minuts.
2. Rodada a Sheffield, Birkenhead i Liverpool, Anglaterra, i Belfast, Irlanda del Nord, a principis del 2018.
3. Està basada en records reprimits d'infància del director i co-guionista, en Shane Meadows, d'abús sexual sofert als 9 anys.
4. Abans dels crèdits del darrer capítol, es mostra la dedicatòria, "For Gillian Margaret Meadows 21/03/54 - 19/03/2018", per la mare del director que va morir de càncer.

COMENTARI: Bones, les actuacions de l'elenc, molt orgàniques i versemblants. Però, se m'ha fet pesada, redundant, incòmoda, lacrimògena. M'ha costat moltíssim avançar i empassar-me cada minut. Suposo que massa melodramàtic pel meu gust, tot plegat. També és cert que el gènere no m'agrada, així que no em feu cas.

EN UN MOT: Planyívola.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Notorious Bettie Page" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0404802/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació i la caracterització de la Gretchen Mol per fer de la Bettie Page.

PITJOR:
- La part més incòmoda, que no mal feta, és la de l'assalt sexual en grup, basat en fets esdevinguts realment, encara que no es vegi res explícit.

NOTES:
1. Abans d'establir-se el títol definitiu, se l'anomenava "The Last Days of Bettie Page" o "The Ballad of Bettie Page".
2. Durant el primer minut i mig dels títols de crèdit es mostra un clip de la protagonista fent una mena de coreografia semblant a una apareguda en el film de l'Irving Klaw del 1955, "Teaserama".
3. Inspirada, en part, en l'obra del Richard Foster publicada el 1997, "The Real Bettie Page: The Truth about the Queen of the Pinups".
4. Una de les dues guionistes, la Guinevere Turner, havia d'interpretar el paper principal, originalment.

COMENTARI: He de confessar que, si he xalat amb la pel·lícula, ha estat perquè la Gretchen Mol m'ha guanyat amb les seves ganyotes i la seva expressivitat natural (també, amb el seu cos). No sóc cap expert en la biografia de la Bettie Mae Page, però tinc la sensació que el retrat del personatge i del període concret que fa la Mary Harron, la directora i co-guionista, és l'òptim en tots els aspectes.

EN UN MOT: Decent.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "No matarás" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4359330/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).

MILLOR:
- El descens amb suspens del Mario Casas, que fa del Dani, per les escales de l'edifici on succeeix l'homicidi i el suïcidi.

PITJOR:
- L'excés d'escenes en les que es persegueix el protagonista en primer pla.

NOTES:
1. En anglès es diu "Cross the Line" que, de fet, era el títol que es manegava quan el projecte apuntava a producció internacional.
2. El director, en David Victori, va concebre la idea de la pel·lícula mentre esperava en el bar d'un cinema d'Amsterdam.
3. Rodada a Barcelona en 6 setmanes, entre maig i juny del 2019.

COMENTARI: Visualment, no és gens agraïda; amb tanta proximitat als actors i el moviment continu, mareja. Pel que fa a l'argument, res de nou, lent, sense gràcia afegida. A més, em sembla descuidada, amb detalls més aviat barroers o, directament, absurds. I la feina de l'elenc, ordinària. Si bé és cert que els papers de la Mila i el Ray estan, raonablement, ben coberts per la Milena Smit i el Fernando Valdivielso, no acabo d'entendre el guardó de Mejor Actor Protagonista lliurat al Mario Casas en la 35a edició dels Premios Goya per la seva interpretació en aquest film. No m'ha fet el pes.

EN UN MOT: Petita.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Les Tontons flingueurs" (1963)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0057591/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El pla contra el mirall al jaç de mort del Louis "the Mexican", encarnat en el Jacques Dumesnil, que mostra el malalt i els sequaços.
- L'emboscada del camió ple de pastís, el licor d'anís occità, a Fontainebleau.
- La treva dels dos caps, a la cuina, per emborratxar-se; encara que el guionista Michel Audiard considerava inútil l'escena, el director, en Georges Lautner, la va incloure com a homenatge a la pel·lícula del 1948 dirigida pel John Huston, "Key Largo".

PITJOR:
- El bri de comicitat en la relació entre el Fernand Naudin i el Raoul Volfoni, interpretats pel Lino Ventura i el Bernard Blier.
- L'intercanvi de trets a casa del Fernand amb el Théo, el paper del Horst Frank.

NOTES:
1. En anglès, es coneix amb el títol "Crooks in Clover" o "Monsieur Gangster".
2. És una adaptació de la novel·la del 1955, "Grisbi or not grisbi", escrita per l'Albert Simonin, tercer lliurament de la trilogia de Max le Menteur; els dos títols precedents són "Touchez pas au grisbi!", del 1953, i "Le cave se rebiffe", del 1954, també portats al cinema en 1954 i 1961, respectivament.
3. El casament és a l'église Saint-Germain de Charonne de París.

COMENTARI: L'estètica atrapa d'entrada però el retrat de l'estructura mafiosa falla una mica; sembla que siguin quatre gats mal avinguts, cosa que no acaba de lligar amb l'estatus aparent de la família. Tampoc em convenç el to irregular; de fet, els tocs d'humor m'han destrempat, sobretot, la visita de l'Adolphe Amédée Delafoy, el paper del Pierre Bertin, a la casa de la núvia enmig del tiroteig. No obstant això, les prop de dues hores passen prou lleugeres. A més, li trobo alguns detalls curiosos pel context social d'aquell temps, com això que explica la Madame Mado, a càrrec de la Dominique Davray, de la davallada del seu negoci de prostitució a causa de la televisió i la proliferació del cotxe particular per fer excursions de cap de setmana. I la marxa nupcial és una mena de ritme de R&B.

EN UN MOT: Magra.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Game Night" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2704998/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El tros d'abans que aparegui el títol i, especialment, les expressions del Michael Cyril Creighton, que fa d'en Bill.

PITJOR:
- L'escena en la que els protagonistes es passen l'ou de Fabergé, en la mansió del Donald Anderton, el paper del Danny Huston.

NOTES:
1. Durant els primers 3 minuts dels títols de crèdit, en una seqüència en el soterrani del Gary Kingsbury, a qui dóna vida el Jesse Plemons, es mostren detalls del pla del veí per recuperar el favor de la parella protagonista; cap el final de les lletres, apareix el rètol "In memory of John Bernecker" i, en acabat, veiem el Kenny "Not Denzel", encarnat en el Malcolm X. Hughes, que parla en una benzinera amb la Debbie, la Jessica Clair Lee.
2. Va recaptar més de 117 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 37 milions.
3. Els directors, en John Francis Daley i el Jonathan Goldstein, van retocar de manera substancial el guió original del Mark Perez.
4. El rodatge va tenir lloc l'abril del 2017 a Marietta, Atlanta i Cartersville, de l'estat de Georgia dels EUA.
5. En un parell de plans, s'utilitza la lent Tilt–Shift per aconseguir l'efecte diorama que suggereix un tauler de joc.

COMENTARI: Les traces petites de comèdia queden molt dissimulades enmig d'una ximpleria general més propera al ridícul i la carrinclonada que a cap altra cosa. Per exemple, veure la Rachel McAdams intentant emular amb exageració deliberada l'estil dialèctic de "Pulp Fiction", el film del 1994 dirigit pel Quentin Tarantino, resulta força incòmode. Per altra banda, l'argument no em sembla gaire enginyós, ni tant sols amb el solapament de complots. I, malgrat s'aprecia que van esmerçar mitjans en la pel·lícula (escometre el morro d'una avioneta amb un Chevrolet Corvette no deu ser barat), la impressió final és la d'haver presenciat quelcom de pa sucat amb oli.

EN UN MOT: Bluf.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Pornocratie: Les nouvelles multinationales du sexe" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6503230/

DURADA: 78 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- Els detalls que s'expliquen i es veuen de diferents acostaments, des del dia a dia de les noies de l'agència Julmodels fins al testimoni sobre el sou que percep l'actriu Dirty Tina (un 22% del que genera per a la web on penja els seus vídeos), la passejada en la seu de LiveJasmin a Luxemburg o la trobada amb el Mike South, armat amb la seva pistola mentre caminen pels carrers d'Atlanta.
- El refrany que ens recorda en Nate Glass, de Takedown Piracy - Anti Piracy Agency, "Money talks, ethics walks".

PITJOR:
- El fragment a Times Square, a la ciutat de Nova York (EUA), en el que un cor canta "All you need is hand" de la campanya de publicitat ridícula de PornHub.
- El tros de la intervenció del Fabian Thylmann en l'Oxford Union durant el debat sobre la feina sexual, que no aporta res.

NOTES:
1. El títol internacional és "Pornocracy: The New Sex Multinationals".
2. Enregistrat a Budapest (Hongria), Berlín (Alemanya), Cannes, (França), Praga (República Txeca), Münster (Alemanya), Luxembourg, Timisoara (Romania), Nova York (EUA), Montréal (Quebec) i Atlanta (EUA).
3. La producció va començar en 2012 quan el Fabian Thylmann fou arrestat.

COMENTARI: La pena és que no aprofundeix en res però el plantejament i la presentació em semblen correctes. L'Ovidie es dedica a oferir pinzellades, amb més o menys coneixement de causa pel seu passat en la indústria, d'un grapat de temes que afecten o han afectat el sector i, tal com diu el títol, l'èmfasi el posa en furgar per sobre l'origen i la propietat d'aquest grup multinacional, MindGeek. Com diu en una entrevista l'Eloïse Becht, el nom real (segons la wiki) de la directora de la peça, qui fa diners en el món digital en el que vivim són els informàtics. No sé com és que no sóc ric... Dec ser molt i molt ximple.   

EN UN MOT: Amè.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Gay Purr-ee" (1962)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0057093/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 3 minuts, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Encara que queda bastant forçada, l'enumeració dels pintors que fan retrat de la protagonista: Claude Monet, Henri de Toulouse-Lautrec, Georges Seurat, Henri Rousseau, Amedeo Modigliani, Vincent van Gogh, Edgar Degas, Pierre-Auguste Renoir, Paul Cézanne, Paul Gauguin i Pablo Picasso.

PITJOR:
- La irregularitat de l'animació, alguns acabats són molt barroers.

NOTES:
1. Fou la Judy Garland, que fa de la Mewsette, qui va suggerir la participació dels compositors Harold Arlen i Edgar Yipsel Harburg, amb els que havia coincidit en la pel·lícula del 1939 dirigida pel Victor Fleming, el Richard Thorpe i el King Vidor, "The Wizard of Oz".
2. Quan la Warner Bros. va conèixer la implicació del Chuck Jones (com a guionista, amb la seva dona, la Dorothy Webster Jones) en aquest film produït per la United Productions of America (UPA), el van acomiadar per haver infringit la clàusula d'exclusivitat del contracte que els unia.
3. La Judy Garland declarà que "Little Drops of Rain" és una de les seves cançons preferides.
4. El títol juga amb la pronunciació de París en francès i el verb roncar en anglès, "purr", al que s'afegeix el "ee".

COMENTARI: Suposo que aquesta història d'ambició ingènua i de tràfic de blanques podria haver estat ambientada en qualsevol lloc; aquí, l'homenatge és a la capital francesa. L'esquema no és nou però funciona. Malauradament, els números musicals, més aviat, ordinaris, no m'han impactat gaire. Al final, entreté i ofereix detalls enginyosos variats. Tenint en compte l'any, passa prou bé.

EN UN MOT: Materialista.

Perdoneu per la meva ignorància!